jueves, 16 de abril de 2009

Ofensas y Golondrongos

Hola a Todos:
Os voy a explicar el "enrenou", como lo llama Ruth Galán, que ha suscitado el articulo MENDIGOS entre la gente del escenario.
En su articulo, Ruth, habla de un tono cínico, yo hablo de insultos y ofensas, tachar de caprichosos y de no llegar con el jugoso sueldo del Liceo a final de mes, ni tan siquiera para comer, de querer pagar nuestros lujos, pues bien, primero, que cada uno sabe la situación que tiene en sus casas y por que necesita hacer horas cuando las hay, por ello no tiene la obligación de dar explicaciones a nadie, también se dice que así negamos trabajo a gente de fuera que tienen derecho a trabajar y ganar un sueldo digno, si mal no recuerdo, hay gente del comité que, tanto en la actualidad como en un pasado, no muy lejano, a parte de ese jugoso sueldo tenían la necesidad de trabajar o hacer bolos fuera de este teatro y ajenos a él, por lo que yo les hago la misma pregunta ¿ es que no les llega para poder comer a final de mes? o ¿es que han alcanzado un nivel de vida tan superior al suyo que necesitan más dinero para pagarse sus lujos y caprichos?, yo me pregunto, el qué además de tener un sueldo fijo cada mes y digno, necesita de un sueldo externo, ¿no le está quitando trabajo a la gente que lo necesita más que ellos, que no lo tiene?. Fuera hay muchos técnicos en paro, si el sueldo del Liceo no le parece suficientea esta persona, que se busque otro trabajo mejor remunerado que a él/ella también lo sustituiran por un trabajador más digno. Porque también les está quitando el poco trabajo que hay fuera de la paredes del Liceo. ¿ Tanto miedo tenía la persona que escribió el artículo que se esconde tras la Banda del Forillo Armado? o ¿es que sabía que podía ofender con sus palabras?. Porque el tono no era cínico, Ruth, era ofensivo e insultante, te recuerdo que te ofendiste por otro artículo, también sin firmar, en el que se insultaba a una persona, en este se ofende a muchas y, que curioso, también ha desaparecido como el otro.....
Nos preguntas que qué sentimos al hablar, reirnos y fumar con aquellos asisténcias que cobran tres veces menos que nosotros, te recuerdo que los trabajadores no redactamos las condiciones de los contratos, que no somos nosotros quienes decidimos cuántos hacen falta cada día para trabajar, aunque lo sepamos, que no consideramos que su sueldo sea digno, ni mucho menos, no estamos de acuerdo con la oficialía de 3ª, pero no por ello vamos a marginarlos cuando vienen y no hablar con ellos, por que son buena gente.
No fuimos nosotros quienes apoyamos el proyecto del TOME, más de una vez se aviso a los miembros del comité de las posibles repercusiones de este curso, ellos nos decían que eso no iba a suceder y que los del curso iban a salir mejor preparados que nosotros y que apoyaban totalmente el curso, ¿por eso se les contrata de 3ª?, a la gente del TOME se les utilizó desde el primer momento, ahorrándose un dineral en asistencias, trabajando a nuestro nivel y con unas "clases" sin preparar, ¿realmente fué un curso o fué una tomadura de pelo?. Si se vuelve a hacer otro curso, ¿qúe pasará con la gente que ya lo hizo, qué será de ellos? Porque volveran a haber 30 personas trabajando en "prácticas", cobrando 1000 €, ¿se considera eso un sueldo digno cuando se les utiliza en "prácticas" para ahorrarse a los asisténcias, cuando trabajan las mismas horas y al mismo nivel que nosotros?.
Os vuelvo a recordar, VOSOTROS APOYÁSTEIS EL TOME, os avisamos y no nos hicisteis caso.Dejad de decir quién hace o no hace horas, esa no es la solución, por que cada vez que hemos apoyado al comité y no hemos hecho horas, como medida de "presión" no ha servido de nada y no ha habido ninguna solución a ningún problema, a la empresa, el que hagamos o no horas les resbala, por que todo acaba saliendo bien al final.....
Y, por último, ¿QUIÉN ES MÁS INMORAL Y CAPRICHOSO, EL QUÉ HACE UNAS HORAS EXTRAS EN SU TRABAJO O EL QUÉ ADEMÁS DEL JUGOSO SUELDO DEL LICEO SE BUSCA UNO FUERA PARA GANAR MÁS DINERO, NOS REPRESENTA EN EL COMITÉ Y DESPUÉS TACHA A LOS DEMÁS DE LO QUE ES ÉL?.
Yo a eso lo llamo DOBLE MORALIDAD.
SE PUEDE OPINAR SIN INSULTAR NI OFENDER. Desencantada con el comité, con el sindicato, con los que me representan en él y ofendida.
Atentamente,Begoña Marcos Guerrero ( Capitán Jack Sparrow ).

miércoles, 15 de abril de 2009

Mendicitat

tHola a tothom,
Desconec l’enrenou que ha provocat un escrit que no passa de ser una opinió. Recordem tots i totes, o al menys així ho entenia jo, que Pepito Grillo era una bona eina per expressar tot allò que pensem. Crec que va quedar clar que no era un mitjà perquè critiquéssim al veí del costat amb nom i cognoms. No sé si va per aquí el malestar que ha provocat però no crec que tingui res a veure. D’una manera generalitzada s’anomena “mendigos” a qui fa hora extres.
Allà cadascú, si s’ha vist identificat fins a tal punt com per sentir-se malament amb el que pensa la persona que ho ha escrit.
Ara bé, jo em pregunto, la gent de la casa que fa hores extres les fa perquè realment creu que té un deure amb l’empresa? Creu que està ajudant a l’empresa a que tot funcioni millor? Creuen que estan participant d’un model d’empresa ben gestionada i que premia a qui ho fa bé?
Les nits que es necessiten hores extres estan programades amb molta antelació, la suficient perquè molts de vosaltres us demaneu dies de festa compensats per tal de poder realitzar-les. Desconec el criteri amb el qual se li donen a uns i altres no, o quasi sempre als mateixos, però he vist veritables bestieses que incompleixen el nostre conveni, l’estatut del treballador i l’ètica professional. Ara no les diré perquè sense arribar a posar noms realment tothom sabria de qui parlo.
Sabeu que l’assistència que ve a treballar de nit amb vosaltres, l’empresa demana que sigui un oficial de 3a (independentment de l’experiència que li acreditin altres llocs) perquè surti més barato i que fent les mateixes hores que vosaltres i la mateixa feina cobra un terç del salari que vosaltres cobreu?
Es feina del Comitè d’Empresa i de la Seccions Sindicals i així està signat per conveni, realitzar les menys hores possibles, per tal de poder donar feina a altres persones.
És la nostra responsabilitat com a treballadors i crec que com a persones no treure-li la feina a altres treballadors i crec que ara menys. Jo al dia rebo un mínim de cinc trucades diàries d’assistències que em demanen feina. Molts d’ells els coneixeu, sortiu a fumar amb ells, parleu i rieu amb ells i em pregunto, com us sentiu quan sabeu que cobreu el triple i que a més a més, eviteu que puguin tenir més feina.
Siguem més seriosos i més rigorosos. Preocupem-nos per una realitat que ens afecta a tots i no per si el mateix que he exposat jo, una altra persona ho ha fet amb un sentit de l’humor un tan cínic. No siguem tant superflus com per sentir-nos ofesos per una paraula, no li donem més valor del que té aquesta paraula en aquest context i no intentem diluir el problema real que hi ha darrera.
Cada nit de feina que tu fas i per la qual has de deixar de venir a treballar el mateix dia o el dia de després, és una oportunitat menys per a un company teu.
Les hores extres no s’han de deixar de fer com a una arma de negociació amb l’empresa, sinó com una responsabilitat moral que tenim amb nosaltres mateixos.
Sou molts els que veniu a la meva taula i entre d’altres coses us queixeu de com s’atorguen les hores extres, i que no tothom té la mateixa oportunitat i és veritat, però recordeu que l’oportunitat ha de ser per a la gent de fora que no té feina i que truca dient que necessita treballar per ingressar diners aquest mes. Ells també tenen hipoteques o lloguers, família, responsabilitats.... i no tenen un sou fixe. Ells possiblement són els que realment mendiguen, però com ho faria jo, i no per treballar una nit, sinó per tenir un sou digne i igual al que tenim els que hi treballem.
No perdem el temps en tonteries, lluitem perquè tothom tingui feina i digna, lluitem perquè tots tinguem la mateixa oportunitat, lluitem perquè els nostres caps facin la feina ben feta, lluitem, lluitem... tenim tantes coses per lluitar i el privilegi de fer-ho des d’una feina fixe, que tot el que ha passat em sembla una pèrdua de temps.

Ruth Galán