SOM UNA INSTITUCIÓ CULTURAL
La Plataforma SOS Cultura per a la defensa dels serveis i equipaments culturals al servei del bé comú, neix de la voluntat de suport mutu i unitat en l’acció de diferents Comitès d’Empresa i delegats sindicals d’institucions culturals públiques o quasi públiques(MACBA, MNAC, CCCB, ICUB, Mercat de les Flors, TNC i Liceu...) i es vol obrir a la participació individual i col•lectiva de totes aquelles persones o entitats que comparteixin els seus objectius, impulsà en acord comú el següent manifest:
 | |
|
Les institucions culturals públiques formen una xarxa d’equipaments per a la gestió, conservació, creació, estudi, i difusió de recursos simbòlics que són, per dret i per origen, patrimoni de tota la ciutadania.
La funció pública va néixer per garantir les necessitats de interès general de determinats béns i serveis, sent actualment el caràcter públic de les institucions el que pot garantir aquesta naturalesa comuna del món cultural.
Massa sovint, tant les institucions culturals públiques com la mateixa ciutat de Barcelona s’han utilitzat per al benefici econòmic de la indústria turística i per al màrqueting urbà, quan es tracta d’un actiu comú per al desenvolupament del dret de l’individu i de la societat en conjunt. Constatem que això no ha estat així.
Sotmesa a una estricta agenda econòmica, la privatització, la desregulació especulativa i la precarietat han estat la tònica general des de fa anys, independentment de sigles i partits.
La privatització del model de gestió i dels prestadors de serveis ha comportat:
a) una progressiva introducció del mercantilisme a les institucions públiques, en detriment de la facilitat d’accés als serveis culturals
b) existència de programes culturals cada cop més supeditats als interessos privats.
c) manca de planificació i de coordinació entre les institucions culturals;
d) plantilles de personal precàries i inestables;
e) progressiva disminució dels recursos humans i econòmics.
Per tot això, i en defensa de la cultura pública, reivindiquem:
- Una gestió dels recursos transparent que prioritzi el bé comú i l’optimitzi.
- Un finançament públic suficient i adequat per garantir una cultura de qualitat equivalent a la dels països europeus avançats, que eviti la precarietat.
- Creació d’un marc que afavoreixi una participació ciutadana real en el disseny i control efectiu de la cultura.
- Aportacions creatives i originals a l’hora de traçar les polítiques culturals, per sobre dels interessos partidistes i privats.
- Una depuració de responsabilitats dels causants de la situació actual
PROU DE PROGRAMACIONS I INVERSIONS ESPECULATIVES.
GESTIÓ CULTURAL PÚBLICA AL SERVEI DE LA CIUTADANIA.
LA CULTURA NO ÉS UN NEGOCI.
No hay comentarios:
Publicar un comentario