La nostra inestimable ex directora general, es va acomiada dels companys i companyes del Comitè d’Empresa del Liceu.
Quan dic els treballadors no vull dir que hagués d’aparèixer en assemblea, que d’altra banda seria lo democràticament desitjable, si més no amb els seus representats legalment elegits . Això ja va quedar prou cobert a la seva entrada, ara fa tres anys; on perfectament tothom recorda, ens va manifestar el seu amor per la opera des de ben petita. El que no ens va dir aquell dia es que li van ensenyar que òpera són diners, i sembla ser que res més.
Quina llàstima . Perquè malgrat tenir organigrames que podem consultar fins i tot a la premsa, no els tenim actualitzats i detallats i els continuarem reclamant .
És un orgull, que m’emociona, veure com els meus companys/es van tira endavant la darrera estrena de la ERA CULLEL. Per la manca de manteniment i previsió la tecnologia va fallar i el teló va estar a punt de no pujar. Són ells, els gestors, que sanejant economies, realment sabotegen les produccions a tot nivell, els que han sortit derrotats i els hi recordem per que en siguin conscients.
Aquest cop els treballadors amb el nostre esforç ho hem pogut aconseguir . Però que no s’enganyi ningú , l’esforç humà no pot compensar les mancances que es produeixin en una maquinaria gegantina con la del teatre.
No s’entén, ni que sigui per eixugar els forats que ens va deixar el Sr. Caminal, l’abandonament que hi ha a l’escenari, és del tot injustificable , el risc que ens toca patir a tots pel que respecta a seguretat i qualitat en el treball i les condicions per desenvolupar-lo.
Però les bones maneres no van ser precisament l’entrada de tan eficient directora , com la que perdrem de vista.
No, lo primer que va deixar clar es que, LA SECCIÓ SINDICAL (sic) era injusta i l’havia fet enfadar. No ofès, ja que : “ ofèn qui pot i no qui vol “.
Realment sembla que hem pogut sense voler.
El nostre objectiu és i continuarà sent que ens doni respostes a les qüestions que se li han plantejat. Les seves respostes no es van limitar a divagar , eludir, si no que va aprofitar per desqualificar als companys/es més agressius o incisius, a l’hora que ens amenaçà a tots plegats dient que “a fora fa molt fred i la vida és dura”.
Certament el dia 9 de Maig diluviava però , no justifica, que amb amenaces emfatitzades per la climatologia, esperi que oblidem les nostres reivindicacions salarials, ni les millores en les condicions laborals i familiars.
Aquests son els nostres objectius: Millorar i modificar la qualitat de vida dels treballadors. Ha de saber Sra. Cullell que els seus atacs ens reafirmen i ens fan més forts. Ens treu de dubtes i sempre li agrairem.
D’altra banda també li hem de recordar, per que ho dugui allà on vagi, que ens va decebre i no desencisar , com pretenia corregir-nos (els de 62 en saben molt de català, oi? ). Ens sap greu dir-li que li han faltat dos anyets per aconseguir-ho, mala sort, deuen ser coses de la política. No?.
Ens agrada la nostra feina i l’encís no depèn de personatges com vostè. La màgia que fa amb els diners no té res a veure amb la de l’espectacle. És un altre esperit, que potser no ha arribat ni a ensumar (ho sentim de tot cor, i ho em patit, li ben assegurem).
També és cert que la decepció que s’ha produït amb el tracte rebut, a banda de les seves bones paraules i formalismes, ens deixa amb una alerta tensa i expectant en vers qui pugui substituir-la.
Vingui qui vingui ha de saber que, el crèdit que hi pogués haver per la gestió, de cara als treballadors l’ha exhaurit vostè. I això li hauria de deixar ben clar amb el “lligat i ben lligat”, que ens ha dit qué era com ho deixava tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario