La saturació del
sistema sanitari (llits disponibles) ve de retallades que no s’han
recuperat. Tenim el llisto molt baix, ni amb l'emergència s’apropa
als nivells de 2010. Ni de lluny.
Desestimar o enviar
a casa a les més grans de 80 anys, sense els recursos necessaris i
promesos, perquè no s’hi podrà disposar; és al què es veuen, o
veuran, abocats a Itàlia, segons apunten les informacions, i tot,
producte de l’avantatge en errors que ens porten.
Què passarà
aquí? Es podrà evita aquesta mesura genocida?
Que l’ajut sigui
xines, que facin servir medecines cubanes i aquest, els cubans,
siguin al nord d’Italia hores d'ara. Que no «ens bombardegin amb
aquestes noticies» i sí amb d’altres; Els italians
només canten als balcons, que és el que veiem repetidament,
com un martinet...pom...pom...pom...?
Res a
dir de les protestes laborals incipients, o ja no tant incipients.
Perquè la força de treball, els curritos, està condemnada a
arriscar-se i es revela.
Tot plegat ens ha de
fer pensar. Temps entre peli i documental (a ser possible sense
música emocional de fons i coronavirus) en tenim per la força de la
necessitat.
Hi ha una corba
d’afectacions que supera el nivell de capacitat en llits.
Igual que es parla
de mesures de control, estat d’alarma, per fer baixar la corba per
sota el nivell d’aquesta capacitat (Sabem el que hem de fer. Bé).
Poc en parlen, però; d’alçar, elevar, la capacitat del
nostre sistema sanitari PÚBLIC, i menys amb caràcter permanent i
estable. Afectaria interessos
privats, de guany i benefici. Això no es toca.
Tampoc oblidem que a
casa nostra especialment, concretament; governen aquells que ho van
retallar tot i més a la sanitat pública.
Aquí hi ha una
batalla irrenunciable per la nostra salut. Les mútues privades ja
veurem on queden després de la tempesta, i alguna cosa haurem de dir
al respecte.
La privada no pot
resoldre res en l’àmbit sanitari, manys d'aquesta magnitud. Què
hi ha rere les seves bambolines? Ja sabem què normalment; POCA
LLUM i molt negoci.
Línia de crèdit de
1000 milions a Catalunya, espectacular; 75% garantit que els pagarem
nosaltres i per altra banda 600.000 milions que la banca en lloc de
retornar (ara és necessari exigir-ho) incrementarà amb interessos,
a més del 750.000 que té assegurats pel govern.
Per a més conya; el
model a seguir, que ha funcionat sanitariament, l’han marcat els
xinesos en l’atenció a les persones i amb un sistema públics
sanitari.
El humor ens fa
forts, intel·ligents i el paper de vàter defineix les nostres
prioritats d’ús i consum. Així que si en deu dies ens poden fer
«el xinesos» dos supermercats millor què dos hospitals...al cap hi
a la fi els supervivents estan abocats a consumir un sistema privat
de sanitat que ara es manifestarà com un negoci de vendre fum.
Sens dubte les que
no ens vacunem en consciencia, activa i ideològicament en passar
aquest shock, aquest sotrac, comparem FUM.
Reflexió en lloc
de submissió i resolució entre totes dels nostres problemes,
sense delegació alguna, amb organització i comunicació no
mediatitzada, és una bona manera d’arrencar a respondre certes
imposicions de la política de partits i institucions.
Sinó de que estem
parlant?
ALERTA I
PREVENCIÓ!!!!!
Miquel Guillén
