Sastreria dice...

Hola estimats !Aqui la sastre grillada que ya coneixeu de sobres...Doncs sí nois que la gent no té res a dir per escrit, prefereix queixarsepels racons dels pasillos d'aquesta nostre comunitat laboral o aprofitar elsfoscos racons de les bambalines, per fer els seus comentaris ! Les sevesbrillants ideas seguirant al anonimat.. conque es veu que hi ha un comitéque no hi es per els treballadors sinó per la empresa i es veu que aquí totva de mal en pitjor sense parar , se senten impotents davant de un poderempresarial abromador...Ara si tots cobressim el doble, no haguessim devenir a treballar tants dies seguits i a 5 hores diaries, i els nostresjefes siguin uns xavals simpatics que tot el dia ens recordessin que som unequip collonut, potser ens començariem a preocupar pel nostre funcionamentcom a democrátics !!??Aquest fenomen es una conducta social comuna en aquest pais, desdel meumodest entendre. nosaltres ya cobrem casi el doble que la mitja española ino som millors en entendiment col·lectiu !! Al contrari més cosetes ques'arreglin mitjor la resposta de la gent: canvi d'horari , méscontractacions, una casa més gran i més moderna, hores extres religiosamentpagades... quin es el problema? perqué hi es o n'hi han, no ? Doncs perquela casa ha crescut per fora, pero no per dintre, s'ha modernitzat per fora ,pero no per dintre, i esta clar que la gent es dona compte, perque hi hamolta frustraciò. Ara analitzar això i expessar-ho amb paraules, es moltlaborios. Ya tenim prou feina quan arrivem a la feina, o no es feina nostreportar una empresa o arreglar problemes organitzatives, o el jefe ya lipagan per fer el posible perque nosaltres siguem feliços, que la façi !! Yocrec que hi ha desídia fins a dalt de la pírámide i aquest silenci essimplement el reflexe de com ens sentim: impotents davant una empresa ambalts carrecs que s'agafan a la seva cadira sense el merit que hauríend'aportar perque les coses funcionin amb més equilibri. Avanç,(violínostalgic), la nostre actitut era de servidor i romantic pel teatre, ara somconcients i sabem que passan moltes coses absurdes, que s'equivoquen a costade millors i més lògiques mesures empresarials. Però com explico això quepassa a sastrería ?en el meu cas.. Molts problemes son efectes colaterals deque sastrería en el sentit ampli, encara no es acceptat com a un col·lectiuprofessional o de professionals amb tot el que això soposa : el principal esel respecte. I el problema es que fins i tot els companys de escenari pensenen el fons que som els raros (!)Podríem veure ho com anecdota, pero es moltmes serio, pq ni la nostre cap sap obtenir respecte davant la direcciòtecnica, ni nosaltres com a collectiu , davant els companys. Sastreria té unaltre ámbit d'acciò dins escenari, però igualment formem part d'ell. peraltre banda els companys ens han ajudat a ser més respectats : cobrem igual,avanç no, i tenim el mateix abric de condicions que la reste d'escenari. Arasembla que som uns malagraïts, nooo !! Hi ha frustraciò, confusiòinformativa, caracter mediterrani, feines que es fan dues vegades.. ya sabeuus passa igual!! Com dic sastreria podría dir electrics per aclarir, pero yosoc sastre !! No tenim respecte dins l'empresa com a professionals de cadaámbit, i entre nosaltres. Això també es així com a política general d'aquestteatre. Es la política de aquesta cadira la tinc i no la deixo, dissimulo ala perfeccciò els meus errors, i dedico tot el temps per vendre bé els meuslogros, i els errors eran culpa de l'altre davant del meu superior. Aixídoncs tot va bé !! No hi ha rés a dir, perqué per millorar s'han de admetreels propis errors i intentar de fer- ho millor, S'ha de ser honest amb unmateix i amb els de més !! Ohh , paraules majors !! Respecte vol direstructura, estructura vol dir canvis profunts estructurals, vol dirincomoditat, canvi es incòmode, tots el volem ,però ningú vol donar la cara,pq no sabem ser sincers, ens podría perrillar la cadira, que es un sou quepaga la hipoteca!! Esperem que algun valent ens senti els laments pelspasillos i ens canvía el nostre estat d'angoixa, però yo no t'ho he dit he,i si s'equivoca ha sigut ell, lamentarse pels pasillos no fa cap mal..Asastrería fa falta estructura, carrecs definits, caps que ens organitzin lafeina, organitzaciò del temps laboral per poguer fer la feina senselessionarse fisicament ni psicologicament ningú. Els nostres caps també sonpersones que pagan hipoteques i amb límits humans, per cobrar més no etconverteixes en spiderman, molts pensen que sí. El que hauríen d'admetre queno han rebut una formaciò per organitzar una feina que ya no es la mateixaque fa 10 anys. Els carrecs entremitjos d'aquesta casa hauríen de formarse einformarse contínuament sobre gestiò i ser sincers amb els subdites,com abons professionals, el curriculum que ha fet que estan aquí ja no es prou.Digueume il·lusa, però sense il·lusiò no es porta res endavant.Si els dedalt funcionen així perque ens demanen més a nosaltres ? Doncs perquénosaltres podem canviar si no canvien les coses (paraules de Confucio emsembla )!!Traduit a nivells mundants: Siguem sincers al sindicat , hem i heu logratmoltes coses bones, però cal admetre errors i corregir i amb honestitatUn dels logros-errors son uns horaris bestials per la salut, informemnosd'estudis de rendiment recents, es més efectiu fer descansos amb intervalscurts que treballar el maxim de dies i tenir mogollon de dies de festa. Jam'en vaig lesionada a casa i 5 dies de fisioHi ha hagut molt malestar per la contractaciò de fixes discontínuos, perquéla reste de la gent no s'ha sentit escoltada en el sentit de lesconsequencies per la reste del departament, a partir d'aquí molta confusiò.Els caps de sastreria no tenen el descans regulat en la realitat, i nodigueu que es cul.pa seva, ells no tenen la obligaciò de ser malsprofessionals. La seva feina no concorda amb els seus horaris. Ara qui esel mono de pensar una soluciò ? El col·lectiu venim i marxem com ens marcal'horari, encara que xungo ,però que vols fer..ells crispats, malesdecisions, equivocations, feines en va, mal humor, bronques absurdes, vangastats per sistema, i asobre no els fan ni puto cas a dirreccio, ni adepartament musical per respectar la nostra feina, per poguer funcionar bé.Per la nostre bugaderia pasen cables per grabacions, bugadería es el nostreespai de treball !! si no tenim llistats de musics del dia no podem prepararels vestits . Som nosaltres els gilis per fer el que poguem per treure lafeina ?Necesitem un cap més i ningú ho vol ser de nosaltres, això vol dir que no entindrem ? que la Cris s'ho monta fatal?Que nosaltres som tontos ? Ningú no diu res, seguirem queixarnos pelspasillos..Ens veurem entre bambalines macos !!