miércoles, 12 de julio de 2017

Al uníson.....amb les treballadores del Real.!!!!



Pal a Intermezzzo !!

(abajo en castellano)
Entre d'altres situacions descrites i coincidents, al comunicat; cap ens pot alegrar més que la redoblada victorià de les lluitadores del Cor de Real.

No podien tenir contrincants més canalles al davant. La seva recompensa és gran; no agenollar-se a peus d'Intermezzo, assaborir els fruits de la lluita i ser referent de dignitat i perseverança, especialment en una professió tan particular i complicada.
Enhorabona per guanyar-los i per enfrontar-se als miserables que viuen de l'abús i la humiliació de les persones que tenen la desgracia de ser sota la seva batuta.
Per descomptat, tenen tota la nostra admiració, igual que han tingut i tenen, tota la nostra solidaritat i suport.
Orgulloses de ser les vostres companyes......

Les conseqüències dels diferents actes s'han de valorar i avaluar per aprendre i no repetir falles o errors.... Amb lluita tot és reversible i per lluitar en condicions victorioses, tan sols hi ha una manera; organitzant-se, responsabilitzant-se, participant totes de les decisions i novetat que suren de la realitat que confronta els nostres interessos de classe amb aquesta patronal de tecnòcrates, serfs dels polítics de torn i els plutòcrates de sempre.

Juguen amb nosaltres per partida doble: Som les seves treballadores, sota un neoliberalisme ofegant, i ens escuren les butxaques com a qualsevol que paga i espera rebre serveis de qualitat pels seus impostos.

Sempre son al llindar de les ombres, al llindar de les lleis i lluny , molt lluny, de la més mínima ètica. Competir massacrant com a doctrina (humiliar persones, eliminar llocs de treball, pagar favors i dilapidar diners públics....).

Publicar i difondre els comunicats de la Secció del Teatre Real, sempre és un plaer i un exercici de fraternitat solidaria entre iguals que ens fa veure'ns a nosaltres mateixos amb més perspectiva.


      Entre otras situaciones descritas y coincidentes, en el comunicado; ninguna nos puede alegrar más que la redoblada victoria de las luchadoras del Coro de Real.

      No podían tener contrincantes más canallas enfrente. Su recompensa es grande; no arrodillarse a los pies de Intermezzo, saborear los frutos de la lucha y ser referente de dignidad y perseverancia, especialmente en una profesión tan particular y complicada.
     Enhorabuena por ganarles y por enfrentarse a los miserables que viven del abuso y la humillación de las personas que tienen la desgracia de estar bajo su batuta.
Por supuesto, tienen toda nuestra admiración, al igual que han tenido y tienen, toda nuestra solidaridad y apoyo.
     Orgullosas de ser sus compañeras ......

     Las consecuencias de los diferentes actos se deben valorar y evaluar para aprender y no repetir fallos o errores .... Con lucha todo es reversible y para luchar en condiciones victoriosas, tan sólo hay una manera, organizándose, responsabilizándose, participando de todas las decisiones y novedades que afloran de la realidad de confrontar nuestros intereses de clase con esta patronal de tecnócratas, siervos de los políticos de turno y los plutócratas de siempre.

      Juegan con nosotros por partida doble: Somos sus trabajadoras, bajo un neoliberalismo asfixiante, y nos vacían los bolsillos como a cualquiera que pague y espera recibir servicios de calidad por sus impuestos.

     Siempre están en el limite de las sombras, en el limite de las leyes y lejos, muy lejos, de la más mínima ética. Competir masacrando como doctrina (humillar personas, eliminar puestos de trabajo, pagar favores y dilapidar dinero público ....).

      Publicar y difundir los comunicados de la Sección del Teatro Real, siempre es un placer y un ejercicio de fraternidad solidaria entre iguales que nos hace vernos a nosotros mismos con mayor perspectiva.



El noi del Sucre

viernes, 23 de junio de 2017

AL COMPAS!!!

El imperio de la precariedad; generalizado y a modo de doctrina ortodoxa es una bomba de relojería que tarde o temprano hará movimiento.

Desde CGT- Espectáculos- en el marco de una campaña de ámbito amplio- se ha llamado la atención a la Fundació del Gran Teatro del Liceu, en la figura de su representante de RRHH, para que corrijan las contrataciones, que entendemos, no se ajustan a norma ni legalidad aplicable....aún así y pasados 6 meses, ya; pacientemente hemos soportado y atendido, disertaciones y mojigaterias varias y reiteradas, que más parece pretenden consolidar la precarización como forma de organizar la fuerza de trabajo, que no garantizar unas adecuadas condiciones en lo referente a las personas y la legalidad que les ampara y a las que el Liceo, supuestamente, debería respetar.

Como bien aprecian en su comunicado las afectadas del Real: Hay “complicidades” que siempre , que ha sido oportuno, hemos hecho evidentes....otros detalles como los DDT (Dias de Descanso Trabajados). Parece que son voluntarios, pero la otra parte del “común acuerdo” nunca encuentra el momento de devolverlos.....son particularidades que nos recuerdan maquiavelicos Excels de Dir. Técnica. ¿No?

Contra ese imperio de los patronos, existe lo más antiguo del mundo: La imposición de la realidad por parte de los productores........El austericidio llega a su fin.....o..... realmente acabará no con todos, sino con todo......Cayó un Telón... y... ¿Quien presumirá de haber podido tener que suspender el reciente estreno de Don Giovanni? ….hay que apuntar a : La misma DIANA......


En las producciones, igual que las contrataciones laborales; el rigor económico no tiene nada que ver con el riesgo de los austericidas que nos dirigen......Cuando se desploma un telón nuestras vidas están en juego.....Cuando se arriesga un estreno se pone en juego nuestro medio de vida y un servicio de calidad que el público merece y no se les está dando.....



La “Ópera Pública”, no puede permitirse chirriar de esta manera, estreno tras estreno, en el Liceu....Es un carrusel de despropósitos inasumible.... y ¿nadie es cesado?

EL NOI  DEL SUCRE

viernes, 2 de junio de 2017

27 i més «tot el pes de la repressió»






sentit aquí
Qui tingui interes en conèixer que va passar al 2013 a la UAB, la lluita i la repressió que hi ha, podeu escoltar aquest àudio de Catalunya Radio amb la Terribes i dos imputades. Un, el Secretari general de la CGT de Catalunya.
A dia d'avui una veritable vergonya, que diu molt de com va el país, l'estat i la universitat pública.


Democratitzar la societat i els seus serveis públics !!!
En afecta a totes !!!
Implica a tots !!!
Solidaritat amb les que lluiten per a totes i tots !!!

jueves, 25 de mayo de 2017

Demandat el GRUP BALAÑA

El sindicat d'espectacles de la CGT durà davant els tribunals al GRUP BALAÑA .....

La magistrada María Josefa Gómez de Aguilar, titular del Jutjat nº7 del Social tindrà de resoldre la demanda per reclamació de: TUTELA DELS DRETS DE LA LLIBERTAT SINDICAL A TRAVÉS DEL PROCÉS DE PROTECCIÓ JURISDICCIONAL DELS DRETS FONAMENTALS DE LA PERSONA, presentada pels serveis jurídics. (veure aqui)

La CGT, a instàncies de les treballadores perjudicades per una política empresarial més semblant o cronològicament d'acord amb temps passats i que no resulta admissibles a dia d'avui; va donar el seu suport i solidaritat; signe d'identitat d'un anarcosindicalisme fonamentat en el «suport mutu», com a resposta a la patronal «cavernària» i en defensa de les precàries i assetjades treballadores d'un sector atomitzat on impera l'abús empresarial.

La manipulació i manifesta coacció a delegats i treballadores en general per part de l'empresa.
La pressió al personal, precaritzat i atemorit de forma sistemàtica.
La vulneració de drets fonamentals; la representativitat d'aquest sindicat, dels seus delegats i delegades, al sector: Són objecte del greuge manifest per part d'aquest grup empresarial de caràcter familiar i al qual es demana el rescabalament corresponent, com a organització sindical menyspreada en un procés de negociació obert al departament de treball.
Defensem el sindicat !!!
L'organització no és altra cosa que l'agrupació lliure de treballadores per defensar i millorar les condicions de treball i vida.
Tenim un sector dispers, i difícil d'estructurar.
Condicions laborals mínimes i on impera l'abús empresarial.

A CGT estem per donar suport a qui ho demani .... i compte !!! ..... Tampoc cal que ens ho demanin, doncs; de vegades, sabent que passa, és suficient com a organització sindical, per demanar explicacions i intervenir.
Entre totes ens ajudem a sobreviure en millors condicions .... i si aconseguim viure en bones condicions i amb qualitat, ja serà un avenç important.
Clandestines les treballadores, per a major eficiència i per ser victorioses !!!!!!
Als tribunals amb els patrons per acabar amb la indolència que ens té segrestades !!!!!!



Secció de Teatres del Sindicat d'Espectacles de Barcelona de la CGT

martes, 9 de mayo de 2017

Plantilles, reforços.... «Ells o nosaltres»

Les normes i les lleis son per a complir-les?
Això afecta a tothom?
Hem d'intervenir davant les desigualtats i greuges?
La ceguera voluntària, posttraumàtica, elimina els fets per no voler-los veure?
La «sortida de la crisis» és un fet posttraumàtic?
Tres quinquennis han transformat les «putes assistències», en les «pobres assistències»?

La sana ironia, si la barregem amb cinisme, farà cru sarcasme envers les igual que minimitzats al nostre costat fan les feines habitual a l'escenari i altres dependències del Liceu

Plantegem-nos, ja d'una vegada la realitat:

La devaluació de les condicions de treball, el mercadeig facilitat per reiterades «noves lleis» i cultures liberals que propiciem votant, consulta rere consulta electoral: A dia d'avui, hi juguen contra les plantilles i sectors tradicionalment acomodats en les reconegudes conquestes obreres, gracies a les lluites de classe anteriors al moment de indolència i entreguisme que les treballadores i treballadors manifestem actualment. La precarització és la nostra devaluació.

Aculturitzats com a CLASSE SOCIAL i entregats als falsos déus de la propietat privada, l'individualisme insolidari. Abduïts pel inconsistent poder del diner - prestat per les financeres i la seva maquinaria per autogenerar-se beneficis – Transformats en el veritable valor, dels seus beneficis com a explotats, tant produint com subjecte consumidor necessari...... Serà una renda bàsica, mínima, d'assistència, d'auxili, de socors,...o com li vulguin dir; això dependrà, exclusivament, de la sensibilitat ideològica de qui la defineixi. Aquesta ens haurà de mantenir les constants vitals mínimes necessàries perquè el repartiment de recursos i riquesses es perpetuï amb les desigualtats actuals i sí, escanyant fins allà on es puguin, arriben a engrandir la bretxa; no tinguem cap dubte que ho faran.
Resultat d'imatges de precaries
No és radicalisme polític, ni demagògia barata – com ens volen fer creure des dels maquinaris de generar opinió- dir: « Ells o nosaltres » és la síntesi de la «dialèctica real» entre l'opressió de les necessitats i l'esperit lliure com a persones. Alguns, cada dia més, no dubtem que cal ser llibertari en ideologia, sentiment i praxi, per créixer humanament en societat:
Revertir les lògiques del poder amb lògiques de solidaritat i suport mutu, perquè entre les treballadores i treballadors – l'historia ens ho demostra- sempre s'ha guanyat i avançat col·lectivament. Cadascuna de nosaltres guanyem tan sols i exclusivament; quan totes hi guanyem.
Així son les conquestes duradores i no «flor d'un dia». Aquesta ha de tornar a ser la nostra cultura.

Resultat d'imatges de quin paperàs externalitzacions cgt No permetre la precarietat entre les companyes i companys que fan feina colze a colze, dia a dia, als nostres llocs de treball, no és únicament un principi; és una finalitat, un objectiu a assolir per revertir tot el dany que ens han fet i ens voldran fer, si ens quedem de braços creuats.
A mateix treball, mateixes condicions.... és una màxima irrenunciable de la que depèn la nostra pròpia supervivència, com a fruit que som, d'aquelles conquestes de la nostra classe...no de la virtual i efímera, etèria i fàcilment volàtil «Classe mitja treballadora?». Tan simple com que aquesta màxima és la que va tombar las ETTs (Ara toca les empreses de serveis).

La igualtat en drets per a totes no es pot obviar...menys quan la norma ens protegeix i iguala...doncs, en poc temps, acceptar-ho implícitament; és obviar, renunciar, al mateix dret que hi ha per nosaltres, els fixos de plantilla....Temps al temps, que no serà gaire....
Les lleis, els convenis col·lectius, les obligacions i drets que ens emparen....amb les normes, cartes magnes i tanta fullaraca com volem fer valdre...Però en definitiva la fermesa de les nostres conviccions i voluntats son les que faran revertir, reconquerir espais i condicions de vida.
Compte:
Estem parlant de treballar al Liceu i com fer-ho bé.

Ens deixem anar?..... Anem morint a poc a poc o ens organitzem?

El Noi del Sucre