jueves, 25 de mayo de 2017

Demandat el GRUP BALAÑA

El sindicat d'espectacles de la CGT durà davant els tribunals al GRUP BALAÑA .....

La magistrada María Josefa Gómez de Aguilar, titular del Jutjat nº7 del Social tindrà de resoldre la demanda per reclamació de: TUTELA DELS DRETS DE LA LLIBERTAT SINDICAL A TRAVÉS DEL PROCÉS DE PROTECCIÓ JURISDICCIONAL DELS DRETS FONAMENTALS DE LA PERSONA, presentada pels serveis jurídics. (veure aqui)

La CGT, a instàncies de les treballadores perjudicades per una política empresarial més semblant o cronològicament d'acord amb temps passats i que no resulta admissibles a dia d'avui; va donar el seu suport i solidaritat; signe d'identitat d'un anarcosindicalisme fonamentat en el «suport mutu», com a resposta a la patronal «cavernària» i en defensa de les precàries i assetjades treballadores d'un sector atomitzat on impera l'abús empresarial.

La manipulació i manifesta coacció a delegats i treballadores en general per part de l'empresa.
La pressió al personal, precaritzat i atemorit de forma sistemàtica.
La vulneració de drets fonamentals; la representativitat d'aquest sindicat, dels seus delegats i delegades, al sector: Són objecte del greuge manifest per part d'aquest grup empresarial de caràcter familiar i al qual es demana el rescabalament corresponent, com a organització sindical menyspreada en un procés de negociació obert al departament de treball.
Defensem el sindicat !!!
L'organització no és altra cosa que l'agrupació lliure de treballadores per defensar i millorar les condicions de treball i vida.
Tenim un sector dispers, i difícil d'estructurar.
Condicions laborals mínimes i on impera l'abús empresarial.

A CGT estem per donar suport a qui ho demani .... i compte !!! ..... Tampoc cal que ens ho demanin, doncs; de vegades, sabent que passa, és suficient com a organització sindical, per demanar explicacions i intervenir.
Entre totes ens ajudem a sobreviure en millors condicions .... i si aconseguim viure en bones condicions i amb qualitat, ja serà un avenç important.
Clandestines les treballadores, per a major eficiència i per ser victorioses !!!!!!
Als tribunals amb els patrons per acabar amb la indolència que ens té segrestades !!!!!!



Secció de Teatres del Sindicat d'Espectacles de Barcelona de la CGT

martes, 9 de mayo de 2017

Plantilles, reforços.... «Ells o nosaltres»

Les normes i les lleis son per a complir-les?
Això afecta a tothom?
Hem d'intervenir davant les desigualtats i greuges?
La ceguera voluntària, posttraumàtica, elimina els fets per no voler-los veure?
La «sortida de la crisis» és un fet posttraumàtic?
Tres quinquennis han transformat les «putes assistències», en les «pobres assistències»?

La sana ironia, si la barregem amb cinisme, farà cru sarcasme envers les igual que minimitzats al nostre costat fan les feines habitual a l'escenari i altres dependències del Liceu

Plantegem-nos, ja d'una vegada la realitat:

La devaluació de les condicions de treball, el mercadeig facilitat per reiterades «noves lleis» i cultures liberals que propiciem votant, consulta rere consulta electoral: A dia d'avui, hi juguen contra les plantilles i sectors tradicionalment acomodats en les reconegudes conquestes obreres, gracies a les lluites de classe anteriors al moment de indolència i entreguisme que les treballadores i treballadors manifestem actualment. La precarització és la nostra devaluació.

Aculturitzats com a CLASSE SOCIAL i entregats als falsos déus de la propietat privada, l'individualisme insolidari. Abduïts pel inconsistent poder del diner - prestat per les financeres i la seva maquinaria per autogenerar-se beneficis – Transformats en el veritable valor, dels seus beneficis com a explotats, tant produint com subjecte consumidor necessari...... Serà una renda bàsica, mínima, d'assistència, d'auxili, de socors,...o com li vulguin dir; això dependrà, exclusivament, de la sensibilitat ideològica de qui la defineixi. Aquesta ens haurà de mantenir les constants vitals mínimes necessàries perquè el repartiment de recursos i riquesses es perpetuï amb les desigualtats actuals i sí, escanyant fins allà on es puguin, arriben a engrandir la bretxa; no tinguem cap dubte que ho faran.
Resultat d'imatges de precaries
No és radicalisme polític, ni demagògia barata – com ens volen fer creure des dels maquinaris de generar opinió- dir: « Ells o nosaltres » és la síntesi de la «dialèctica real» entre l'opressió de les necessitats i l'esperit lliure com a persones. Alguns, cada dia més, no dubtem que cal ser llibertari en ideologia, sentiment i praxi, per créixer humanament en societat:
Revertir les lògiques del poder amb lògiques de solidaritat i suport mutu, perquè entre les treballadores i treballadors – l'historia ens ho demostra- sempre s'ha guanyat i avançat col·lectivament. Cadascuna de nosaltres guanyem tan sols i exclusivament; quan totes hi guanyem.
Així son les conquestes duradores i no «flor d'un dia». Aquesta ha de tornar a ser la nostra cultura.

Resultat d'imatges de quin paperàs externalitzacions cgt No permetre la precarietat entre les companyes i companys que fan feina colze a colze, dia a dia, als nostres llocs de treball, no és únicament un principi; és una finalitat, un objectiu a assolir per revertir tot el dany que ens han fet i ens voldran fer, si ens quedem de braços creuats.
A mateix treball, mateixes condicions.... és una màxima irrenunciable de la que depèn la nostra pròpia supervivència, com a fruit que som, d'aquelles conquestes de la nostra classe...no de la virtual i efímera, etèria i fàcilment volàtil «Classe mitja treballadora?». Tan simple com que aquesta màxima és la que va tombar las ETTs (Ara toca les empreses de serveis).

La igualtat en drets per a totes no es pot obviar...menys quan la norma ens protegeix i iguala...doncs, en poc temps, acceptar-ho implícitament; és obviar, renunciar, al mateix dret que hi ha per nosaltres, els fixos de plantilla....Temps al temps, que no serà gaire....
Les lleis, els convenis col·lectius, les obligacions i drets que ens emparen....amb les normes, cartes magnes i tanta fullaraca com volem fer valdre...Però en definitiva la fermesa de les nostres conviccions i voluntats son les que faran revertir, reconquerir espais i condicions de vida.
Compte:
Estem parlant de treballar al Liceu i com fer-ho bé.

Ens deixem anar?..... Anem morint a poc a poc o ens organitzem?

El Noi del Sucre