martes, 27 de diciembre de 2016

domingo, 25 de diciembre de 2016

El Liceu és.... PRECARI COM TOTS!!!!

La precarietat laboral del sector és present d'una manera amenaçadora al coliseu de la lírica barcelonesa


El Sindicat d'Espectacles de la CGT es troba immers en una iniciativa de caràcter general pel que fa a combatre la precarietat laboral.
Allà on se sap i constata la precarietat laboral s'intervé, s'actua. Actuem.
Son iniciades intervencions de mediació a la inspecció de treball amb empreses del sector, doncs, no acostumen a tenir gaire bona disposició motu proprio.
Petició del Sindicat d'Espectacles
 a la Fundació Gran Teatre del Liceu
Al Liceu és conegut que no s'actua amb la estricta cura que requereix la legalitat en quant a les condicions contractuals de les persones que van a treballar en qualitat de reforç o assistències. Ja fa molt de temps que es denuncià: Fins fa ben poc, s'incomplia de manera clarament coercitiva, amb les persones més vulnerables de la plantilla pròpia. Del personal fix.
I hi ha manca de control i transparència, pel que fa a certs col·lectius, que representen vulneracions de drets, il·legalitats que l'autoritat laboral està perseguint especialment en aquests moments, i alegalitats, amb el sui generis abús de l'empresa i els seus quadres intermedis.

Dada la dinàmica de diàleg i l'habitual ús de canals de comunicació, ja existents entre el nostre sindicat i la Dir. De RRHH del Liceu, i dins d'aquesta acció del Sindicat; Hom opta per realitzar un pas de preavís del requeriment que se'ls hi fa.
Sent una matèria que ja va arrenca, el seu tractament, de bell antuvi amb la intervenció inspectora; S'esta oferint la oportunitat de solucionar-lo ipso facto.
El Liceu és.... PRECARI COM TOTS!!!!



jueves, 22 de diciembre de 2016

Quanta raó te l’alcaldessa, en convocar-nos !!!!


Quanta raó te l’alcaldessa.


 Resultat d'imatges de antipatriarcal

"La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu marit".

“Un home ha assassinat una dona a Barcelona. No dic "la seva" dona encara que estiguessin casats, perquè precisament el fet de considerar-la "seva" ha estat, en aquest cas,  l’injustificable motiu d'aquest horrible crim.
Resulta que l'home era conegut, un periodista famós.
La dona era metgessa en un ambulatori de barri.
Els primers articles de premsa es van omplir de dades sobre la biografia d'ell. Ens explicaven la seva vida professional, els èxits, les aparicions públiques i opinions polítiques... també ens donaven detalls de la seva malaltia, de la seva operació recent…
D'ella ahir no en sabíem ni el nom, perquè els primers titulars parlaven de "la seva dona", i sempre de forma passiva, com a objecte directe d'oracions en què el subjecte era ell, l'assassí.
Que ell l'hagués matat semblava una cosa secundària perquè la notícia era que ell, algú important, havia mort.
Demà a plaça Sant Jaume hem convocat un minut de silenci a les 12 h, per mostrar el rebuig absolut d'aquesta ciutat cap als assassinats masclistes. Espero que la plaça s'ompli, i que els i les que no pugueu venir, feu aquest minut allà on sigueu.
Mentrestant, hi haurà temps per als matisos, hi haurà temps per als detalls d'interès periodístic, però la notícia que avui ha d’interpel·lar-nos, la que hem d'exigir per rigor i per justícia, és aquesta: "La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu marit".
Avui l'important no és ell, sinó ella, i l'injust patiment de la seva família, amics i companys de treball als que aquesta ciutat acompanya en el seu dolor.”
Ada Colau.

“El patriarcat” és això i moltes coses més en la nostra quotidianitat.
Resultat d'imatges de antipatriarcalEl fet és que tot encaixà força ...l’assassí  era “comunicador?” (gestor dels medis garants de l’adoctrinament patriarcal).  Element de la justícia (mediocre institució, pel que fa a incidència en transformació cultural i per descomptat instrument cohesionador, vertebrador, del model imperant) Presumiblement corrupte y aprofitat (per com arribà i quan, a la direcció de TV3)...... En definitiva un assassí que s’ha mostrat, s’ha considerat,  posseïdor de les persones que l’han envoltat i sobre les que mai no hauria d’haver  decidit.
Si la lògica de la Colau fos la més comuna entre totes i parléssim de i des de les víctimes, esquerdaríem,  com la closca d’un ou, aquest model que amb el menyspreable valor d’explotar-nos entre les persones  es permet abundar en sacrificar-ne per motius, o amb motiu,  de la diferencia de gènere. 
Trencarem  l’ou quan, l’embrió de noves lògiques i actituds, com ens observà  la Ada Colau, ens transmetin la realitat de les víctimes.
No deu ser casual que treballes al que treballava;  Dedicant-se a les altres, en el digne ofici de la medicina..... L’assassí , únicament,  va arribar a ser “home-executor”  i amb la covardia de no haver estat capaç de -per la seva trajectòria afirmarem –provar de ser “Home-persona”.

És política...És humana....i és cultura antipatriarcal...  i, caram si n’és de gran aquest cabàs (el sistema és patriarcal)