pepito grillo: SEMBLA QUE PARLEM AMB SORDS

Que parlem Xines?

No..., el que passa és que els interlocutors, que mai no han estat vàlids, es fan el Suec.
Fent el suec, també, hi ha autèntics artistes.

El Dir. del Departament Tècnic, segueix en la tònica general d'una directiva que ens ha abocat cap a un ERO que hauria d'haver estat el primer pas per fer acomiadaments massius al setembre (tants com es poguessin permetre de pagar). Doncs bé, ningú es capaç de fer-li veure, que alguns paràmetres han canviat?

El passat divendres dia 1 de juny, en contes d'entregar els calendaris tal i com li exigeix Inspecció; ens regalà una justificació rere l'altra, pel que està fent amb el calendari del que queda de temporada. Se li demanen gestos pels sacrificis demanats i que retiri immediatament les jornades de 9h, que amb la signatura del pacte de febrer ja no estan contemplades, i des de el primer dia no se li van acceptar( per part del Comitè) als horaris post-pacte de febrer. Observant que es feia el SUEC, lògicament, s'ha d'actuar per defensar les jornades tal i com son contemplades. El pacte de setembre ja no val, no regeix, no es vigent, i aquestes jornades no existeixen hores d'ara. Ja ha pogut experimentat prou, i han sigut un error darrera l'altre.

Fa més d'un més que se'ls hi van donar les acotacions per elaborar els calendaris de la propera temporada (objecte de la negociació del conveni que ha de fer viable el teatre). Sent aquestes tan simples i justes com:

Descans mínim, per tothom, de 48 h continuades per setmana, entesa aquesta entre dilluns i diumenge.

Respectar el còmput de hores i jornades de treball que ens corresponen actualment.

17 caps de setmana mínim (situació actual). Però podrien ser més, si volen un model realment flexible per organitzar un calendari més optimitzat.

La resposta ha arribat amb tres dies de retard, però molts més de premeditació. Els calendaris proposats son una ofensa, un insult, no tan sols a la nostra intel•ligència, sinó el que és pitjor; a la nostra dignitat com a persones i treballadores.

El descans mínim de 48h l'ha reduït pràcticament als 16 cops que donen cap de setmana, i amb distribució irregular. Així doncs, els descansos de 48h consecutives per setmana, s'hauran vist reduïts en un 65% respecte al que resulta d'un model d'A-B-C (l'actual). Es pot estar més d’un més sense cap de setmana ni cap descans de 48h’s consecutives.

El còmput anual d'hores pretenen augmentar-lo, en particular al personal sota A-B-C (als caps d'equip que se'ls hi havia respectat el còmput, malgrat no el règim de descansos. Presumim que també se'ls hi voldrà aplicar, doncs no han donat els horaris), per extensió les jornades augmenten.

Els caps de setmana, sent com pràcticament son, els únics descansos de 48h mínimes per setmana, en cap cas pot ser una quantitat tan minsa.

Que és el que no va entendre, Sagrera, per no contemplar aquests mínims que queden oberts a un ampli ventall de possibilitats. Per què és el que son; mínims per garantir la pau social, per fer viable el treball en condicions dignes. Respectant el dret a conciliar amb les nostres vides particulars.

Tal vegada no ha canviat tant la cosa. Així ens trobem amb que passa el temps i per variar no es mou res, tornem a parlar del de sempre, però com sempre: pel darrere fan i imposen el que els hi ve de gust.

La capacitat de negociació, està en funció de la confiança que puguin mostrar les parts. La credibilitat. No tenim cap motiu per dipositar la més mínima confiança en cap dels dos, suposats interlocutors, que han quedat a l'altra banda de la mesa de negociació del conveni.

Han fet una passa enrere, retirant l'ERO, desbaratant la temporada i donant tota l'autoritat a aquell que no es reuní, en cap moment, amb el Comitè, “perquè fins el setembre no hi serà a la casa” (resposta de Matabosch al demanar-li una reunió del Comitè amb el Sr. Josep Pons). Recular, momentàniament, no vol dir que no vulguin continuar amb la destral. Recordem que liquiden per objectius complerts.

Cobrant el nou director, com diuen, 27.500 € al més ja podria engrescar-se una mica abans del setembre, especialment amb el que està passant al Liceu. No?

Amb L'anima del Liceu ja van fer boca i al cor i l'orquestra li han sortit entusiastes seguidors de la llum, que fan de cipaios als seus col•lectius respectius, i seran, o si més no, hi col•laboraran; A desballestar la plantilla estable del Liceu. L'artística en primer lloc, obrint la fissura letal pel Liceu com a teatre d'Òpera que és. Ara més que mai cal fer força, ser ferms i mostra unió per defensar-nos de les embranzides constants a que ens sotmeten. Si no foscs pels interessos personals, que inciten a alguns delegats de certs col•lectius, se'ls hauria de donar la raó per a no volen negocia ni amb Marco ni els seus lacais. Però ja els agradaria als uns i als altres que ens aixequéssim de qualsevol negociació i trenquéssim el pacte signat al febrer.

És l'empresa al no complir el pacte que el fa impugnable. Ha estat especialment l'actitud del Director Tècnic, amb la connivència de Tarragó, la que fa inviable el pacte i el diàleg (que no és escoltar-lo i acatar, NO!!)

Els propers dies, i per tot el que queda de temporada, ens neguem a fer més hores de les estipulades com a jornada al nostre conveni col•lectiu, 7h 1/2., i haurem de valorar el prendre tantes mesures de pressió com calgui per tal de fer-los complir el que es pactà i signà: Negocia la viabilitat del Teatre. Fet que comporta voluntat per part de l'empresa.

Si les seves intencions son donar llargues per arribar al setembre, fer i desfer com vulguin; hem de forçar-los a complir tot lo vigent. Perquè tenim més que clar el que cal per funcionar, tot és damunt la mesa de negociació , però no volen tancar res.