Hay que...

Hay que




Una hojeada por las tablas salariales del teatro enseñan que quien menos cobra, percibe 21.000€/año aproximadamente. Eso hace que su salario diario sea de 57.5€. Sobre esta base, el INEM le abonará el 70% de esa cifra, es decir 40.2€ diarios.

Si esa persona no tiene hijos a su cargo, percibirá como máximo 35.88€. Con un hijo serán 41.01 y con dos o más un máximo de 46.13€.

Podemos concluir por tanto que esa persona cobrará esos 35.88€ diarios que equivalen en los dos meses de presunto ERE 2.152€ brutos. Si a esa persona no se le hace un ERE, seguirá cobrando sus 57.5€ diarios por lo que en dos meses percibirá 3.450€ lo que serían 1.298€ más que durante el ERE. La paga extra de junio que se ha puesto a disposición de la empresa será de 1.206€ por lo que aún saldrá beneficiado en 92 € y además, recuperará el importe íntegro de la paga en un plazo aún por estipular.

Como no es difícil suponer, cuanto mayor sea el sueldo, mayor será la diferencia salarial pues como ya se ha dicho antes, la prestación por desempleo está topada. Por último, personas en esas condiciones o similares son apenas una docena de las afectadas por el expediente de regulación. La inmensa mayoría está bastante por encima de esa cifra.

Estas explicaciones van dirigidas a quienes se encuentran frustrados por la decisión tomada en su nombre por los representantes de los trabajadores y a los que quieran hacer números por puro morbo porque lo que los números no indican es el perjuicio que acarrearía el ERE para los intereses del teatro y por ende de los nuestros propios y del importante golpe que se le ha infligido a la empresa en su camino a lo que más adelante sería un despido masivo. No es que estemos ahora inmunes a ello pero si más pertrechados y con los dientes afilados.

No obstante todo, los que prefieran el ERE pueden ir a pedirlo y seguramente se encontraran con los brazos abiertos por parte de la empresa para hacer un ERE de todos los meses que gusten. Si lo que desean estas personas es no trabajar, nada como un buen despido para quedarse en casa tranquilamente.

También están los que se han tornado de repente como los más demócratas y se sienten frustrados porque no han podido votar susto o muerte. Es difícil que alguien hubiera tenido tiempo suficiente para valorar en apenas unos minutos de explicación en la asamblea una decisión que tanto debate y tiempo ha requerido. Hay muchos factores a tener en cuenta y muchos elementos a valorar. Es cierto que ha sido una decisión muy difícil y que hubiera sido bueno consensuar por asamblea pero como siempre, los tiempos aprietan. El ejercicio democrático se hizo al elegir a los representantes y se puede volver a hacer exigiendo su dimisión. Pero claro, hay que hacerlo.

Carta del Comité de Empresa delTeatro Real

COMITÉ DE EMPRESA

Muy queridos compañer@s:

Desde el Teatro Real de Madrid queremos trasmitiros todo nuestro
apoyo, solidaridad y cariño en estos momentos tan difíciles y delicados
que estais atravesando.
Admiramos el respeto, amor y lealtad que sentís por esa vuestra casa
que es el Grandísimo Teatre Del Liceu, y la comunión con vuestro
público. Bravo por anteponer ese espíritu por encima de todo.
Otro ejemplo de entereza y profesionalidad por vuestra parte queda
plasmado en el siguiente detalle:
Recientemente algunos compañeros nuestros han trabajado en vuestro
teatro colaborando en el montaje de La Bohème y nos cuentan a su
regreso que, a pesar de lo que estáis pasando, emociona ver como
recibís a todo el mundo con una sonrisa y como desarrolláis vuestra
labor con la misma pasión, energía y mimo de siempre, lo cual os honra.
La próxima vez que se levante el telón, el aplauso será para vosotros.
También queremos trasmitiros que compartimos problemas internos con
vosotros; las causas que nos han llevado a los extremos a los que
hemos llegado en ambos teatros son muy parecidas, y desde luego no
somos los culpables. Pero vuestro caso va más allá, y se está utilizando
el Liceo como arma con fines más políticos que institucionales. Una
verdadera lástima.
En fin compis, lo dicho, mucho ánimo, mucha suerte y que sepáis que
aquí nos acordamos mucho de vosotros y que podéis contar con
nosotros para aquello que podamos hacer.

Un fuerte abrazo.

22/02/2012

ASSEMBLEA GENERAL AL FOYER DEL TEATRE A LES 14H.

TOTS TREBALLEM, TOTS DECIDIM  !!

Amb L'aigua al coll

Qui es colgara sota l'aigua, Sr. Marco?

Rebel·lió a bord.....

pèssima gestió de la directiva del Liceu i, per no intervenir abans i esmenar -la, irresponsable actitud dels patrons de la Fundació.

Una direcció que a perjudicat, sense cap necessitat, un públic que no tenia cap culpa de la mala manera de fer, que ha malmès el prestigi, fiabilitat i credibilitat artística de la institució.

Donades les Marcorellades d'aquests darrers temps, conscients de la cultu-usura i del que es pretén, per la viabilitat del nou model: Restem expectants de conèixer i treballar tots els aspectes, especialment els que puguin afectar a les condicions de fer la nostra feina.

Hores d'ara, està demostrant que: és a aquesta banda de la mesa negociadora i seguint la tònica de fa més de tres anys, on està la solució i el potencial per fer viable el Liceu. Som, tots els que hi treballem, la solució.

Calen projectes per creixa. No per minvar l'activitat, ni la plantilla .El futur del teatre depèn de la nostra implicació a tot nivell i en tot moment.

Via fora J.F.

¿La nave va?



telón Dama de picas



Marcorell y la Cultu-usura : Luego dirán que...no era fácil de adivinar, que si los brotes verdes,... la ley del mecenazgo…. Zapatero, Rajoi, las andaluzas.... Que no lo han sabido evitar. Como todos, a todos les ha pasado.

Bueno, ahora se nos ocurren varios que lo previeron y previnieron.


JF no, él a lo suyo, la imagen y a guapear por ahí. De viaje en comida, de hotel en avión. Por un oído le entra y por el otro le sale.



Más telones Dama de picas

Llegó el Director General en 2008 y, si no recuerdo mal, ya nos decía que todo iba fatal. La liquidación de la norma laboral, el convenio, ya la exhibía con toda su soberbia. Casualmente, como comporta todo cambio de Director, la necesidad imperiosa por parte del susodicho sujeto, de recortar por salarios y puestos de trabajo. Eso sí, mientas, luce profident e ínfulas para afirmar que la crisis no llega al Liceu. Luego vendría el recorte salarial, el suyo no que se lo había subido bien (cosas del la Comisión Ejecutiva y sus vaivenes, cada uno con sus vergüenzas) y los despidos.

Resultó que, todo lo que se le solicitó que se tuviese presente, para superar los supuestos malos números de la antecesora, cayó en saco roto. Revisar, ajustar la programación y no permitir que la sala se vaciase. Observancia y comercialización del activo patrimonial y artístico...Siempre hemos querido revitalizar la actividad. Ir a más, no a peor.



Más podredumbre DP



Si no me falla la memoria, tuvimos que sufrir la metamorfosis esperpéntica y esperar que se desprendiera de la lámpara, eso sí, tras diversos gruñidos: Por que... ¿Cómo le podía decir nadie, y digo nadie, que en nuestro almacén del Bruc se estaban pudriendo las producciones?

Tanto llovió: que llegaron podridos. Como suena. Los telones de la Dama de Picas, llegaron fulminados por la dejadez ¿Qué coste tuvo no atender a los que conocíamos y conocemos el teatro? ¿Quién garantiza la correcta manipulación de nuestro material? ¿A quién rinde cuentas la empresa subcontratada de turno? ¿ se nos volatiliza el patrimonio entre números, partidas presupuestarias, proyectos, las licitaciones de rigor y la incompetencia?

Caja de vestuario  Flauta Magica


Mucho más ha llovido y no se ha mejorado nada, cuando del almacén del Liceu llegan las producciones, ahora ha sido la Flauta Mágica, en el estado en que llegan. Por estar donde está parece imposible, creer, que los rovellons convivan con cocodrilos de los manglares. Pero...parece...que, eso: Que sí.




Así no vamos bien



El mandato de Her Marco ha estado sustentado en el desprecio a todo y a todos los que, de forma natural, nos inquietamos por el Liceu, por su actividad y por supuesto que sí: Por nuestros puestos de trabajo y las condiciones para trabajar.

detalle caja

Parece monstruoso, Mascarell y su brazo ejecutor, Marco, lo tienen todo para provocar el tercer incendio del Liceu. ¿en cuántos años pensaran revender localidades para propietarios (un pelotazo financiero de fer país, a falta de constructoras..) ¿Que amigos del sector privado podemos atraer, a la mamella, de la vaca del dinero de todos? ¿Qué negocios o prebendas, generara el plan Pons en 8 años? ¿Sera deficitario? ¿Como será? ¿De que va? ¿quien pagará los platos rotos, si los hay?

Mucho me temo, que si verdaderamente se quiere hacer algo positivo con el Liceu, no tenemos interlocutores validos en estos momentos, al menos fiables, pues nadie se cree, a estas alturas, que quieran salvar la temporada. Y pueden hacerlo. La solución la aportara la parte social, pero se tiene que contar con esta para desarrollar y consensuar la viabilidad del teatro. El futuro ha de ser nuestro, para que sea de todos.
Si ellos no valen, y así es: los patronos ya están tardando en intervenir, mediar y negociar. Que no digan lo que ganan es una cosa, fea, pero que no digan ni quien da las órdenes para rechazar las soluciones ofrecidas, ya huele a chamusquina. Ni Tarragó, ni Marco (si diera la cara), ni Mascarell, parece que tengan la intención, por mucho que digan, de salvar el Liceu.

La Cultu-usura y Marcorell (el privatizador):

Malos patrones para navegar.

Los mejores para naufragar.

Carta integra del Mestre Michael Boder adreçada a Joan Frances Marco

Ben pensat... 

Estimat Sr. Director Marco,

volia agrair-li que es prengués el temps el dia 29 de desembre per a explicar-me els problemes econòmics del Liceu i les seves idees sobre la seva solució. Permeti’m que hi aporti algunes consideracions meves.

Segurament estarà d’acord amb mi si li dic que el Liceu és el buc insígnia de la cultura catalana. Juntament amb el Barça, és l’única institució cultural de Catalunya de ressò internacional.

Entre tots plegats hem aconseguit que la qualitat musical de la nostra tasca hagi millorat considerablement en els últims anys. Això s’ha notat especialment en partitures difícils com Salome, Rosenkavalier, Parsifal, Lulu, Ariane e Barbebleu i Le Grand Macabre. Es tracta d’obres complexes que fan créixer l’orquestra i el cor i que també obren nous horitzons per al públic. En el moment en què el Liceu renuncia a produccions tan ambicioses, el cor i l’orquestra es desmotiven decisivament i el Liceu veurà ràpidament reduït el seu nivell al d’un teatre italià de províncies. Una orquestra que no toca ni es motiva durant mesos decau internament i s’acaba desfent. Com segurament sabrà per experiència pròpia, calen anys per a fer pujar un teatre fins a cotes màximes. Per tal de mantenir aquest alt nivell, calen esforços continus. Per mi, el tancament durant uns mesos comporta el risc d’una pèrdua irremissible de tots aquests esforços.

Segurament compartirà la meva opinió que una òpera com el Liceu, amb una trajectòria de tantes dècades i suportada per la ciutadania de Barcelona, no és una empresa industrial, una màquina que fabrica un producte qualsevol que és necessari o deixa de ser-ho segons convingui. Una òpera com el Liceu és un organisme compost per persones que tenen quelcom molt important a transmetre a moltes altres, al públic: l’herència de la nostra cultura occidental. Tampoc no es tanquen escoles només perquè ara falten diners per a repintar-les.


Per a què existim? Permeti’m expressar algunes idees bàsiques al respecte.


En aquesta situació difícil per a Espanya i la seva gent, podríem tocar concerts de franc per als molts aturats. Al capdavall, tenim els recursos! Podem organitzar concerts i projectes amb nens, joves i gent gran. En lloc de “Pelleas e Melisande”, potser també podríem tocar una altra obra. Però hem de tocar, sinó desapareixerem! Hauríem de tocar més, no menys. I els músics són millors quan toquen molt. En temps com aquests, la música conté un missatge enorme. Els sons són més importants que els beneficis perquè són més bonics i commouen la gent en el seu interior més profund.


Al mateix temps, el Liceu també podria transmetre un missatge social: vegeu, toquem per vosaltres i som aquí, fem música i convidem tothom a escoltar més que a parlar. Som una institució al servei de la cohesió social.


Si ara aprofitéssim l’ocasió de simplificar el nostre aparell administratiu inflat, de reestructurar el Conveni, de fer que el cor i l’orquestra treballin més (perquè els dos col·lectius treballen ben poc a nivell europeu), aleshores el Liceu es podria convertir en un teatre del futur. I quin objectiu tindria més sentit en una crisi? Al capdavall, la cultura també serveix per a donar consol en temps difícils i també per a donar idees.


Fa alguns anys, el teatre de Weimar (Alemanya) estava amenaçat de tancament. Els diners s’havien acabat. En aquella situació, els treballadors van renunciar a una part del seu salari. Tots. D’aquesta manera, van donar un senyal de solidaritat, d’empatia i de pensar en la societat en general. Gràcies a això, van sobreviure perquè van transmetre un missatge positiu en uns temps difícils.


Si nosaltres també ho féssim al Liceu, segur que tindríem èxit. Els cantors i directors que vénen de fora estarien segurament disposats a contribuir a aquesta solidaritat. I qui no hi participi, no hi serà convidat mai més. Així de senzill.

Des d’un punt de vista artístic, considero que el pla de suprimir per al 2012 les produccions de Zemlinski, Debussy i Strauss així com els concerts amb música de Schönberg és una irresponsabilitat. La temporada passaria a constar de dues òperes de Mozart i una mica de Puccini, Verdi i Cilea.


Tampoc entenc aquest procediment des d’una lògica política. És cert que tot Espanya es troba immersa en una profunda crisi. Però com podem aleshores dir a la gent que els treballadors de l’òpera es passen mig any fent vacances pagades d’una altra partida pressupostària? Que possiblement caldrà pagar els solistes a canvi de no fer res? I després d’això, el Liceu seguirà fent com si no hagués passat res? Això és econòmicament i social totalment incomprensible.


El que us exposo aquí sorgeix d’una profunda preocupació pel futur del Liceu, pel qual vostè sent el mateix afecte que jo mateix. Molt em temo que el nostre teatre patirà seriosos danys per aquestes mesures, si no és que l’acabaran de destruir.


Salutacions cordials,


Michael Boder

........dimiteixin Srs. Marcorell!!

Retallades al Liceu. Retallades a TMB i METRO

Sr. Bru de Sala:           Els treballadors del Liceu no poden esta contraposats als dels transports públics de Barcelona

Els treballadors i treballadores del Liceu no podem admetre, ni s'entén, la comparança amb les justes reivindicacions dels companys/es del sector del transport a Barcelona, fetes pel Sr. Bru de Sala.

Aprofitarem ara, amb la encara existent llibertat de expressió, per dir-li que no és sorprenent que vulgui definir com a xantatge el dret de vaga. Conseqüentment esta demanant una llei que anul·li els drets i el potencial de lluita de les vages. Al Sr. Bru de Sala li preguntem: No és xantatge, intentar, posar a tots els afectats per la suspensió de la temporada del Liceu en contra dels treballadors/es ? O dir, que s'arruïna la ciutat per la vaga de transports?. La riquesa que ens ha de donar la telefonia mòbil ens tornara les línies d'autobús i serveis suprimits?servira per tornar a preus raonables el bitllet de transport public?

Els treballadors/es, siguin del Liceu , Metro o TMB cobrem, és públic, el que marquen les nostres taules salarials. La fidelitat sempre l'hem considerada un valor afegit que es reflecteix a les antiguitats i d'altres complements justificats per diverses penalitats afegides a les diferents ocupacions. Qui ha de donar explicacions pels privilegis, que en tenen en abundància (com vostè diu), son els directius de totes aquestes empreses que gaudeixen del diner public.

Casualment al Liceu ens han negat sistemàticament aquesta informació. JF Marco diu que és un assumpte privat. Al blog Comitè conveni de TMB hi ha l'entrevista a RAC1 que evidencia el mateix: el company Saturnino Mercader no te cap dificultat per dir i mostrar la seva nòmina, no succeeix igual amb al directiu que li tocava replicar-li (ni va dir que guanyava, i amb prou feines li va dir l'empresa i lloc de treball des de on pretenia replicar...).

Arribats aquí Sr. Bru de Sala: prou que sabem que el Liceu funcionaria amb menys gent, i TMB, i Metro i tantes empreses de capital public que son un magatzem de favors polítics, amb sous que no es coneixen. Secrets indecents i amorals. Aquests son els que incideixen directament a la tarifa dels bitllets de transport i a l'increment de les localitats d'aquell Liceu de tots. No els nostres salaris. Així que no li càpiga cap dubte de que, les que treballem en els camps productius de cada un dels nostres sectors, tenim molt clar qui sobra a les nostres empreses. El convido a reflexionar primerament sobre el que cobren els directius i a posteriori parlarem del que guanyen las persones treballadores.

Els treballadors del Liceu en cap cas hem dit que regalem el salari del nostre esforç. Ja fa anys que l'estem devaluant; des de 2009 no hi ha increment del IPC, al 2010 ens van reduir el salari un 5% (aplicació d'un decret agafat amb pinces i amb una sentencia recorreguda).

El Comitè d'Empresa del Liceu ha fet una oferta a l'empresa (que diu que no li donen crèdits), per salvar la temporada. Perquè per desgracia estem mostrant més sensibilitat i respecte en vers el public que JF Marco i qui el mana, que no és altre que un conegut seu, Sr. Bru de Sala, Ferran Mascarell. Si no accepten és perquè el xantatge està en que: la carrega de la massa salarial és insuportable i és una despesa fixa que dificulta tot.

Cada funció que es fa al Liceu disposa i necessita d'un determinat número de persones per aixecar el teló, i no son poques, però de vegades calen reforços. Si estan reduint l'activitat no és perquè no treballem, és perquè no fan el que és el seu deure: Donar-nos feina, optimitzar-la, créixer i difondre'ns. Tot enriquint el teixit i l'oferta cultural, a l'hora que crear llocs de treball de qualitat dins del sector.

Els treballadors/res del Liceu en tot cas envegem la capacitat i potencial de incidència dels companys i companyes del transport públic i compartim amb ells el fet social de les nostres lluites.

Un Liceu de tots i per a tots (que ningú oblidi d'on venen els diners de les reconstruccions).

Un transport de tots i per a tots.

Sempre en guàrdia davant la febre privatitzadora.

Nosaltres provem de coincidir amb l'usuari als nostres fors i els companys de transports treballen amb les federacions de veïns, amb els ciutadans.

Si el Liceu cobres a TMB una localitat per cada treballador de transport públic de BCN, que li oferís una funció d'òpera, o ballet, o... tindríem un mecenatge de caire social i solidari, que dibuixaria un mon que no és ben bé el que vostès ens volen pintar. Oi, Sr. Bru de Sala i Castells ?

Miquel Guillén

Secretariat de la Secció Sindical de la CGT al  GT del Liceu

de tots i per a tots

Ens volen prendre el Liceu.

Ens volen deixar sense teatre i estan modificant les perspectives, ens estan canviant la manera de veure'l.

Els treballadors/es enlairen les pancartes amb la ciutat de fons.

Mirant de cara al Liceu. Es comprometen amb un Liceu de tots i per a tots.

I vet aquí, que volen apagar un metafòric tercer incendi: on les flames les posem tots, especialment la part productiva. I la guspira la posen els de sempre. Amb l'ajut que suposaran les reformes del Rajoi, sempre s'han mostrat mol opurtuniste.

Ho han fet malament, ho estan fent malament i és lamentable però: no sabran mai fer-ho bé. No valen. No ens valen.

Els Patrons de la Fundació haurien de repensar-se que fan amb un personatge que durà el Liceu a 3ª regional. Aquest, il·lús?, que va dient que som de 1ª categoria.

Seran els seus viatges a costa del diner que no tenim i li hem d'avançar per salvar la temporada, el que és de 1ª categoria. El honorable Conseller l'hauria de tenir present això, però segur que te les idees clares, massa clares, per decidir el que decideix.
Les patates calentes no son aconsellables, no fossin belgues (l'altra dia un sac de patates d'aquesta nacionalitat, crec, duia una granada de mà, a titul de tubèrcul. A veure si farem curt amb les metàfores.

Ignorados

         Desde hace demasiado  tiempo la actual dirección del Gran Teatre del Liceu tomó la determinación de ignorar de forma absoluta a los Trabajadores. El porqué y el para qué de este comportamiento está por ver pero no albergamos grandes esperanzas de que sea para el bien de la institución y de quienes la componemos.

         Pese a los muchos e insistentes intentos de establecer vías de comunicación con la dirección, esta se ha mostrado absolutamente ajena a cuantos llamamientos se han realizado.  Ha ignorado  escritos, llamadas telefónicas, etc. y cuantos intentos iban dirigidos a establecer puentes para abordar cuantos asuntos afectan a la plantilla de esta entidad.

         Nada se ha conseguido. Todo lo contrario. Se han recibido actitudes y comportamientos que rayan en el desprecio. Hemos sido ninguneados y se nos ha privado de la información a la que tenemos derecho, olvidando que somos lo esencial del teatro. Somos los que hacemos posible que cada día se levante el Telón.

          Finalmente, nos enteramos por la prensa de la noticia, el Liceu cancelará títulos y hará un Ere. La empresa se supera a sí misma en el desprecio a los trabajadores. Aún así, niegan la mayor. Aseguran que son malinterpretaciones de rumores sin fundamento. Es cierto, nos toman por idiotas.   

         Somos conscientes de los difíciles momentos en que nos encontramos al igual que el resto de la sociedad, pero es precisamente por ello que  nunca se ha entendido ese comportamiento autoritario y despreciativo hacia los trabajadores. Hoy más que nunca es necesario la colaboración e implicación de todos en la resolución de cuantos problemas afecten a esta casa y es por ello que venimos ofreciendo nuestra colaboración en la resolución de los mismos, recibiendo como respuesta el más absoluto silencio.

        Por fin, a apenas dos semanas de la más que presumible presentación del expediente de regulación en magistratura, se convoca a los trabajadores para comunicar las intenciones de la dirección para “resolver” el problema y para escenificar una pantomima en forma de reuniones no se sabe bien con que finalidad.

         Manifestamos nuestro desacuerdo en la gestión que se viene realizando en general y en concreto en el área de personal, pensando que sí que tiene algo que ver esta gestión con la situación de supuesta crisis que padece el Liceu.

         Ponemos de manifiesto nuestro desacuerdo y oposición a que seamos los trabajadores los que suframos las consecuencias de esta deficiente e inadecuada gestión, rechazando desde este mismo momento cualquier medida traumática que afecte a la plantilla.

        

Las Medidas de Marcarell del Liceu

Cada any ens volen sorprendre amb alguna definició imposada amb calçador.

L'any passat vam trobar aquella PROPOSTA DE NOUS HORITZONTS EN LA FORMA D'ORGANITZAR EL TREBALL. Tot cap el mateix sentit: Implantar, imposar aquella plataforma de conveni col·lectiu que estava farcida de text en vermell (els afegits o modificacions de l'empresa)

La fornada d'aquest any (Informació sobre les mesures adoptades per l'ajustament del pressupost de la temporada 11-12 del GTL) ve més calenta, cremada o cremant, com vulgueu. Arriba a titul d'informació i implica que: no hi ha res a dir o tractar.

Ens a agafat el toro i el Dir general s'ho estava mirant des de la barrera. Am previsors així millor que reclamem l'autogestió (comença a no se broma).

El cas és que van forts i l'única manera de contrarestar una força, és aplicar una de més gran i contraria. (tret dels apunt del insti.)

Tenen, aquesta Direcció, la poca consideració de malmetre una temporada (amputar, escapçar, com vulgueu dir-li) per amagar la pèssima gestió que  han fet i fan.

Esperen, per variar; que tot l'esforç o sacrifici el fem els assalariats/des (també enganyant al abonats..sembla...). I ells? Que fan res? Com s'esforcen? Quins seran els seus sacrificis? El Cap de Mecenatge saltara, o ens farà saltar a tots? 
 

El responsable de tot el tinglado, ja ha dit que ho desmentira, però, afirma: que per molt que els del Real diguin el que diuen, sobre mecenatge, no pot ser i no s'ho creu. En definitiva: Per el Sr.? Marco el Boletin Oficial del Estado menteix, com ell mateix ( afortunadament no li a fet la culpa al anticatalanisme de ningú o la flexibilitat laboral).

Al comitè li han donat uns números que no quadren (tot i que eren números grossos i això s'ajusta com sigui). Però grinyola de valent.

Ja no és que vulguin fer-nos pagar la mala gestió (podem arribar a pensar,  que és deliberadament dolenta): És que tenen un model, més que qüestionable, que volen aplicar de totes totes i que afecta a la major part de la plantilla.

El cas és que el model que no volen concretar, però sempre tenen com a referen i especialment pels cossos artístics; ni l'explica el mestre Pons (a l'octubre ja dirà, segons Joan Matabosch), ni el tracta sense embussos RRHH. Però la flaira (esclat periodístic de El Mundo, dia 13 de gener, que es va confirmant amb els fets) diu que al setembre ERO d'extinció.

Que ningú miri cap a l'altre costat.Va per tothom.
Qui es lliuri aquesta vegada... Ho podrà fer a la següent?.

Perquè: si no els hi parem els peus, des de dins, ells no volen parar. I menys amb l'incentiu que ve de fora.

 Algú s'havia oblidat del, perillós conseller de cultura, Ferran Mascarell (el privatitzador)?

El ERO que volen aplicar és vergonyós, no tant sols, pels treballadors, que també ho és (hi ha milers que ho sofreixen i és una putada); sinó per la imatge i prestigi d'una institució emblemàtica com és el Liceu i que la estan dilapidant per amagar la seva incompetència.

No calen detalls, totes les que hi treballem a la casa sabem que hi ha. Sabem que es cou i que s'ha cuit. En va ple.
 

Però compte, que si el seu objectiu és desballestar aquest teatre, si més no pel que fa referència a les plantilles, pot ser no son tan incompetents. Seran destralers, però ja han parat la guillotina.

Les nostres respostes com a treballadors i treballadores faran que rodin els seus caps o els nostres.

La unió ens fa forts. Els nostres llocs de treball i el Liceu mereixen que els hi plantem cara.