Mendicitat

tHola a tothom,
Desconec l’enrenou que ha provocat un escrit que no passa de ser una opinió. Recordem tots i totes, o al menys així ho entenia jo, que Pepito Grillo era una bona eina per expressar tot allò que pensem. Crec que va quedar clar que no era un mitjà perquè critiquéssim al veí del costat amb nom i cognoms. No sé si va per aquí el malestar que ha provocat però no crec que tingui res a veure. D’una manera generalitzada s’anomena “mendigos” a qui fa hora extres.
Allà cadascú, si s’ha vist identificat fins a tal punt com per sentir-se malament amb el que pensa la persona que ho ha escrit.
Ara bé, jo em pregunto, la gent de la casa que fa hores extres les fa perquè realment creu que té un deure amb l’empresa? Creu que està ajudant a l’empresa a que tot funcioni millor? Creuen que estan participant d’un model d’empresa ben gestionada i que premia a qui ho fa bé?
Les nits que es necessiten hores extres estan programades amb molta antelació, la suficient perquè molts de vosaltres us demaneu dies de festa compensats per tal de poder realitzar-les. Desconec el criteri amb el qual se li donen a uns i altres no, o quasi sempre als mateixos, però he vist veritables bestieses que incompleixen el nostre conveni, l’estatut del treballador i l’ètica professional. Ara no les diré perquè sense arribar a posar noms realment tothom sabria de qui parlo.
Sabeu que l’assistència que ve a treballar de nit amb vosaltres, l’empresa demana que sigui un oficial de 3a (independentment de l’experiència que li acreditin altres llocs) perquè surti més barato i que fent les mateixes hores que vosaltres i la mateixa feina cobra un terç del salari que vosaltres cobreu?
Es feina del Comitè d’Empresa i de la Seccions Sindicals i així està signat per conveni, realitzar les menys hores possibles, per tal de poder donar feina a altres persones.
És la nostra responsabilitat com a treballadors i crec que com a persones no treure-li la feina a altres treballadors i crec que ara menys. Jo al dia rebo un mínim de cinc trucades diàries d’assistències que em demanen feina. Molts d’ells els coneixeu, sortiu a fumar amb ells, parleu i rieu amb ells i em pregunto, com us sentiu quan sabeu que cobreu el triple i que a més a més, eviteu que puguin tenir més feina.
Siguem més seriosos i més rigorosos. Preocupem-nos per una realitat que ens afecta a tots i no per si el mateix que he exposat jo, una altra persona ho ha fet amb un sentit de l’humor un tan cínic. No siguem tant superflus com per sentir-nos ofesos per una paraula, no li donem més valor del que té aquesta paraula en aquest context i no intentem diluir el problema real que hi ha darrera.
Cada nit de feina que tu fas i per la qual has de deixar de venir a treballar el mateix dia o el dia de després, és una oportunitat menys per a un company teu.
Les hores extres no s’han de deixar de fer com a una arma de negociació amb l’empresa, sinó com una responsabilitat moral que tenim amb nosaltres mateixos.
Sou molts els que veniu a la meva taula i entre d’altres coses us queixeu de com s’atorguen les hores extres, i que no tothom té la mateixa oportunitat i és veritat, però recordeu que l’oportunitat ha de ser per a la gent de fora que no té feina i que truca dient que necessita treballar per ingressar diners aquest mes. Ells també tenen hipoteques o lloguers, família, responsabilitats.... i no tenen un sou fixe. Ells possiblement són els que realment mendiguen, però com ho faria jo, i no per treballar una nit, sinó per tenir un sou digne i igual al que tenim els que hi treballem.
No perdem el temps en tonteries, lluitem perquè tothom tingui feina i digna, lluitem perquè tots tinguem la mateixa oportunitat, lluitem perquè els nostres caps facin la feina ben feta, lluitem, lluitem... tenim tantes coses per lluitar i el privilegi de fer-ho des d’una feina fixe, que tot el que ha passat em sembla una pèrdua de temps.

Ruth Galán