Sastreria diu...

He tingut una feinada en llegir-ho tot...i no he pogut ressistir-me de escriure alguna idea més. Avui tinc una estoneta...

Primer de tot, felicitar a la meva companya Jamaine per el seu escrit: "És el resum de tot el que ens diem entre cametes cada dia, BRAVO GUAPA".

Qui em coneix una mica sap que sóc cabuda i que no estic afiliada a cap sindicat per una qüestió de principis.
Però això no impedeix que em senti molt identificada amb la direcció que està prenent aquesta secció sindical en qüestions d´acció i plantejament d´estratègies a l´hora d´afrontar la nostra problemàtica i la búsqueda de possibles solucions. Una direcció POSITIVA i AGRUPADORA, sota el meu punt de vista (deixant a part les intencions com a sindicat).

Crec que ja és hora de deixar de ser hipòcrites i rabioso/as, i començar a pensar en tots i en nosaltres mateixo/as com a treballadors d´una empresa que s´ha fet gran.
Tots sabem de què va tot això. I, em d´acceptar-ho, hi han coses que no podrem solucionar i que, de fet, no ho hem d´intentar fer. O no és veritat que el mateix criteri que ha contractat al teu cap, t´ha contractat a tu? O, si parlem dels "intocables"...creus que hi pots fer alguna cosa?
Cal basarnos en el gran problema : les inseguretats i la incomunicació . S´hauría de trobar la via correcte sense fer trontollar cap lloc de treball ni cap pau interior (si la tenen). Amb el cap pero amb força. Perque en tenim molta! Evidentment mai serà perfecte per tothom però, com a mínim, hem de tenir unes bases comunes que dignifiquin el nostre treball i que surtin de l´experiència.

De fet, des del CRIC... esteu fent una gran labor per a recollir totes les propostes i queixes nacessàries per a elaborar una estrategia de comunicació amb conceptes concrets extrets de la veu de tots.
I això ja és anar pel bon camí.

Ara només falta que la gent parli amb veu alta, sense rencúnies ni pèls a la llengua. Perque tot el que es pugui dir desde la intenció de millorar i amb el compromís com a treballador, val la pena escoltar-ho. Però deixant a part ARA les frustracions i les problemàtiques personals (recordeu que aquest és l´any de les denúncies a l´empresa).

Sembla lògic pensar que, si anem amb propostes i millores comunes en qüestions de professionalitat, organització i salut, no les atenguin com és degut, encara que segueixo quedant-me sorpresa davant de certes actituds. Però s´ha de tenir en compte que sense formació en Funcions de Cap de Persones, de vegades estàn massa lluny de nosaltres com per entendre´ns.
Potser cal pensar que tampoc els agradarà massa la unitat... Potser no. Però la veritat és que tampoc es pot treballar sense material, ni amb poca informació, sense organització, amb horaris poc saludables, ni molt menys sense CONSIDERACIÓ. Ho sento, per mi és bàsic i no nomès a la feina.

Desprès d´una temporada passada molt agobiant per al Comité, i dels canvis que ha sofert, sembla que estan molt ocupats barellant-se entre ells i l´ambient desprèn una certa passivitat de part de tots nosaltres. I sembla que ens oblidem de que, en poc temps, caldrà tenir un esborrany per arribar a un acord sobre el nou conveni amb l´empresa tema que ens interessa a tots). Potser que, al marge de comités ni problemes personals, comencem a reflexionar sobre el que cal millorar en cada departament i el que cal proposar perque tots plegats poguem treballar millor.

Per acabar (encara que amb ganes de matitzar molt més la meva idea), la meva reflexió ja està feta:

-Demanar pressupostos de millora d´espai de treball i material.
-Fer una proposta perque es dissenyin els plannings tenint CONSIDERACIÓ pels treballadors i contemplar les mancances que provoca l´actual sistema de planificació de la temporada, inclòs revisant l´estructura dels horaris si hi cal.
-Augment justificat de sou.
-Formació contínua necessària per a mantenir i millorar la qualitat.
-Possibilitat de promoció interna REAL i escoltar propostes d´organització del departament per part dels caps.

Tenim molta informació de com funcionen altres teatres del món i no estaría malament aplicar idees que ens siguin faborables.

Alguna idea més?

Glòria