conjunció d'interessos.
Que la unió fa la força no es qüestionable. Ho fa física i políticament. La representació unitària és el Comitè d'Empresa.
Que les parts fan un tot, amb l'adició de particularitats i disciplines diverses, per produir i materialitzar en el nostre cas, allò immaterial, els sentits i els sentiments. I tot el que cal per representar, il·lustrar, mostrar, documentar, difondre i fomentar. Que som la part assalariada i no fem el tot (hi ha el public, les escoles...) és tan cert com que perdem poder adquisitiu dia a dia i als usuaris els hi pugen l'abonament i les entrades.
Som valedors de l'herència cultural i històrica, en el nostre cas parlem de repertori de models de Teatre d'Òpera.., però també hem de ser generadors i potenciadors de noves formes creatives i maneres de fer. En la mesura que ens ho podem permetre hem d'estudiar fer l' esforços en aquest sentit. És pot parlar i equilibrar les programacions, o desequilibrar-les, depenent de les referències i preferències de cadascú.
La gestió econòmica és important, vital, i la tenim molt present. L'artística és més delicada, més subjectiva, més arriscada i sempre una inversió i visió de futur. Però, son del tot lligades i és on els plans de viabilitat, fulls de ruta o com el vulguem dir, es fan imprescindibles. I la participació i implicació de la plantilla ineludible.
Si hi ha un nou model, especialment pel que pertoca a la vessant artística amb l'arribada del Mestre Pons, perquè no ho volen parlar i concretant en termes laborals allò que, col·lateralment a l'aplicació artística de gerència musical, sembla necessiten acondicionar o adaptar per la seva implantació i aplicació?
Ells ho saben i tots podem intuir-ho. És el que ens fa esta en guàrdia i alerta.
Amb els temps que corren les prioritats son les que son, i a la posada en escena, que és el que fem al Liceu entre tots i totes, li cal definir l'interès i conveniència de les diverses alternatives. La que ens temem que pot optar la Direcció no sembla que contempli aspectes ni humans ni humanístics. És trist, però ens ho han demostrat per activa i per passiva.
Ningú millor que les que treballem per saber que no estem explotant els nostres recursos. Fem viatjar el nostre patrimoni, girem com gent de teatre i artistes que som. No? Adaptem i adaptem-nos. Partim del diàleg i la negociació. Produïm i exportem òpera i sarsuela si cal . Exportem cultura com dictamina el Excel·lentíssim Sr. Conseller de Cultura i Llengua del Govern de la Generalitat de Catalunya a les seves diatribes. Però no ens vulguem dedica al Rock&Roll, si us plau.
El mandat de Ferran Mascarell, que sembla ser el veritable valedor del inefable Dr. Gen. J.F. Marco, és ben pal·les: els seus pressupostos a cultura i les noticies de premsa son un indiscutible programa de privatització de les institucions culturals. El Gran teatre del Liceu és una d'aquestes i un objectiu d'intervenció dràstica. Algú ho dubte? Algú pensa que ell, o el col·lectiu al que pertany, està salvat de la guillotina que estan muntant? Que no es pot externalitzar? Que no es pot deslocalitzar? Que no es pot despenjar sou i programacions? Qui pensa que tindrà, ell, el seu col·lectiu, o part d'ell, cap salconduit?
El treballadors/es tenim clares i disposades les alternatives. Reconeixem i posem en valor, les característiques particulars de disposar de una plantilla estable que ens cal per fer les òperes, amb un bon marc regulador de relació laboral. El conveni col·lectiu. Tot allò que no passi per aquí, pel conveni i el Comitè d'Empresa, és paper mullat, pa per avui i fam per damà. És divisió i afebliment. És extinció, per nosaltres i pel propi Liceu.
Siguem objectius: el mal, que sens dubte, farà a cada família una possible regulació, no es comparable al atemptat que suposaria una supressió de títols, dins d'aquesta temporada, pel prestigi que ens pugui queda al Liceu (malgrat la destructiva gestió, no cal recordar com hem començat la temporada).
Una cosa està clara i és evident: que la figura del Director general és prescindible (ja comencem a estalviar). Que ningú, que treballa i treballi, és prescindible (aquí també hi ha per estalviar, aquí cal tothom que hi treballa, que no tothom que cobra, que quedi clar el matís) i que la estabilitat de les plantilles és la millor garantia de cercar i mantenir l'excel·lència d'una activitat, que en el seu conjunt genera màgia. Que hem de lluitar per fer-la (que ens deixin fer-la ) amb il·lusió i benestar. De la millor manera.
Som un model únic? Pot ser sí, però que ens demostrin en que no funciona. Son ells, amb una pèssima gestió, els que estan insistint en que no funciona i posar tots el pals a les rodes en l'intent de fer creure el que no és. Calen les persones per fer la feina.
La disposició del Comitè d'Empresa per abordar les solucions, que no passen en cap cas pels tan recurrents i poc imaginatius Nous Horitzons amb que ens pretén subjugar l'empresa, es absoluta i integral. L'organigrama pot ballar tant com vulguin. Ja s'ha apuntat que, pel que respecta al Liceu, un que no fa la feina i és absolutament prescindible (com ho va estar al TNC, Orquestra de Granada, INAEM i per allà on ha passat) és el Dir. General i per descomptat el seu mega salari i magalomania. Del seus directius de confiança o desconfiança, en farem figues d'un altre paner. Parlant de balls, Mecenatge i explotació.....que passa amb tanta milonga, quants genis més s'han de recol·locar perquè quelcom funcioni. No serà deliberat tot el que esta passant? Vull dir: el que no esta passat, perquè ens entenguem.
Qui esta perdent patrocini i mecenatge? Que més s'ha de fer en aquest sector, a banda d'esperar que el mecenatge (via llei, sembla) caigui com un manà des de el cel. D'altres en el mateix context ho fan. Vés per on!
Fonamentem, en la legalitat, el dret, l'ètica i l'odontologia, la proposta del nostre diàleg i la nostra entesa (malgrat els polítics i les seves lleis ens deteriorin l'existència) haurem avançat molt.
Respectar aquestes premisses és per on l'empresa ha de començar a entendre i plantejar el diàleg que permeti la veritable negociació i l'acord d'un conveni que comprengui tota l'activitat i els actor de la mateixa, recuperant fins i tot les externalitzacions que ni estalvien, ni optimitzen l'activitat.
Salut i autogestió (un estat elevat de consciencia i organització)
