domingo, 28 de abril de 2013

Les coses com son





A DIA D'AVUI... TOT SON PRESSES.



Darrerament s'han comentat moltes coses, però no s'ha generat gaire informació.
De fet és a la premsa on s'informa i on lamentablement trobem, com a primícies, allò que és del nostre interès. Un menyspreu recurrent, en vers les treballadores, al que no ens acostumarem mai i denunciarem sempre com a inadmissible i en contradicció amb les, presumptes, intencions de col·laboració que s'esgrimeixen.
Els mitjans de comunicació aboquen dades i projeccions de futur pel que respecte al Liceu que resulten ser desconegudes del Comitè d'Empresa i les Seccions Sindicals. Déjà vu de una Direcció General que és inoportuna i in-apropiada per fer tirar endavant el Liceu.

La no aparició de comentaris o articles d'opinió, especialment en aquest espai, és més símptoma de que s'està dialogant, parlant i negociant, que no pas, que tot sigui dat i beneït. Encara tenim molt a dir i molt per fer. No tot és donar i oferir. Tot te les seves contrapartides i aquestes son irrenunciables.

Hores d'ara s'han tancat preacords pel Conveni Col·lectiu als apartats que afecten a tots els col·lectius artístics i la Tècnica. És necessari, i així està acordat al Comitè, concloure un altre preacord pel col·lectiu d'Administració en començar aquesta setmana per tal de poder continuar amb l'apartat general. No s'explicaria un bloqueig en aquest punt que és de responsabilitat directe (Administració depèn de Jordi Tarragó) del propi director de Recursos Humans.
De fet és sorprenent haver arribat als darrers dies d'Abril sense haver fet els deures i amb preses per enllestir calendaris que, d'altra banda hem de dir, fa anys estan pendents amb aquesta directiva.
Des de la denuncia del actual conveni, desembre de 2008, hem estat per negociar. Han passat moltes coses al mon i al Liceu. Hem estat, sempre, al costat que ens correspon de la mesa de negociació, però únicament ara, des de la mediació per l'ERO del 2012 hem trobat interlocució i tan sols des de el primer trimestre d'aquesta temporada diàleg.
La directiva sabrà perquè ara, a darrera hora, vol col·laborar i parla de viabilitat i participació. Perquè no han tingut aquesta actitud abans? La fi d'un cicle i els interessos personals? Fins a on son honestos i admetran la nostra implicació més enllà de salvar-se ells mateixos?
Per descomptat que ens interessen les respostes, doncs d'elles depèn el nostre futur laboral immediat i el de una institució que no ha de ser indiferent a la societat que li dona vida. Retorn Social (no cal reflectir-lo a les auditories econòmiques) és un valor que no tenim massa clar es contempli més enllà de les bones paraules i declaracions als Contractes Programa, Comissions Parlamentaries i Plans Directors per tal de viabilitzar unes despeses, també molt qüestionables, amb diners públics.


La marginació de Joan Francesc Marco, guanyada ben a pols, no és cap secret per a ningú de la casa. La Conselleria incomplint tots el terminis a que s'havia compromès i s'havia marcat; finalment ens donar aquella governança que ens ha de treure de tots els mals:
Joaquim Molins és el nou President del Patronat de la Fundació, un polític en la reserva, un home del teixit empresarial que sembla ens sabrà cercar els recursos que la societat civil que aportar al Liceu en aquests moments tan complicats. S'ha instal·lat al despatx d'en Marco i ha provocat una cascada de desplaçaments, que fins hi tot fa bons averanys si aprima el gruix de càrrecs doblats i innecessaris que patim. Començant per la figura, altament prescindible, de la Direcció General i tot el seguit de càrrecs que ha generat. La plantilla ja està més que aprimada i l'Organigrama continua inflat. Desitgem que es posi ordre i raciocini per tal de fer possible l'activat pròpia del Liceu; fer una programació, digna, d'Òpera.

Si el Sr. President, els directius que sobrevisquin i el segueixin, junt als ponderables i obvis projectes artístics, tenen a bé cercar la participació de les persones que hi treballem al Liceu, des de la Secció de la Confederació i el Comitè d'Empresa (així s'ha demanat reiteradament), recollint la proposta feta a la Direcció en seu Parlamentaria, hi tenen tota la nostra disposició i interès en participar-hi.

Els temps son nous. El liceu s'ha de renovar per poder continuar fent el que li és propi. Les noves maneres passen per generar formes diàfanes i transparents de gestió on tots hi participem i l'equitat sigui marc d'actuació i intervenció.
La manera de tancar el conveni col·lectiu serà l'evidencia, o no, dels nous aires i voluntats. Preludi imprescindible per viabilitzar una institució que han conduït a la UCI.
La cura i salvació en les properes temporades, sense malbarata novament l'erari públic, depèn dels acords a que arribem.
TOTS ens hi hem de mullar.
Parafrasejant l'anterior Directora General: A qui no l'interessi ja sap on és la Rambla i a la cua de l'atur hi cap tothom (nobles i plebeus. Oi?).

El Noi del Sucre

No hay comentarios: