pepito grillo

 

No serem còmplices de l’explotació instaurada a les Arts Escèniques...

Ni al Liceu ni enlloc!!

Els assessors del comitè d’empresa van aixecar la llebre;

Les eventuals (amb contracte d’artistes) que haguessin treballat, en jornades soltes durant l’any anterior a l’inici del procés electoral podien participar amb uns mínim establerts que eren excepcionals.

També què, des del setè dia l’empresa havia d’haver facilitat el cens laboral.

Ens podem fer els sorpresos, però rigor, el que es diu rigor per part de l’empresa, no podem dir que n’hi hagi hagut gaire. Han de comunicar les meses al setè dia i aportar també, el cens laboral distingint elegibles i electores. Doncs, ni una cosa ni l’altra.

Sobre la necessitat de menor antiguitat, van apuntar-nos bé però no amb prou detallat. Per tant, les nostres assessores van fer la seva aportació: Resultà que la Disposició Addicional 28ª del Estatut dels Treballadors feia una excepció al concepte d’antiguitat per donar els drets a participar dels processos electorals amb, tan sols, vint dies. Immediatament amb la informació que teníem a la nostra disposició es va fer un cartell informatiu de totes les persones que podien acollir-se a la Disposició Addicional de l’Estatut, que sent de nova creació, no té ni un any i comprensiblement, no és coneguda.

Tampoc ens va semblant que estigui prou elaborada ni harmonitzada, doncs, manifesta certes incongruències i dificultat en la seva aplicació efectiva. Per tant ens agafem al dret que aporta i ens veiem obligats a relativitzar la norma en la seva aplicació: *

Així, ja des de les primeres sessions de treball ens veiem abocats a la interpretació de la llei. I en la reclamació feta a la Mesa, demanar com a mínim el vot.

El cartell informatiu, té una funció important: Fer visible la magnitud de l’eventualitat i precarietat, que pretesament la reforma laboral de 2021 devia haver corregit, abolint l’Obra i Servei.**

D’altra banda, trobem diferents maneres de considerar l’antiguitat a les empreses; la unitat de vincle contractual, què, si bé entre l’autoritat laboral conviuen diferents criteris; aplicar el més restrictiu (que no és el que manifestà l’assessor del Comitè, precisament) és abundar en la contradicció de la llei i la seva capacitat d’harmonització amb el Reglament d’Eleccions Sindicals (RES) i el mateix Estatut dels Treballadors. ***

La nostra obligació és procedir en conseqüència amb el nostre propi criteri****

Les eventuals tenen un dret i cal exigir que RRHH l’entengui i respecti, facilitant el seu desenvolupament.

Res més lluny de la realitat: El mateix dia de constitució de la Mesa Electoral, ni empresa ni promotors, mostraren cap interès en contemplar la possibilitat que les EVENTUALS pogessin participar. L’argument fal·laç i cínic resultava previsible. No són de l’empresa.

No són empresa? Estan al llindar de ser les sense papers del LICEU?

Quina barra!!

Només cal veure el percentatge d’activitat que recau sobre les assistències. Realitzen pràcticament el 50% de les jornades de l’activitat de les oficialies que calen per tirar endavant les temporades. SÓN PLANTILLA, no reconeguda per precaritzada i ignorada.

Però tampoc podem esperar gaire quan als departaments on més es depèn de les assistències, com ara Caracterització, tenen precaritzades les RESPONSABLES de PROJECTE i sí són de l’empresa i de la plantilla.

Per això reclamem les plantilles i estables, àmplies per extingir l’abús laboral que representa el contracte eventual d’artistes. És la nostra línia d’acció i treball sindical.

El cens electoral ha estat una bona ocasió per fer brollar aquesta realitat, tan evident com ignorada per les que no volen veure.

LES ASSISTÈNCIES ESTAN EMMORDASSADES, perquè sinó, no tornen a ser cridades. PERQUÈ no poden fer valdre els seus dret.

I és en aquesta línia de dominació que ara, l’empresa, malgrat tenir marge per fer i desfer, no ha volgut saber res i les han SILENCIADES.

Afirmem què, des del nostre compromís neutralitzem plenament la intenció de RRHH;

No callarem, com mai hem callat, per dir-los-hi, que:

• Precaritzen, maltracten i menystenen a les treballadores.

  • Les de la plantilla i les eventuals.

• Estem en un frau permanent de llei i rebutgem les FDs.

• Les categories no reconegudes són de facto un assetjament laboral.

• Hi ha frau salarial ubicant indegudament determinades activitats de caràcter i personalitat pròpies; com ara el Personal de Sala.

• Hi ha discriminacions i greuges inadmissibles.

   
  

SEGAP-CGT

SP Seccio Liceu

* La nostra reclamació a la Mesa ja apuntà que almenys, per poder ser electores s’incloguessin en el cens electoral (on l’empresa podia perfectament, és obligació seva fer-ho, haver informat en aplicació del text legal, a la Mesa; qui pot votar i qui pot presentar-se) Ara ens trobarem amb una dotzena, com a mínim, de persones que tenint contracte i dret a votar el dia 28 no se’ls hi ha brindat l’oportunitat de fer-ho i tria qui pot representar els seus interessos. Fan el 50% de la feina i la veu que se’ls podia brindar, queda en un 0%.

* * l’il·lustre ministre de Cultura del 2021 ens va posar en lloc de l’extinta OBRA i SERVEI, el RD1435/85, contracta d’artistes. El ICETAZO!!!

La praxí és que aquesta escletxa representa la perpetuació de les males arts contractuals a teatres com el nostre, on fraudulentament es precaritza amb estacionalitats inventades (no confondre amb temporalitat) i fent ús del contracte Fix discontinu i l’eventualitat ordinària penalitzada, amb l’apanyo dels contractes artístics

*** Això són batalles legals i jurisprudències que estem estudiant i treballant per tal de donar cabuda a la INTERMITÈNCIA, que sí que es produeix en l’activitat a les Arts Escèniques.

El vincle amb l’empresa es pot produir per una contractació concatenada i durades àmplies o com el cas que ens pertoca, per irregularitat i intermitència, i de manera dispersa o inconnexa al llarg de l’any. Dies solts.

**** La nostra manera de funcionar, recull la presència i espai de participació dins el sindicat i les seves seccions sindicals de tothom que participa en el treball i desenvolupament de l’activitat.

El 50% de les companyes que estan en les funcions, muntatges i desmuntatge o assajos, són treballadores necessàries, per tant, per nosaltres SÓN PLANTILLA PRECÀRIA, en major grau d’explotació i sense els papers (contracte fix) que els permeti exercir drets laborals plenament.