miércoles, 25 de febrero de 2009

Sastreria diu...

He tingut una feinada en llegir-ho tot...i no he pogut ressistir-me de escriure alguna idea més. Avui tinc una estoneta...

Primer de tot, felicitar a la meva companya Jamaine per el seu escrit: "És el resum de tot el que ens diem entre cametes cada dia, BRAVO GUAPA".

Qui em coneix una mica sap que sóc cabuda i que no estic afiliada a cap sindicat per una qüestió de principis.
Però això no impedeix que em senti molt identificada amb la direcció que està prenent aquesta secció sindical en qüestions d´acció i plantejament d´estratègies a l´hora d´afrontar la nostra problemàtica i la búsqueda de possibles solucions. Una direcció POSITIVA i AGRUPADORA, sota el meu punt de vista (deixant a part les intencions com a sindicat).

Crec que ja és hora de deixar de ser hipòcrites i rabioso/as, i començar a pensar en tots i en nosaltres mateixo/as com a treballadors d´una empresa que s´ha fet gran.
Tots sabem de què va tot això. I, em d´acceptar-ho, hi han coses que no podrem solucionar i que, de fet, no ho hem d´intentar fer. O no és veritat que el mateix criteri que ha contractat al teu cap, t´ha contractat a tu? O, si parlem dels "intocables"...creus que hi pots fer alguna cosa?
Cal basarnos en el gran problema : les inseguretats i la incomunicació . S´hauría de trobar la via correcte sense fer trontollar cap lloc de treball ni cap pau interior (si la tenen). Amb el cap pero amb força. Perque en tenim molta! Evidentment mai serà perfecte per tothom però, com a mínim, hem de tenir unes bases comunes que dignifiquin el nostre treball i que surtin de l´experiència.

De fet, des del CRIC... esteu fent una gran labor per a recollir totes les propostes i queixes nacessàries per a elaborar una estrategia de comunicació amb conceptes concrets extrets de la veu de tots.
I això ja és anar pel bon camí.

Ara només falta que la gent parli amb veu alta, sense rencúnies ni pèls a la llengua. Perque tot el que es pugui dir desde la intenció de millorar i amb el compromís com a treballador, val la pena escoltar-ho. Però deixant a part ARA les frustracions i les problemàtiques personals (recordeu que aquest és l´any de les denúncies a l´empresa).

Sembla lògic pensar que, si anem amb propostes i millores comunes en qüestions de professionalitat, organització i salut, no les atenguin com és degut, encara que segueixo quedant-me sorpresa davant de certes actituds. Però s´ha de tenir en compte que sense formació en Funcions de Cap de Persones, de vegades estàn massa lluny de nosaltres com per entendre´ns.
Potser cal pensar que tampoc els agradarà massa la unitat... Potser no. Però la veritat és que tampoc es pot treballar sense material, ni amb poca informació, sense organització, amb horaris poc saludables, ni molt menys sense CONSIDERACIÓ. Ho sento, per mi és bàsic i no nomès a la feina.

Desprès d´una temporada passada molt agobiant per al Comité, i dels canvis que ha sofert, sembla que estan molt ocupats barellant-se entre ells i l´ambient desprèn una certa passivitat de part de tots nosaltres. I sembla que ens oblidem de que, en poc temps, caldrà tenir un esborrany per arribar a un acord sobre el nou conveni amb l´empresa tema que ens interessa a tots). Potser que, al marge de comités ni problemes personals, comencem a reflexionar sobre el que cal millorar en cada departament i el que cal proposar perque tots plegats poguem treballar millor.

Per acabar (encara que amb ganes de matitzar molt més la meva idea), la meva reflexió ja està feta:

-Demanar pressupostos de millora d´espai de treball i material.
-Fer una proposta perque es dissenyin els plannings tenint CONSIDERACIÓ pels treballadors i contemplar les mancances que provoca l´actual sistema de planificació de la temporada, inclòs revisant l´estructura dels horaris si hi cal.
-Augment justificat de sou.
-Formació contínua necessària per a mantenir i millorar la qualitat.
-Possibilitat de promoció interna REAL i escoltar propostes d´organització del departament per part dels caps.

Tenim molta informació de com funcionen altres teatres del món i no estaría malament aplicar idees que ens siguin faborables.

Alguna idea més?

Glòria

lunes, 16 de febrero de 2009

NOS ENTERAMOS, O NO NOS ENTERAN

Siguen los despropósitos y malas costumbres:


En esta ocasion, la deficiente difusión de la información, ha hecho que solo la casualidad evitase que, una gran parte de los trabajadores/as de escenario desconociesen el cambio de horario previsto para el dia 16 de febrero (de entrar a las 17h. pasa a las 15.30h.).


Como siempre, la falta de un correcto protocolo, tan denunciado por esta sección sindical, ha hecho que la forma de hacer patente este cambio haya resultado, como mínimo, deficiente.

Se ha colgado (no se sabe bien cuando) una tablilla de horarios revisada en el vestuario de hombres (en el de mujeres no, desconocemos porqué), sin remarcar el cambio, con un tamaño de letra bastante ajustado (será la crisis) y sin algún comunicado adjunto avisando de dicho cambio.


Sin embargo, para el día 22 del mismo mes se produce el mismo cambio de horario y en esta ocasión si se notificó de forma correcta; informando a los jefes de equipo y enviando un comunicado interno.


Pensamos que se ha de buscar una fórmula para hacer que los avisos a traves de los tablones sean más eficientes, pues siempre queda la duda de si se cuelga el aviso a tiempo o si será arrancado por algún irresponsable.


Se vuelve a hacer evidente la falta de tablones de anuncios que la sección sindical de CGT reclama continuamente.

lunes, 9 de febrero de 2009

Sastrería

A l’atenció del Sr. Jordi Tarragó,
Director de Recursos Humans: Barcelona a 09 de febrer de 2009



Donats els hàbits i costums, així com els dolents mètodes, als que malauradament ens té acostumats la Direcció Tècnica de la nostra benvolguda casa, exposem els següents punts ha tenir en compte en les activitats quotidianes del col·lectiu de sastreria i que han estat recollits en ASSEMBLEA CELEBRADA en els locals d'aquest sindicat, amb data 06-02-2009.

S'EXPOSA:

Ja que en nombroses ocasions alguns torns del col·lectiu de sastreria es troben sense cap responsable que els coordini, i ja que en la seva condició d'oficials de 1ª els treballadors no tenen més obligacions que les pròpies de la seva categoria, els emplacem a:
Ø No prendre responsabilitats que no els hi pertoquen i que vénen realitzant habitualment com són el fet de recollir claus per a obrir camerinos o el departament de sastreria (en tot cas això ho hauria de fer seguretat)
Ø No organitzar-se entre ells com venen realitzant-ho habitualment per a acatar ordres escrites que els pugui deixar algun responsable del torn anterior, ja que és competència d'un cap de equip distribuir el treball i el personal per a realitzar-lo.
Ø Mentre la Direcció de l’empresa organitza una promoció interna per establir els caps i sot-caps que calen, aquesta responsabilitat només l’hauria d’assolir l’oficial de 1º que puntualment se li reconegui i pagui la diferència salarial que, com a cap d’equip, li pertoca. Tal i com succeeix a la resta de col·lectius a l’escenari.


Esperant que la propera assemblea la puguem celebrar en al local adient de la nostra Secció Sindical en les dependències del nostre centre de treball.

Ben cordialment.

Secció sindical de CGT del GTL

miércoles, 4 de febrero de 2009

A TOTS EL TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL DEPARTAMENT DE SASTRERIA

Companys/es: hem elaborat un ordre del dia lo més complert, detallat i ordenat que hem sabut.
El recull de conflictes generats al col·lectiu, així com a la resta del teatre, junt amb els suggeriments de tots/es els que hi heu participat dona aquest resultat.
L’assemblea del proper divendres 6 de Febrer no serà simple ni senzilla, docs l’estat actual del teatre i particularment d’aquest departament demanen solucions immediates.
Els problemes o conflictes col·lectius, requereixen solucions col·lectives i no serveixen les personals o individuals.
El desgavell i el caos no es poden eternitzar . Així doncs, la responsabilitat i el compromís de totes les components i les parts afectades es fa ineludible, inexcusable; sent imprescindible el concurs de tots i totes.
Ningú, com els que hi treballem, pot detectar i solucionar els problemes.
Davant una Direcció del Teatre que llença pilotes fora, mira cap altra banda, o simplement fa oïdes sordes. Som nosaltres els que prenem l’iniciativa, fem els deures i els imposem solucions que no han de desoir.
Tinguem ben present que les nostres resolucions fàcilment trobaran el camí, el conducte natural, a la negociació del proper conveni. És per això que hem de ser molt decisius i ferms amb aquesta tasca.
EL QUE DECIDIM I FEM ENTRE TOTS I TOTES MAI NO PODRA SER UN BENEFICI PER UNES POQUES PERSONES, NI UNA EXCUSA PER NINGÚ
PER AIXÒ ES VITAL QUE TOTES LES PARTS IMPLICADES EN L’ACTIVITAT DEL DEPARTAMENT SIGUIN A LA PRESA DE DECISIONS, QUE HAN DE RESULTAR VINCULANTS, PER NO HABER DE DIR QUE ELS ALTRES HO HAN FET PER MI.
AIXÍ, TOTHOM QUE TREBALLA AL DEPARTAMENT, SIGUI EL QUE SIGUI EL SEU CARACTER CONTRACTUAL O CATEGORIA PROFESIONAL ESTA CONVIDAT A PARTICIPAR-HI
I EN CERTA MANERA OBLIGAT ÈTICAMENT, DONCS LA NOSTRA RESPONSABILITAT AMB EL TREBALL PASSA PER PRENDRE LES DECICIONS QUE AFECTEN LES NOSTRES RELACIÓN AMB ELS DRETS I OBLIGACIÓN QUE ES PUGUIN GENERA A CADA MOMENT.
SALUT,PARTICIPACIÓ I ACCIÓ SINDICAL, !!!!!! UN ALTRE TEATRE ES POSSIBLE !!!!!!