Quanta raó te l’alcaldessa, en convocar-nos !!!!

Quanta raó te l’alcaldessa.

 

"La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu marit".

“Un home ha assassinat una dona a Barcelona. No dic "la seva" dona encara que estiguessin casats, perquè precisament el fet de considerar-la "seva" ha estat, en aquest cas,  l’injustificable motiu d'aquest horrible crim.

Resulta que l'home era conegut, un periodista famós.

La dona era metgessa en un ambulatori de barri.

Els primers articles de premsa es van omplir de dades sobre la biografia d'ell. Ens explicaven la seva vida professional, els èxits, les aparicions públiques i opinions polítiques... també ens donaven detalls de la seva malaltia, de la seva operació recent…

D'ella ahir no en sabíem ni el nom, perquè els primers titulars parlaven de "la seva dona", i sempre de forma passiva, com a objecte directe d'oracions en què el subjecte era ell, l'assassí.

Que ell l'hagués matat semblava una cosa secundària perquè la notícia era que ell, algú important, havia mort.

Demà a plaça Sant Jaume hem convocat un minut de silenci a les 12 h, per mostrar el rebuig absolut d'aquesta ciutat cap als assassinats masclistes. Espero que la plaça s'ompli, i que els i les que no pugueu venir, feu aquest minut allà on sigueu.

Mentrestant, hi haurà temps per als matisos, hi haurà temps per als detalls d'interès periodístic, però la notícia que avui ha d’interpel·lar-nos, la que hem d'exigir per rigor i per justícia, és aquesta: "La doctora Victòria Bertran ha estat assassinada pel seu marit".

Avui l'important no és ell, sinó ella, i l'injust patiment de la seva família, amics i companys de treball als que aquesta ciutat acompanya en el seu dolor.”

Ada Colau.

“El patriarcat” és això i moltes coses més en la nostra quotidianitat.

El fet és que tot encaixà força ...l’assassí  era “comunicador?” (gestor dels medis garants de l’adoctrinament patriarcal).  Element de la justícia (mediocre institució, pel que fa a incidència en transformació cultural i per descomptat instrument cohesionador, vertebrador, del model imperant) Presumiblement corrupte y aprofitat (per com arribà i quan, a la direcció de TV3)...... En definitiva un assassí que s’ha mostrat, s’ha considerat,  posseïdor de les persones que l’han envoltat i sobre les que mai no hauria d’haver  decidit.

Si la lògica de la Colau fos la més comuna entre totes i parléssim de i des de les víctimes, esquerdaríem,  com la closca d’un ou, aquest model que amb el menyspreable valor d’explotar-nos entre les persones  es permet abundar en sacrificar-ne per motius, o amb motiu,  de la diferencia de gènere. 

Trencarem  l’ou quan, l’embrió de noves lògiques i actituds, com ens observà  la Ada Colau, ens transmetin la realitat de les víctimes.

No deu ser casual que treballes al que treballava;  Dedicant-se a les altres, en el digne ofici de la medicina..... L’assassí , únicament,  va arribar a ser “home-executor”  i amb la covardia de no haver estat capaç de -per la seva trajectòria afirmarem –provar de ser “Home-persona”.

És política...És humana....i és cultura antipatriarcal...  i, caram si n’és de gran aquest cabàs (el sistema és patriarcal)