Dijous
Sant farà tres mesos ja de la caiguda del Teló de Boca.
El
Liceu funciona sense teló, de la mateixa manera que es treballa
sense les garanties mínimes de seguretat.....no tenim cap
responsable.....Deu ser cosa de Madrid? De la
Generalitat? De la Diputació? o De L'ajuntament?
És
absolutament impossible; que 1.500Kg desplomats, a sac, d'amunt d'un
espai de treball en plena activitat, no tinguin responsables, ni
causes punibles o censurables..... Que ningú, no pagui.
Con
s'entén?
Qui
permet que això passi amb tal impunitat:
El
Consorci i el seu President? La Fundació i el seu Dir. General? El
responsable de manteniment general, manteniment escènic, logístiques i
demés martingales per a medrar als pressupostos durant aquests
anys, a la vegada que Dir. Tècnic?, o Prevenció i Recursos Humans,
que haurien de vetllar per les persones?
On
és la voluntat dels primers moments; de ser honestos i transparents?
On son les garanties per tal de certificar que aquests afers es volen,
realment, evitar?
Havent
passat el que no podia passar mai de la vida...:
Qui
s'ha de creure les paraules de bona voluntat?
De
que ens val que a Alemanya, Gran Bretanya o Holanda siguin molt
curosos en prevenció?
Que
queda de; «No reparar en diners per a garantir la prevenció»? Prevenció que
mai hauria d'haver estat abandonada pel que fa a el manteniment i
inversió en la Maquinaria Escènica(M.E.).
Quins
interessos i implicacions hi ha entre el que s'ha fet, el que s'ha
deixat de fer i les empreses implicades en aquests processos?
Quines
garanties es poden demanar a Wagner Biro, quan se li paguen les
feines a mitges; millor dir se li paguen mitges feines....
Els
«nyaps» no son fer ponts al sistemes elèctrics o electrònics, que
també.
NYAP - amb majúscules- és la gestió que es fa tant del
treball, del diner, la planificació i els recursos humans.
No
hi ha explicació possible per justificar que la Dir. Tècnica del
Liceu estigui en mans de qui és darrera de tot aquest entrellat i
que a dia d'avui continua fent i desfent sense respectar el conveni,
ni horaris, ni jornades, ni torns.
No
respectar el Conveni Col·lectiu és no respectar una llei.
I
no entregar tanta informació o documentació i en els termes
requerits, per part de la representació legitima de les
treballadores; és manca de transparència i voluntat manifesta de
fer allò contrari al que afirmen volen fer.
Des
de el 22 de febrer hi ha un plec important de documentació demanada
i respectuosament registrada, per l'òrgan unitari de les
treballadores i treballadors del Liceu, i a dia d'avui no se'n sap
res satisfactori, ni insatisfactori.
OMERTÀ
!!!??
No
hi ha cap dubte de que, en els termes més mafiosos possibles; una ma
renta l'altra ma. Això si que explicaria certes coses....
Com
deia l'ex-honorable: «
Si vas segant la branca d'un arbre al final caurà tot».........i
be que ho saben.
Però
després de tot, al cap i ala fi; sempre compten amb la bona voluntat
de les que treballen sota les seves ordres, proposen extres i
excepcions i pretenen que se'ls hi regali de bona voluntat i a
canvi dels permanents incompliments i vulneracions de la nostra
«carta magna», el Conveni Col·lectiu.
Caram
si se la juguen amb facilitat......dat que,.....Volen
que ens hi juguem la pell per no res?
La
paciència, gota a gota , n'ha de fer vessar el got.
El noi del Sucre
No hay comentarios:
Publicar un comentario