Anem a pams. Resposta al “amado lidl”

Que diu que...” En canvi, es desestima un ERO d’extinció i un ERO de reducció salarial. Com a conseqüència es recupera tota la temporada artística”

No, no. Es desestima l’ERO per les mobilitzacions de la plantilla desprès de 30 acomiadaments y l’ intenció de reducció de sou entre un 15% i un 22%

“Només sis mesos després de l’aprovació del PEV es pacta amb el comitè d’empresa la suspensió de les pagues extraordinàries”. S’oblida de dir que es a inspecció de treball a conseqüència de una convocatòria de vaga

“La suspensió queda condicionada a l’evolució del PEV i en concret a l’assoliment d’un determinat nivell d’ingressos. El retorn de les pagues està, per tant, condicionat als ingressos no a la millora dels resultats”. La primera afirmació es falsa, es refereix a algun moment puntual de crisis (2013-2014) i la segona veritat però no estem demanant el retorn sinó la calendarització d’aquestes.

“Es procurarà no deure als treballadors més de dues pagues extres...”

procurar

• Intentar d'aconseguir. 
• Fer obtenir o tenir
  Que ha intentat l’empresa? Que ha aconseguit?. Res, des de el primer minut va treure les pagues dels comptes.

“No és fins el darrer trimestre de 2017 (és a dir, prop de 2018) quan es negociarà amb el comitè la devolució de les pagues extres pendents”. Veritat però, desprès d’un altra convocatòria de vaga, s’acorda tractar-les totes entre el 07 i el 18 de setembre.

“El comitè acorda desconvocar la vaga i signar, amb data 1 de juliol de 2015, un acord pel qual l’empresa s’obliga a avançar el 50% de la paga de desembre al juliol...” Mentider. On ho diu axó exactament? 1a PROPOSTA DE LA DIRECCIÓ DEL LICEU PER A LA DEVOLUCIÓ DE LES PAGUES EXTRES SUSPESES (29 DE SETEMBRE DE 2015)

“...donar per acaba la reestructuració de la plantilla i així ho comunica” Perdo... que ha comunicat que? Mentider

“El comitè respon amb una convocatòria de vaga. No planteja alternatives”. I tant que planteja alternatives, una esta registrada i l’altra l’heu feta publica vosaltres.

“Per indicació dels auditors, el Liceu no pot imputar el pagament de les pagues extres en temporada ja tancades, ja que comptablement entraria en pèrdues i fons propis negatius”. Es ha dir, heu fet la feina malament o heu fet frau?

Saben aquell que diu; “La direcció ha intentat en diverses converses, trobades i propostes l’assoliment d’un acord. Hi ha voluntat de diàleg”.

“La vaga provocarà al Liceu un greu perjudici econòmic: en concret unes pèrdues de 2,05 milions d’euros: 841.147 euros en concepte de danys emergents (indemnitzacions a artistes i equip de producció) i 1.218.232 milions de lucre cessant (curiosa definició per la caiguda de venda d’entrades)”. Sembla a les hores que surt mes a compte pactar amb els treballadors el pagament sencer dels sous d’aquest any.

 “El Teatre té voluntat de negociar amb les administracions l’increment d’aportacions que solucionaria el problema (compliment dels estatuts per part del Ministerio” Ja s’ha fet i ha obtingut bons resultats doncs han avançat alguns milions

Semblaria que el “amado lidl” creu que això de la vaga es un vici que tenim els treballadors i que ho fem per plaer. Hi ha algun metge a la sala?

Roger, adonat, no som col·laboradors teus. Som treballadors. Amb drets i obligacions. Els primers els exigim. Els segons els complim.

Sabem que ets un gran lector d’aquest blog. Per tant t’ho explicarem:

CUARTO.- Los objetivos que se persiguen con la convocatoria de la huelga son los siguientes: Mantenimiento íntegro del Convenio Colectivo de Empresa. Mantenimiento de la Plantillas. Cumplimiento de los acuerdos obtenidos en Inspección de Trabajo en el día 16 de Julio del 2015

Això es el que es pretén amb la convocatòria de vaga. No cobrar tot el que ens deus i tens intenció d’endeutar-nos  en els propers anys.

No et sembla patètic el teu comportament intentant contaminar els dubtes lícits que poden tenir els treballadors de la casa, manipulant i mentint? De veritat creus que no ho veiem tots el ridícul que fan els teus escrits? Pot ser algun acòlit t’aplaudirà, però a aquests no cal convèncer-los, ja es convencen ells solets.

Ets tan bo, tan guapo, tan alt... Però, encara i aixi, la majoria ja no tenim dubtes de que fas , del que vols i de com pretens aconseguir-ho.

“La força contra el diàleg” diu el prepotent que es incapaç d’escoltar i d’entendre. Tens la mateixa tàctica que el president del govern espanyol. Cada vegada que obre la boca surten independentistes nous. Cada vegada que obres la boca, sorgeixen nous vaguistes. Obre la boca si us plau, ben oberta. Sou uns bocamolls, ja ens esta bé.

Las cuentas claras

Alardea la empresa de transparencia y gestión inmaculada. Sin embargo, muchas dudas acudirán a quienes se paren a pensar.

Las cuentas publicadas en forma de auditorías poco aclaran. Son partidas muy grandes donde, al final, cuatro más cuatro han de cuadrar de una forma u otra. Y en cuanto al plan de viabilidad, entre el histórico falseado y los pocos aciertos en las previsiones, mejor olvidarlo.

Hay algo que desde hace tiempo reconcome bastante a los delegados del comité y es que, por mucho que se ha pedido, no hay casi documentación sobre el estado actual de cuentas (esas cuentas de las que alardean en los medios de comunicación) pero sobre todo, no hay ningún epígrafe ni lugar alguno donde aparezca la deuda contraída con los trabajadores hasta la fecha. Por ningún sitio aparecen los aproximadamente 3 millones de euros que se adeudan a los trabajadores.

Es irónica la propuesta de la empresa para la devolución de algo que ha de3scontado desde el primer minuto en que se firmó el acuerdo de julio del 2014. No solo por las fechas propuestas de devolución (hasta el año 2028, 15 años en total) sino por la generosidad manifiesta al poner a disposición de los trabajadores el adelanto de media paga del año que viene.

A ver, la petición de un adelanto sobre alguna de las pagas es un derecho recogido en el estatuto de los trabajadores. No hace falta que la empresa lo ofrezca, es su obligación darlo en caso de ser demandado. Esa forma de intentar comprar a las personas ofreciendo su propio dinero, contrasta legalmente con el hecho de adeudar ya tres pagas. Por último, si están ofreciendo esa posibilidad, es que, ahora mismo, hay dinero en tesorería.

Es rocambolesco y triste que se nos tome por idiotas pero es dramático que no aparezca la deuda contraída en ningún documento ni conversación mantenida. Diríase que, en un acto de manifiesta mala fe, la empresa consideró que a partir de la firma del acuerdo, se podía descontar un 8% de masa salarial para los restos sin necesidad de hacerlo constar en ningún documento porque NO ha habido nunca intención de devolver el préstamo que, de esta manera, deja de ser un préstamo para ser un robo.

Seguramente en pocos días el pájaro volará a palos más altos y pretende dejarnos aquí a discutir con quien le suceda sobre un dinero que no consta en ningún lugar.

No, no lo permitiremos.

¿Dónde coinciden ahora Artur Mas y David Madí?

En el Liceu, pero no en los palcos, sino detrás las bambalinas:Artur Mas es el presidente de honor del patronato de la Fundación Gran Teatre del Liceu, precisamente por su condición de presidente de la Generalitat, y su amigo e histórico colaborador David Madí es un destacado miembro del Consejo de Mecenazgo de esta institución cultural de las Ramblas.

David Madí aparece como el principal impulsor de un proyecto gastronómico que prevé abrir un restaurante de lujo en la sexta planta del teatro y una heladería a la planta baja, en el actual Espacio Liceo, donde ahora hay una cafetería, y en esta aventura cuenta con la colaboración de un grupo de inversores y de los famosos hermanos Roca, del Celler de Can Roca, de tres estrellas Michelin y considerado el mejor del mundo por la revista Restaurant Magazine.

David Madí fue jefe de gabinete de Artur Mas cuando era consejero de Economía, secretario de Comunicación del último gobierno de Jordi Pujol –se vio obligado a dimitir por cocinar encuestas–, portavoz de Convergència y director de la campaña electoral de 2010 que llevó CiU a la presidencia de la Generalitat. Cuando Artur Mas fue investido presidente, Madí abandonó la política y se fue a la empresa privada. Poco después constituyó dos consultoras, a través de las cuales vehiculará las inversiones en el proyecto gastronómico del Liceu.
 

Los promotores ya disponen de las autorizaciones municipales, otorgadas antes de que Xavier Trias dejara la alcaldía de Barcelona y se supone que Artur Mas, como presidente de honor del patronato del Liceo, estaba al corriente de los planes de quién durante años fue su protegido.
 

Como presidente del Consejo Asesor de Endesa en Catalunya, empresa que figura como mecenas del Liceu, David Madí suele hacer acto de presencia en los actos institucionales del teatro, especialmente cuando va el presidente de la Generalitat: por ejemplo, en septiembre del año pasado, cuando el Liceo convocó una cena de gala para agradecer la aportación de los mecenas. En un futuro, estas cenas seguramente se harán en el restaurante de Madí

No tenim els mitjans de la empresa, ajudeu-nos a difondre-ho.

Nota a les treballadores del Gran Teatre de Liceu

Benvolgudes,

Celebrar alhora que agrair, la excel·lent resposta de tota la plantilla, per cloure la mobilització iniciada a l'estrena de la temporada. Hem mantingut cada funció una presencia activa a l'entrada del públic per tal d'informar-lo de la situació; a que la nefasta direcció ens està arrossegant sense remei, amb les convocatòries de vaga corresponents.

Animar-nos a participar en les assemblees obertes, convocades pel Comitè, que es realitzen cada dijous de 14:30 a 16:30.

L'evolució està resultant positiva i amb creixement de participació, cosa que resulta un bon antídot contra la permanent intoxicació de l'empresa, amb els comunicats indignes que envia i la negació a publicar les repliques, en equivalents mitjans que els que l'empresa -els seus gestors- fan servir i el comitè exigeix (adjuntem, amb enllaç, el comunicat del President; desmentint la primera de les, fins ara dues comunicacions per correu que ha fer l'empresa i l'exigència registrada a RRHH just una hora abans que enviessin el segon correu, el dia 21)

«Assembleina», per tant, és també bona medecina contra l'aïllament i la solitud generada en el clima de Mobbing generalitzat i col·lectiu que es respira a moltes dependències del Liceu.

La pitjo solitud és la que se sent dins d'una multitud. Resistim-nos.

MASCARELL TORNA'NS EL SALARI !!!

La conselleria objectiu de la plantilla

La plantilla farta de anar a ulls clucs dirigeix els dard allà on toca.

Bingo!!

MASCARELL TORNA'NS EL SALARI !!!

Les polítiques privatitzadores del conseller MASCARELL, ara que marxara, semblen tan evidents que per unanimitat, com s'està treballant i gestionant -des de el Comité d'Empresa- totes les mobilitzacions; se'l-hi ha posat, indiscutiblement, al punt de mira a on els treballadors i treballadores de la plantilla del Liceu, dirigeixen la reclamació de responsabilitat i solucions; a una situació que ell ha provocat amb la seva orientació de política cultural neoliberal a ultrança.

Sí, a banda del patètic distorsionador que va encolomar-nos com a Dir. Gral., és l'objectiu d'aquestes polítiques destruir els llocs de treball i les que treballem al Liceu no aguantem més. Som, cada dia més , una pinya perquè ens han obligat a ser-ho.

Si MASCARELL ha estat sempre un perill pels treballadors, al llarg del seu recorregut multicolor: Els sapastres que ha anat ficant-nos, com a directors i patrons, per congraciar-se cada cop més amb els burgesos de sempre, que anhelen els vells temps del «seu» coliseu de la lírica, han acabat convertint-lo en un Monstre DIAVOLIC.

Mentre els del Foro actuen amb la indiferència dels que marxen, aquí a casa nostre, els de sempre; en funcions, mantenen fermament l'agressió que patint com a persones d'aquest país i com assalariats amb drets i deures.

Deure de protestar denuncia i prendre control de les situacions que ens afecten directament. No deleguem les solucions ni admetem a responsables de segon ordre i baixa combustibilitat.

Ja son cremats

Unió, força i voluntat responsable en la nostra feina, son la garantia de futur.

Nota de premsa

Comunicat del comitè d’empresa de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

A l’any 2013, degut a la desastrosa gestió econòmica de la direcció general del teatre, els treballadors vam arribar a un acord amb l’empresa per tal d’intentar pal·liar els efectes d’aquesta gestió. L’acord va consistir a la cessió temporal d’una paga.

Ja veníem de  l’any 2010 amb una reducció del 5%, l’IPC congelat i més de 100 acomiadaments.

L’any 2014, ens vàrem trobar amb una situació similar i després de convocar una vaga, vàrem arribar a un acord amb l’empresa en unes condicions similars a la anterior. A més a més, ens vàrem comprometre a que si la situació arribava a ser critica, podrien cedir també una paga per any fins al any 2017 però amb la intenció de no tindre més de dues pagues acumulades.

A l’any 2015 l’empresa presumeix que ens trobem amb una situació sanejada. Malgrat tot, l’empresa ja havia decidit que no cobrarien cap de les pagues que s’havien pactat, inclòs sense reflectir-les com deute a la comptabilitat.

És per això que  al juny d’aquest any es va desconvocar una vaga en ultima instancia, signant un acord amb l’empresa on aquesta es comprometia a resoldre el problema entre el 7 i 18 de setembre. No ha sigut així.

Ens trobem doncs amb pactes i acords que l’empresa no compleix i on la seva ultima proposta  és renunciar a les pagues del primer acord a canvi de cobrar un suplement fins al 2024.

Manzanas traigo !!!!

S'acabava de registrar una exigència ben diferent al que hem rebut.

Registrat a les 17 hores....no és això company no és això  

S'exigeix la publicació, del comunicat del President del Comitè pel que fa a les mentides del comunicat enviat el dia 16 per l'empresa, pels mateixos canals que ells feren servir.

En lloc d'aquest exercici de transparència....MÉS INTOXICACIÓ!!!

Aquest dimecres dia 21 hem tornat a rebre una missiva de part de l'empresa mostrant el lògic rebuig del comitè d'empresa a una més de les propostes capcioses per part de l'empresa, que persegueixen l'únic objectiu de aplicar una reducció salarial, definitiva i indefinida, mitjançant l'engany i la mentida. Cap reunió del Comitè, de negociació, va produir-se el dia 20.

El seu lloc de trilers és constant. Son infatigables, incombustibles i podem estar així fins el mateix dia 8 de novembre. Cada dia poden dir una de més grossa....però així, volen demostrar, que compleixen amb l'acord, negocien i cerquen solucions si o si.....

Si algú o alguna és prou beneita per seguir aquests fils i creure's-hi aquestes fal·làcies; és que no vol entendre, raonar i afrontar la crua realitat. Digueu-li por, pànic, assetjament, servilisme, angoixa. Digueu-li com vulgueu, però és negar la major. Al Liceu, especialment a administració, hi ha un mobbing col·lectiu que passa de taca d'oli. El que no hi ha és negociació de res, incompliments sí i molts.

ara es l'hora!!!

Companys i companyes, som davant el que segurament serà l’últim esforç de la plantilla envers aquesta gestió que tant de mal ens fa. És per això que, ara que el comitè va més a una que mai,  hem de fer pinya i recolzar-lo i, si estem en des acord; debatir-ho i arribar a les conclusions necessàries per a no perdre definitivament, els drets que hem posat damunt la taula amb bona fe, i que el director general se'ls ha pres com si ja no fossin nostres. Podem fer esforços i aportar l'ajut que calgui, i així s'ha fet des de 2012, pero en cap cas li hem de pagà la seva festa.

És necessari que tothom hi sigui. Que tothom faci un pas al davant i digui que ja n’hi ha prou. Que reclamem el que és nostre. I ho volem ja, doncs, no han complert cap dels acords als que  han arribat. Acords que s'han signat sempre després d'una convocatòria de vaga.

Companys i companyes, la tàctica de l'estruç no funciona. Ho heu pogut veure en aquests anys a la pell de tants companys i companyes que han sigut acomiadats tot i ser, alguns,  treballadors «modèlics».    Mirar cap un altra banda, no voler veure la fulla, no impedeix el treball de la guillotina. Compte. Tinguem valor.

Tampoc funciona la omertá mafiosa que es preten de la gent que treballa amb informació sensible. Qualsevol que vulgui, està invitat a marxar. Qualsevol, és a dir ningú no és imprescindible. Ningú té el futur assegurat per molt que s'enganxi a la faldilla  dels seus caps.

Companys i companyes, sortim al carrer i si no hi ha mes remei, fem vaga i fem qualsevol mena d'accio que ens dugui cap a l'estabilitat dels nostres drets, dels nostres sous que al cap i a la fi, també és un dret. Siguem solidaris amb nosaltres mateixos perquè, el sortir al carrer, ho fem per tots, no solament per a nosaltres mateixos i quan haurem aconseguit les nostres fites, aquestes seran guanys per tots i per a totes, tothom.

Pel dret al treball....pel dret al treball digne....pel salari i les condicions del conveni col·lectiu !!!!

Ànims, endavant fins on calgui

¡¡¡Basta de juego sucio!!!

 EL PRESIDENTE DEL COMITÉ INFORMA Y COMUNICA:

Compañeros y compañeras (que no colaboradores y colaboradoras), en vista de la continua campaña de desprestigio con la que esta dirección viene asediando al comité de empresa, creo que es justo contrarrestar y contrastar informaciones.

Esta última misiva enviada por la empresa, una de tantas, incurre como siempre en falsas aseveraciones destinadas a crear confusión entre la plantilla. Hay que decir ante todo, que esta forma de difundir conversaciones es absolutamente desleal, manipuladora y miserable por parte de quienes la practican.

Dice la empresa que hubo una “cordial y positiva reunión”. Mentira. Fue cordial en los límites que marcan la diplomacia y las formas, pero no en el contenido, en absoluto positivo, pues la propuesta aportada por la empresa era recortar en tres o cuatro años los plazos de devolución; es decir, acabar de saldar la deuda en el 2024 en lugar del 2028. Ya en magistral arenga, el Dir.Geral. en fecha 18/9/15,  databa y ofertaba la liquidación para 2023. Ningún avance por lo tanto.                                 

Ni el diálogo fue positivo ni hay voluntad de encontrar soluciones por parte de la empresa que conoce sobradamente nuestras expectativas y continúan sin valorarlas en su justa medida. La entrevista fuedecepcionante y tensa, una vez más.

El comité de empresa estará dispuesto al diálogo siempre que exista posibilidad de solución. No parece sin embargo que la empresa tenga intenciones de recorrer el camino necesario para cumplir los acuerdos firmados en julio del 2014 y 2015. Ese motivo es el que nos lleva a desestimar la pretendida y futura “reunión” que vocea la empresa y a emplazarnos a un encuentro para la entrega de documentación y propuestas por parte de la misma si se diera el caso y hubiese voluntad. Voluntad que no pondremos en cuestión por parte de los interlocutores de la empresa, pero de la que dudamos por parte de la dirección general que, continuamente, viene desautorizando a los mismos.

Por último decir que la excusa ahora recurrente de que el teatro no tiene gobernanza hasta que se definan los gobiernos del Parlament y del Estado central es en exceso burda e inconsistente, pues una gestión responsable ha de ir asumiendo los compromisos adquiridos y nuevas iniciativas.

Adjunto una carta que me ha hecho llegar el asesor legal del comité de empresa, Manuel Cárdenas,  indignado por la maniobra mezquina de la dirección general:

 

Un saludo: Te remito esta nota después de analizar serenamente el contenido de la nota enviada por la empresa a todos los trabajadores y que me remitiste el Viernes noche. 

Debo manifestar mi indignación y sorpresa por la burda manipulación y falsedad de la nota emitida por la empresa, tanto en su forma como el contenido. Cuando escribo esta nota (sábado noche) me sigue pareciendo increíble hasta donde está dispuesta la empresa a llegar en su juego sucio. Como  tú sabes acudimos a la empresa llamados por el Sr. Tarrago porque deseaba hablar contigo como Presidente (lo correcto) y yo como asesor del Comité porque quería conocer nuestra opinión sobre una propuesta a presentar al Comité.   Una vez manifestada por la empresa su nueva posición, la misma hasta la fecha y contestada por nuestra parte en los términos que se había manifestado el Comité,  se dio por concluida. La pregunta es la siguiente: Si no había nueva propuesta. Si no era reunión de negociación. ¿PARA QUE FUIMOS CONVOCADOS? Creo que merece un análisis profundo de la actuación  de la Dirección del Liceo.

Analizando el estilo de la nota de la empresa, es fácil deducir que los firmantes de la misma, Sr. Tarrago y la Directora Financiera no son los autores de la misma, pues al Sr. Tarrago no se le ocurriría llamar a los trabajadores, colaboradores, siendo una vez más ninguneados,desautorizados y utilizados por quien todos sabemos. 

Manuel Martínez, presidente del comité de empresa del GTL

Epístoles patronals a les treballadores "Falsa reunió i cínic comunicat"

Col·laboradors NO!!

Creditors!!!!

Trobar-nos un correu, les bones gents de la plantilla del Liceu, allà on hauríem de rebre les nòmines i pagues extres que ens deuen; És un abús en molts sentits.
En primer lloc no som col·laboradores, som treballadores de la Fundació Gran Teatre del Liceu i ens deu part del nostre salari. Per tant a la plantilla no existixen els col·laboradors o col·laboradores.
Certament hi ha col·laboracionistes, porugues, pregoneres del patrons, malastrugues i d'altres espècimens humans. En tot cas, no ens confonem, ara no és aquest el assumpte.

Citar als representats no es reunir-se amb el Comitè

Les converses de negociació van cloure més enllà del determinat per l'acord de juliol passat, dit això, la voluntat i bona fe del comitè no és discutible. Tot i així la resposta rebuda va se recollida com a ofensa i provocació. Una burla, com es transmet cada dia al públic, a l'octaveta que es distribueix a l'entrada de les funcions. En una negociació oferir condicions pitjors, des dir-se cada cop, és una provocació.
No hi ha, no pot haver mai, cap satisfacció en rebre una proposta que, rebutjada per unanimitat en el Comitè i detonant de la convocatòria de mobilitzacions amb consens absolut; s'ha transformat en la rialla de la plantilla. I fent-se inconcebible aquest adjectiu en boca dels que hi son realment a les negociacions -quan el hi deixen-, responsabilitzarem a la directiva, però no cal dir que reconeixem perfectament els culpables de l'execució epistolar que no la signen i s'ubiquen a la 2ª planta, costat de Rambla, de l'edifici on treballem.
Trencar, esquerdar, la unió dels col·lectius al Comitè d'Empresa és l'objectiu d'aquest escrit que ens han enviat.
El mandat que hi ha al Comitè és prou clar per esperar propostes, per escrit, de l'empresa. Bones paraules ja se les endugué el vent en d'altres ocasions. Hi ha una determinació ferma i inamovible que volen qüestionar.
El plenari del Comitè, i els sindicats, esperen propostes. Les negociacions ja van passar de termini i hem d'insistir, en recordar; que ja es perllongaren en el seu moment.
Diàleg sempre hi ha d'haver, però negociació és un altra cosa.
La barroera dilació en el temps amb xerrameca, per no dir o arribar en lloc, ja no hi cap davant la necessitat de resoldre conflictes que fa massa que arrosseguem.
Hi ha una determinació per arribar amb el que ens duen liquidat a final de la temporada 2017 i cap motiu, ans al contrari, per que no sigui així.
FERMS FORTS I UNITS no podem perdre!!!
Hem dit PROU!!!

El Noi del Sucre

Teatro Real

En la fiesta de guasch todo el mundo salía con unas cuantas deudas de más.

Las diferentes direcciones generales que ha tenido el teatro desde su reconstrucción son realmente curiosas y manifiestan diferentes maneras de prepotencia y paternalismo, ese buenismo tan cristiano de esta nuestra sociedad tan católica, apostólica y romana.

Caminal pertenecía a la burguesía catalana y fue hábil a la hora de recaudar fondos entre conocidos para reconstruir el teatro. Mientras tanto trataba paternalistamente a los trabajadores que no perdieron sus puestos de trabajo.

Eso tuvo un coste, favores. Estos favores se fueron devolviendo en forma de prevendas por un lado y contratos para los diferentes familiares y amigos. Pero era mucho el dinero. Eran momentos en que el endeudamiento estaba a la orden del día y así, se fue hacia un proyecto casi faraónico que, más tarde pagaríamos los de siempre, los trabajadores.

Llegó en un suspiro Cullell. Esta, que venía de la política, vio dinero y decidió mantener la burbuja y repartirse parte del pastel antes de que explotara. Aprovecha así mismo su cargo como trampolín para alturas mayores. Más tarde. pagaríamos los de siempre, los trabajadores

Llega Marco, también de la política, pero este, más tonto y servil si cabe. Intenta mantener el estatus. La crisis lo desborda rápidamente. Incapaz de resolver los problemas, hace lo que le dictan desde las instituciones y lo que marcan los nuevos tiempos, cargar todo el peso sobre los de siempre, los trabajadores.

Y en eso llegó Roger. La gran esperanza blanca de las instituciones instaladas en la generalitat. Con grandes ideas y sin rémoras.

Las grandes ideas pasan por lo de siempre. Despidos, bajadas salariales, aumento de la carga de trabajo, reducción en el gasto general. Las rémoras las aporta él. Entra en avalancha la secta esade y contrata servicios y altos cargos ávidos de experiencias, contactos y dinero. Pronto descubre la potencialidad que tiene para su carrera la marca del teatro y aprovecha los contactos políticos que esta le ofrece. Quien siga su trayectoria cuando desaparezca del teatro podrá contrastar esta aseveración.

El desprecio hacia los trabajadores que demuestra este personaje es insuperable. Trata a estos como meros objetos sin capacidad de raciocinio (nadie hay más listo que él) y al que disiente lo aparta. Da clases magistrales de buen hacer y gestión que nadie más es capaz de igualar y se vanagloria de sus éxitos (más que dudosos) empleando a la prensa del régimen y todos los medios de los que dispone para encumbrar su grandeza. Cuantas veces se jacta de que aquí cobra menos dinero de lo que podría cobrar en otros sitios (siempre sin mostrar su sueldo) pero es obvio que este es un purgatorio para él, un trampolín para metas mayores. Mientras tanto, la idea es que paguemos los de siempre, los trabajadores.

Quizás falten aún fotos y bustos con su imagen por el teatro pero, todo se andará.

UN DILUVI NO EVITA QUE LES TREBALLADORES DEL LICEU INICIÏN LES MOBILITZACIONS PREVISTES

Avui, estrena de la nova temporada, amb tota la parafernàlia burgesa que caracteritza la direcció del Liceu – el Liceu, que hauria de ser de tots-, hem estat les treballadores les que hem donat la deguda rebuda a tan selecte auditori. Recordant-los que; hi ha un conflicte latent des de juliol passat (es desconvocà una vaga, presentada per aquest sindicat i recolzada per un altre sindicat -que agrupa cantaires-, per tal de elaborar un calendari de retorn del diners que es deuen a la plantilla).

La burla als drets de les treballadores. L'incompliment sistemàtic dels acords és tan reiterat i recurrent que; per unanimitat, el Comitè d’Empresa, ha convocat mobilitzacions de protesta al carrer al llarg de les representacions d’aquest títol i vagues per les funcions de Benvenuto Cellini, programades pel novembre, inclosos dos concerts (del Mestre Muti). Les funcions matinals del servei educatiu (funcions per escoles) seran respectades a les franges horàries en que es produiran les aturades. Valorem la nostra feina com a servei amb retorn social.

La CGT al Liceu opta per la unitat d'acció i treballa en aquest sentit per facilitar la mobilització dels diferents col·lectius que hi ha a la plantilla. Lluitem en defensa de les condicions laborals – les salarials son part important- i vinculem directa i indefectiblement el model de teatre a defensar, i no és, en cap cas, l'existent.

Denunciem la intransigència de l'empresa com a conseqüència d'objectius més espuris: Privatització per la via de l'externalització, els acomiadaments i les subcontractes entre el amics que enriqueixen el mercadeig de corrupteles i favors entre polític i poderosos. El president d'Abertis, Salvador Alemany i Mas, estrenant-se avui com a president del Patronat de la Fundació del Teatre no és casual: És causal.

Ens enrabia veure com la precarització del treball és un valor pels directius i els polítics que els manen.

La qualitat i la feina ben feta i en condicions dignes, és menyspreable pels seus interessos de dividends fàcils i ràpids. No oblidem que, l'important aportació de diner públic és l'ambició i desig, dels professionals de l'espoli que; PP-CiU-PSC..... i tots el partits que combreguen amb el capital i la banca han instal·lat en les institucions publiques i semipúbliques. Sabem qui son i sabem que volem.......

RETORN SOCIAL I ACCÉS A LA CULTURA PER TOTHOM !!!!

PER UNA CULTURA PÚBLICA I DE QUALITAT !!!!

PLANTILLES ESTABLES I DIGNES !!!!

TRANSPARÈNCIA I AUTOGESTIÓ !!!

¡¡¡ Exigimos nuestros salarios íntegros !!!

Comienzan las movilizaciones para recuperar la dignidad en la negociación, el respeto a los acuerdos y el valor del convenio colectivo.

Todo esto y más, está en juego y por ello la unanimidad de la representación legitima y legal de los trabajadores se plasma en las convocatorias de movilización y huelgas.

Nadie esta solo, al unisono, se exige y se reclama.....

Las concentraciones, a partir de las siete de la tarde durante las funciones de Nabucco, a la estrada de los espectadores, son el inicio de las movilizaciones que desembocaran en una huelga para las funciones de la próxima producción, Benvenuto Cellini y los conciertos del Maestro Muti.

La convocatoria oficialmente presentada en Inspecció de Treball y debidamente notificada a la empresa, respetara el servicio a las funciones matinales infantiles, del servei educatiu.

Tod@s deseamos las soluciones, pero eso esta en manos de Guasch que, ciertamente, dinamita a sus propios negociadores y acuerdos alcanzados, con objeto de confundir, ganar tiempo y avanzar en su despropósito de gestión opaca.

Basta de jugar a póquer, con los amigotes, a costa del dinero que perdemos los trabajadores. Han de dejar de jugar con lo que nos deben y eso depende en gran medida de nuestra respuesta.

Queremos, porque tenemos derecho y es lo legal, ver donde esta el reflejo contable de la deuda que tiene contraída con la plantilla de trabajadoras.

Tod@s !!! a partir de las siete de la tarde vamos a recibir al público y hoy día de estreno de la temporada....a los responsables que permiten esta situación

Banda del forillo armado

Llibertat vaguistes represaliats!!!

Hay hombres que luchan un día y son buenos...

Hay otros que luchan un año y son mejores. 
Hay quienes luchan muchos años y son muy buenos. 
Pero hay los que luchan toda la vida, esos son imprescindibles.

Bertolt Brecht

Absolució per les que lluiten!!!
Si ens toquen a una ens toquen a totes !!!

Rompetechos o la miopia dels dirigents......

És simpàtic tenir personatges que alhora d'actualitzar-los resulten d'allò més expressius i representatius. Aquest és el cas del petit personatge d'Ibañez. Així és, la miopia acompanyada d'una des ubicació absoluta, ideacions que freguen la psicosi i fins i tot -a alguna de les pel·lícules- la seva identificació amb el autoritarisme paranoic que al segle passat i passant-lo, governa les espanyes; lluint la bicolor al rellotge. Com ha de ser.............

Grans com l'Ibañez n'hi han pocs,  però mediocres i inútils com el seu personatge en tenim masses que ens fan malviure.

Tret de les vinyetes dels tebeos no fan tanta gracia. Personatges d'aquesta mena són els que fan que les lleis siguin paranys pels més febles, que el mínim dret a no angoixar-se, per dur el pa a les cases, les que hem de treballar per fer-lo, el transformin en una lluita sense límits.

Sense límits és el que veiem que fan, com ho fan i el que és pitjor perquè ho fan.

Fan i actuen, com actuen, perquè son el que son; carronyaires a la recerque de qualsevol tipus de matèria immòbil i aprofitable.

Els voltors són així i no el poden evitar. Quan veuen que no hi ha moviment conclouen que no hi ha vida i de la mort ells en treuen l'aliment.

Que pot evitar que s'ens tirin al damunt?.....és evident....moure'ns, deixa'ls-hi clar que som vius i d'aquí a foragitar-los hi ha una pas ben petit.

Els tenim tots; el Mortadelo, el Filemon, el Rompetechos........però fora dels tebeos ens fan mal.

Algú dubte dels paral·lelismes?

Mentre la plantilla era -o sigui- «les plantilles» i admetem mirar cap altra banda, si no ens toque a nosaltres (immobilisme crida voltors), el carronyaire desembarcara amb els congèneres, externs, autònoms, professionals, experts, iniciativa privada, societat civil,etc .......i si, a més a més, algú li segueix el son i li balla l'aigua; se'n diu suïcidi i a aquestes alçades hi ha pocs que es vulguin sacrificar per no res i menys suïcidant-se. Lògic, el sorprenent és que encara quedin incauts, ingenus, o beneits.....de sipais, botiflers, renegats o simples roïns de fàcil traïdoria i poc enteniment sempre n'hi hauran i hem de contar.

Que no s'enganyi ningú i menys els que diuen que l'emperador va vestit.

Hi ha un Rompetechos a la 2ª planta, costat rambla, i cada cop va més nu.

La «via socio-laboral», la nostre via, requereix la proclamació de la república social, denunciar i posar fi a l'espoli imperial, la enginyeria financera amb diner públic - que s'està fent al Liceu,  directament a les nostres butxaques - i impedir que els de sempre abusin dels mes dèbils, com sempre acostumen a fer des dels òrgans de poder.

Serà il·legal o no serà il·legal, però ho fan, i la nostra reacció sense concessions i amb fermesa és la que ha de garantir la viabilitat, real, i evitarem així; que la caixa i la plantilla es buidin sense cap remei.

En ha de saber greu pels voltors que ens assetgen ?

El Noi del Sucre