viernes, 23 de diciembre de 2011
miércoles, 21 de diciembre de 2011
Copa de cava con un MARCO laboral muy precario
Según una teoría de la psicología cognitiva conocida como “justificación del sistema”, los seres humanos tienden a defender los sistemas en los que están inmersos, aunque éstos sean corruptos o injustos. Una investigación realizada por psicólogos estadounidenses ha revelado que esta actitud se da principalmente bajo cuatro condiciones: cuando el sistema está amenazado, cuando se depende del sistema, cuando resulta imposible escapar al sistema o cuando los individuos pueden ejercer un escaso control personal. Los resultados de este estudio explicarían porqué las poblaciones, a menudo, no se alzan contra situaciones que dañan sus propios intereses.
¿Por qué los seres humanos tienden a mantenerse fieles a los sistemas o instituciones en los que están inmersos -ya sean éstos un gobierno, una empresa o un matrimonio- aunque no se sientan satisfechos con ellos? ¿Por qué las personas se resisten a cambiar los sistemas, aunque éstos sean corruptos e injustos?
Esta tendencia humana a proteger los sistemas ha sido descrita en el marco de la llamada “Teoría de justificación del sistema” de la psicología social. La SJT propone que la gente tiende a afanarse por defender y sostener su situación, esto es, por verla como buena, legítima y deseable, aunque no lo sea.
De esta forma, los seres humanos no sólo mantienen actitudes favorables hacia sí mismos (justificación del ego) y hacia su propio grupo social (justificación del grupo), sino que también lo hacen hacia órdenes sociales mayores (justificación del sistema).
La necesidad de creer
Aunque la gente no justifica sus sistemas sociales siempre, sí que hay una mayor propensión a hacerlo en ciertas circunstancias. Estas circunstancias son: la amenaza del sistema, la dependencia del sistema, la imposibilidad de escapar al sistema, y un escaso control personal.
Cuando los seres humanos se sienten amenazados, se defienden a sí mismos, y también a sus sistemas.
Dependencia e imposibilidad de escapar
Las personas también tienden a defender los sistemas si dependen de ellos.
Si sentimos que no podemos escapar de un sistema, nos adaptamo. Para hacerlo, desarrollamos sentimientos de aprobación hacia situaciones que, de otra manera, consideraríamos indeseables.
Control personal y sumisión
En cuanto al control personal, cuanto menos control tenga un individuo sobre su propia vida, más apoyará a su sistema y a sus líderes, porque éstos le aportarán un sentido de orden.
La investigación sobre la justificación del sistema podría explicar porqué las poblaciones a menudo no se alzan contra situaciones que dañan sus propios intereses.
Cuando la gente tiene que soportar un sistema y cuanto peor se encuentra dentro de éste, más propensa es a justificar hábilmente sus deficiencias, en lugar de rebelarse.
las personas menos informadas sobre temas sociales clave, como el cambio climático o la crisis económica, se sienten felices con esta actitud y serían además las más propicias a confiar en que los gobiernos pueden solucionar este tipo de problemas
¿Por qué los seres humanos tienden a mantenerse fieles a los sistemas o instituciones en los que están inmersos -ya sean éstos un gobierno, una empresa o un matrimonio- aunque no se sientan satisfechos con ellos? ¿Por qué las personas se resisten a cambiar los sistemas, aunque éstos sean corruptos e injustos?
Esta tendencia humana a proteger los sistemas ha sido descrita en el marco de la llamada “Teoría de justificación del sistema” de la psicología social. La SJT propone que la gente tiende a afanarse por defender y sostener su situación, esto es, por verla como buena, legítima y deseable, aunque no lo sea.
De esta forma, los seres humanos no sólo mantienen actitudes favorables hacia sí mismos (justificación del ego) y hacia su propio grupo social (justificación del grupo), sino que también lo hacen hacia órdenes sociales mayores (justificación del sistema).
La necesidad de creer
Aunque la gente no justifica sus sistemas sociales siempre, sí que hay una mayor propensión a hacerlo en ciertas circunstancias. Estas circunstancias son: la amenaza del sistema, la dependencia del sistema, la imposibilidad de escapar al sistema, y un escaso control personal.
Cuando los seres humanos se sienten amenazados, se defienden a sí mismos, y también a sus sistemas.
Dependencia e imposibilidad de escapar
Las personas también tienden a defender los sistemas si dependen de ellos.
Si sentimos que no podemos escapar de un sistema, nos adaptamo. Para hacerlo, desarrollamos sentimientos de aprobación hacia situaciones que, de otra manera, consideraríamos indeseables.
Control personal y sumisión
En cuanto al control personal, cuanto menos control tenga un individuo sobre su propia vida, más apoyará a su sistema y a sus líderes, porque éstos le aportarán un sentido de orden.
La investigación sobre la justificación del sistema podría explicar porqué las poblaciones a menudo no se alzan contra situaciones que dañan sus propios intereses.
Cuando la gente tiene que soportar un sistema y cuanto peor se encuentra dentro de éste, más propensa es a justificar hábilmente sus deficiencias, en lugar de rebelarse.
las personas menos informadas sobre temas sociales clave, como el cambio climático o la crisis económica, se sienten felices con esta actitud y serían además las más propicias a confiar en que los gobiernos pueden solucionar este tipo de problemas
jueves, 15 de diciembre de 2011
REUNIÓN DE PARIPÉ
Reunit el Comitè d’Empresa amb el Sr. Tarragó i Sr. Peyretó en representació de Joan Francesc Marco, a data 15 de desembre de 2011 a les 17h, la Direcció exposa:
“Que en aquests moments no tenen cap certesa de les aportacions de les administracions cap el Teatre, per tant no poden concretar ni informar de les possibles mesures a prendre.”
Emplacen al Comitè d’Empresa a mitjans de gener per comunicar les novetats al respecte.
En conseqüència, seguim sense tenir cap informació nova que oferir. No obstant, el Comitè d’Empresa continuarà treballant e informarà puntualment de les novetats que es produeixin.
COMITÈ D’EMPRESA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
15 de desembre de 2011
“Que en aquests moments no tenen cap certesa de les aportacions de les administracions cap el Teatre, per tant no poden concretar ni informar de les possibles mesures a prendre.”
Emplacen al Comitè d’Empresa a mitjans de gener per comunicar les novetats al respecte.
En conseqüència, seguim sense tenir cap informació nova que oferir. No obstant, el Comitè d’Empresa continuarà treballant e informarà puntualment de les novetats que es produeixin.
COMITÈ D’EMPRESA DEL GRAN TEATRE DEL LICEU
15 de desembre de 2011
miércoles, 14 de diciembre de 2011
Copa de nadal
DE CRISI ECONÒMICA Y DE
DESINFORMACIÓ, EL COMITÈ
D'EMPRESA, DECLINA LA
INVITACIÓ A LA COPA DE CAVA
DE NADAL I CONVIDA A TOTS
ELS TREBALLADORS I
TREBALLADORES A SUMAR-SE
A AQUESTA INICIATIVA.
BONES FESTES!
lunes, 5 de diciembre de 2011
La Macabre / La parca.. o....ens volen colgar sota la mala gestió!
S’omplen la boca de dir que hem d’estalviar però desprès, la seva ineptitud, fa que es llencin milers d’euros a la bassa.
La situació no és nova en el teatre però aquesta vegada ha anat una mica més lluny.
El dia 2 de desembre, es començà el desmuntatge de “Le grand macabre”, s’ha de muntar el concert de Jaroussky i començar a preparar el muntatge de “Linda de Chamounix”. Tot això amb un nodrit grup de maquinaria de7 oficials de 1ª al mati i 8 a la tarda. Per tant, es divideixen per la meitat els grups. Fins aquí cap problema, estem habituats a ser pocs. La qüestió és que, ja a la tarda apareixen els camions i el personal per la carrega de l’opera que, tot just, s’ha començat a desmuntar. Hores d’espera per carregar els camions, doncs el desmuntatge és especialment ferragós i sense personal, es fa encara més lent.
El dia següent i malgrat l’experiència del dia anterior la situació es la mateixa, ja se sap: El que comença malament, difícil és que acabi bé. El desmuntatge avença lentament, camions i personal de carrega esperant poder-los omplir. El temps corre. Els diners volen i ho estem fent malament.
Arribem al dia 4 i la situació canvia però a pitjor, la prioritat la té el muntatge de “Linda de Chamounix” i a desmuntar no baixa ningú. Tot i això, encara estan previstos camions, que s’han de desconvocar, i personal de carrega. Es carrega un camió i queda encara part de la escenografia per desmuntar i carregar.
Don Xavier, s’ha cobert vostè de glòria. No coneixem l’abast de la despesa, però sabem que tenir els camions aturats costa una xifra important, al igual que el personal de carrega. No tenim cap dubte que s’han llençat milers d’euros, així com no dubtem pas que amb la transparència de la que feu gala, presentareu les factures pertinents als sindicats i representants dels treballadors. De totes maneres, més tard o més d’hora, haurà de reconèixer, Sr. Sagrera, que no te ni punyetera idea de teatre, que això no es una fabrica de cafeteres o cotxes, que fora del “excel”, hi ha mon i que aquest no és el vostre.
Quina casualitat, un cop més era cap de setmana i com sempre, aquí no hi ha ningú.
Els números que faci per justificar-li al Dir. General ja ens estarien bé pels treballadors. Pot ser li va mancar poder (ganes, si és que estava al corrent, segur que no. És la seva metodologia) per enviar al metge a tots els subcontractats i que recuperessin quan a vos us convingui. Llàstima, com diu la cançó : Ridi, Pagliaccio.., però replicarem......ma non di noi !!!!!!
La situació no és nova en el teatre però aquesta vegada ha anat una mica més lluny.
El dia 2 de desembre, es començà el desmuntatge de “Le grand macabre”, s’ha de muntar el concert de Jaroussky i començar a preparar el muntatge de “Linda de Chamounix”. Tot això amb un nodrit grup de maquinaria de7 oficials de 1ª al mati i 8 a la tarda. Per tant, es divideixen per la meitat els grups. Fins aquí cap problema, estem habituats a ser pocs. La qüestió és que, ja a la tarda apareixen els camions i el personal per la carrega de l’opera que, tot just, s’ha començat a desmuntar. Hores d’espera per carregar els camions, doncs el desmuntatge és especialment ferragós i sense personal, es fa encara més lent.
El dia següent i malgrat l’experiència del dia anterior la situació es la mateixa, ja se sap: El que comença malament, difícil és que acabi bé. El desmuntatge avença lentament, camions i personal de carrega esperant poder-los omplir. El temps corre. Els diners volen i ho estem fent malament.
Arribem al dia 4 i la situació canvia però a pitjor, la prioritat la té el muntatge de “Linda de Chamounix” i a desmuntar no baixa ningú. Tot i això, encara estan previstos camions, que s’han de desconvocar, i personal de carrega. Es carrega un camió i queda encara part de la escenografia per desmuntar i carregar.
Don Xavier, s’ha cobert vostè de glòria. No coneixem l’abast de la despesa, però sabem que tenir els camions aturats costa una xifra important, al igual que el personal de carrega. No tenim cap dubte que s’han llençat milers d’euros, així com no dubtem pas que amb la transparència de la que feu gala, presentareu les factures pertinents als sindicats i representants dels treballadors. De totes maneres, més tard o més d’hora, haurà de reconèixer, Sr. Sagrera, que no te ni punyetera idea de teatre, que això no es una fabrica de cafeteres o cotxes, que fora del “excel”, hi ha mon i que aquest no és el vostre.
Quina casualitat, un cop més era cap de setmana i com sempre, aquí no hi ha ningú.
Els números que faci per justificar-li al Dir. General ja ens estarien bé pels treballadors. Pot ser li va mancar poder (ganes, si és que estava al corrent, segur que no. És la seva metodologia) per enviar al metge a tots els subcontractats i que recuperessin quan a vos us convingui. Llàstima, com diu la cançó : Ridi, Pagliaccio.., però replicarem......ma non di noi !!!!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
