viernes, 3 de febrero de 2012

Las Medidas de Marcarell del Liceu



Cada any ens volen sorprendre amb alguna definició imposada amb calçador.

L'any passat vam trobar aquella PROPOSTA DE NOUS HORITZONTS EN LA FORMA D'ORGANITZAR EL TREBALL. Tot cap el mateix sentit: Implantar, imposar aquella plataforma de conveni col·lectiu que estava farcida de text en vermell (els afegits o modificacions de l'empresa)
La fornada d'aquest any (Informació sobre les mesures adoptades per l'ajustament del pressupost de la temporada 11-12 del GTL) ve més calenta, cremada o cremant, com vulgueu. Arriba a titul d'informació i implica que: no hi ha res a dir o tractar.

Ens a agafat el toro i el Dir general s'ho estava mirant des de la barrera. Am previsors així millor que reclamem l'autogestió (comença a no se broma).

El cas és que van forts i l'única manera de contrarestar una força, és aplicar una de més gran i contraria. (tret dels apunt del insti.)
Tenen, aquesta Direcció, la poca consideració de malmetre una temporada (amputar, escapçar, com vulgueu dir-li) per amagar la pèssima gestió que  han fet i fan.

Esperen, per variar; que tot l'esforç o sacrifici el fem els assalariats/des (també enganyant al abonats..sembla...). I ells? Que fan res? Com s'esforcen? Quins seran els seus sacrificis? El Cap de Mecenatge saltara, o ens farà saltar a tots? 
 
El responsable de tot el tinglado, ja ha dit que ho desmentira, però, afirma: que per molt que els del Real diguin el que diuen, sobre mecenatge, no pot ser i no s'ho creu. En definitiva: Per el Sr.? Marco el Boletin Oficial del Estado menteix, com ell mateix ( afortunadament no li a fet la culpa al anticatalanisme de ningú o la flexibilitat laboral).
Al comitè li han donat uns números que no quadren (tot i que eren números grossos i això s'ajusta com sigui). Però grinyola de valent.
Ja no és que vulguin fer-nos pagar la mala gestió (podem arribar a pensar,  que és deliberadament dolenta): És que tenen un model, més que qüestionable, que volen aplicar de totes totes i que afecta a la major part de la plantilla.
El cas és que el model que no volen concretar, però sempre tenen com a referen i especialment pels cossos artístics; ni l'explica el mestre Pons (a l'octubre ja dirà, segons Joan Matabosch), ni el tracta sense embussos RRHH. Però la flaira (esclat periodístic de El Mundo, dia 13 de gener, que es va confirmant amb els fets) diu que al setembre ERO d'extinció.

Que ningú miri cap a l'altre costat.Va per tothom.
Qui es lliuri aquesta vegada... Ho podrà fer a la següent?.
Perquè: si no els hi parem els peus, des de dins, ells no volen parar. I menys amb l'incentiu que ve de fora.
 Algú s'havia oblidat del, perillós conseller de cultura, Ferran Mascarell (el privatitzador)?

El ERO que volen aplicar és vergonyós, no tant sols, pels treballadors, que també ho és (hi ha milers que ho sofreixen i és una putada); sinó per la imatge i prestigi d'una institució emblemàtica com és el Liceu i que la estan dilapidant per amagar la seva incompetència.
No calen detalls, totes les que hi treballem a la casa sabem que hi ha. Sabem que es cou i que s'ha cuit. En va ple.
 
Però compte, que si el seu objectiu és desballestar aquest teatre, si més no pel que fa referència a les plantilles, pot ser no son tan incompetents. Seran destralers, però ja han parat la guillotina.
Les nostres respostes com a treballadors i treballadores faran que rodin els seus caps o els nostres.
La unió ens fa forts. Els nostres llocs de treball i el Liceu mereixen que els hi plantem cara.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Estamos aquí por la pasta, Dejémonos de hostias...Fuerza de trabajo a cambio de salario...qué es eso de institución emblemática, símbolo cultural Qué nos ha de importar la imagen y el prestigio si somos trabajadores...Nos hemos creído los lemas de los poderosos o qué pasa...
Si hemos entrado en sus despachos y nos ha parecido que se nos escuchaba, no por eso se nos ha de engordar el ombligo...compañeros de qué hostias hablamos.
En la calle hace frío, pero no hay que dar tregua aunque el riesgo sea alto. No confiemos en esta gente no hablemos su idioma, no nos creamos sus lemas... Va a saltar la banca seguro con esa ERO de extinción, por lo tanto hagamos algo YA

Anónimo dijo...

Tiene razón,el comentarista,la idea es transmitrir uns aituación económica delicada,plantillas insostenibles de técnicos y cuerpos artísticos,las de gestores y enchufados aha ido en incremento,y pora ahí se va el presupuesto...como decía trasnmitir mala situación económica,y así todos a la calle,y a parte de reapartirse la psata,meterán una empresa externa,que pague cuatro chavos a sus empleados,y si Carmen de Mairena ha de cantar ópera la cantará,a estos les importa un pimiento,en el pais ya lo diceL.Morgades a Marco solo le interesa enquistarse en el puesto ,así como sus acólitos,e incluso enchufar a más.

Anónimo dijo...

Lo cortes no quita lo valiente y a ningún puto currela le interesa que el producto que fabrica no se lo compre nadie por defectuoso, inseguro o podrido.
Entiendo perfectamente que en el blog de CGT se abarque el campo laboral desde la labor, no solo el salario. Hay compañeros y compañeras que se sienten mal si su esfuerzo (además del salario)no se gratifica con el aplauso. En el escenario muchos técnicos también lo disfrutamos y los allegados a la escena de administración no tienen porque ser menos.
Sentimientos y sensibilidades a parte: todos somos víctimas potenciales del depredador JFM y su servil JT