Concentración delante del teatro

Gran iniciativa de los compañeros de escenario que invitan a todos los colectivos a seguir el camino que se ha comenzado.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mientras tanto....

 

 

Pero todo se andará

comunicado comité de empresa GTL

31 gener 2014_COMITÈ D’EMPRESA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

El Comitè d’Empresa denuncia els acomiadaments diaris
(al voltant d’una vintena des de l’arribada de Roger Guasch a la direcció del Teatre), que desobeeixen el manifestat pel Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Vicepresident primer del Patronat de la Fundació i membre de la Comissió Executiva, Ferran Mascarell en diverses ocasions, la darrera durant la seva compareixença en la sessió de la Comissió de Cultura al Parlament de Catalunya, el dia 31 d’octubre de 2013, on s’assegurava que el pla estratègic i de viabilitat encarregat a Roger Guasch havia de garantir la viabilitat del Teatre, amb tres eixos fonamentals:

-la sostenibilitat econòmica

-manteniment de llocs de treball

-salvaguardar el projecte cultural
Requerint la participació dels treballadors com un element imprescindible per afrontar el futur del Teatre.

Destaquem de la sessió de presentació d’aquest nou Pla de Viabilitat al Comitè d’Empresa
el passat 31 de gener on la Direcció va presentar el document provisional: "Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-2017; Autor: Roger Guasch, director general del Gran Teatre del Liceu".

1- La amenaça de Roger Guasch, director general, al Comitè del Gran Teatre del Liceu amb el tancament del Liceu.

2- El Pla de Viabilitat iniciat abans de la seva aprovació i sense Pla Estratègic no garanteix els llocs de treball, s’aproxima més a un Expedient d’Extinció d’Ocupació encobert.

3- L’objectiu pal·liatiu de dèficit es centra directament en una baixada de la massa salarial mitjançant acomiadaments i canvis substancial en les condicions laborals. La despesa salarial és la partida que més ha estat reduïda en aquests anys, per mantenir la sostenibilitat de l’activitat del teatre i és la que es continua apuntant com principal mesura d’ajust, mitjançant acomiadaments, externalitzacions i empitjorament de condicions laborals.

4-  La falta de transparència en la presentació del Nou Pla de Viabilitat en una roda de premsa amb prohibició d’accés als treballadors i els seus representants per portar a terme la instrumentalització del mitjans de comunicació en la difusió d’informacions subjectives.

5- La direcció s’oposa frontalment a dialogar sobre les necessitats reals de la Institució amb els treballadors com a part imprescindible per afrontar el repte de la viabilitat.

6- La direcció actual eximeix de responsabilitats als gestors anteriors, quasi justifica l’abandonament del compromís per part de les Administracions públiques i aboca a una infraestructura pública a acceptar una forta imposició de condicionaments bancaris.

7- L’anunci d’un disseny de projecte social xoca amb successives realitats: tancament d’òpera oberta, cancel·lacions de programació del petit Liceu, incompliment del projecte audiovisual...

8- La direcció esta actuant unilateralment executant una abrupta reestructuració sense pla social d’acompanyament.

9- Arbitrarietat en l’aplicació de les normes laborals.

10- Desquartització del Projecte musical del Mestre Pons.

En resum, s’està desmantellant el Teatre del Liceu

El buc s'enfonsa....L'estan dinamitant!

Ei!!...A on guasch?...

Darrer dia del més de gener, dia d'aniversari, de 2014; és migdia, el gran timoner s'entrega amb entusiasme i no sense fervor a injectar-nos la segona classe magistral d'en Roger (Model ESADE Standard):

Escenificació d'adoctrinament i total submissió, que és el que postula el Dir. General, Sr. Guasch , per tal de fer creure a tothom, que té la complicitat i la implicació de la representació de les treballadores i treballadors del Liceu: Aquesta és la mentida capital amb que pretén sustentar la seva demolidora política d'extermini envers la plantilla i el Gran Teatre del Liceu com a tal.

Ens demana que llegim les seves propostes entre línies. Cap concreció per la seva banda.

Espera que obviem els titulars que ens envià el, seu, responsable de comunicació?

Llegim el que apareix a la premsa i veiem que hi ha més del que es va transmetre al comitè, mitja hora abans: Hi ha més i s'ha dit d'altra manera, no tenim cap dubte. La premsa menjara de la seva ma mentre nosaltres haurem d'esperar una setmana, amb una cruenta pluja d'acomiadaments, per rebre la informació (un xic ampliada, amb poc gra i massa palla).

No facilitar-nos la documentació de la roda de premsa, prohibir l'entrada als delegats de personal i sindicals (s'havia ordenat l'entrada exclusiva als membres del Comitè de Direcció), culpant al personal de protocol de no entendre les instruccions i pretendre fer-nos creure que volien evitar l'entrada de membres, sembla que descontrolats o gihadistes (....iaio-flautes de la lírica?), d'amics del Liceu; tot plegat és la burla més roin que pot parir mare. Obra del Dir. De Comunicació i Relacions Institucionals, Joan Corbera (ja en parlarem de l'habitat de certes aus)

El propagandista que ens ha arribat de la mà de Roger Guasch I “el trinxeraire..., en aquesta ocasió, ..del Liceu”, ha desenvolupat una típica maniobra d'opacitat i exclusió, autoritària, podria dir-se que; de caire feixista, lo més ultra de lo més neo. Amb la imatge agra-dolça, de baconet rellepat, és l'home de confiança (ha viatjat a la seva maleta). Ell és el seu equip. La parella, en la seva idea-projecte ultra-neoliberal, actua com una segadora davant les altres veus opositores i imposant mesures amb la lògica del terror. Generant pànic. No hi ha cap consideració humana. Les xifres valen, el que per ells valen, vinguin don sigui i com sigui.

A dia d'avui no se senten segurs ni els llepa-culs més consagrats.

Aquest duo dinámico treballa no per viabilitzar el teatre en els seus ingressos i despeses. Treballen per eliminar la plantilla, per generar facturació en lloc de contractació (plantofada als pretesos gestos de retorn social). Per privatitzar i externalitzar tot el que es pugui .

El Comitè de Direcció elabora i aprova propostes per presentar al Patronat de la Fundació per tal de ser autoritzades pel seus components, presidits per el Sr. Molins. De fet, en teoria, és l'artífex de la política de la Fundació (producte de la governança entesa segons Mascarell).

Doncs bé, o l'almirall-pròcer vol netejar-se la imatge del ERO, sí o sí, conscient que desgavella la plantilla i el teatre si cal. Mai amaga, ans al contrari, que; amb gestió privada anava d'allò més bé el teatre (una falsedat monumental si fem memòria històrica del Consorci i l'objecte de la seva creació prèvia a la Fundació que enllestí Caminal).

O senzillament El trinxeraire ha fet passar a tot el patronat per absoluts idiotes al fer-los la proposta, que te llum verda malgrat sembla no tenir forma concreta (més enllà d'acomiadar de manera gairebé compulsiva al personal) fins el proper mes que es tornara a reunir el Patronat. Bé doncs, admetent un condicionant (activitat al juliol) que incrementa en més de tres milions el dèficit, implementant-lo fins als setze que en diuen hi ha ara i més que ens diran; No tenen cap mirament a l'hora de bescanviar dèficit per treballadors i és manifest l'objectiu real de eliminar plantilla.

L'aportació feta per la plantilla en el seu moment es reflectí al conveni signat; generant mecanismes de participació. El primer incompliment del Conveni ha estat per part de l'empresa al no treballar, el Comitè de Direcció, en aquesta comissió la proposta presentada la Patronat.

El clima de diàleg i pau social generat amb la arribada del President del Patronat per tal de tancar el conveni i oferir sortides incentivades alleugerint la massa salarial, s'ha estroncat de forma radical amb el nomenament d'aquest Dir. General. Hores d'ara tot és pendent de un fil de la teranyina. El fil de la superba, la prepotència i l'indigne tracte que patim TOTS. Existeix el moobing col·lectiu? Pànic? Terror?

Sense avanç en la transparència i democratització en la gestió i el funcionament de la Fundació. L'activitat que fem i com la fem; tan sols repetirem errors del passat.

Al Comitè d'empresa no l'hi han venut cap moto.A les institucions menys (no deuen ser tan bons venedors com diuen); aportaran el que ja estava previst. Continuem amb càrrecs i funcions doblades, extres exorbitants i un discurs de: El projecte Pons (virtual 100% hores d'ara) continua i es reduirà, però segueix (pessigam que l'entengui).

Molta paraula bonica i molta, però que molta, mala intenció i pitjo praxis. Aquest és el moment que ens està tocant patir a la prestigiosa institució que ens... emparava. 
Així no anem en lloc !!

 

El Noi del Sucre

Las alianzas

Al final no se ha traído un bisturí de su anterior empleo en La Alianza, y eso que seguramente había muchos, pero parece que a los machotes les va más el hacha cuando no la moto sierra para así evocar la matanza de Texas.

A estos personajes sin escrúpulos y sádicos por naturaleza les va más el gore. No hay compasión y si una buena dosis de regusto por la sangre. Así, cortando poco a poco empezó el mes y así lo termina, cebándose mayoritariamente en los más débiles, oficiales de primera de administración, es decir, los sueldos más bajos.

Quizás esto pueda tener la complacencia de algunos trabajadores que se han ido quejando reiteradamente de que “mayoritariamente” se despidieran a trabajadores de su colectivo, pero no nos equivoquemos, que haya algún trabajador insensible, ciego, sordo aunque desgraciadamente no mudo no quiere decir que haya una mayoría que pueda tener la tentación de aplaudir las acciones llevadas a cabo por la empresa. Que no olviden además estos pocos que nadie es intocable y que aún están en los albores de las bajadas de sueldo.

Es cierto que ha habido un cierto cambio de estilo. Este killer es más profesional y se ha traído del brazo a un símil de Goebels para transmitir a su gusto y manera, para contar medias verdades, seccionarlas, mezclarlas y confundir finalmente a la masa haciendo creer que está liberando al teatro de una carga inútil. Nada más falso. Los oficiales son personas que han sido llamadas para ejercer funciones indispensables para el funcionamiento del teatro. Otra cosa podrían ser algunos jefecillos con parientes o amigos que usan a esos oficiales para hacer su trabajo.

Nuestra más sincera solidaridad para con los despedidos y nuestro grito más enérgico y combativo para llamar a movilizarnos, a no creernos intocables pero tampoco pensar que somos frágiles. Es tiempo ya de cambiar las tornas.

El soneto en un pañuelo de marca…

Llegó un señor un día que se las daba de listo
Sin valorar su discurso ni saber donde se hallaba

No entendiendo que su fuerte era cuando callaba
Comenzó  dando mandobles repartiendo a todo cristo

En breve tiempo se vio que había llegado Mefisto
En los despachos adjuntos alguno había que tramaba
Dándose cuenta quizás que era el listo quien mandaba
Pero que juntos podrían destronar al  desprovisto

Hay que decirle a ese tipo que no nos venga con cuentos
Que el teatro no se rinde a cualquiera con mal perder
No vamos a ser nosotros los que recojan los vientos

 Ni tempestades ni miedos pueden hacernos tender
Pues entre todos podemos frenar estos malos tiempos
Déjanos en paz Roger, déjanos ya de joder