domingo, 15 de marzo de 2020

APLAUDIM A LES 22:00 A TOTES LES QUE S’ARRISQUEN

La consciencia de la gravetat i la solidaria resposta aplaudint a TOTS ELS SECTORS, que estan al peu del canó, està molt bé. Però abans i després d’aplaudir, tinguem clar d’exigir les condicions mínimes de seguretat i treball de les que fan aquestes tasques.

La saturació del sistema sanitari (llits disponibles) ve de retallades que no s’han recuperat. Tenim el llisto molt baix, ni amb l'emergència s’apropa als nivells de 2010. Ni de lluny.

Desestimar o enviar a casa a les més grans de 80 anys, sense els recursos necessaris i promesos, perquè no s’hi podrà disposar; és al què es veuen, o veuran, abocats a Itàlia, segons apunten les informacions, i tot, producte de l’avantatge en errors que ens porten.
Què passarà aquí? Es podrà evita aquesta mesura genocida?

Que l’ajut sigui xines, que facin servir medecines cubanes i aquest, els cubans, siguin al nord d’Italia hores d'ara. Que no «ens bombardegin amb aquestes noticies» i sí amb d’altres; Els italians només canten als balcons, que és el que veiem repetidament, com un martinet...pom...pom...pom...?
Res a dir de les protestes laborals incipients, o ja no tant incipients. Perquè la força de treball, els curritos, està condemnada a arriscar-se i es revela.
Tot plegat ens ha de fer pensar. Temps entre peli i documental (a ser possible sense música emocional de fons i coronavirus) en tenim per la força de la necessitat.

Hi ha una corba d’afectacions que supera el nivell de capacitat en llits.
Igual que es parla de mesures de control, estat d’alarma, per fer baixar la corba per sota el nivell d’aquesta capacitat (Sabem el que hem de fer. Bé). Poc en parlen, però; d’alçar, elevar, la capacitat del nostre sistema sanitari PÚBLIC, i menys amb caràcter permanent i estable. Afectaria interessos privats, de guany i benefici. Això no es toca.

Tampoc oblidem que a casa nostra especialment, concretament; governen aquells que ho van retallar tot i més a la sanitat pública.
Aquí hi ha una batalla irrenunciable per la nostra salut. Les mútues privades ja veurem on queden després de la tempesta, i alguna cosa haurem de dir al respecte.

La privada no pot resoldre res en l’àmbit sanitari, manys d'aquesta magnitud. Què hi ha rere les seves bambolines? Ja sabem què normalment; POCA LLUM i molt negoci.

Línia de crèdit de 1000 milions a Catalunya, espectacular; 75% garantit que els pagarem nosaltres i per altra banda 600.000 milions que la banca en lloc de retornar (ara és necessari exigir-ho) incrementarà amb interessos, a més del 750.000 que té assegurats pel govern.
Per a més conya; el model a seguir, que ha funcionat sanitariament, l’han marcat els xinesos en l’atenció a les persones i amb un sistema públics sanitari.

El humor ens fa forts, intel·ligents i el paper de vàter defineix les nostres prioritats d’ús i consum. Així que si en deu dies ens poden fer «el xinesos» dos supermercats millor què dos hospitals...al cap hi a la fi els supervivents estan abocats a consumir un sistema privat de sanitat que ara es manifestarà com un negoci de vendre fum.
Sens dubte les que no ens vacunem en consciencia, activa i ideològicament en passar aquest shock, aquest sotrac, comparem FUM.

Reflexió en lloc de submissió i resolució entre totes dels nostres problemes, sense delegació alguna, amb organització i comunicació no mediatitzada, és una bona manera d’arrencar a respondre certes imposicions de la política de partits i institucions.

Sinó de que estem parlant?
ALERTA I PREVENCIÓ!!!!!


Miquel Guillén



No hay comentarios: