Kim Jong-un i la lirica Koreana del Covid-19

confinades i comunicades

Crònica d’un confinament, el bany de masses d’un gestor cultural i la precarització del digne treball a l’ombra del RD 17/2020 de 5 de maig. Industria i Cultura; difícil combregar amb tot plegat. 

Hola a totes, a títol d’informe i públic:

 La resposta a un grup de companyes del meu col·lectiu (atrezzo), dins un grup ampli de WhatsApp, on estem les que treballem i no únicament de les que té en Plantilla La Fundació Gran teatre del Liceu i aprofitant la avinentesa; he volgut adaptar-la i fer-la extensiva. Comparteixo per a totes.

 

Ho faig empès pel discurs del Sr. Valentí Oviedo, d’aquest dimecres, i per les qüestions que en algunes va generar. 

Accepteu-me, primerament, les disculpes per la poca comunicació que es fa des de la part social. En particular la part que inexcusablement em pertoca. Les afiliades a CGT en particular i persones properes.

Vagi per endavant que jo no soc membre del Comitè d’Empresa. No tinc vot en aquest òrgan col·legiat.

Soc delgat LOLS (represento al sindicat) amb veu i sense vot a qualsevol comitè o comissió on sigui representada la part social (les treballadores).

El Sr. Dir. Gen. abans de comunicar-se amb el Comitè ha parlat amb tota la plantilla.

Què pretén?

Ho ha de fer així?

És un fet poc respectuós, un descarat menysteniment. Malgrat digui en paraules una cosa, els fets el contradiuen.

El Comitè de SSL ( independent del Comitè d’Empresa) no es va convocar fins el dimarts passat. El dia abans de tan insigne compareixença. Vergonyós i lamentablement pel que representa de poc democràtic i participatiu. Fet constatable.

Hem de saber, que:
Don Valentí té programada des de l’inici de la temporada, una reunió amb el Comitè pel dilluns 11 de maig, en fa una cada 3 mesos. Les conclusions son lliures.

Per ser concrets i fidels a les comunicacions oficials fetes per l’empresa:
Actualment estem fent teletreball - qui pot - , i les que no podem; estan confinades, en les condicions que regula i dicta el Govern Espanyol, a casa seva o allà on estiguessin el dia 14 de març (inici de l’estat d’alarma).

Estem formalment en actiu i les que poden, activades (altre cosa és la transparència o equitat de les condicions de l’activitat). La programació és suspesa, SÍ. L’activitat, NO.

La presencia física al centre de treball és suspesa, no existeix, doncs és imperatiu i cal cercar, assolir, aquest objectiu: Fet que fa injustificable l’aplicació el RD 10/2020 de 29 de març (recuperació del període del 30 març al 9 d’abril). Motiu, real, pel que l’empresa va suspendre les negociacions fins el final d’estat d’alarma. Això és així, malgrat se sortiren del termini màxim obligat i que determinava la pròpia llei. Per descomptat ells, no renuncien, insistiran amb la il·lusa pretensió de que els hi devem el temps de confinament, per ser exactes en la seva dèria; des de el dia 17 de març fins el dia que haguem de retornar, amb o sense nova normalitat. El Comitè els hi demana, en tot cas, que compensin a les persones que estant confinades han hagut de treballar. Que és substancialment diferent.

 

   Cobrem el salari sencer; No estem, en cap cas, regulades ni de vacances, aquestes seran quan marqui el nostre calendari laboral. Doncs, al maig, també son fora de termini i no han plantejat ni esmentat res al respecte.

Les condicions i com fer la feina, al juny, venen determinades per imperatius de seguretat i sanitaris; decretats i ordenats per les autoritats corresponents i s’han de decidir, acordar, al CSSL (òrgan sense vulnerar drets fonamentals de les persones (hi ha qüestions de salut i malalties, que son reservades per qui vulgui reservar-se-les, en el seu dret). Aquests dies parlen – des de la Direcció del Teatre - de moltes ètiques i, per contra; tenen, sembla, pocs escrúpols per pringar a la RLT (Representació Legal de les Treballadores).S’entén, o es podria entendre, que de manera enganyosa.

Si no s’ha convocat abans, el CSSL, també és responsabilitat o decisió, de les delegades de prevenció, que tenen aquesta potestat i no l’han exercida. L’objectiu inexcusable, ineludible i per imperatiu legal; és estar sempre pendents, vigilants per tal de garantir la seguretat i la salut de les persones. Amb una xic més de voluntat, cultura formativa, per part del Liceu, això, tothom ho hauria de saber.
Algunes delegades, inclosa la advocada del Comitè d’empresa, ja des del dia 11 de març, varen observar que el problema era sanitari, de salut laboral i que s’hauria d’haver activat el Comitè de SSL, des d’aquell mateix moment.

El retorn i l’organització del treball, han de passar pel Comitè, doncs, s’han de modificar condicions substancials com és el propi calendari laboral i jornades. I requereix d’aquesta negociació. És un fet, un dret i ja veurem com evoluciona.

Caldrà estar alerta perquè volen redits sense fonament jurídic ni justificació econòmica.

 

La documentació econòmica, que pretén justificar certes argumentacions, se’ls ve demanant des de el mateix dia 11 de març, informació que no han facilitat i que tota empresa té obligació d’aportar cada tres mesos (art 64 E.T.). De fet; fa tres mesos que haurien d’haver donat una cosa tan ordinària i rutinària com l’auditoria de la temporada passada, tancament a data de 31 d’agost, i que solen entregar a mitjans de febrer. Els números del Dir. Gen, també han de ser documentats adequadament. Confiem no haver d’esperar gaire.

No falten motius per considerar que ho fan tot tan malament com poden, i perquè volen.

El maquillatge de respecte i consideració a les treballadores resulta, poc menys, que insultant i cínic. No més cal relacionant les compareixences i convocatòries, amb l’ordre i moments en fer-les.

El decret 17/2020 de 5 de maig el va esmentar el Dir. Gen. per lloar els beneficis fiscals que tindrà el Liceu, per la celebració del«175 Aniversari de la construcció del Gran Teatre del Liceu, amb consideració d'esdeveniment d'excepcional interès públic» amb els corresponents incentius al mecenatge. Recollits, expressament, en la seva Disposició Addicional Sisena. El que no va esmentar és que es decreta; l’abandonament absolut de les treballadores tècniques, «no artistes», del sector cultural i de l’espectacle. 

Òbviament, resulta conseqüent, ja que ell, a totes les assistències contractades pel Liceu i fins i tot les seves pròpies Fixes Discontinues de la PLANTILLA, les va enviar, les va despatxar, de forma gens ÈTICA i sense les mínimes condicions de protecció i garanties que les havia de donar pel RD 8/2020 de 17de març. La Direcció del Liceu no ens pot parla de solidaritat i compromís.

A les companyes i companys, que no sou fixes i ens ajudeu a fer la feina tants dies com sou convocades, us diem; No dubteu a fer-nos veure, recordeu-nos, que la solidaritat ben entesa és la que no li pren la feina a les altres companyes, com sou vosaltres.

La intenció espúria de la direcció del teatre és que treballem, compensem o recuperem, coses que no se’ls hi deuen sota cap concepte. Cada minut que ho féssim, serien minuts que us trauríem a vosaltres de treball.

Les hipòcrites moralines solidaries de Sagrera, Tarragó i Oviedo, representen allargar penúries a totes aquelles que esteu fora de la plantilla i malauradament rebeu el veritable embat immediat de la falta de treball, ara i al post Covid-19.

Fem valer que la nostra millor arma és la solidaritat:

El que va passar al 2011 no es pot tornar a repetir. Sempre paguem les més febles. Que no siguem, aquest cop, responsables les que estem més confortables dins la Plantilla del Liceu.

VENCEREM!!

Salut i cuidem-nos .

Miquel Guillén