Quanta raó te l’alcaldessa.
"La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu
marit".
“Un home ha assassinat
una dona a Barcelona. No dic "la seva" dona encara que estiguessin
casats, perquè precisament el fet de considerar-la "seva" ha estat,
en aquest cas, l’injustificable motiu d'aquest
horrible crim.
Resulta que l'home era
conegut, un periodista famós.
La dona era metgessa
en un ambulatori de barri.
Els primers articles
de premsa es van omplir de dades sobre la biografia d'ell. Ens explicaven la
seva vida professional, els èxits, les aparicions públiques i opinions
polítiques... també ens donaven detalls de la seva malaltia, de la seva
operació recent…
D'ella ahir no en
sabíem ni el nom, perquè els primers titulars parlaven de "la seva
dona", i sempre de forma passiva, com a objecte directe d'oracions en què
el subjecte era ell, l'assassí.
Que ell l'hagués matat
semblava una cosa secundària perquè la notícia era que ell, algú important,
havia mort.
Demà a plaça Sant
Jaume hem convocat un minut de silenci a les 12 h, per mostrar el rebuig
absolut d'aquesta ciutat cap als assassinats masclistes. Espero que la plaça
s'ompli, i que els i les que no pugueu venir, feu aquest minut allà on sigueu.
Mentrestant, hi haurà
temps per als matisos, hi haurà temps per als detalls d'interès periodístic,
però la notícia que avui ha d’interpel·lar-nos, la que hem d'exigir per rigor i
per justícia, és aquesta: "La doctora Victòria Bertran ha estat
assassinada pel seu marit".
Avui l'important no és
ell, sinó ella, i l'injust patiment de la seva família, amics i companys de treball
als que aquesta ciutat acompanya en el seu dolor.”
Ada Colau.
“El patriarcat” és això
i moltes coses més en la nostra quotidianitat.
El fet és que tot encaixà
força ...l’assassí era “comunicador?” (gestor
dels medis garants de l’adoctrinament patriarcal). Element de la justícia (mediocre institució,
pel que fa a incidència en transformació cultural i per descomptat instrument
cohesionador, vertebrador, del model imperant) Presumiblement corrupte y
aprofitat (per com arribà i quan, a la direcció de TV3)...... En definitiva un
assassí que s’ha mostrat, s’ha considerat, posseïdor de les persones que l’han envoltat i
sobre les que mai no hauria d’haver decidit.
Si la lògica de la
Colau fos la més comuna entre totes i parléssim de i des de les víctimes, esquerdaríem,
com la closca d’un ou, aquest model que amb
el menyspreable valor d’explotar-nos entre les persones es permet abundar en sacrificar-ne per motius,
o amb motiu, de la diferencia de gènere.
Trencarem l’ou quan, l’embrió de noves lògiques i
actituds, com ens observà la Ada Colau, ens
transmetin la realitat de les víctimes.
No deu ser casual que
treballes al que treballava; Dedicant-se
a les altres, en el digne ofici de la medicina..... L’assassí , únicament, va arribar a ser “home-executor” i amb la covardia de no haver estat capaç de
-per la seva trajectòria afirmarem –provar de ser “Home-persona”.
És política...És humana....i
és cultura antipatriarcal... i, caram si
n’és de gran aquest cabàs (el sistema és patriarcal)
No hay comentarios:
Publicar un comentario