domingo, 7 de julio de 2019

Carta oberta.....Entre totes, tot.

Carta oberta i autocrítica, a la afiliació del Liceu.

Rebeu una cordial salutació:

Em dirigeixo a totes i tots els afiliats així com aquells que sense afiliar-se participen i col·laboren en fer que la més mínima expressió sindical al Liceu sigui realitat.

Tenim diferents reptes i mancances que fora bo no obviar.

La manca d'orientació per fer participar al major nombre possible de persones, no deixa d'amagar un espai de confort, un statu quo i un anant fent, al meu entendre, poc saludable.
Sense la formal i necessària implicació de qui en realitat ha d'opinar, decidir i generar les estratègies que es creguin convenients - la afiliació sindicada, la plantilla organitzada- som, serem, un sindicat més del sistema.
Resultarà desagradable i ofensiu, per alguns, però és un fet: Un sindicat més del règim.

CGT per definició dels seus congressos, és crítica amb els comitès d'empresa.
No és gratuït; la participació en aquestes institucions pensades per la millor gestió de l'empresa i els seus interessos, no ens sorprèn, no és cap novetat.
La funció de contenció, de mur talla focs, que tenen els comitès -als que ens presentem com a sindicat, cert-, és evident.

Menystenir la participació de la gent, a nivell de secció sindical en particular, així com limitar la de la plantilla en general a unes eleccions sindicals cada quatre anys. O més temps si s'escau i pels motius que siguin; és molt pobre. Responsables d'això som tots i totes. Empobriment que ja li està bé a la patronal, a la Direcció del Teatre.

La formació a l'empresa, va com va, passen de les lleis i obligacions, així com de criteris de millora en el treball. A la llarga els hi va bé per argumentar liquidacions diverses de col·lectius o persones.

La Salut laboral és un pur formalisme que cerca les signatures i consentiments de les Delegades de Prevenció. Cobrint l'expedient perquè hi ha lleis que obliguen. I les treballadores a tragar i assentir segons les necessitats de l'empresa en cada circumstancia i moment. El nostre desinterès els hi és d'allò més satisfactori.

La Igualtat, altre paperot, per cobrir els requeriments legals. I les persones, la plantilla; desmotivada, desinformada i desactivada.

Ja va sent hora que més enllà d'informar, del que es cregui convenient, la pròpia afiliació interrogui i qüestioni el què i el com s'estan fent les coses.

La decepció per l'entreguisme manifest, en sentit ampli i genèric, la puc entendre, perquè des de les mateixes implicades en la representativitat legal de les treballadores; no lluïm, precisament, aquestes voluntats de fer participar i implicar, ja no dic provocar la decisió directe sobre els assumptes que ens afecten i sobre els que cal posicionar-se.
Delegar la responsabilitat dels errors als altres, al seu desinteres o falta d'implicació també és massa fàcil i en cap cas admissible.


La Secció Sindical nostra, extensió del Sindicat d'Espectacles de Barcelona de la CGT, ha de fer-se valer. El Comitè a banda d'un parany també podria ser un miratge en un futur.
La trampa que representen els comitès d'empresa es pot salvar, minimitzar i protegir-nos activant-nos com a secció.
El perill, el risc, de les delegacions autoritzades i sense control, s'han de limitar i prevenir participació i consciencia de què i com passen les coses.

Perdoneu-me la dissertació, però de la nostra auto-organitzaació depèn la nostra força i capacitat de defensar-nos de condicions de treball i salut.

El contrari és un reguitzell d'impotències i incapacitats que l'empresa sap aprofitar. Ni que sigui pel nostre perjudici, sense cap guany per ells: És la dialèctica, la psicologia, del poder i la imposició.


Salut, consciencia i responsabilitat col·lectiva.

Miquel Guillén
Secretari Secció CGT al Liceu

No hay comentarios: