Vaga dels ACOMODADORS !!!

COMUNICAT DELS ACOMODADORS DE L’AUDITORI I EL LICEU EN VAGA

Barcelona, 11 de juny de 2015

Els serveis d’acomodació del Gran Teatre del Liceu i de l’Auditori volen expressar el profund desacord amb el comunicat emès aquest matí per part d’ambdues institucions.

La voluntat d’arribar a un acord per part dels acomodadors ha estat i continua sent ferma, la qual cosa s'ha demostrat en la participació a les reunions de negociació malgrat que les empreses no hagin respectat el dret de vaga dels treballadors. L'Auditori practica la substitució il·legal de vaguistes des del dia en què es va convocar la vaga, el 30 d'abril, això ha fet que aquesta no hagi estat efectiva, col·locant els treballadors en una posició de desvantatge de cara a les negociacions. Tot i així, els vaguistes han accedit a reunir-s'hi per tal de buscar una sortida al conflicte, però el fet que les institucions puguin vulnerar el dret de vaga ha fet que aquestes no aportin a la taula de negociació més que petites concessions que l’Assemblea de Treballadors, celebrada el dia 9 de juny de 2015, considera insuficients com a solució de les reclamacions.

Inspecció de Treball ha emès un informe reconeixent la vulneració del dret constitucional de vaga, pràctica que també va portar a terme el Teatre del Liceu en l’acte realitzat el dia 4 de juny. Aquest mateix informe reconeix la temeritat que suposa per part de L'Auditori obrir les seves portes quan el 100% del personal responsable de l'evacuació en cas d'emergència es troba en vaga. El passat dilluns 8 de juny, L'Auditori no només va obviar aquesta responsabilitat sinó que va posar doblement en risc els espectadors del concert d'Ibercamera, bloquejant totes les sortides d’emergència i col·locant cadenes a totes les portes d’accés a la sala.

Finalment, és necessari negar rotundament les acusacions d’actituds excloents o accions de coacció, que no han succeït en cap moment. L’ús del públic o els artistes com a eina de desprestigi deixa en evidència les actituds poc conciliadores dels dos teatres. Si el servei d’acomodació subcontractat ha decidit declarar una vaga indefinida en ambdues institucions és com a conseqüència de la precarietat de les condicions laborals, agreujada per l’externalització del servei en mans de l’empresa Manpower Group Solutions.

L’Assemblea de Treballadors manifesta la seva determinació a continuar la vaga contra la precarietat laboral i a estendre-la a altres serveis subcontractats, fins que les institucions respectin el dret de vaga i aportin solucions reals al conflicte.

per aquí no hi passem !!!!

La paga de juny és sencera i al juny. És nostra i la volem.

 

Corren aires nous i sembla que a alguns els hi costara de fer-se a la idea, i el que és més significatiu; els hi costa fer, les coses, d'altra manera.

Hauran d'espavilar. Hi ha moltes votacions aquest any. Fins i tot al Liceu.

Que es donen conjuntures noves és evident, altra cosa és que els que duen el timó perseverin en l'equivocació, o comencin a redreça el rumb.

Tenen cintura per tan de ball com s'apropa?

Potser no saben a qui acontentar i no acaben de veure clar els temps i les maneres: Qui o quins seran i que faran? Masses incògnites per anar a sac, com els hi agrada fer.

Ja els vam haver de parar amb l'acord que, ara, hem de fer valdre en l'esperit de la seva consecució i aquella conjuntura.

Van rebre, inesperadament, un retorn de IVA a finals de 2013 (suficient per tornar les pagues) però no van procurar de retornar res als que van fer un esforç amb las pagues.

Cap intenció de procurar que no fossin més de dos?

Ara volen rellegir la frenada, que van haver de fer, per evitar una vaga?

Així,doncs, confiem que l'insultant escrit oferint el que ja és nostre i imposant una bestreta que ningú els hi ha demanat. La paga de desembre és per la propera temporada. La que han de procurar-nos és la de juny. Que li diguin com vulguin, que la restin d'allà on vulguin.

No és que no admetem més préstecs, més enllà de les dues pagues ja acumulades, si no que han d'anar calculant les liquidacions d'aquestes.

Nosaltres, les treballadores, tenim tan dret com ells a fer relectures i actualitzar les conjuntures i proposar coses allà on vulguem i ens escoltin. Oi?

Mentrestant el dret al salari és vulnerat. La confiança, en la bona fe, traïda i la voluntat de retornar, als treballadors i treballadores del Liceu, el poder adquisitiu usurpat (temporalment i amb el compromís de retorn) a canvi de la pau social i fer ajustaments de manera no traumàtica, ni massiva: Un engany.

Tenen pocs dies por corregir, doncs, la paga serà aviat. Hi ha de ser. És el salari del treball fet.

En cap moment han provat de complir el compromís.

Amb previsions fantasmes no ens en sortirem. Pressupostar ingressos per mecenatge que no arriben mai, però des de fa anys (la crisi, ja no val), deixant-nos en demèrit l'esforç que la resta hem fet i fem, que es tradueix en ingressos reals.

Que no cobrem la paga? Que ens donaran? una ampolla de làudan?

Prou d'externalitzar serveis que mai sabem el cost real que tenen.

Respecte a les regles de joc, les lleis, els convenis, i els drets fonamental de les treballadores.

On pensen arribar pagant favors per tot arreu?

Comprant voluntats i traient-nos les pagues?

Cada dia es parla més, és més en boca dels poders públics (afortunadament), allò de les línies vermelles. Esta de moda.

No cal dir que n'estan travessant una de ben grossa; on s'hi perd la confiança, fins i tot el consens, el respecte i la dignitat.

Que comencin a pensar en un teatre de òpera amb dignitat i no en una xiringuito pels col·legues de torn.

Per molt que vesteixi el currículum i les butxaques d'alguns.

El Noi del Sucre

Coro Teatro Real

SECCIÓN SINDICAL CGT –INTERMEZZO

 1,2,3...¡¡¡AUDICIONANDO!!!

Queridos compañeros: una vez mas comprobamos como Intermezzo, en un alarde por sorprendernos hace mas de lo que cualquiera podría haber esperado.

Con incredulidad recibimos un email (ni siquiera se dirigen a nosotros después de haber estado trabajando nuestra jornada máxima), en el cual se nos obligaba a AUDICIONAR dentro de pocos días, sin tomar en cuenta los cinco años o más años que llevamos desempeñando nuestro puesto de trabajo con la misma entrega y disposición de siempre

Paradójicamente nos vemos obligados a AUDICIONAR para acreditar nuestro desempeño, aunque al mismo tiempo se nos impide presentarnos a cualquier otra audición que pudiese servir para incrementar nuestra formación profesional, gracias a nuestra maravillosa cláusula de exclusividad (o de esclavitud, depende como se mire). A la empresa pudiera parecerle poca cosa estar haciendo obras de la siguiente temporada sin haber firmado el contrato para la temporada correspondiente o firmar el el contrato el último día antes de irnos de vacaciones (con la intención no demasiado oculta de minimizar cualquier tipo de reacción ante los despidos que con toda probabilidad se efectuarán al final de la temporada)

Eso sí, podemos decir que son unas pruebas "totalmente" transparentes, limpias, e imparciales, donde estarán representantes de la empresa, (quienes nunca se encuentran en los ensayos), donde no estará presente ningún representante legal de los trabajadores, el maestro musical encargado de la dirección del coro, (quién nos ha ha elegido para ocupar nuestra plaza) ni algún músico neutral idóneo que pueda acreditar nuestro desempeño

Nos preguntamos si no será más una clara estratagema para eliminar a nuestros representantes sindicales, por ser incómodos y exigir lo justo, que unos controles de calidad a sus empleados pues, a día de hoy 8 de junio de 2015, no hemos efectuado todavía ningún curso de formación, ni examen médico destinado a abogar por un buen funcionamiento de nuestro instrumento, que es llevado permanentemente al límite de lo recomendable (algo que es digno de mención y sin comparación en ningún otro coro estable y profesional).

Saludos.

Sección sindical CGT-intermezzo

Cultura precària

Les empreses de serveis son sangoneres de les arques públiques.

¿Perquè dels 16 €/ que es paga per un treballador només li arriben 6€ a ell?

On es el recorregut d'aquests diners i com s'ha de fer visible?

Ja fa mols dies que els acomodadors de Manpower a @lauditorivaga pateixen l'esquirolatge i la repressió policial.

Ambdues coses vulneren drets fonamentals, expressió, manifestació i dret de vaga.

La entrada de l'Auditori és el que sembla, una presó inaccessible. Allà és segrestada i captiva la cultura que els diners públic, de les institucions culturals, haurien de fer vola com oxigen per fer una societat saludable i rica. Es recreen en gàbies d'or que fan estranyes, inaccessibles, als que veritablement les finança; la societat en general, el poble.

Que passarà el dia 4 amb la convocatòria de les seves companyes del @liceuvaga, també de Manpower. Les Rambles no son el mateix que l'Auditori.

Quant trigaran altres empreses, del sector cultural de la precarització, com al Picassso?

Les plantilles estables que recullin tots els serveis necessaris a les institucions públiques o semipúbliques, no cal defensar-les si es defensa la qualitat de l'oferta cultural i la seva gestió. Es fan inqüestionables.

La externalització és privatització, un brindis al sol de la bona gestió,  pel benefici lucratiu dels amics dels que manegen, els diners de tots.

Hi ha cada hora, per cada treballador, uns diners que algú hauria d'explicar per on van, a qui van i perquè no es queden a les arques públiques, en benefici de l'activitat determinada i pròpia de cada institució, i que exigeix unes plantilles estables en condicions dignes i del propi centre de treball. Sense aquest fonaments la cultura, dins de les presons embolcallades de tanques i policies, no és creïble.

Evitar la venda del l'ús patrimonial de la cultura, amb especulació i lucre, pel turisme, és una de les subversions més necessàries que tenim pel davant. I son els precaris els que detonen la bomba de les martingales amb els pressupostos de cultura (i això que son pecata minuta amb sanitat, educació, etc)

Solidaritat amb les precàries que defensen la dignitat al seu treball i la integració a les plantilles allà on treballen. És el seu dret i el nostre també. Totes som part d'una mateixa activitat.

Al Liceu, com a l'Auditori els fem funcionar totes alhora: Administració fa una gestió en uns espais que son nets (una empresa externalitzada neteja) rerateló hi ha massa cosa externalitzada. Sí, però es prepara i alterna amb tantes activitats com calgui, es treballa amb els cantant, i quan l'orquestra comença a sonar les butaques son plenes perquè un equip de treballadores, organitzen l'arribada i entrada dels usuaris. Totes treballem al Liceu.

Ells, elles son treballadores del Liceu de dret, lluiten i alcen la veu des de la precarietat, amb la més gran de les dignitats, exigint ser contractats per la FGTL , no per intermediaris especuladors

Democratitzar les institucions culturals.

Plantilles estables

Serveis propis.

La solidaritat és la nostra força

Consciencia i resistència a l'espoli cultural; la nostra obligació.

 El noi del sucre