No serem còmplices de l’explotació instaurada a les Arts Escèniques...

Ni al Liceu ni enlloc!!

Els assessors del comitè d’empresa van aixecar la llebre;

Les eventuals (amb contracte d’artistes) que haguessin treballat, en jornades soltes durant l’any anterior a l’inici del procés electoral podien participar amb uns mínim establerts que eren excepcionals.

També què, des del setè dia l’empresa havia d’haver facilitat el cens laboral.

Ens podem fer els sorpresos, però rigor, el que es diu rigor per part de l’empresa, no podem dir que n’hi hagi hagut gaire. Han de comunicar les meses al setè dia i aportar també, el cens laboral distingint elegibles i electores. Doncs, ni una cosa ni l’altra.

Sobre la necessitat de menor antiguitat, van apuntar-nos bé però no amb prou detallat. Per tant, les nostres assessores van fer la seva aportació: Resultà que la Disposició Addicional 28ª del Estatut dels Treballadors feia una excepció al concepte d’antiguitat per donar els drets a participar dels processos electorals amb, tan sols, vint dies. Immediatament amb la informació que teníem a la nostra disposició es va fer un cartell informatiu de totes les persones que podien acollir-se a la Disposició Addicional de l’Estatut, que sent de nova creació, no té ni un any i comprensiblement, no és coneguda.

Tampoc ens va semblant que estigui prou elaborada ni harmonitzada, doncs, manifesta certes incongruències i dificultat en la seva aplicació efectiva. Per tant ens agafem al dret que aporta i ens veiem obligats a relativitzar la norma en la seva aplicació: *

Així, ja des de les primeres sessions de treball ens veiem abocats a la interpretació de la llei. I en la reclamació feta a la Mesa, demanar com a mínim el vot.

El cartell informatiu, té una funció important: Fer visible la magnitud de l’eventualitat i precarietat, que pretesament la reforma laboral de 2021 devia haver corregit, abolint l’Obra i Servei.**

D’altra banda, trobem diferents maneres de considerar l’antiguitat a les empreses; la unitat de vincle contractual, què, si bé entre l’autoritat laboral conviuen diferents criteris; aplicar el més restrictiu (que no és el que manifestà l’assessor del Comitè, precisament) és abundar en la contradicció de la llei i la seva capacitat d’harmonització amb el Reglament d’Eleccions Sindicals (RES) i el mateix Estatut dels Treballadors. ***

La nostra obligació és procedir en conseqüència amb el nostre propi criteri****

Les eventuals tenen un dret i cal exigir que RRHH l’entengui i respecti, facilitant el seu desenvolupament.

Res més lluny de la realitat: El mateix dia de constitució de la Mesa Electoral, ni empresa ni promotors, mostraren cap interès en contemplar la possibilitat que les EVENTUALS pogessin participar. L’argument fal·laç i cínic resultava previsible. No són de l’empresa.

No són empresa? Estan al llindar de ser les sense papers del LICEU?

Quina barra!!

Només cal veure el percentatge d’activitat que recau sobre les assistències. Realitzen pràcticament el 50% de les jornades de l’activitat de les oficialies que calen per tirar endavant les temporades. SÓN PLANTILLA, no reconeguda per precaritzada i ignorada.

Però tampoc podem esperar gaire quan als departaments on més es depèn de les assistències, com ara Caracterització, tenen precaritzades les RESPONSABLES de PROJECTE i sí són de l’empresa i de la plantilla.

Per això reclamem les plantilles i estables, àmplies per extingir l’abús laboral que representa el contracte eventual d’artistes. És la nostra línia d’acció i treball sindical.

El cens electoral ha estat una bona ocasió per fer brollar aquesta realitat, tan evident com ignorada per les que no volen veure.

LES ASSISTÈNCIES ESTAN EMMORDASSADES, perquè sinó, no tornen a ser cridades. PERQUÈ no poden fer valdre els seus dret.

I és en aquesta línia de dominació que ara, l’empresa, malgrat tenir marge per fer i desfer, no ha volgut saber res i les han SILENCIADES.

Afirmem què, des del nostre compromís neutralitzem plenament la intenció de RRHH;

No callarem, com mai hem callat, per dir-los-hi, que:

• Precaritzen, maltracten i menystenen a les treballadores.

  • Les de la plantilla i les eventuals.

• Estem en un frau permanent de llei i rebutgem les FDs.

• Les categories no reconegudes són de facto un assetjament laboral.

• Hi ha frau salarial ubicant indegudament determinades activitats de caràcter i personalitat pròpies; com ara el Personal de Sala.

• Hi ha discriminacions i greuges inadmissibles.

   
  

SEGAP-CGT

SP Seccio Liceu

* La nostra reclamació a la Mesa ja apuntà que almenys, per poder ser electores s’incloguessin en el cens electoral (on l’empresa podia perfectament, és obligació seva fer-ho, haver informat en aplicació del text legal, a la Mesa; qui pot votar i qui pot presentar-se) Ara ens trobarem amb una dotzena, com a mínim, de persones que tenint contracte i dret a votar el dia 28 no se’ls hi ha brindat l’oportunitat de fer-ho i tria qui pot representar els seus interessos. Fan el 50% de la feina i la veu que se’ls podia brindar, queda en un 0%.

* * l’il·lustre ministre de Cultura del 2021 ens va posar en lloc de l’extinta OBRA i SERVEI, el RD1435/85, contracta d’artistes. El ICETAZO!!!

La praxí és que aquesta escletxa representa la perpetuació de les males arts contractuals a teatres com el nostre, on fraudulentament es precaritza amb estacionalitats inventades (no confondre amb temporalitat) i fent ús del contracte Fix discontinu i l’eventualitat ordinària penalitzada, amb l’apanyo dels contractes artístics

*** Això són batalles legals i jurisprudències que estem estudiant i treballant per tal de donar cabuda a la INTERMITÈNCIA, que sí que es produeix en l’activitat a les Arts Escèniques.

El vincle amb l’empresa es pot produir per una contractació concatenada i durades àmplies o com el cas que ens pertoca, per irregularitat i intermitència, i de manera dispersa o inconnexa al llarg de l’any. Dies solts.

**** La nostra manera de funcionar, recull la presència i espai de participació dins el sindicat i les seves seccions sindicals de tothom que participa en el treball i desenvolupament de l’activitat.

El 50% de les companyes que estan en les funcions, muntatges i desmuntatge o assajos, són treballadores necessàries, per tant, per nosaltres SÓN PLANTILLA PRECÀRIA, en major grau d’explotació i sense els papers (contracte fix) que els permeti exercir drets laborals plenament.

Assistències eventuals, fixes precàries i la fidelització com a burla empresarial.....

L’estat de confort permeten ignorar realitats paral·leles en la convivència diària entre companys i companyes aparentment com a iguals, però hi ha vergonyoses diferències invisibilitzades.

L’activitat de la Fundació Gran Teatre del Liceu, és programar específicament la temporada d’òpera i, A MÉS A MÉS, altres activitats culturals i musicals que complementin aquest objectiu primigeni i ineludiblement subjacent en els seus estatuts. Aquest «a més, a més» dona molt joc en l’explotació d’aquest equipament públic que té dividit el seu finançament entre l’espai físic, l’edifici, corresponent al Consorci del Gran Teatre del Liceu, totalment públic i d’altra banda la Fundació Gran Teatre del Liceu, amb el seu Patronat que mereix capítol a banda i fiscalitza la seva activitat, política i gestió.

Les que fem possible l’activitat operística i escènica tenim el vincle laboral amb la Fundació i els patrons són l’excusa recurrent per collar-nos amb pitjors condicions i menors recursos humans dels que calen per desenvolupar l’activitat.

Gran part de la plantilla ignora la realitat:

Ceguera que va manifestar-se escandalosa, quan es va denunciar públicament l’existència de companyes FDs que al llarg de vint anys havien compartit la mateixa feina i ningú es plantejava entendre, conèixer o qüestionar-se perquè havien treballat igual o més jornades fins i tot, però havien cotitzat i cobrat la meitat que les fixes indefinides durant aquells anys: Estaven precaritzades, sense calendari estable i definitiu per tota la temporada, sense cobrar ni cotitzar festius i vacances, entre altres discriminacions.

Humiliació a les afectades que l’empresa negava en el seu profit i sense gens de pudor ni escrúpol, com la discriminació i el greuge comparatiu que significà.

Aquesta situació no es va aturar fins que les afectades, amb la solidaritat i acompanyament del sindicat i la secció, van prendre la iniciativa.

Com podem admetre la pretesa panacea de fer fixes discontínues en lloc?De cap manera; perquè no existeix una estacionalitat a l’activitat del Liceu.

Quan l’empresa fa servir la temporalitat i la intermitència, com a definició d’estacionalitat, fa servir un argument tan fraudulent com el mateix contracte de FDs que aplica. 

Amb aquest precedent al Liceu i la seva modalitat de contractació, ho tenim molt clar i ens posicionem amb tota vehemència, contra el fraudulent contracte de fixos discontinus que s’aplica.

La reforma laboral substancialment no ha canviat gran cosa, s’ha quedat en les formes i al Teatre precaritzen tant com poden la plantilla fent servir aquest tipus de contractació; anomenada com a fixa i aplicada com a eventual i salvatge, en substitució de l’extinta Obra i Servei i amagant una estructura de plantilla mancada d’efectius, estabilitat, garanties i qualitat en la contractació i condicions substancials.

Per tant, quan l’empresa demana la bona disposició i dedicació, la sacrosanta fidelització, està burlant-se de totes; de les que venen a treballar i també de les que han de comandar-les i gestionar la seva activitat al Liceu: Qualsevol responsable, amb principis ètics i compromís professional, se li generarà i patirà un conflicte de rol, pel que se li està exigint de fer, amb les assistències o FDs i que suposa una PRECARITZACIÓ de tota plantilla per diversos aspectes.

Les assistències, com a eventuals, són el cas més vulnerable en la relació laboral.

Malgrat tot, la precarització més gran de totes, és la que ignora i esquiva la relació laboral, prescindint del contracte laboral, fent ús i abús de la condició d’autònoms i del contracte mercantil.

En principi a l’escena, en el Liceu no se’n fa ús d’autònoms, però ens consten casos, en certes activitats perifèriques o secundàries de la programació on sí es contracta com autònomes.

Secció Sindical 

SEGAP-CGT al LICEU 

ELECCIONES SINDICALES

 

Estimados compañeros:

Ante todo muchas gracias por disipar mis dudas ante  mi asistencia o  no a una asamblea que parecía iba a ser para acercar posturas entre dos maneras de entender la acción sindical pero veo que no, que es la presentación del nuevo sindicato ante los afiliados y también felicitaros por vuestra audacia al haber conseguido que el Sr. Director técnico permita a los afiliados poder salir antes para poder asistir a dicha asamblea, algo que desde CGT se nos ha negado en otras ocasiones.

No voy a rebatir todos los argumentos que dais  para legitimar vuestra no presencia en las listas de CGT, no es el lugar ni el medio para ello, dado que desde los dos últimos años esto se ha hecho en sede sindical en múltiples ocasiones;

Pero sí quiero hacer hincapié que esa polarización que haceis referencia no se ajusta a la realidad, pues" los logros" que comentáis han sido posibles gracias al trabajo de todos; Comité, Sec Gral y afiliados/as, no solo a los abajo firmantes, como a los errores que ha habido muchos.

No quiero pasar por alto el gran trabajo realizado por el Sec.Gral Miquel Guillén Lafuente en "la conquista" de las 6 h de Fin de semana por su tesón en las negociaciones y haciéndole prácticamente los horarios al Director Técnico para poder encajarlos en los límites que marca nuestro Convenio y sabéis que no miento o el trabajo que desde la sección sindical se está haciendo en pos de revertir una situación injusta como la que sufren nuestras compañeras Fijas-Discontinuas cuya situación no es considerada por nuestros delegados como una linea roja.

Manolo ha sido un gran presidente y ha liderado las diferentes acciones que en tiempos pasados se tuvieron que hacer para defender nuestro empleo, pero dichas acciones siempre fueron secundadas por muchos compañeros/as que sin ningún tipo de inmunidad apoyaron dichas acciones, la acción sindical no se basa en personalismos sino en sumar esfuerzos en busca de un bien común donde la soberbia  se convierte en el mayor aliado que puede tener la empresa.

Vuestro argumento de que desde la sección se busca el enfrentamiento por el enfrentamiento, para luego no conseguir nada, sabes que es incierto, los contratos de interinaje por ejemplo vienen a raíz de una denuncia desde la sección por las modalidades de contrato asistencia.

Desde la sección se ha intentado dialogar con los delegados de Comité a la hora de convocar elecciones sindicales y el NO ha sido vuestra respuesta  con el único argumento de "no podemos perder la presidencia" triste argumento, las dinámicas humanas son importantes para encarar cualquier negociación pero a veces son también un handicap para ejercer acciones más resolutivas para defender los derechos de nuestros compañeros/as, por lo que a veces el "Todo o nada" se convierte en toda una necesidad.

Cierto es que perderemos fuerza como colectivo al ir en 2 candidaturas y al perder 1 delegado según censo, pero seguro que encontraremos puntos en común y objetivos comunes, como no puede ser de otra manera

Por último ese controvertido código ético del que se nos acusa de ser una especie de soviet supremo que lo dirige todo, tendrá puntos tan revolucionarios o de confrontación directa con la empresa como DEFENDER EL CONVENIO.

Esperando que en un futuro cercano sepamos trabajar juntos por el bien de nuestros compañeros.

Alfonso Ochoa

Kim Jong-un i la lirica Koreana del Covid-19

confinades i comunicades

Crònica d’un confinament, el bany de masses d’un gestor cultural i la precarització del digne treball a l’ombra del RD 17/2020 de 5 de maig. Industria i Cultura; difícil combregar amb tot plegat. 

Hola a totes, a títol d’informe i públic:

 La resposta a un grup de companyes del meu col·lectiu (atrezzo), dins un grup ampli de WhatsApp, on estem les que treballem i no únicament de les que té en Plantilla La Fundació Gran teatre del Liceu i aprofitant la avinentesa; he volgut adaptar-la i fer-la extensiva. Comparteixo per a totes.

 

Ho faig empès pel discurs del Sr. Valentí Oviedo, d’aquest dimecres, i per les qüestions que en algunes va generar. 

Accepteu-me, primerament, les disculpes per la poca comunicació que es fa des de la part social. En particular la part que inexcusablement em pertoca. Les afiliades a CGT en particular i persones properes.

Vagi per endavant que jo no soc membre del Comitè d’Empresa. No tinc vot en aquest òrgan col·legiat.

Soc delgat LOLS (represento al sindicat) amb veu i sense vot a qualsevol comitè o comissió on sigui representada la part social (les treballadores).

El Sr. Dir. Gen. abans de comunicar-se amb el Comitè ha parlat amb tota la plantilla.

Què pretén?

Ho ha de fer així?

És un fet poc respectuós, un descarat menysteniment. Malgrat digui en paraules una cosa, els fets el contradiuen.

El Comitè de SSL ( independent del Comitè d’Empresa) no es va convocar fins el dimarts passat. El dia abans de tan insigne compareixença. Vergonyós i lamentablement pel que representa de poc democràtic i participatiu. Fet constatable.

Hem de saber, que:
Don Valentí té programada des de l’inici de la temporada, una reunió amb el Comitè pel dilluns 11 de maig, en fa una cada 3 mesos. Les conclusions son lliures.

Per ser concrets i fidels a les comunicacions oficials fetes per l’empresa:
Actualment estem fent teletreball - qui pot - , i les que no podem; estan confinades, en les condicions que regula i dicta el Govern Espanyol, a casa seva o allà on estiguessin el dia 14 de març (inici de l’estat d’alarma).

Estem formalment en actiu i les que poden, activades (altre cosa és la transparència o equitat de les condicions de l’activitat). La programació és suspesa, SÍ. L’activitat, NO.

La presencia física al centre de treball és suspesa, no existeix, doncs és imperatiu i cal cercar, assolir, aquest objectiu: Fet que fa injustificable l’aplicació el RD 10/2020 de 29 de març (recuperació del període del 30 març al 9 d’abril). Motiu, real, pel que l’empresa va suspendre les negociacions fins el final d’estat d’alarma. Això és així, malgrat se sortiren del termini màxim obligat i que determinava la pròpia llei. Per descomptat ells, no renuncien, insistiran amb la il·lusa pretensió de que els hi devem el temps de confinament, per ser exactes en la seva dèria; des de el dia 17 de març fins el dia que haguem de retornar, amb o sense nova normalitat. El Comitè els hi demana, en tot cas, que compensin a les persones que estant confinades han hagut de treballar. Que és substancialment diferent.

 

   Cobrem el salari sencer; No estem, en cap cas, regulades ni de vacances, aquestes seran quan marqui el nostre calendari laboral. Doncs, al maig, també son fora de termini i no han plantejat ni esmentat res al respecte.

Les condicions i com fer la feina, al juny, venen determinades per imperatius de seguretat i sanitaris; decretats i ordenats per les autoritats corresponents i s’han de decidir, acordar, al CSSL (òrgan sense vulnerar drets fonamentals de les persones (hi ha qüestions de salut i malalties, que son reservades per qui vulgui reservar-se-les, en el seu dret). Aquests dies parlen – des de la Direcció del Teatre - de moltes ètiques i, per contra; tenen, sembla, pocs escrúpols per pringar a la RLT (Representació Legal de les Treballadores).S’entén, o es podria entendre, que de manera enganyosa.

Si no s’ha convocat abans, el CSSL, també és responsabilitat o decisió, de les delegades de prevenció, que tenen aquesta potestat i no l’han exercida. L’objectiu inexcusable, ineludible i per imperatiu legal; és estar sempre pendents, vigilants per tal de garantir la seguretat i la salut de les persones. Amb una xic més de voluntat, cultura formativa, per part del Liceu, això, tothom ho hauria de saber.
Algunes delegades, inclosa la advocada del Comitè d’empresa, ja des del dia 11 de març, varen observar que el problema era sanitari, de salut laboral i que s’hauria d’haver activat el Comitè de SSL, des d’aquell mateix moment.

El retorn i l’organització del treball, han de passar pel Comitè, doncs, s’han de modificar condicions substancials com és el propi calendari laboral i jornades. I requereix d’aquesta negociació. És un fet, un dret i ja veurem com evoluciona.

¿Qué son los Comités de Empresa?

Los Comités de empresa son la representación legal de los trabajadores. Son aquellos Compañer@s que gracias a vuestros votos os representan.

Hasta aquí bien, ¿pero esta representación es un cheque en blanco?.

Seguramente en otros sindicatos es asi, pero en CGT no debería.

Nosotros funcionamos de manera asamblearia, lo cual quiere decir que, en caso de no haber consenso, votamos los puntos del día propuestos por la secretaria general y todos aquellos que los militantes propongan.

Todos los votos tienen la misma importancia y se merecen el mismo respeto.

Por lo que se plantea una duda:

¿Podemos los delegados del Comité negociar con la empresa, incumpliendo los acuerdos de la Asamblea?

¿Podemos los delegados llegar a acuerdos que conculquen los derechos colectivos, o individuales?

Somos un sindicato donde no recibimos instrucciones de ninguna secretaría general ajena al centro de trabajo.Somos nosotros quienes decidimos y no estamos por el mercadeo o cambio de cromos.

A veces, peyorativamente, se nos acusa de totalitarios por nuestra rigidez i vehemencia en la defensa de los planteamientos. 

Sinceramente pensamos que es todo lo contrario, qué es lo más democrático. Puede serlo más, seguro; funcionamos por Asambleas que ya no solo se circunscriben a afiliados sino que son abiertas a toda aquella persona que quiera aportar.

Y por último como dice Sun-tzu en "Arte de la guerra":

"Si el ejército no tiene disciplina, es que el General está cansado ".

Por suerte nosotros no tenemos generales, ni estamos cansados....... ¿No?.

Sobre el convenio y el día 25

Estimados compañer@s , como sabeis el proximo día 25 hay un cambio de horario que no respeta los 15 días como marca nuestro convenio. Es un cambio poco lesivo para el trabajador  y el reconocimiento de su error por parte de nuestro D.T..

Pero no nos debe hacer olvidar las carencias que sufrimos en el escenario  que sí són responsabilidad directa del D.T.

-No se cubren las bajas  con la consiguiente carga de trabajo que comporta al resto de compañer@s, poniendo en riesgo la función misma

-no se permite la permuta de horas extras por días en función de si son diurnas o nocturnas.

-Los días de mutuo acuerdo son un eufemismo que hacen sean los días que al D.T. le van bien.

-el no reconocimiento de categorias , en algunos casos de más de 10 años, a los ultimos R.P. y A.P..

-la eterna discusión de que si las comparsadas són tecnicas o artísticas.

-no respalda la contratación de personal de escenario, mas allá de los contratos relevo.Solo nos ofrece precariedad bajo el manto legal de los contratos de fijos discontinuos

-Cambios de calendario , con el fin de ahorrar asistencias.

Como bien sabeis el proximo año celebramos el 20 aniversario de la inauguración del teatro. una efemeride que no nos debe hacer olvidar la constante precarizacion de las condiciones laborales de todos los colectivos  en estos 20 años y a ello añadimos que la empresa ha dicho por activa y por pasiva su nula intención de contratar personal de estructura y con la mente puesta en un plazo de 10 años maximo donde se jubilará un 70% de la plantilla y si seguimos por este camino el resto podran ser amortizados cumpliendo el sueño de nuestro D.T.  LA EXTERNALIZACIÓN DE LA PLANTILLA.

Los trabajadores poco tenemos que participar de estos festejos, pero sí tendremos algo que decir.

Nada más que desearos unas felices vacaciones y disfrutar de un descanso merecido.

Atentamente .

Carta oberta.....Entre totes, tot.

Carta oberta i autocrítica, a la afiliació del Liceu.

Rebeu una cordial salutació:

Em dirigeixo a totes i tots els afiliats així com aquells que sense afiliar-se participen i col·laboren en fer que la més mínima expressió sindical al Liceu sigui realitat.

Tenim diferents reptes i mancances que fora bo no obviar.

La manca d'orientació per fer participar al major nombre possible de persones, no deixa d'amagar un espai de confort, un statu quo i un anant fent, al meu entendre, poc saludable.

Sense la formal i necessària implicació de qui en realitat ha d'opinar, decidir i generar les estratègies que es creguin convenients - la afiliació sindicada, la plantilla organitzada- som, serem, un sindicat més del sistema.

Resultarà desagradable i ofensiu, per alguns, però és un fet: Un sindicat més del règim.

CGT per definició dels seus congressos, és crítica amb els comitès d'empresa.

No és gratuït; la participació en aquestes institucions pensades per la millor gestió de l'empresa i els seus interessos, no ens sorprèn, no és cap novetat.

La funció de contenció, de mur talla focs, que tenen els comitès -als que ens presentem com a sindicat, cert-, és evident.

Menystenir la participació de la gent, a nivell de secció sindical en particular, així com limitar la de la plantilla en general a unes eleccions sindicals cada quatre anys. O més temps si s'escau i pels motius que siguin; és molt pobre. Responsables d'això som tots i totes. Empobriment que ja li està bé a la patronal, a la Direcció del Teatre.

La formació a l'empresa, va com va, passen de les lleis i obligacions, així com de criteris de millora en el treball. A la llarga els hi va bé per argumentar liquidacions diverses de col·lectius o persones.

La Salut laboral és un pur formalisme que cerca les signatures i consentiments de les Delegades de Prevenció. Cobrint l'expedient perquè hi ha lleis que obliguen. I les treballadores a tragar i assentir segons les necessitats de l'empresa en cada circumstancia i moment. El nostre desinterès els hi és d'allò més satisfactori.

La Igualtat, altre paperot, per cobrir els requeriments legals. I les persones, la plantilla; desmotivada, desinformada i desactivada.

Ja va sent hora que més enllà d'informar, del que es cregui convenient, la pròpia afiliació interrogui i qüestioni el què i el com s'estan fent les coses.

La decepció per l'entreguisme manifest, en sentit ampli i genèric, la puc entendre, perquè des de les mateixes implicades en la representativitat legal de les treballadores; no lluïm, precisament, aquestes voluntats de fer participar i implicar, ja no dic provocar la decisió directe sobre els assumptes que ens afecten i sobre els que cal posicionar-se.

Delegar la responsabilitat dels errors als altres, al seu desinteres o falta d'implicació també és massa fàcil i en cap cas admissible.

La Secció Sindical nostra, extensió del Sindicat d'Espectacles de Barcelona de la CGT, ha de fer-se valer. El Comitè a banda d'un parany també podria ser un miratge en un futur.

La trampa que representen els comitès d'empresa es pot salvar, minimitzar i protegir-nos activant-nos com a secció.

El perill, el risc, de les delegacions autoritzades i sense control, s'han de limitar i prevenir participació i consciencia de què i com passen les coses.

Perdoneu-me la dissertació, però de la nostra auto-organitzaació depèn la nostra força i capacitat de defensar-nos de condicions de treball i salut.

El contrari és un reguitzell d'impotències i incapacitats que l'empresa sap aprofitar. Ni que sigui pel nostre perjudici, sense cap guany per ells: És la dialèctica, la psicologia, del poder i la imposició.

Salut, consciencia i responsabilitat col·lectiva.

Miquel Guillén

Secretari Secció CGT al Liceu

TR i CGT

Publiquem aquest comunicat que darrerament ens van fer arribar les companyes del Teatro Real i que exposa el moment que viuen com a treballadores i particularment com a representants del sindicalisme crític. Hi ha rerefons, seguretat i protocols, però ens limitem a transmetre el comunicat, tal com raja, i reafirmar tota la nostra solidaritat amb les treballadores del TR i a les del cor-Intermezzo que duen una llarga trajectòria de lluita.