La plantilla del Liceu és convocada, finalment, al Foyer....

Presentació de Joaquim Molins, com a President del Patronat de la Fundació Gran Teatre del Liceu.

    Certament les intencions i objectius del Pla Director son des de fa un any les mateixes. El Cor i l'Orquestra son els únics que tenen l'ocupació garantida. Així ho ha reiterat el President i nou timoner del Liceu mentre parlava de coherència salarial (sic) i externalitzacions, barrejant una pretesa funció social amb la sostenibilitat i recuperació dels fons propis .

     Després dels sacrificis i ajustos fets, esmentà una reversibilitat que no va més enllà de un simple “que no torni a passar” (sic). Però en tot cas, fer-ho s'ha de fer; ha resultat fàcil i oportú, pel Sr. Molins, el que ha estat l'objectiu de la reunió amb les representacions sindicals (prèvia a la general amb la plantilla), vincular la negociació del conveni amb la segona fase de la regulació presentada, és a dir, amb els 25 dies de Juliol. Caldria convindre; que vol dir la reversibilitat respecte les possibles mesures que s'acordi prendre.

    Hem d'entendre que el Sr. Molins ha tingut molta feina, si més no, s'ha trobat un panorama prou embolicat.

La no renovació del Director General és una clara censura al que aquest ha fet al llarg del seu mandat, tant política com econòmicament. Un rebuig al Pla Director, que no hem d'oblidar fou (i és) recolzat per la Conselleria. El conseller Mascarell, que per intervenció de la fiscalia anticorrupció no va poder encolomar-nos el ja anunciat Xavier Solà, que hauria estat un bon botxí (per cert de les contrades i afinitats osonenques del que corre per la casa com esperança de futur). Pot ser, tot plegat, un petit entrebanc.

    Desgraciadament tota la plantilla ha pogut visualitzar un panorama, la mesa de presentació al Foyer, on; si substituïm al President pel no renovat J.F. Marco, observem la més absoluta continuïtat, immobilisme i reiteració. Fora desitjable que no fos així, però el fet és que públicament el Sr. Molins ha legitimat una directiva que conforme s'allunyaven, físicament, de la seva posició, a la mesa de presentació, tenen menys sentit de ser-hi. Alguns, fent referencia a Lucio Silla, es pot entendre que ja els va despatxar allà mateix, si no és que, el president, ens venia fum, doncs a vendes va fer referencia.

    Tan sols recordar a tothom; que el President del Comitè d'Empresa (que no va intervindre en cap moment en l'exposició, ni el Comitè com a tal,doncs) a la reunió prèvia va mostra tanta esperança en treballar per abordar les dificultats de la casa, via conveni, com determinació en exigir la no recerca de cap Director General, a l'hora que insistí en la reorganització d'un Organigrama que és més un llast, que no pas un instrument de treball i creixement.

    Com s'entén un Comitè de Direcció amb cinc directius pel que fa a la vesant artística, si incloem la producció i gires? Un Secretari de tot i per a tot; constituït, no se sap perquè, com a directiu. Poc menys que autocontractat?....(segons les males llengües).

    El dia 2 de Juny al Foyer del Liceu sobrava, ben bé, la meitat de la tarima que es va muntar.

    Un bon Gestor amb un equip financer, comercial i de personal seria un bon auguri per creure que alguna cosa es vol canviar al Liceu.

    Refer un pla director que no comenci per aquí, per l'organigrama, serà poc creïble. Serà inútil.

    Gracies Sr. Molins per vetllar pel nostre sou, minimitzant els perjudicis amb un ERO (sic), però lo dramàtic és que si continuem en aquesta línia, reduint l'activitat (malgrat ens diguin que conservem qualitat i dignitat de Champions League) fa perillar els llocs de treball i conseqüentment, dada la seva voluntat i preocupació per la ocupabilitat; confiem que el diàleg, la transparència i participació és tradueixin en fets, doncs, des de l'intent de regulació de 2012 i molt abans, l'esperit constructiu i positiu al Liceu rau més a la part social, que no pas a una directiva complaent i contemplativa que es llepa les ferides, com s'observa a les negociacions que es duen a terme per tal de viabilitzar, mirant d'executar, un Pla Director que no és clar on ens dirigeix.

  El Noi del Sucre