Tela con el Real !!!

Aquest és el darrer comunicat que ha arribat.

carta oberta a la plantilla. EL DILLUNS DE GUASCH.

El Dir General, Roger Guasch, està incapacitat i desqualificat com interlocutor alhora de negocia, amb la part social, cap solució als conflictes laborals i ho està perquè:

Ell mateix va dir que s'excloïa; que era la labor del Dir. De RRHH i el seu assessor legal. (Actualment, com succeí a les darreries de la temporada 12-13, s'hi afegeix la Dir. Financera Anna Serrano)

Està vetat, explícitament, des de la primera reunió el dia 7 de setembre. Encara que, va haver d'imposar la seva compareixença el següent dia i últim del període acordat, el 18 de setembre, per determinar els pagaments salarial deguts. En cap moment va ser a la negociació.

Educadament va ser escoltar i quan marxà es continua el diàleg amb Tarragó i Serrano.

És més que qüestionable la legitimitat que pot tenir l'empresa per adreçar-se a la plantilla el proper dilluns, 28 de setembre.

La unanimitat que manifestà el dia 18 el comitè d'empresa, en escoltar i no intervenir -no entrant al seu joc de rebatre i crear fals diàleg fent-nos culpables i responsables dels seus despropòsit- s'ha de mantindre per la totalitat de la plantilla. És la força de tots.

Si algun incaut fa la gracia d'ensabonar-lo està deslegitimant als que realment han de fer valer els pactes i la negociació: Actualment el Comitè d'Empresa.

La millor manera de recolzar aquesta negociació -d'interès general i que, de ben segur, és en el punt contrari que li agradaria a Guasch-, ésno anar-hi. I pels que tenen un cap a prop, que passa llista, no intervindre; educats i atents, com els representant que heu triat van saber fer, però deixant-lo amb el discurs a la boca i plegant veles.

Al cap i a la fi, la part que ens afecta i no diu, però la defensa perquè son els números que hi ha al seu pla de viabilitat; és que els nostres salaris, els llocs de treball i les activitat que fem dia a dia, les vol eliminar. L'Externalització és el procediment i ens afecta a tots sense excepció.

Enganya i encanta, com si fóssim serps, amb els números, motiu pel que el pla de viabilitat s'ha de refer i consensuar, via negociació amb la part social. I no precisament amb mitings a la plantilla, que son procediments il·legals i de curt recorregut.

Cal viabilitzar la sostenibilitat del Liceu i les seves plantilles amb negociació i consens. Això ja li van dir al J.F. Marco els parlamentaris, s'haurà d'actualitzar el mandat parlamentari.

Algú, encara, no ha preguntat que guanya Guasch i tota la colla de col·legues fora de conveni que hi ha ficat? Doncs, comença a ser hora de tenir respostes.

Que digui el que cregui, però les mobilitzacions son en standby i no gaires dies, pendents de tenir un compromís signat, que compleixi l'acord de 16 de juliol de 2015 que evità les vagues de 17 i 18 de juliol passat.

Secretariat de la Secció Sindical de la CGT

El Dir General, Roger Guasch, está incapacitado y descalificado como interlocutor para negociar, con la parte social, cualquier solución a los conflictos laborales y lo está porque:

Él mismo dijo que se excluía; que era labor del Dir. De RRHH y su asesor legal. (Actualmente, como sucedió a finales de la temporada 12-13, se incorpora la Dir. Financiera Anna Serrano)

Está vetado, explícitamente, desde la primera reunión el día 7 de septiembre. Aunque tuvo que imponer su comparecencia el siguiente día y último del periodo acordado, el 18 de septiembre, para determinar los pagos salarial debidos. En ningún momento estuvo en la negociación.

Educadamente fue escuchado y cuando marchó se continuó el diálogo con Tarragó y Serrano.

Es más que cuestionable la legitimidad que pueda tener la empresa para dirigirse a la plantilla el próximo lunes, 28 de septiembre.

La unanimidad que manifestó el día 18 el comité de empresa, al escuchar y no intervenir -no entrando en su juego de rebatir y crear falso diálogo haciéndonos culpables y responsables de sus despropósitos- se debe mantener por la totalidad de la plantilla. Es la fuerza de todos.

Si algún incauto hace la gracia de enjabonarlo está deslegitimando a los que realmente tienen que hacer valer los pactos y la negociación: Actualmente el Comité de Empresa.

La mejor manera de apoyar esta negociación -de interés general y que, a buen seguro, es en el punto contrario que le gustaría a Guasch-, es no ir. Y para los que tienen una jefe cerca, que pasa lista, no intervenir; educados y atentos, como los representante electos supieron hacer, pero dejándolo con el discurso en la boca y plegando velas.

Al fin y al cabo, la parte que nos afecta y no dice, pero la defiende porque son los números que hay en su plan de viabilidad; es que nuestros salarios, los puestos de trabajo y las actividades que hacemos día a día, las quiere eliminar. El Externalización es el procedimiento y nos afecta a todos sin excepción.

Engaña y encanta, como si fuéramos serpientes, con los números, motivo por el que el plan de viabilidad se debe rehacer y consensuar, vía negociación con la parte social. Y no precisamente con mitings a la plantilla, que son procedimientos ilegales y de corto recorrido.

Hay que viabilizar la sostenibilidad del Liceo y sus plantillas con negociación y consenso. Esto ya se lo dijeron al J.F. Marco los parlamentarios, se deberá actualizar el mandato parlamentario.

Alguien, todavía, no ha preguntado que gana Guasch y todo el grupo de colegas fuera de convenio que ha metido? Pues, empieza a ser hora de tener respuestas.

Que diga lo que crea, pero las movilizaciones son en standby y no muchos días, pendientes de tener un compromiso firmado, que cumpla el acuerdo de 16 de julio de 2015 que evitó las huelgas de 17 y 18 de julio.

Secretariado de la Sección Sindical de la CGT

Qui ha de tenir por?

Immersos en una jornada de reflexió, davant d'una de les cites electorals més significatives dels últims decennis, els treballadors de la cultura, com qualsevol altre ciutadà, hauran de valorar bé cap a on dirigeixen el seu suport mitjançant el seu vot, si és que realment volen canviar el statu quo.

Centrant-nos en el personal del Gran Teatre del Liceu, que ha patit les greus conseqüències de la mala gestió política i institucional, el nepotisme i l'amiguisme de les famílies dominants, traduïts en el degoteig d'acomiadaments, i empitjorament substancial de les condicions laborals i de seguretat, rebaixa del sou, subtracció de les pagues extres, amenaces i coaccions, (com a tants d'altres treballadors d’altres llocs), a més a més, tenen l'obligació de fer conèixer l'espoli cultural cap a on l'actual direcció està duent el Teatre. La privatització del Teatre, que ha estat pagat amb els diners de to-hom, és inadmissible. Les pressions i les presses perquè l'actual equip directiu “torni” el Teatre "als seus legítims propietaris" ("la propietat" com s'autoanomenen), són cada cop més grans. Però abans, volen que el ciutadà també pagui les finestres i la remodelació de la façana del selecte club privat que s'allotja rere aquestes, i que no és el Teatre; encara que, malauradament, encara estiguin intersecats  i tinguin porta directa al Saló dels Miralls (s'hauria d'esbrinar si més coses en comú a càrrec de l'erari públic).


És inadmissible, que l'actual director de l'entitat, el Sr. Roger Guasch, després de passejar al Sr. García Albiol per la casa, vinculi la devolució de les pagues que es deuen als treballadors, a la proposta que presenta el candidat del PP, sota la capa de Mecenatge Cultural, un mecenatge que, per altra banda, ha estat reclamat des de fa temps des de molts fronts del món cultural. Com també és del tot inadmissible, que, a pocs díes dels comicis el Sr. Guasch comuniqui als representants del Comitè d’Empresa (sense testimonis), que la viabilitat del Gran Teatre del Liceu perilla greument si surt una opció pro independencia o de progrés, fruit de les eleccions vinents, unint-se així als comunicats dels grans oligarques i cacics establerts al nostre territori, la pàtria dels quals són els diners, que pretenen coaccionar la lliure expressió democrática. Amb l'agreujant de la covardia i la deslleialtat, ell ni tan sols ha donat la cara públicament, sinó que exerceix les seves amenaces introduint-les com a frases lapidàries mentre negocia amb el Comitè d'empresa els drets del personal, per tal acoquinar-los.

Però, el que és absolutament incomprensible, és que l'actual direcció del Gran Teatre del Liceu, hagi estat nomenada i estigui recolzada per grups polítics (es digui com es digui el seu grup) que, en teoria, proclamen una altra via, cap a un projecte de més llibertat, democràcia i justícia social. S'ha de destriar el gra de la palla i posar a cadascú al seu lloc, O seguirem jugant al doble joc? Un cop més, qui és el responsable de posar el llop a cuidar de les ovelles?


La cultura (la música clàssica i l'òpera també, encara que per l'egoisme d'alguns semblin elitistes), és un bé comú que ha d'arribar a tot-hom si volem una societat més justa, amb igualtat d'oportunitats i amb criteri, una societat de progrés, i no pot quedar en mans d'uns pocs (els de sempre) com a eina de prestigi, distinció i control social. 


És per això que els treballadors de la cultura (com els altres ciutadans, siguin treballadors, empresaris o estudiants), hem de fer un pas endavant amb valentia, votant amb conseqüència i amb plena llibertat (si és que és aquesta la nostra decisió), malgrat les coaccions i amenaces, i exigir la transparència de les nostres institucions. I a nosaltres se'n ha d'exigir continuar treballant amb excel·lència i millorant dia a dia (amb condicions dignes), que és el que volem.

Mariners Culturals

¿Sin estrenar temporada y ya estamos así?

¡QUEREMOS NUESTRO SALARIO!

¿Bondad sin limite frente al cinismo rancio de la empresa?

¿Confianza en que?

El precepto de cumplir los acuerdos y compromisos es la piedra angular en la, latente, situación actual de conflicto colectivo que se vive en el Liceu.

La inestable paz social, tan anhelada por todos, pende de un hilo demasiado fino y por la experiencia acumulada muy inconsistente.

La credibilidad en los gestores es nula o cuando menos más que cuestionable.

Aún así, coincidimos y convenimos negociación tras negociación que; el necesario cumplimiento de los acuerdos – aquí le tomamos la palabra al Dir. General – es lo que ha permitido hasta ahora y a pesar de los esfuerzos y sacrificios hechos por la plantilla, mantener la tan frágil paz. Y en ello se está.

No nos sorprende ahora, ni nos sorprendió antes, el perfil privatizador con el falso formato de optimización y eficiencia. Falso, sí.

La eficacia la ponen las diferentes personas que mantiene la actividad, no quienes vienen a especular con ella.

Son eficientes en el asalto a la caja de todos, nuestros directivos un eslabón más, los políticos que desde las instituciones públicas y con el dinero de todos los contribuyentes (el de las SICAV no, claro) hacen y deshacen en su propio interés y lucro.

No fue novedoso que los afines a la Conselleria llegasen despidiendo, o exigiendo los despidos antes de aterrizar (otra hipócrita falsedad), envueltos en el manto de proyecto artístico de país.

Como es de país, para Mascarell y la Piferrer, dilapidar la gestión publica del patrimonio en manos de intereses privados. Aquí mucho sabe y podría decir el nuevo presidente del Consejo de Mecenazgo, el monumental, Salvador Alemany i Mas (Cercle d'Economia y ara ABERTIS del IBEX-35). Ya han echado a uno de los carcamales del PATRONATO.

¿Marca Liceu pagada por todos y mantenida con nuestro trabajo para que el tío del vecino de la hija de.....venda sus calzoncillos o helados de turno con glamour? ¿Para que afortunados oportunistas, de senyera i barretina, hagan su particular Orquesta Sinfónica?....y costearla mediante el, deliberado, desmantelamiento de la Orquesta del Liceu, que debería estructurarse para hacer ópera principalmente. Pues, que pongan a alguien que le piense en la institución, el Liceu y hacer ópera.

Lo más triste es que la soberanía cultural y el orgullo por sus instituciones, y el Liceu es una de ellas, se miden por beneficios y dividendos, no ya de las fundaciones que las gestionan - que no seria posible por definición-, sino de los amigos que estos gestores colocan en las labores que se realizaban por los despedidos, los que por cierto; los bancos e incluso nosotros mismos financiamos en su amortización.

El expolio de lo público significa que:

• Estamos gestionados por bucaneros o meros corsarios de los neoliberales de turno, instalados en las instituciones públicas, de la cultura, gracias a los diferentes partidos políticos que nos mal gobiernan. Con patente de rendimiento y beneficio -privado y/o empresarial – , pero con capital público. Todo ello sin necesidad de rendir cuentas, dar explicaciones o implicar ningún tipo de transparencia obligada.
• No sabemos lo que gana Guasch y sus amigos, que las empresas amigas que no licitan son un gasto bueno y los salarios son un gasto malo.
• Reformar la fachada, que aún nadie aclara de quien es propiedad o en que porcentaje, prima ante el derecho al salario de la plantilla.
• La imagen institucional gasta mucho para hacer el ridículo la mayoría de las ocasiones. Mucho ruido, pocas nueces y podridas
• Se enchufa gente para acallar voces.
• La imagen corporativa es francamente mediocre. Se ha devaluado aparatosamente y el responsable es la mano derecha del Dir. General. Utilizan los medios y no reparan en gastos para auto adularse. Vergonzoso.
• Tenemos que oír, de un optimizador de la calaña del que nos ha tocado, que los salarios de los trabajadores es tirar el dinero.

Les molestamos; el de goteo de despidos es una estafa y un fraude en lo laboral, lo social y lo ético. Pero solo invirtiendo estas tendencias defenderemos nuestros puestos de trabajo y sus condiciones.

La precarización de nuestro trabajo implica la mediocridad de la actividad y perdida de calidad. Luego vendrán lamentándose, con lagrimas de cocodrilo, y alguien repondrá el juguete roto y exprimido que habrán dejado tras el saqueo. Así los tontos útiles de la política que les toque el turno, en formato socialdemocrata o espardanyeta-mix, les recapitalizaran, eso sí respetando la propiedad y prebendas que sean menester. Un déjà vu en la reciente historia del Liceu.

Por el contrario, la procura de calidad, transparencia y control público en todos los sentidos es la mejor herramienta que tenemos en nuestras manos para luchar en defensa de las condiciones laborales y personales a que tenemos derecho.

Sin prisa, pero sin pausa.

Con la firmeza de la ley, el derecho y la razón que nos asiste:

Estamos obligados a luchar para tumbarlos, como única manera posible de permanecer nosotros en pie.

El sempiterno; ellos o nosotros.

¡¡¡Ni un paso atrás!!!

BANDA DEL FORILLO ARMADO

Màgia - caníbal

Els malabars i la prestidigitació son tècniques per fer allò que el mateix artífex ens ha de convèncer que és impossible fer. El públic s’ho creu.

Aquest és el cas que ens afecta al Liceu. Els encantadors de serps que ens han okupat tot l'organigrama (aquest és el motiu pel que l'organigrama es mostra invisible...La màgia financera-gestora). Una plaga.

Alerta !!! ho son de.......

El Teatre de Òpera de la ciutat de Barcelona, gestionat per la Fundació Gran Teatre del Liceu, amb el beneplàcit i connivència de totes les Institucions Públiques que composen el seu PATRONAT, des de fa molt temps i gracies als partits polítics que ens mal-governen, els uns i els altres, estan entregant en safata d'or el control, polític i financer, a allò que en diuen societat civil i que dins del òrgan rector de la Fundació està representat con a Propietaris i Mecenes. Així, amics i coneguts dels parents de torn, estan fent del Liceu un feu reservat i selecte per uns pocs. El seu CORTIJO, dels de sempre. Les licitacions i concursos públics per cobrir activitats del personal acomiadat brillen per la seva absència o son fruit dels exercicis de prestidigitació i maquillatge pertinents.

Per aquesta via s'està externalitzant l'activitat, precaritzant el treball, dilapidant les garanties de qualitat de l'activitat principal – fer òpera amb plantilles estables i professionals- en benefici de percentatges sobre uns ingressos que, els amics dels amos gestionen i generen en unes infraestructures, el TEATRE, que son finançades amb diner públic, que son de tots i haurien d'anar directament a fer una programació d'òpera amb garanties i transparència. Garanties i transparència inexistent en el model de gestió que s'està imposant i en el que sobren les plantilles i els drets laborals reconeguts a conveni, en contraposició a el tripijoc i les corrupteles dels espavilats de sempre.

No hi ha voluntat de mantenir un teatre públic i es fa evident: Els drets, condicions laboral i salarials, així com les plantilles que s'hi acullen, els hi fan nosa i les van erosionant tant com poden. Els estem privant d’una part del seu botí. Son autèntics corsaris de les institucions, neoliberals, de la cultura dita pública.

Cal la  resposta de les pròpies plantilles i la societat; que usurpada doblement, pels diners invertits i la dificultat d’accés a la òpera. D’aquesta resposta i resistència depèn que sobrevisquem al embat de les polítiques mercantils a la cultura. La Conselleria té paciència i substitueix als gestors, però els seus mercenaris son àvids del benefici immediat. Les feres del capitalisme ferotge no tenen paciència més enllà de farcir-se les butxaques.  Son còmodes on no arrisquen -els espais de capital públic-, però no tenen paciència. És la il·lusió del poder, la màgia caníbal.

De la nostra butxaca al IBEX 35

Fum que no amaga res……..

 Ni la pantomima orquestrada amb tots els que no poden decidir (esmenes que és impossible que prosperin, doncs el PP no les secunda)

 Ni el tel de bondat virtual, del prenda, del Albiol; amb les rebaixes de l’exempció fiscal, amanit del greuge sempitern amb el Real. Flor d’un dia per negar la primera pantomima i fer campanya electoral.

 I per descomptat Abertis en cap, presidint el consell de mecenatge. No es que estigues rovellat, però calia que prengués posicions en les noves polítiques de privatització neo liberal del bens culturals comuns. Res de nou, però si s’han de fer Sicavs, al sector cultural,  ja hi som amb tota l’artilleria. Com li agrada a Mascarell. Com el tenen dissenyat.

Tenen els quartos i en deuen les pagues.

Hi ha acords i els han de complir.

Hi ha lleis i les han de respectar: E.T i Conveni Col·lectiu ho son.

Volem les nostres pagues!!

Volem el Salari sencer!!

No som una despesa ...Som els seus creditors!!!