A DIA D'AVUI... TOT SON
PRESSES.
Darrerament s'han comentat moltes
coses, però no s'ha generat gaire informació.
De fet és a la premsa on s'informa i
on lamentablement trobem, com a primícies, allò que és del nostre
interès. Un menyspreu recurrent, en vers les treballadores, al que
no ens acostumarem mai i denunciarem sempre com a inadmissible i en
contradicció amb les, presumptes, intencions de col·laboració que
s'esgrimeixen.
Els mitjans de comunicació aboquen
dades i projeccions de futur pel que respecte al Liceu que resulten
ser desconegudes del Comitè d'Empresa i les Seccions Sindicals. Déjà
vu de
una
Direcció
General
que
és
inoportuna
i
in-apropiada
per
fer
tirar
endavant
el
Liceu.
La no aparició de comentaris o
articles d'opinió, especialment en aquest espai, és més símptoma
de que s'està dialogant, parlant i negociant, que no pas, que tot
sigui dat i beneït. Encara tenim molt a dir i molt per fer. No tot
és donar i oferir. Tot te les seves contrapartides i aquestes son
irrenunciables.
Hores d'ara s'han tancat preacords pel
Conveni Col·lectiu als apartats que afecten a tots els col·lectius
artístics i la Tècnica. És necessari, i així està acordat al
Comitè, concloure un altre preacord pel col·lectiu d'Administració
en començar aquesta setmana per tal de poder continuar amb l'apartat
general. No s'explicaria un bloqueig en aquest punt que és de
responsabilitat directe (Administració depèn de Jordi Tarragó)
del propi director de Recursos Humans.
De fet és sorprenent haver arribat als
darrers dies d'Abril sense haver fet els deures i amb preses per
enllestir calendaris que, d'altra banda hem de dir, fa anys estan
pendents amb aquesta directiva.
Des de la denuncia del actual conveni,
desembre de 2008, hem estat per negociar. Han passat moltes coses al
mon i al Liceu. Hem estat, sempre, al costat que ens correspon de la
mesa de negociació, però únicament ara, des de la mediació per
l'ERO del 2012 hem trobat interlocució i tan sols des de el primer
trimestre d'aquesta temporada diàleg.
La directiva sabrà perquè ara, a
darrera hora, vol col·laborar i parla de viabilitat i participació.
Perquè no han tingut aquesta actitud abans? La fi d'un cicle i els
interessos personals? Fins a on son honestos i admetran la nostra
implicació més enllà de salvar-se ells mateixos?
Per descomptat que ens interessen les
respostes, doncs d'elles depèn el nostre futur laboral immediat i el
de una institució que no ha de ser indiferent a la societat que li
dona vida. Retorn Social (no cal reflectir-lo a les auditories
econòmiques) és un valor que no tenim massa clar es contempli més
enllà de les bones paraules i declaracions als Contractes Programa,
Comissions Parlamentaries i Plans Directors per tal de viabilitzar
unes despeses, també molt qüestionables, amb diners públics.
La marginació de
Joan Francesc Marco, guanyada ben a pols, no és cap secret per a
ningú de la casa. La Conselleria incomplint tots el terminis a que
s'havia compromès i s'havia marcat; finalment ens donar aquella
governança que ens ha de treure de tots els mals:
Joaquim
Molins
és
el
nou
President
del
Patronat
de
la
Fundació,
un
polític
en
la
reserva,
un
home
del
teixit
empresarial
que
sembla
ens
sabrà
cercar
els
recursos
que
la societat civil
té
que
aportar
al
Liceu
en
aquests
moments
tan
complicats.
S'ha
instal·lat
al
despatx
d'en
Marco
i
ha
provocat
una
cascada
de
desplaçaments,
que
fins
hi
tot
fa
bons
averanys
si
aprima
el
gruix
de
càrrecs
doblats
i
innecessaris
que
patim.
Començant
per
la
figura,
altament
prescindible,
de
la
Direcció
General
i
tot
el
seguit
de
càrrecs
que
ha
generat.
La
plantilla
ja
està
més
que
aprimada
i
l'Organigrama
continua
inflat.
Desitgem
que
es
posi
ordre
i
raciocini
per
tal
de
fer
possible
l'activat
pròpia
del
Liceu;
fer
una
programació,
digna,
d'Òpera.
Si el Sr.
President, els directius que sobrevisquin i el segueixin, junt als
ponderables i obvis projectes artístics, tenen a bé cercar la
participació de les persones que hi treballem al Liceu, des de la
Secció de la Confederació i el Comitè d'Empresa (així s'ha
demanat reiteradament), recollint la proposta feta a la Direcció en
seu Parlamentaria, hi tenen tota la nostra disposició i interès en
participar-hi.
La manera de tancar
el conveni col·lectiu serà l'evidencia, o no, dels nous aires i
voluntats. Preludi imprescindible per viabilitzar una institució que
han conduït a la UCI.
La cura i salvació
en les properes temporades, sense malbarata novament l'erari públic,
depèn dels acords a que arribem.
TOTS ens hi hem de
mullar.
Parafrasejant
l'anterior Directora General: A qui no l'interessi ja sap on és la
Rambla i a la cua de l'atur hi cap tothom (nobles i plebeus. Oi?).
El Noi del Sucre
No hay comentarios:
Publicar un comentario