viernes, 8 de mayo de 2020

Kim Jong-un i la lirica Koreana del Covid-19

confinades i comunicades




Crònica d’un confinament, el bany de masses d’un gestor cultural i la precarització del digne treball a l’ombra del RD 17/2020 de 5 de maig. Industria i Cultura; difícil combregar amb tot plegat. 



Hola a totes, a títol d’informe i públic:

 La resposta a un grup de companyes del meu col·lectiu (atrezzo), dins un grup ampli de WhatsApp, on estem les que treballem i no únicament de les que té en Plantilla La Fundació Gran teatre del Liceu i aprofitant la avinentesa; he volgut adaptar-la i fer-la extensiva. Comparteixo per a totes.

 
Ho faig empès pel discurs del Sr. Valentí Oviedo, d’aquest dimecres, i per les qüestions que en algunes va generar. 
Accepteu-me, primerament, les disculpes per la poca comunicació que es fa des de la part social. En particular la part que inexcusablement em pertoca. Les afiliades a CGT en particular i persones properes.


Vagi per endavant que jo no soc membre del Comitè d’Empresa. No tinc vot en aquest òrgan col·legiat.
Soc delgat LOLS (represento al sindicat) amb veu i sense vot a qualsevol comitè o comissió on sigui representada la part social (les treballadores).

El Sr. Dir. Gen. abans de comunicar-se amb el Comitè ha parlat amb tota la plantilla.
Què pretén?
Ho ha de fer així?
És un fet poc respectuós, un descarat menysteniment. Malgrat digui en paraules una cosa, els fets el contradiuen.
El Comitè de SSL ( independent del Comitè d’Empresa) no es va convocar fins el dimarts passat. El dia abans de tan insigne compareixença. Vergonyós i lamentablement pel que representa de poc democràtic i participatiu. Fet constatable.

Hem de saber, que:
Don Valentí té programada des de l’inici de la temporada, una reunió amb el Comitè pel dilluns 11 de maig, en fa una cada 3 mesos. Les conclusions son lliures.
Per ser concrets i fidels a les comunicacions oficials fetes per l’empresa:
Actualment estem fent teletreball - qui pot - , i les que no podem; estan confinades, en les condicions que regula i dicta el Govern Espanyol, a casa seva o allà on estiguessin el dia 14 de març (inici de l’estat d’alarma).
Estem formalment en actiu i les que poden, activades (altre cosa és la transparència o equitat de les condicions de l’activitat). La programació és suspesa, SÍ. L’activitat, NO.

La presencia física al centre de treball és suspesa, no existeix, doncs és imperatiu i cal cercar, assolir, aquest objectiu: Fet que fa injustificable l’aplicació el RD 10/2020 de 29 de març (recuperació del període del 30 març al 9 d’abril). Motiu, real, pel que l’empresa va suspendre les negociacions fins el final d’estat d’alarma. Això és així, malgrat se sortiren del termini màxim obligat i que determinava la pròpia llei. Per descomptat ells, no renuncien, insistiran amb la il·lusa pretensió de que els hi devem el temps de confinament, per ser exactes en la seva dèria; des de el dia 17 de març fins el dia que haguem de retornar, amb o sense nova normalitat. El Comitè els hi demana, en tot cas, que compensin a les persones que estant confinades han hagut de treballar. Que és substancialment diferent.
 
   Cobrem el salari sencer; No estem, en cap cas, regulades ni de vacances, aquestes seran quan marqui el nostre calendari laboral. Doncs, al maig, també son fora de termini i no han plantejat ni esmentat res al respecte.

Les condicions i com fer la feina, al juny, venen determinades per imperatius de seguretat i sanitaris; decretats i ordenats per les autoritats corresponents i s’han de decidir, acordar, al CSSL (òrgan sense vulnerar drets fonamentals de les persones (hi ha qüestions de salut i malalties, que son reservades per qui vulgui reservar-se-les, en el seu dret). Aquests dies parlen – des de la Direcció del Teatre - de moltes ètiques i, per contra; tenen, sembla, pocs escrúpols per pringar a la RLT (Representació Legal de les Treballadores).S’entén, o es podria entendre, que de manera enganyosa.

Si no s’ha convocat abans, el CSSL, també és responsabilitat o decisió, de les delegades de prevenció, que tenen aquesta potestat i no l’han exercida. L’objectiu inexcusable, ineludible i per imperatiu legal; és estar sempre pendents, vigilants per tal de garantir la seguretat i la salut de les persones. Amb una xic més de voluntat, cultura formativa, per part del Liceu, això, tothom ho hauria de saber.
Algunes delegades, inclosa la advocada del Comitè d’empresa, ja des del dia 11 de març, varen observar que el problema era sanitari, de salut laboral i que s’hauria d’haver activat el Comitè de SSL, des d’aquell mateix moment.

El retorn i l’organització del treball, han de passar pel Comitè, doncs, s’han de modificar condicions substancials com és el propi calendari laboral i jornades. I requereix d’aquesta negociació. És un fet, un dret i ja veurem com evoluciona.