La Macabre / La parca.. o....ens volen colgar sota la mala gestió!

S’omplen la boca de dir que hem d’estalviar però desprès, la seva ineptitud, fa que es llencin milers d’euros a la bassa.


La situació no és nova en el teatre però aquesta vegada ha anat una mica més lluny.

El dia 2 de desembre, es començà el desmuntatge de “Le grand macabre”, s’ha de muntar el concert de Jaroussky i començar a preparar el muntatge de “Linda de Chamounix”. Tot això amb un nodrit grup de maquinaria de7 oficials de 1ª al mati i 8 a la tarda. Per tant, es divideixen per la meitat els grups. Fins aquí cap problema, estem habituats a ser pocs. La qüestió és que, ja a la tarda apareixen els camions i el personal per la carrega de l’opera que, tot just, s’ha començat a desmuntar. Hores d’espera per carregar els camions, doncs el desmuntatge és especialment ferragós i sense personal, es fa encara més lent.

El dia següent i malgrat l’experiència del dia anterior la situació es la mateixa, ja se sap: El que comença malament, difícil és que acabi bé. El desmuntatge avença lentament, camions i personal de carrega esperant poder-los omplir. El temps corre. Els diners volen i ho estem fent malament.

Arribem al dia 4 i la situació canvia però a pitjor, la prioritat la té el muntatge de “Linda de Chamounix” i a desmuntar no baixa ningú. Tot i això, encara estan previstos camions, que s’han de desconvocar, i personal de carrega. Es carrega un camió i queda encara part de la escenografia per desmuntar i carregar.

Don Xavier, s’ha cobert vostè de glòria. No coneixem l’abast de la despesa, però sabem que tenir els camions aturats costa una xifra important, al igual que el personal de carrega. No tenim cap dubte que s’han llençat milers d’euros, així com no dubtem pas que amb la transparència de la que feu gala, presentareu les factures pertinents als sindicats i representants dels treballadors. De totes maneres, més tard o més d’hora, haurà de reconèixer, Sr. Sagrera, que no te ni punyetera idea de teatre, que això no es una fabrica de cafeteres o cotxes, que fora del “excel”, hi ha mon i que aquest no és el vostre.

Quina casualitat, un cop més era cap de setmana i com sempre, aquí no hi ha ningú.

Els números que faci per justificar-li al Dir. General ja ens estarien bé pels treballadors. Pot ser li va mancar poder (ganes, si és que estava al corrent, segur que no. És la seva metodologia) per enviar al metge a tots els subcontractats i que recuperessin quan a vos us convingui. Llàstima, com diu la cançó : Ridi, Pagliaccio.., però replicarem......ma non di noi !!!!!!