martes, 22 de mayo de 2012

No nem be

Des de la secció sindical de CGT, hem de reconèixer (així ho denunciem públicament i on calgui ) que la prepotència de la que fa gala el director tècnic, comença a fer-se massa pesant.

D’una banda les pretensions de flexibilitat proposades sense cap altra explicació que; “per si de cas es necessita”, es a dir, perquè jo ho dic sense cap altra argumentació (amb cara i ulls, d'excuses un cabàs) i sense cap bescanvi per la modificació substancial de la nostra condició de treball. D'altra banda els horaris fixats per la resta d’aquesta temporada, amb els que el comitè no hi està d’acord però que a ell tant li fa. Aquests horaris, més a més, son la demostració tangible de la poca consistència que tenen les seves propostes de flexibilització ja que, en una temporada com aquesta que ha tingut una flexibilitat, gaire bé, absoluta de poder fer els horaris mes desbaratats, encara no para cada setmana de fer canvis d’horaris i, fins i tot de calendari, cosa que es il•legal. Necessitem caps, persones de la professió, o es passaran la vida fent “experiments amb gasosa” i maltractant-nos a nosaltres, les nostres vides i al teatre. A L'escenari, a la Tècnica, també detectem un problema de governança, dins del Kaos generalitzat avui en dia a la casa. Prengui nota Sr. Mascarell.
Ni se’n surt ni se’n sortirà mai, perquè la seva idea és la flexibilització per la flexibilització. L’ intenció és trepitjar els nostres drets per tenir-nos als seus peus i poder fer el que vulgui i quan vulgui. Que campi la por i que mai aixequem el cap. No ens tracta com a iguals que som, li agrada mirar d’amunt cap avall, fer patent la seva autoritat i, si de cas, fer algun gest paternalista. Gest que s’haurà d’agrair eternament. Esgarrapant-nos, més d'hora que tard, la exigida pleitesia i vassallatge.
No acceptem doncs la seva actitud, les seves propostes, i per extensió alertem de les seves espúries motivacions.
Aquest divendres és un bon dia per acordar estratègies, per fer valer els nostres drets. Defensant, en tot moment, la millora de les condicions de treball i conciliació amb la vida personal.
Veniu amb propostes. Nosaltres també en tenim.

Delegats de CGT

Salut

lunes, 21 de mayo de 2012

Assemblea



Convocatòria  Assemblea
ALS LOCALS DEL SINDICAT 
 DIVENDRES 25 de Maig
de  14:30h.  a    16:30 h.
Ordre del dia:
·      Estat de les negociacions del Comitè amb l’empresa.
·      Valoració de les propostes i necessitats que planteja l’empresa.
·      Marc d’acció de la Secció Sindical.
·      Propostes i solucions pel que fa a horaris i calendaris.
·      Precs i preguntes.


domingo, 20 de mayo de 2012

Ciudadanos irresponsables

Los ciudadanos nunca tienen la culpa de nada. Ni siquiera de haber votado a aquéllos de los que luego reniegan. Son inmunes, están a cubierto de todo. O aún peor: ni siquiera despotrican. Se impide que Rodrigo Rato declare en el Congreso por la estafa o mala gestión de Bankia y los ciudadanos lo comprenden. Se descubre que Madrid y Valencia han engañado gravemente, y nada. Lo de la Comunidad y Ayuntamiento de Madrid es sorprendente: se sabe y reconoce que el Ayuntamiento tiene una deuda astronómica e inasumible y a su alcalde lo hacen Ministro de Justicia. Se sabe que la Comunidad es un vivero de trampas y derroches y su pizpireta Presidenta sigue chula. Y en Valencia el PP rinde homenaje a Francisco Camps: ‘Ha dejado una huella imborrable’. Y los ciudadanos, contentos y deseando volverles a votar.


Los ciudadanos comienzan a ser una masa acrítica y amorfa. Ni siquiera son ya súbditos, ese peldaño inferior de la ciudadanía: son objetos. En Valencia se manifestaron pacíficamente en febrero delante del Instituto Luis Vives por no tener calefacción, y ahora el Ministro de Interior los sanciona con hasta 6.000 euros por manifestarse sin pedir permiso, cual si fueran coches mal aparcados. Pero los ciudadanos asienten con el silencio.

El Gobierno los está pelando económicamente por capas cual cebollas y dejándolos desnudos, y aún los justifican. Ahora ya no es Zapatero el causante, sino las circunstancias, pero a sus gobernantes se lo perdonan y no les recriminan.

Difaman y calumnian, hay barra libre, pero nunca responden de su temeridad y mala baba. Los ciudadanos son un ejército arrollador, sin respeto alguno a las normas.

Los obispos se mofan de los homosexuales, pero ¡cómo no!, tienen razón los obispos. Los ciudadanos son creyentes, buenos creyentes.

El Presidente Rajoy empieza a parecer La Vieja’el Visillo, pero no recibe ni una crítica.

Machacan miserablemente la Educación para la Ciudadanía, pero a los ciudadanos les da igual la ciudadanía, ahora sí adoctrinada. Wert o no wert, ésa es la cuestión, que diría un Shakespeare de derechas, acariciando la calavera del progreso.

¿La enseñanza, ese incalculable tesoro, para qué?, es un engorro.

Fátima y Lourdes se incorporan a la sanidad de los milagros, y ni los ciudadanos enfermos protestan en serio.

Se abre la subasta entre amigos para las teles autonómicas, y en la nacional ya no se andan con chiquitas ni apaños de acuerdos, mejor poner a uno de lealtad inquebrantable, que manipule a nuestro gusto. Ahora por fin se podrán ver sus informativos, explican los ciudadanos serenos e i-rresponsables, antes de pasar a Gran Hermano..

¿Y usted de qué se ríe, doña Sorayasáenz?

El 15-M era una pompa de jabón, como se ha visto. A los dos días ya nadie habla de ellos. ¡Qué bluff! Si estudiaran…

La policía, como es lógico, da palos a quien se le pone delante, para eso está. No van a permanecer quietos. Ellos sabrán lo qué hacen, que seguro que lo hacen bien. Si no se pusieran delante, no les pasaría nada. Algo habrán hecho. La mayoría lo hacen para divertirse. Nosotros no tenemos tiempo de ocuparnos de eso y confiamos en ellos, nosotros a lo nuestro, que bastante tenemos con educar a nuestros hijos.

Y el país está en calma. Afortunadamente. El Gobierno está haciendo esfuerzos, ante tanto irresponsable. Y además nosotros somos apolíticos.

Los ciudadanos, esa asepsia, esos seres nunca responsables, esa terapia fracasada de grupo.

Pero un día, como dice Manuel Vicent, la revolución llega mientras te estás afeitando, y sin saber por qué.
 

Arturo González

viernes, 18 de mayo de 2012

Sobre Plataforma SOS Cultura

SOM UNA INSTITUCIÓ CULTURAL

La Plataforma SOS Cultura per a la defensa dels serveis i equipaments culturals al servei del bé comú, neix de la voluntat de suport mutu i unitat en l’acció de diferents Comitès d’Empresa i delegats sindicals d’institucions culturals públiques o quasi públiques(MACBA, MNAC, CCCB, ICUB, Mercat de les Flors, TNC i Liceu...) i es vol obrir a la participació individual i col•lectiva de totes aquelles persones o entitats que comparteixin els seus objectius, impulsà en acord comú el següent manifest:



Logo a les campanyes reivindicatives

MANIFEST DELS TREBALLADORS DE LES INSTITUCIONS CULTURALS EN DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS CULTURALS

Les institucions culturals públiques formen una xarxa d’equipaments per a la gestió, conservació, creació, estudi, i difusió de recursos simbòlics que són, per dret i per origen, patrimoni de tota la ciutadania.

La funció pública va néixer per garantir les necessitats de interès general de determinats béns i serveis, sent actualment el caràcter públic de les institucions el que pot garantir aquesta naturalesa comuna del món cultural.

Massa sovint, tant les institucions culturals públiques com la mateixa ciutat de Barcelona s’han utilitzat per al benefici econòmic de la indústria turística i per al màrqueting urbà, quan es tracta d’un actiu comú per al desenvolupament del dret de l’individu i de la societat en conjunt. Constatem que això no ha estat així.

Sotmesa a una estricta agenda econòmica, la privatització, la desregulació especulativa i la precarietat han estat la tònica general des de fa anys, independentment de sigles i partits.

La privatització del model de gestió i dels prestadors de serveis ha comportat:

a) una progressiva introducció del mercantilisme a les institucions públiques, en detriment de la facilitat d’accés als serveis culturals

b) existència de programes culturals cada cop més supeditats als interessos privats.

c) manca de planificació i de coordinació entre les institucions culturals;

d) plantilles de personal precàries i inestables;

e) progressiva disminució dels recursos humans i econòmics.

Per tot això, i en defensa de la cultura pública, reivindiquem:

- Una gestió dels recursos transparent que prioritzi el bé comú i l’optimitzi.

- Un finançament públic suficient i adequat per garantir una cultura de qualitat equivalent a la dels països europeus avançats, que eviti la precarietat.

- Creació d’un marc que afavoreixi una participació ciutadana real en el disseny i control efectiu de la cultura.
- Aportacions creatives i originals a l’hora de traçar les polítiques culturals, per sobre dels interessos partidistes i privats.

- Una depuració de responsabilitats dels causants de la situació actual

PROU DE PROGRAMACIONS I INVERSIONS ESPECULATIVES.


GESTIÓ CULTURAL PÚBLICA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA.


LA CULTURA NO ÉS UN NEGOCI.

jueves, 17 de mayo de 2012

Resistencia permanent


Les lluites
continuen !!! no
pares, no pares...




 


domingo, 13 de mayo de 2012

sábado, 12 de mayo de 2012



ESTEM  PLENS DE RAONS !!

Este edificio de viviendas de lujo
abandonado desde hace 15 años ha
sido ocupado desde 2010 por
estudiantes provenientes del movimiento
anti-Bolonia
Es uno de los centros sociales ocupados
más activos de la ciudad y ligado al
movimiento de los indignados catalanes.







Contrainformació Lliure pensament Llibertat d'expresió Justicia Solidaritat Llibertat
Igualtat Fraternitat Contrainformació Lliure pensament Llibertat d'expresió Justicia
Solidaritat Llibertat Igualtat Fraternitat Contrainformació Lliure pensament Llibertat
d'expresió Justicia Solidaritat Llibertat Igualtat Fraternitat Contrainformació Lliure
pensament Llibertat d'expresió Justicia Solidaritat Llibertat Igualtat Fraternitat

jueves, 10 de mayo de 2012

Resposta global

 


sábado, 5 de mayo de 2012

Adreçat al president Mas i el carceller d'interior Puig

Muy honorable:


Desde Sección Sindical de CGT de la Fundació Gran Teatre del Liceu denunciamos la estrategia de represión emprendida desde los gobiernos conservadores contra las organizaciones sindicales y movimientos sociales como única respuesta a la masiva participación de la ciudadanía en la huelga general del 29-m y en los centenares de actos de protesta convocados a lo largo y ancho de la geografía estatal durante ese día.

A partir de ese momento la única respuesta obtenida ha sido la represión, mediante el encarcelamiento desde el mismo día de la huelga de los estudiantes Xavi, Dani e Isma, con decenas de detenciones de militantes de todas las organizaciones sindicales, y que ha culminado con el ingreso en prisión sin fianza de la sindicalista Laura Gómez en Barcelona.

Sindicatos, movimientos sociales, estudiantes etc. están siendo objeto de esta estrategia en la que se criminaliza a quien combate la reforma laboral mediante la manipulación de los hechos, utilizando métodos que nos recuerdan épocas pasadas.

Exigimos la inmediata puesta en libertad de las personas que continúan detenidas o en prisión y manifestamos nuestra solidaridad con todas aquellas personas que están sufriendo la represión en nombre del conjunto de la clase trabajadora.

El Liceu torna a seu parlamentaria


Comissió de Cultura i Llengua. 02/05/2012 - sessió ordinària


Proposta de resolució sobre el garantiment de l'activitat ordinària, l'estabilitat de la plantilla i el finançament i la gestió del Gran Teatre del Liceu