Sentenciada la demanda presentada contra la Fundació Gran Teatre del Liceu

EL LICEU OBLIGAT A REVOCAR LA SANCIÓ GREU A UN TREBALLADOR

S’HA GUANYAT LA DEMANDA PRESENTADA CONTRA LA FGTL

(Eleccions al Parlament 14-F de 2021)

• El Jutge FALLA contra la FGTL; han de revocar la sanció greu interposada el 11 de març de 2021 contra un membre del Comitè d’Empresa per la candidatura de la nostra secció i treballador d’escenari, que va abandonar el lloc de treball el dia de la jornada electoral al Parlament, en fer ús del seu legitim dret. Que va reclamar oportunament.

• La sentència considera JUSTIFICAT l’abandonament del lloc de treball el dia 14 de febrer de 2021, pel desenvolupament dels fets:

  • La sol·licitud realitzada el dia 12 (el dia 10 dos membres del Comitè havien demanat, a RRHH, que es regules adequadament la jornada electoral per a tothom)

  • Incompliment del Art 34 (f) del Conveni Col·lectiu, i de l’ordre expressa de TREBALL (TFS/19/2021 de 27 de gener). Vulneració del E.T. en el seu Art 3.5.

    També determina sobre la CONSULTA A TREBALL pel procés electoral de 15 de març de 1992 que no s’aplica la conseqüència jurídica d’aquesta consulta; que implicaria en denegar-se el permís, l’oferiment de la possibilitat de gaudir d’aquest benefici (compensació en descans) en altre moment o la seva compensació econòmica. (Concreció que correspon a l’empresa)

• Fa reconeixement, en el cas tractat, de les 4h de permís retribuït en torn de matí.

• Fonamenta, detalla i precisa sobre els acords d’empresa (en referencia al que ara ja podem definir com il·lícit acord del 13 de gener de 2021. Valgui dir que mai va ser votat o ratificat al Comitè. Ni consultat a la plantilla), acords que poden millorar, però no poden implicar renunciar a disposicions de dret necessari, ni com indisponibles per Conveni Col·lectiu, ni pot establir condicions inferiors a les establertes en el mateix (Article 3.5 del Estatut dels treballadors)

  • Fa referencia a la STSJ de Catalunya, de 9 de març de 2021, que argumenta amb 4 sentencies del Tribunal Suprem la impossibilitat de validar la limitació d’un dret reconegut al Conveni.

• No es reconeix la vulneració de drets fonamentals, perquè en qualsevol dels casos i acabada la jornada restaven 4h½ per exercir el dret al vot, en conseqüència aprecía que; no existeix lesions en el seu (del treballador demandant) dret fonamental a participar al procediment de sufragi en curs. Desestimant-se, inicialment, la petició pels danys i perjudicis patits.

Conclusió:

S’ha visibilitzat una instrumentalització des de RRHH, Dir. Tècnica i la política de Dir. General del Teatre, d’un voluntariat mal entès i difícil comprensió a una empresa del Sector Públic, com la Fundació Gran Teatre del Liceu.

El improcedent acord, signat 6 dies abans de votar-se l’actual comitè, per acontentar l’empresa quan reclamava un deute de temps, pel confinament del 2020. Pretensió sense cap justificació legal ni obligació de la nostra part: Té a dia d’avui una resposta jurídica força aclaridora i il·lustrativa.

L’intent de confondre i enredar la troca, per part de l’empresa, ens ha dut a treure’n l’aigua clara d’un fet que no era realment el del cas en conflicte i objecte de la sanció ara revocada; la reclamació era per gaudir del reconegut dret al permís retribuït el dia de votacions (Conveni i l’Ordre de TFS), no la interessada negativa de l’empresa en no voler compensar res, quan no era el cas, i en l’intent de fe valdre i aplicar un acord il·legítim; Aquest, ara, s’ha vist radiografiat pel jutge,deixant-lo potes en l’aire; NO ES PODIA FER.

Cal formació, aprenentatge i debat per no repetir errors com el del esmentat acord, així com conèixer els nostres drets; per les justificades desobediències que les males praxis de l’empresa mereixen.

SI NO ARRISQUEM RES, RES PODEM GUANYAR!!!

SP Secció Sindical de la CGT al LICEU

Juliol 2021

 

JOAN PEIRÓ i la Secció de CGT a TMB

 Ja no hi ha gent com la d’abans...

Ara tot es compra i es ven, ningú fa el que ha de fer, tothom té un preu....etc,etc.... És cert?

Tothom sap, perquè es diu i a algú li convindrà, que allò bo i ben fet, son coses del passat. Ara, ja no.....

Punyetes, això és una afirmació per justificar les mancances nostres del avui, del aquí i del ara.

He fet memòria, i vet aquí que:

Menys conegut que El Noi del Sucre, varem tenir un gran cooperativista, que de ben segur podríem sobrenomenar El Noi del Vidre, el de Mataró. Anarquista organitzat, responsable a la creació, representació i vida del anarcosindicalisme militant a la CNT revolucionaria (titllat de moderat).

Per descomptat antifeixiste declarat i ministre d’aquell primer govern de la república en guerra. Una cosa anava amb l’altra:

Joan PEIRÓ neix a Sants al 1887 i podrem honorar-lo per la seva integritat i dignitat, recordant que al juliol de 2022, farà vuitanta anys de llavor i fruit. Enn el seu reconeixement, dir que ; No va cedir al regim feixista, ni a la seva manipulació i pretesa instrumentalització com a líder sindical de la CNT. Li van proposar de donar cos, prestigi i personalitat amb el seu nom al NACIONAL SINDICALISME de empremta falangista, feixista (El feixisme és molt concret, intel·ligent i perillós, no tantes coses com mal diem fatxa, per feixista; li fem perdre el sentit real).

Extradit pels nazis al 41, torturat i desateses tantes i pesants al·legacions de descàrrec com va arribar a tenir al consell de guerra: El revolucionari anarquista, que sempre va lluitar contra la violència i assassinats a la rereguarda revolucionaria; va ser afusellat a Paterna, amb d’altres cenetistes, per la seva negativa rotunda a col·laborar amb els sindicats feixistes de la Falange, el sindicat vertical, del Movimiento Nacional Sindicalista, el calmant social del franquisme, i condescendent amb les patronals i l’explotació en el regim de la autarquia.

Aquest comunicat de la digna, honesta i ètica acció sindical, de les companyes de CGT a TMB i la seva anunciada continuïtat; En consciencia, de la lluites pels DRETS i la lloable representació de les treballadores - les productores, les que fan moure el mon real a tots el sectors i activitats -, representació que no es ven, ni regala. Perquè ningú pot regalar el que no és seu.

Ara bé, si hi ha un preu, i en la mesura que estigui contemplat, regulat i legislat, n’hem de fer ús; La patronal i també el seu serfs - els falsos i miserables representant de les plantilles de treballadores, que els hi fan el joc que més els hi convé. Que els hi ballen l’aigua a les nostres esquenes i d’amagat – han de respondre amb totes les conseqüències.

Aquesta responsabilitat és de tothom. Ningú pot posar-se de perfil. Ningú pot dir que no li afecta, perquè si no és avui, més endavant serà tard quan li afecti.

Doncs, sí. Tinc enveja sana de veure com actuen algunes seccions sindicals a la CGT, i també resulta gratificant veure que els nostres propòsits i desitjos - per la del Liceu - tenen on emmirallar-se: Corrupteles varies i manipulacions, servilisme o entreguismes i concessions gratuïtes, no han de tenir lloc i no poden cabre, si entre totes estem pendents de que dignitat, drets i condicions es defensen organitzant-nos.

 

 

Sí, les companyes de TMB, m’han recordat al company que bufava vidre a les cooperatives d’esperit anarquista del segle passat (cooperatives anticapitalistes, contra el mal de l’explotació entre iguals), i que no va cedir al derrotisme d’altres - no cal oblidar-los, però si reconèixer-los per la falta de valor - que si van fer el joc al sistema que encara arrosseguem. 

Miquel Guillén

( Membre del Comitè d’Empresa i de la Secció Sindical de la CGT )