LA
SOLUCIÓ:
CADA COP, MÉS ORGANITZACIÓ
La
darrera assemblea de la secció, el divuit passat, és
un punt d’inflexió que ja ve marcat de les darreres assemblees
aquests anys passats. El debat i propostes fetes al
juliol havien de concretar-se aquest mes i,
mal que bé, així serà.
La
convocatòria del
1 d’octubre es
va triar a la mateixa assemblea d’aquest setembre, perquè malgrat
saltar-nos l’ordre del dia anunciat es prioritzà el debat sorgit;
Centrat en les persones, en
conflictes i desavinences, manques de confiança i d’altres
situacions i confusions que ens perjudiquen, alhora
que dificulta la
defensa dels nostres interessos.
Personalment
crec que és positiu que es verbalitzin les coses. Desentrellar
confusions, contradiccions, situacions viciades o praxis
qüestionables. No ens hem de plegar a la
calcificació d’enquistaments que ens
danyen col·lectivament. S’ha
d’avançar.
L’Empresa,
que en sap molt d’això ha anat treien profit, si més no, ha
gaudit d’una certa confortabilitat i
complaença. Haurem
perdut pistonada però no hem grimpat
pas.
L’organització de totes, feta entre
totes, és el
remei necessari, ineludible i
responsable, per evitar i protegir-nos de
posicionaments personals i treballar els
interessos col·lectius per a tothom.
Entenc que la manera és fer més sindicat, ser el
més organitzats, orgànics
i actius que puguem.
El
TOTS, és fonamental.
Per
molt que vulguin generar-se conflictes personals, aquests mai no
tindran cabuda ni podran quallar, amb una presencia i participació
de totes i tots els afiliats.
Com
a tals afiliats tenim el deure de bregar perquè les garanties de
participació -més enllà de les representacions formalment
degudes - siguin clares i accessibles,
compartides i consensuades, o aprovades per la majoria.
Ens
veiem el dia 1 d’octubre perquè ja fa mesos, i no pocs, que
evidenciem una
situació crítica pels diferents
col·lectius. El tema de fons, el que sempre apareix, és la situació
de les plantilles i això afecta a assistències, jubilacions,
relleus, envelliments i carregues de treball.
Tots
i totes decidim.
Parlant
s’entén la gent, debat, crítica i alternatives, mai poden ser un
perill per a ningú.
Salut
i seguim parlant i decidint a les assemblees
Miquel
Guillén Lafuente
Secretari
permanent de la Secció Sindical al Liceu
