La polèmica façana del Liceu

Els mitjans i els venedors d'imatge !!!!

Un Liceu provincià, de segona i mediocre ??

La fundació als servei del, privat, classista i exclusiu, Cercle del Liceu?

La polèmica sobre la façana del Liceu i la seva remodelació amb excusa de fer una restauració que s’hauria d’ajustar als reglaments municipals, té gat amagat.

La foguera de les vanitats no s’apaga mai al Liceu.

Cercle, antics propietaris, director general i un ressentit artista, que no va poder deixar la seva petja – va perdre el projecte- a l’interior del reconstruït Liceu i ara vol imposar, sense cap concurs públic previ, un projecte per l’exterior de les façanes del Cercle del Liceu. De fet s’ho paga ell, és a dir; el col·leccionista que vol invertir en l’esmentat artista.

Dues entrevistes mostren les maniquees intencions i arguments. En un monòleg d’en Guasch a BTV i d’altra banda, als matins de TV3 dels 3 de febrer, a la que se’ns mostra un diàleg crític per part d’en Lluís Permanyer, una autoritat respectada i respectable, que ja manifestà a La Vanguardia el seu desacord amb el projecte.

A BTV trobem una entrevista dolça i, clarament, dirigida pels tentacles d’en Joan Corbera, amb l’argument recorrent dels gustos i la bondat de la polèmica; anomenant debat a allò que realment és escàndol.

Guasch no és el Roobin Hood del Raval, ni un benefactor social que finança totes les ONG’s del mon i part del univers.

Aquí no paga ningú....? Tot ens surt de franc..? Aquí paguen ells - i sense llei de mecenatge, diu-, però calla que ho fan realment amb els diners de tots, d’una manera o altra.

Els nostres diners, per partida doble; impostos i salari per finançar-los.

És el que hi ha i ha de ser així, o no serà de cap manera ni cap altra cosa.....diu Guasch, pague Suñol i guanya el Cercle.

Guasch creu que el té coll a vall, però aquest projecte, per molt que se li aparegui poc menys que La Moreneta sortint del Metro, com explica recurrentment; se li pot indigestar.

Enginyer de formació, liquidador i privatitzador-externalitzador d'empreses o fundacions, ara també vol ampliar el seu currículum fent-se passar per urbanista, promotor cultural i avantguardista il·luminat. La cultura a aquest país, gracies en gran part a Mascarell, és negoci. És industria cultural.

Va de modern potenciant una pretesa avantguarda cultural i artística - per definició ideològica- en funció dels interessos del mercat, en aquest cas, representats el col·leccionista Josep Suñol.

No ens enganyem. Un col·leccionista inverteix, és un especulador sobre el preu de l'art. Les seves inversions tenen tot l'esperit i voluntat de benefici econòmic com tenen els bancs.

El temps dirà...Així que la faig i ja veurem... que, aleshores, ja no hi seré. Quina barra!!! Si s'ensuma de lluny!!!

Al discurs d'en Guasch els treballadors, formalment, ja no som el problema. Si ens ho creguéssim seriem uns beneïts, ens la te ben guardada. Vol «mos» més tendre, no l'os de enfrontar-se amb la plantilla.

Els seus eixos son:

Solvència: que, com peix que es mossega la cua, ha aconseguit per partida doble massacrant la plantilla. Pagant un cop més les treballadores fixes i contractades. De retruc, provant d'afeblir el Conveni Col·lectiu.

Qualitat artística: No sap de que parla i així va quedar pales cridant socors, a la Chistina Scheppelmann, davant d'algú amb coneixements i criteri (fent el ridícul intentant debatre a TV3 amb en Permanyer) Promet «temporades super encantadores » . Genial !!!

Projecte social: Pur embolcall amb llacet rosa al seu discurs, rampoines per endur-se pastissos. Res de innovador entre venedors i encantadors de serps

Patètica la compareixença, Als Matins, de Frederic Amat i el seu valedor al Liceu.

El Dir. Gen. del Liceu va haver de sentir com, tot «fulero i sobrat», el gran interventor plàstic deia omplint-se la boca d'impunitat, que els propietaris de la façana eren el Cercle del Liceu (privat, privadissim i particular). Guasch, devia pensar ¡¡¡Tierra trágame !!!, mentre feia cares de compromís i el agosarat Frederic afirmà i insistí que l'han estudiat bé, molt bé i s'han assegurat legalment fins on ha calgut (en Suñol segur) i la llei és de la seva banda.

Gracies a la televisió pública hem rebut la resposta que la transparència de l'empresa no ens havia donat encara, malgrat portà la pregunta damunt la taula des de que es parlà de il·luminar i restaurar la façana. La façana és del Cercle.

És per això que la intervenció, el projecte, tan sols afecta a la façana històrica?

Es pot combregar, o no amb el Sr. Lluís Permanyer, però resulta indiscutible que és una autoritat com a cronista i crític. Educat, equilibrat, serè i sever alhora, el periodista i cronista va fer surar la barroera argumentació i excuses del tàndem Amat-Guasch. L'artista convidat va ultrapassar el terreny de la vehemència en defensar el seu projecte, mostrant-se groller en l'intent de qüestionar i desacreditar a seu interlocutor.

És mostraren, com els que els hi va dir, que eren, el crític; venedors de mals productes, aliens al treball ben fet i maltractadors, per trajectòria i pel projecte, de la ciutat. Qüestionant-los pel seu, mer, afan de protagonisme allà on parlen d'art.

Els va desballestar i reaccionaren violents, que no vehements, sense arguments sòlids i recorrent a l'assajament digne d'un «Salvame a Tele 5». Vulgars i mediocres. Sense la dialèctica digna del nivell que se'ls hi reclamava pel Liceu i que, desgraciadament, no tenim. Com els hi va dir sense embussos en Permanyer i com tot el que deia; argumentant-lo.

Roger Guasch, va fer monòlegs corals. No superà el pobre llistó de parlar de gustos i colors, i que l'historia l'absoldrà... Com si no poguéssim dir res el mortals. Vanitós fins al moll del os es compara amb qui calgui, Els Güell, La Pedrera, El Palau...Tot plegat misèria quan tens al davant un intel·lectual en comptes d'un oportunista amb finançament o una periodista encotillada pel qüestionari d'en Corbera i el seu gabinet de premsa i relacions institucionals. Mediocres senzillament.

Recitar el rosari de lloances artístiques d'una temporada força criticada, per acabar excloent-se, del debat, perquè no hi era la seva Dir. Artística. Mancat de criteris i arguments i responsabilitzant, amb covardia, a Matabosch sense esmentar-lo, ho diu tot.

Si no en sap que no s'hi fiqui, que empastifa més llueix .

Es va fondre, s'apagà i va acabar abduït per un sofà on es mimetitzà, minimitzà (des de el moment; ¡¡¡sofà tragam!!! i se'l tragà), va deixar el seu beneficiari a la deriva, ja no el va socorre més..... va confondre per colom, obsessió argumental del seu projecte, l'ocell de la senyora del escorxador i queda clavat, amb l'inestimable ajut d'en Lluís Permanyer, al lloc de la incultura que li pertoca.

Ara sabem que; En arribar al Liceu, la falsa modèstia i amagada vanitat li feia dir que d'òpera no tenia ni idea. Ara li hem de demanar, per vergonya aliena i per l'interes de la institució, que: Si us plau torni als orígens.

La Guimi