Carta
oberta i autocrítica, a la afiliació del Liceu.
Rebeu
una cordial salutació:
Em
dirigeixo a totes i tots els afiliats així com aquells que sense
afiliar-se participen i col·laboren en fer que la més mínima
expressió sindical al Liceu sigui realitat.
Tenim
diferents reptes i mancances que fora bo no obviar.
La
manca d'orientació per fer participar al major nombre possible de
persones, no deixa d'amagar un espai de confort, un statu quo i
un anant fent, al
meu entendre,
poc saludable.
Sense
la formal i necessària implicació
de
qui en realitat ha d'opinar, decidir i generar les estratègies que
es creguin convenients - la afiliació sindicada, la plantilla
organitzada- som, serem, un sindicat més del sistema.
Resultarà
desagradable i ofensiu, per alguns, però és un fet: Un sindicat més
del règim.
CGT
per definició dels seus congressos,
és
crítica amb els comitès d'empresa.
No
és gratuït; la
participació en aquestes institucions pensades per la millor gestió
de l'empresa i els seus interessos, no ens sorprèn, no és cap
novetat.
La
funció de contenció, de mur talla focs,
que
tenen els comitès -als que ens presentem com a sindicat, cert-, és
evident.
Menystenir
la participació
de
la gent, a nivell de secció sindical en particular, així com
limitar la de la plantilla en general a unes eleccions sindicals cada
quatre anys. O més temps
si
s'escau i pels motius que siguin; és molt pobre. Responsables d'això
som tots
i totes. Empobriment que ja li està bé a la patronal, a la Direcció
del Teatre.
La
formació a l'empresa,
va
com va, passen de les
lleis
i obligacions, així com de criteris de millora en el treball. A la
llarga els hi va bé per argumentar liquidacions diverses de
col·lectius o persones.
La
Salut laboral és
un pur formalisme que cerca les signatures i consentiments de les
Delegades de Prevenció. Cobrint
l'expedient
perquè hi ha lleis que obliguen. I les treballadores a tragar i
assentir segons
les necessitats de l'empresa en cada circumstancia i moment. El
nostre desinterès els hi és d'allò més satisfactori.
La
Igualtat,
altre
paperot, per cobrir els requeriments legals. I les persones, la
plantilla; desmotivada, desinformada i desactivada.
Ja
va sent hora que més enllà d'informar, del que es cregui
convenient, la pròpia afiliació interrogui i qüestioni el què i
el com s'estan
fent
les coses.
La
decepció per l'entreguisme manifest, en sentit ampli i genèric,
la
puc entendre, perquè des de les mateixes implicades en la
representativitat legal de les treballadores; no lluïm, precisament,
aquestes voluntats
de
fer participar i implicar, ja no dic provocar la decisió directe
sobre els assumptes que ens afecten i sobre els que cal
posicionar-se.
Delegar
la responsabilitat dels errors als altres, al
seu desinteres o falta d'implicació
també és massa fàcil i en cap cas admissible.
La
Secció Sindical
nostra,
extensió del Sindicat d'Espectacles de Barcelona de la CGT, ha de
fer-se valer. El
Comitè a banda d'un parany també podria ser un miratge en un futur.
La
trampa que representen els
comitès
d'empresa es pot salvar, minimitzar i protegir-nos activant-nos
com a
secció.
El
perill, el risc, de les delegacions autoritzades i
sense
control, s'han
de limitar i
prevenir
participació i consciencia de què i com passen les coses.
Perdoneu-me la dissertació, però de
la nostra auto-organitzaació depèn la nostra força i capacitat de
defensar-nos de condicions de treball i salut.
El contrari és un reguitzell
d'impotències i incapacitats que l'empresa sap aprofitar. Ni que
sigui pel nostre perjudici, sense cap guany per ells: És la
dialèctica, la psicologia, del poder i la imposició.
Salut,
consciencia i
responsabilitat col·lectiva.
Miquel Guillén
Secretari Secció CGT al Liceu
No hay comentarios:
Publicar un comentario