lunes, 20 de mayo de 2013

Planes


Es condición sine qua non recortar todos los derechos laborales. Ahora que se lleva lo “vintage”, está de moda volver al siglo XIX. Se lleva lo exótico, adquiramos las costumbres laborales de Bangladesh.

Esto podría ser una buena interpretación del plan director. Un plan fraguado por mezquinos sin escrúpulos y sin el menor sentido de la gestión. Ya sean directores generales de instituciones culturales, consellers de cultura o presidents de la generalitat. Sin olvidarnos de los próceres de la alta burguesía catalana ya sea vía mecenazgo (que no filantropía) o directamente vía propietarios de parte de nuestras instituciones, presuntamente de todos.

Por lo que respecta al teatre Liceu, es inconcebible que el patronato y las decisiones que allí se toman o se aprueban y que afectan al teatro, estén en manos entre otros, de intereses particulares. Intereses que nada tienen que ver con el carácter universal de la cultura.

Tenemos nuevo presidente del patronato. No el de siempre, el de la generalitat, que sigue constando como “presidente de honor” (cuanto presidente y cuanto honor…) sino el que después de meses, de años de demora, ha aterrizado en el teatro con la intención de arreglar una situación que el director general nunca supo solucionar. Lo más importante que ha hecho este director general es demostrar que el teatro no necesita ese cargo ni gastar ese sueldo. Hemos estado más de cinco años sin director (Cullell también demostró su inoperancia cuando había dinero) y se ha ido a salto de mata y a las órdenes directas de los burócratas que nos desgobiernan. El amarre del sillón es lo único que saben atar.

Lo primero que ha hecho el nuevo presidente del patronato, ha sido dar un golpe de mando denostando y echando de su despacho al gran inútil. Medida que cuenta con gran aprobación pero que se queda corta, ¿Para qué seguir pagando un sueldo a semejante personaje?

Es Molins una persona influyente en el mundo de los prohombres y los políticos de este país. Incluso de la nación. Sin duda sus influencias podrán ayudar a que el teatro se rearme pero, ¿A qué precio? ¿No estaremos ante la futura privatización del liceu? Es cierto que son ante todo nuestros puestos de trabajo lo que hemos de defender pero, cuidado, que el árbol no nos impida ver el bosque, de otro modo, a medio plazo estamos destinados a perecer. No podemos aceptar el resurgimiento a cualquier precio. Alerta de quienes y a cambio de qué, pueden llegar a poner su dinero.

Este podría ser un buen momento de demostrar quién es quién. Que demuestren su capacidad de gestión y devuelvan el teatro a quienes lo levantaron realmente después del incendio, la sociedad y los trabajadores.

Crónicas de ayer y hoy......



TOT PENDENT...
DEPÈN DE QUI...
PENDENT DE QUE ...


A dia d'avui no ha variat gaire la situació.
El més inversemblant es repeteix, es calcifica camí de la fossilització: Qui ha de enllestir l'acord marc de la relació laboral (conveni col·lectiu), el Cap de RRHH, no destrava el preacord del que és directament responsable. Encara no disposem d'un preacord per la Administració.
Continuem sense avançar en les negociacions de conveni i sense tancar tots els col·lectius no s’abordarà l'apartat de caràcter general.

El conveni, al cap hi a la fi, és la norma general. Els col·lectius, en els seus apartats (tècnics, administració i els artístics de cor i orquestra) contemplen les garanties i deures propis de cadascú. Aquest instrument amb rang de llei, s'entén; es fonament del bon desenvolupament de la programació i els seus serveis. A la vegada que garanteix, des de l'acord, la pau social.
Resulta inadmissible l’entorpiment i pèrdua d'aquest temps preciós. Especialment per tractant-se, de l'abandó, deixadesa o manca de lideratge, de tot allò que respecte a organitzar Administració. No fos cas que algú volgués, expressament, la norma general en contradicció o sense encaix amb els apartats específics dels diferents col·lectius. Que no fos!!
Es negocia un conveni col·lectiu, per tancar un text (amb recolzament de les plantilles), que ens permeti desenvolupar l'activitat pròpia del Liceu. Cada col·lectiu amb els acords que estigui en disposició de prendre i en un marc general (Capitol I del nostre conveni) que empari a totes les que hi treballem.

Ja se sap: A riu regirat guany pels pescadors, directius, polítics o d’altres espècimens, de la vida social i de la societat civil, que ens envolten. De la mala maror alguns en treuen profit. De fet, aquesta política ha estat praxi habitual des que arribà Marco, fent desembarcar a Jordi Tarragó i el seu posterior apèndix, Xavier Sagrera, com a Director Tècnic.
Pel que fa a la vesant artística; allò que s’entenia per desempallegar-se de la Trepat, com a Gerent Musical, per regenerar els departaments musicals, doncs bé: Es dilatà en el temps, però tot arriba, mica en mica i ja son aquí. Es visualitzà amb meridiana claredat, la calculada intervenció pel que fa, especialment, a l'orquestra: Desballestament d’un col·lectiu que sens dubte era condició sine qua non per a plantejar-se i abordar el, tan obvi, projecte de millora dels cossos artístics. Projecte encapçalat pel mestre Josep Pons, no sense dur a la maleta el seu propi equip, Antoni Palles (emparentat amb l’antecessora segarrenca), en qualitat de Director del Departament Musical, no com a Gerent (que menys per un bon sou). Continuem doblant funcions i càrrecs. Matabosch sembla que continua desaprofitat o incombustible....
Cal pensar que no té cap sentit que fos així, que es vulguin ficar pals a les rodes. De fet la nostra tasca, pel que fa a tancar en ferm un acord, és aplegar-ho tot, mantenint coherència al llarg del redactat d’un conveni col·lectiu que ha de ser útil a la Fundació i respectuós amb les persones que hi treballem.
Qui fa el ronso és qui hauria d'afanyar-se en definir, realment, un model sobre el que treballar i implicar-nos a totes les parts . No és el cas. El model, si n'hi ha, és el dictat d'un pèssim plantejament que ha caracteritzat, sempre, aquesta directiva. Maquillatge del parasitisme dels que sempre han viscut del diner públic i no volen renunciar-hi.

Paral·lelament a la negociació del conveni i amb una forta vinculació, la representació de la part social, és emplaçada a dialogar --s'entén negociar-- l'execució del Pla Director. Despropòsit dissenyat pel, hores d’ara desdenyat, Joan Francesc Marco, que s’ha caracteritzat per la seva nefasta gestió i pitjor visió del model a aplicar: Visió mercantil de l'activitat, sense cap retorn social, amb castics reiterats pel que fa a les plantilles i cap aprimament del organigrama, ans al contrari, la quantitat de funcions i càrrecs doblats ha augmentat.
La dificultat rau en negociar respecte un model que, si existeix, el cert és que no ha variat ni s’han plantejat que sigui cap altre que el conegut fins ara. Però tots sabem que el que s’escrigué, per obtindre el beneplàcit del Patronat per endeutar-se, al juliol de 2012, modificat al novembre i reblat amb el darrer nyap, dit addenda, el març passat: No val, no té recorregut i així se li farà saber a l’empresa tants cops com calgui. Prou de fer pedaços i nyaps damunt d’un model invalidat per l’historia recent i que no recull cap de les exigències que s'han plantejat, a la Direcció del Liceu, des de la part social (representació de les treballadores), des de les institucions públiques, instàncies polítiques, opinió pública en general i els mitjans de comunicació en particular.

Les faves contades, son les que son. La mesura alternativa que hem de dissenyar té diferents opinions i versions. Si se'ns imposa no anem bé. Si és asocial i insolidària, sense cap retorn d’allò públic, ens trobem en ferma oposició, doncs a banda de treballadores també som contribuents. I com ambdós hem d'exigir.
Resolució 584/IX del Parlament
El nou President del Patronat, Joaquim Molins té la paraula --encara que no se'l senti gaire-- per consensuar des de la negociació i amb pau social, un model sostenible que observi l’activitat completa de la temporada, el respecte a les plantilles i els compromisos amb les administracions. Aprofitar, eficientment, tots els recursos que hi ha.
Decisions, que comportin més errors, a sumar, en el deliri terminal d’una institució tan desprestigiada pels seus propis responsables, com és el Liceu actualment, no convenen en cap cas.
Faci bandera de la plena aplicació i aprofundiment democràtic de la Resolució 584/IX del Parlament de Catalunya de 2 de maig de 2012, sobre el garantiment de l’activitat ordinària, l’estabilitat de la plantilla, l’eficiència en la gestió i el finançament del Gran Teatre del Liceu. De fet, més tard que d'hora, la seva posició com a patró en cap no deixa de emanar d'aquesta resolució. La resta... està per fer.
Bona feina Sr. Molins !!
Aquest, és el seu Bolo!!
Molta merda!!
El noi del sucre
P.D: Informació, comunicació permanentment, pendent de ser ampliada......

sábado, 18 de mayo de 2013

La demencia de la demosgracias

El juez Santiago Pedraz ha enviado hoy a prisión por integración en grupo terrorista a los cinco miembros del grupo anarquista "Bandera Negra", detenidos el miércoles por los Mossos D'Esquadra en Sabadell (Barcelona), a los que atribuye acciones con artefactos explosivos y enaltecimiento del terrorismo.
En el auto de prisión, el juez de la Audiencia Nacional les acusa de fijar objetivos y amenazarlos en Facebook, fundamentalmente, la Corona, representantes políticos, Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado y entidades financieras.
"Estas amenazas han podido comportar un resultado concreto" en acciones en el área metropolitana de Barcelona "contra intereses capitalistas" o en el ataque contra vehículos del Cuerpo Nacional de la Policía durante la manifestación antisistema de la huelga general del 14-N de 2012.
El auto añade que los miembros de este grupo también se han desplazado a otros lugares de España como ocurrió durante las revueltas mineras del pasado verano en Mieres (Asturias), donde algunos de ellos fueron identificados por la Policía.
Por todo ello les imputa, además del delito de pertenencia a grupo terrorista, el de depósito de sustancias explosivas y municiones (por las que se hallaron en un domicilio de Barcelona), enaltecimiento del terrorismo (por justificar las acciones de ETA y los GRAPO) y captación y adoctrinamiento.
A dos de ellos -Juan José Garrido Marcos y Yolanda Fernández Fernández- también les acusa de un delito contra la salud pública, ya que les fueron intervenidos cinco kilos de MDMA (éxtasis).
Sobre el delito de enaltecimiento, Pedraz precisa que en "reiteradas ocasiones" los detenidos se han referido a los terroristas de ETA y los GRAPO como "guerreros" o "presos políticos", y han criticado el comunicado en el que ETA anunciaba el cese de su actividad armada mostrándose en contra del fin de la violencia, ya que para algunos de ellos "la 'guerra' continúa".
Según relata el juez, la investigación comenzó con la implantación del colectivo Front Solidari Barcelona (FSB) en julio de 2012, que después cambió su nombre por el de Kolectivo Bandera Negra (KBN) y que, a su vez, sufrió una escisión que provocó la aparición de otro colectivo llamado Células Autónomas de Combate (CAC).
De este modo, las investigaciones apuntaron a la consolidación de un grupo delictivo organizado que protagonizaba numerosos incidentes que tenían como finalidad subvertir el sistema constitucional y se sometió a sus miembros a vigilancias y seguimientos de sus perfiles de Facebook.
Entre los detenidos destacan cuatro presuntos líderes de KBN, Silvia Muñoz, Juan José Garrido, Xavier González Sola y José Carlos Recio.
Este último ha implicado a varios de sus compañeros en estos hechos, entre ellos a la quinta detenida, Yolanda Fernández, a la que sitúa como miembro de FSB y a la que le fue intervenida la droga en la habitación que compartía con su pareja Juan José Garrido.
En el domicilio de ambos también fueron hallados dos tubos lanzacohetes, 11 cohetes y garrafas con 33 litros gasolina, entre otros efectos presuntamente destinados a la guerrilla urbana.
En sus perfiles de Facebook -Kete Follen, Pakete Bomba, Cadenas Libertarias, Eskupe Metralla o Indio Apache Barcelona-, los detenidos colgaban fotos de ataques con artefactos incendiarios o contra escaparates de Zara o El Corte Inglés, así como emblemas de ETA o los GRAPO o fotomontajes de Pere Navarro, Artur Mas o Alicia Sánchez Camacho con disparos en la cabeza.
Algunos también manifestaron en la red social su entusiasmo por la colocación de un artefacto en la madrileña catedral de La Almudena y uno lamentó que no explotara.EFE
No te olvides de ver también este enlace   http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/24688

viernes, 10 de mayo de 2013

Demà Dissabte 11de Maig convocatoria al TNC


 PRIMERA ACCIÓ DE PROTESTA AL TNC
Treballadors del Teatre Nacional de Catalunya,  actors, actrius i personal artístic, regalaran 100 entrades per a lespectacleBarcelonaque tindrà lloc a les 20:00h el proper dissabte 11 de maig en protesta per la disminució de recursos humans i econòmics al TNC sense planificació prèvia per part de la direcció, per lelevat preu de les entrades i el maltractament que es dóna a la cultura.
Les entrades es podran recollir a les escales de lentrada principal del TNC entre les 18:30h i les 19:45h del mateix dia 11.

domingo, 5 de mayo de 2013

El Comitè d’Empresa del Teatre Nacional de Catalunya.

Nota de premsa comitè d’empresa del Teatre Nacional de Catalunya

El 25 d’abril passat, la direcció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) va anunciar una reducció de plantilla d’11 treballadors i l’amortització dels llocs de treball que ocupaven. Aquestes baixes, sumades a d’altres que s’han anat produint els darrers temps, suposen una severa reducció de la plantilla estructural del TNC, que ha passat de 155 treballadors el 2010 a 117 el 2013, dels quals 32 són fixos discontinus que treballen esporàdicament. Tot plegat suposa una reducció de 38 llocs de treball en 3 anys i que la plantilla fixa amb contracte indefinit quedi en 85 treballadors.
Entenem que la situació de crisi actual obliga a la contenció i la disminució de la despesa corrent, però denunciem l’arbitrarietat i la falta de sensibilitat en la presa de decisions de la direcció del TNC, que ens ha reconegut que primer acomiada i després mira com reorganitza el teatre. Han acomiadat treballadors discapacitats, mares amb reducció de jornada i treballadors modèlics. A més, la direcció es nega a negociar altres possibilitats de reducció de la despesa amb l’argument que prou afectats estan els sous amb les retallades del Govern.
És per tot això que els treballadors del Teatre Nacional de Catalunya, reunits en assemblea, hem decidit iniciar un seguit de protestes i accions perquè s’aturin les amortitzacions de llocs de treball i les retallades que fan pràcticament insostenible la viabilitat de la institució i l’assoliment de la seva missió, que com a servei públic ha de posar la cultura a l’abast de la gent.
El Comitè d’Empresa del Teatre Nacional de Catalunya.