lunes, 23 de septiembre de 2019

SINDICAT, SOLIDARITAT; Les nostres eines



LA SOLUCIÓ:
CADA COP, MÉS ORGANITZACIÓ

La darrera assemblea de la secció, el divuit passat, és un punt d’inflexió que ja ve marcat de les darreres assemblees aquests anys passats. El debat i propostes fetes al juliol havien de concretar-se aquest mes i, mal que bé, així serà.
La convocatòria del 1 d’octubre es va triar a la mateixa assemblea d’aquest setembre, perquè malgrat saltar-nos l’ordre del dia anunciat es prioritzà el debat sorgit; Centrat en les persones, en conflictes i desavinences, manques de confiança i d’altres situacions i confusions que ens perjudiquen, alhora que dificulta la defensa dels nostres interessos.

Personalment crec que és positiu que es verbalitzin les coses. Desentrellar confusions, contradiccions, situacions viciades o praxis qüestionables. No ens hem de plegar a la calcificació d’enquistaments que ens danyen col·lectivament. S’ha d’avançar.
L’Empresa, que en sap molt d’això ha anat treien profit, si més no, ha gaudit d’una certa confortabilitat i complaença. Haurem perdut pistonada però no hem grimpat pas. L’organització de totes, feta entre totes, és el remei necessari, ineludible i responsable, per evitar i protegir-nos de posicionaments personals i treballar els interessos col·lectius per a tothom. Entenc que la manera és fer més sindicat, ser el més organitzats, orgànics i actius que puguem.
El TOTS, és fonamental.
Per molt que vulguin generar-se conflictes personals, aquests mai no tindran cabuda ni podran quallar, amb una presencia i participació de totes i tots els afiliats.
Com a tals afiliats tenim el deure de bregar perquè les garanties de participació -més enllà de les representacions formalment degudes - siguin clares i accessibles, compartides i consensuades, o aprovades per la majoria.

Ens veiem el dia 1 d’octubre perquè ja fa mesos, i no pocs, que evidenciem una situació crítica pels diferents col·lectius. El tema de fons, el que sempre apareix, és la situació de les plantilles i això afecta a assistències, jubilacions, relleus, envelliments i carregues de treball.

Tots i totes decidim.
Parlant s’entén la gent, debat, crítica i alternatives, mai poden ser un perill per a ningú.

Salut i seguim parlant i decidint a les assemblees

Miquel Guillén Lafuente
Secretari permanent de la Secció Sindical al Liceu

No hay comentarios: