impresentable!!!!

A LA PLANTILLA I AFILIATS EN PARTICULAR:

La Secció Sindical vol agrair, i posar en valor, el suport que la plantilla ha mostrat; donant credibilitat i consistència a les iniciatives plantejades com estratègia de mobilitzacions.

La significativa assistència a l'assemblea convocada el passat dia 8, i el clima que va transmetre, ja va ser un toc d'atenció a una direcció que, per la mala gestió que fa de les situacions, no ens mereixem.

No vam dir mentides, com pregonen de manera coincident Guasch i el sindicat que, dia rere dia, li segueix el discurs. La UGT; que parla d'unitat i continua fent campanya electoral. Ells, ella particularment, es va posar en evidencia públicament a la assemblea. Els seus delegats que, en poc temps, ja pixen fora de test tant com poden al nou comitè....ja donara per fer literatura. Ara no toca.

Agraïm i celebrem el suport i benentessa que USOC mostrà a l'assemblea i la seva posterior incorporació a la convocatòria, afegint-se al comitè de vaga i treballant activament a la negociació de l'acord assolit.

El camí està ben marcat i la direcció, a seguir, és clara. Per nosaltres, pels negociadors i per la mediació.

Per la nostra part no hi ha dubte i, tant com podem, forçarem les solucions més immediates, sense trencar els canals necessaris de diàleg i el respecte que ahir el Dir. General no va saber mostrar i van haver de reconstruir, els negociadors de l'empresa, al llarg de la negociació per la des convocatòria de la vaga.

Al Dir. General li ve gran el Teatre.

Un impresentable, així, desprestigia el Liceu i volem, necessitem, un Liceu digne.

Els insults, falsedats i mentides que va vomitar ahir a la reunió amb el comitè d'empresa, el mal empleat pel PATRONAT de la FGTL, contra la CGT i qui la representa, els va haver de regurgitar a la tarda. Varem aguantar estoicament la provocació i varem respondre on s'havia de fer. A Inspecció de treball.

La ofensa i insult a la nostra organització i qui la representa, és la ofensa i l'insult a tots els afiliats i afiliades, i fins i tot podem dir que; a tota la plantilla i el dret a organitzar-se amb independència i llibertat.

Així ho entenem i com a SINDICAT de classe, que som:Ni oblidem.Ni perdonem

Hem consolidat els fonaments per, al setembre, construir un diàleg i els mecanismes que restableixin una situació de normalitat pel que fa al nostre salari.

I recordem que no hi ha en joc, únicament, les pagues pendents, hi ha rebaixes salarials que a altres indrets ja s'estan recuperant.

Transparència i viabilitat negociada, fou, és i serà el nostre objectiu. Els nostres paràmetres d'acció.

Salut, força i agafem energies estiuenques que caldran a la tardor.

Liceu a 17 de juliol de 2015

Secretariat General de la Secció Sindical de la CGT al Liceu.

Su libertad, nuestra opresión

Lo que nos dice y lo que no nos dice Guasch

No es creíble que no tenga intención de coartar la libertad de huelga, por eso ha desplegado todos los medios disponibles. Además, dar su punto de vista apelando a libertad de expresión es bastante mezquino teniendo en cuenta que solo él puede hacerlo a través de los medios que utiliza por lo que, como mínimo, abusa de su poder y coarta la libertad de quienes no piensan como él.

La sección sindical de la CGT sí que ve un incumplimiento del acuerdo ya que el compromiso es el de intentar no sumar más de dos pagas de deuda y el espíritu que salió de las negociaciones y que más tarde se transmitió a los trabajadores era que lo peor ya había pasado, que el futuro ya era para recuperar la normalidad y las deudas. No sabíamos que, mientras tanto se daban órdenes de no pagar una paga anual y de hacer los presupuestos en esa tesitura. La buena fe de la que habla el acuerdo, ¿Dónde está? ¿Esa es la manera de “procurar no adeudar más de dos pagas” tal y como dice el acuerdo pero que se obvia en el escrito publicado en la intranet y mails privados?

No hay dinero. Esta sección sindical no se lo cree. No aportan documentación fehaciente y en noviembre pasado, las administraciones aprobaron aportaciones por valor de 11 millones. Dónde está ese dinero no se sabe; pero está. No se les está pidiendo además como dice (coincidiendo curiosamente con una misiva similar del sindicato ugt) la devolución de la paga. Se le está pidiendo que pague la de este año para no acumular más de dos, tal y como recoge el acuerdo que se intentará.

Una huelga que retrasa media hora la función no hace perder ni un céntimo por lo que no ralentizará nada la recuperación del teatro. Otra cosa es la imagen que quieran dar Mienten como cuando valoraron la huelga de acomodadores en una pérdida de 200 mil euros. Eso de tomarnos por idiotas empieza a ser cansino. Sin embargo, los cientos de miles de euros tirados en una empresa de amigos para hacer unos estudios que nadie conoce ni que han aportado o tener que indemnizar a trabajadores con cientos de miles de euros por despedirlos en fraude de ley, manteniéndolos en casa y contratando a otros en su lugar, eso sí ralentiza la recuperación.

Confunde este señor de manera interesada lo que es un comité de empresa y lo que es un sindicato pues ya da por sentado que el comité no quiere reunirse y que por tanto desestima el pago cuando el sindicato ha pedido mediación. Impresionante perversión de la realidad para intentar enzarzarnos entre nosotros. De nuevo nos toma por idiotas. Aunque alguno habrá, la mayoría sabemos dónde estamos y quien es quien. Todos los intentos que hicieron para perjudicar a este sindicato y beneficiar a ugt no le han salido bien y ahora intenta enfrentarnos.

Este sindicato exige la paga de junio tal y como estipula el acuerdo, pero él ya ha tomado una decisión que no es económica, sino política y por una cuestión de testosterona. Triste bagaje para un gestor que funciona en base a impulsos y no de cabeza cuando se trata de apretar a la parte más débil.

Vale Roger, la tuya es más grande (la paga, que no la inteligencia)

Sección sindical de la CGT en el GTL

CGT convoca assemblea " pel nostre salari "

Ja hi ha lloc per celebrar l'assemblea el proper

dimecres 8 de juliol.

A la sala d'assaig del Cor. 3ª planta de 15:30h a 16:30 h

El buit que el proces electoral pugues produir pel que far a la institució ( unitària ) de representació a la plantilla, com és el Comitè d'empresa, no privara mai a la organització legitima que representem les seccions sindicals, d'actuar.

Sempre alerta i previnguts per no deixa passar els terminis que ens permetin assolir els nostres objectius: Recuperació del salari, que en la immediatesa dels esdeveniments ens fa mobilitzar-nos per exigir la nomina sencera del juliol, que no ha estat abonada al complert per haver de ser doble.

La unió és la nostra força.

LA PAGA ÉS NOSTRA!!!!

LA PAGA ÉS NOSTRA!!!!

LA PAGA ÉS NOSTRA!!!!

Sense confondre les coses.
L'anarcosindicalisme ha guanyat al Liceu, diuen alguns mitjans: La CGT, que es considera hereva històrica del sindicalisme des de la perspectiva llibertaria, ha guanyat al Liceu.........

Tot això és cert si continuem treballant de manera diferenciada,  ètica i coherent,  en defensa del treball i les que el fan...........ara bé:

NINGÚ ENS ENGANYA!!
LA PAGA ÉS NOSTRA!!!!
Sempre ho ha estat i ara més que mai.
Ja no cal la demagògia dels que es feien passar per nous. No ens hem empastifat en aquests fangar, a CGT no tenim res de nous; som rabiosament actuals. Tenim un fil conductor des de 1910 en aquest país. Nosaltres no som nous !!

La tessitura perversa que han desenvolupat alguns electoralment, que sí han fet demagògia i de la pudenta; dient mentides, mitges veritats i enganyant a qui han pogut; aquells que, a l'ombra,  ja eren socis i venien col•laborant des de l'anterior Comitè. No han enganyat ningú.

Ara, sense entrà en aquell lloc politiquero dels que, des de fora, han volgut traure partit i benefici. Tornem ha dir que, el SALARI és un dret irrenunciable.

Que:

• La bona fe, fonament del pacte de juliol de 2014, ha estat traïda, per part de l'empresa.

• No han procurat (en cap moment) al que s'havien compromès.

• La transparència no son tan sols números, doncs, no hi son tots.

• No es pot presumir de superàvit, fallant en el pressupost i fent-nos pagar l'error amb la nostra nomina.

• El conveni no és tan sols salari i no s’està complint en la majoria d'aspectes .

• L'acord frenà la brutal pretensió de eliminar més de 70 llocs de treball i 2 pagues (15% de reducció salarial). Fou un èxit i s'ha de validar.

• La conjuntura de la signatura és diferent a l'actual.

• Fer les coses malament no justifica que el paguem els treballadors.

• L'esforç de la plantilla ja estava fet .

Ara ho diem clar i alt, perquè no comprem vots. No enganyem a ningú.
Ara cal moure's per reclamar el que és nostre. Veurem quines son les propostes dels que tant ens han qüestionat. En poc temps, cadascú al seu lloc. Això tampoc és nou. És un Déjà vu..

Votar és relativament fàcil.....després i abans,  cal treballar.

La conxorxa que es va viure al darrer Comitè, entre els elements de CCOO (de la primera etapa, 2010, concert anima..projecte Pons ) i el SICAP (ara transvestit en la Nova UGT) per tal de vendre's o plegar-se, sense miraments, a les exigències que imposava el projecte de Pons, és el que ha fet que aquests socis a l'ombra hagin donat, als cantaires, el delegat que ha perdut CCOO.

Ajuntant a aquest anàlisi, el fet de que; ja fa vuit anys la part més pro-empresa, submisa i mercenària d'administració, va donar vots als cantaires del SICAP (contra CGT?) no és estrany que el paper soterrat, de sindicat pro-empresa, que han trames a la nova-UGT, hagi replegat suports entre aquest elements de la plantilla.
Dit això:
Nosaltres estem en campanya permanent, per mantindre els drets i el conveni, el salari i les condicions de treball, des de que la Fundació es va constituir, és més; des de que el Consorci del Gran Teatre del Liceu va començar a organitzar les relacions laborals als anys vuitanta del passat segle.

Clar que no som NOUS !!
I per aquest motiu no ens enxamparan en cap llimbs per la transició del Comitè, ni per màgics transvestismes polítics dels que sí van enganyar deliberadament,  als seus companys,  al llarg de la negociació del conveni. Van fer de trilers per recuperar una par del seu salari, que esta fora del conveni, ho van fer malament i així els hi han pagar: Malament i tard.

És el que vol la Direcció i la Conselleria; desballestar el conveni, esmicolar la plantilla i caçar-nos com a conills en la desunió.

La CGT no hi jugarà a aquesta comèdia i ara, com sempre, sense embuts direm el nom del porc a qui sigui i exigirem el que ens pertoca.

El salari no es negocia !!
L'acord no és el que ells llegeixen !!
Volem la paga !!! Ja !!

El proper dimecres dia 8 de juliol la Secció Sindical convoca a tota la plantilla per situar-nos i prendre les mesures necessàries per recuperar el salari que marca el nostre conveni

Desconvocada la vaga de Acomodadors de Manpower (1 de Juliol)

Els acomodadors de L'Auditori i el Liceu arriben a un acord i desconvoquen la vaga

Després de dos mesos de vaga a L'Auditori (des del 30 d'abril) i pràcticament un mes al Gran Teatre del Liceu (des del 4 de juny), avui dia 1 de juliol, els vaguistes han arribat a un acord amb les institucions. Aquest arriba després de diferents reunions de negociació, caracteritzades per la falta d’una proposta convincent per part de les empreses, emparades en la substitució il·legal dels vaguistes, la qual va ser frenada, en el cas de L’Auditori, per la mesura cautelar emesa pel Jutjat Social nª 9 de Barcelona el passat 12 de juny. El pacte suposa un augment del preu/hora d'un 27%, un augment del servei mínim, que es fixa en 4 i 3 hores en el cas dels acomodadors de L'Auditori i en 5, 4 i 3 hores en el del Liceu, depenent del tipus de concert; també un augment dels efectius a sala i el compromís de mantenir aquestes condicions en les properes quatre licitacions del servei.

La reunió que ha permès l’acord s’ha realitzat sense la presència de l’Ajuntament de Barcelona, que va ser requerida pels treballadors en vaga, ja que la Presidència de L’Auditori recau en l’alcaldessa de Barcelona. Aquests en lamenten l’actuació: si bé les reivindicacions dels treballadors van ser citades en el discurs d’investidura de la nova alcaldessa, Ada Colau, la reunió amb el govern, concretament amb el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, va haver de forçar-se mitjançant un piquet a l’Ajuntament, quan prèviament el govern municipal s’havia reunit amb l’altra part del conflicte, L’Auditori i el Gran Teatre del Liceu. Finalment, no va comparèixer a la reunió de negociació a la què se’l va citar reiteradament, també presencialment en aquesta darrera ocasió.

La principal reivindicació dels treballadors, la de ser assumits com a personal propi dels dos centres culturals, no ha estat escoltada i, per tant, seguiran treballant per a la intermediària Manpower GroupSolutions. Els acomodadors lamenten aquest escull i creuen en la necessitat de seguir denunciant la pràctica de la subcontractació, que consideren responsable de la precarització de les seves condicions laborals i la de molts altres treballadors, així com troben especialment injustificable el fet que sigui practicada per institucions que depenen de l'administració pública. En aquest sentit volen animar a la mobilització dels treballadors afectats i esperen assolir aquest objectiu en el futur.

L'acord, d'aplicació immediata, farà que els treballadors tornin a ocupar els seus llocs de treball durant els propers dies.

                                             

Teatro Real