viernes, 12 de diciembre de 2014
viernes, 14 de noviembre de 2014
martes, 11 de noviembre de 2014
Mossos amb nocturnitat
La sobirania dels bancs !!
El cinisme del govern de Mas !!
Els ferits, les victimes, les posem nosaltres !!
El poble vota mentre el govern el maltracta. La
injustícia social és el preu de mantindre el mal govern al poder.
Retallen i guillotinen els drets de les persones per defensar els
bancs
Mossos:
de dia votar......a les nits desallotjar .....
Participar al 9 N “policromies”
Som sobirans !!!
La il·lusió per desobeir
i enfrontar-se a la pretesa imposició autoritària, de
indiscutible tint feixista, del nacionalisme-espanyol de PP, UPiD i
semblants ....les llàgrimes de l'emoció o l'eufòria continguda, o
no, no ens ha de confondre:
Exercim sobiranament la
desobediència i el desafiament per que és el nostre dret i
obligació, però qui vol posar-se la medalleta,
embolcallant-se amb la senyera (
amb estel o sense, fent
nacionalisme de l'altre bàndol)
i recolzant com a
classe política (CASTA) a
l'estat i govern espanyols per negociar el TTIP, no és cap altra
cosa que un prestidigitador per molt que busqui l'abraçada dels
membres de les CUP. La hipocresia i el cinisme tenen recorreguts molt
curts. http://www.cafeambllet.com/ttip-document-de-treball/  |
| Tots sabem a quina lliga hi juga Artur Mas. Oi, David? |
Les
corrupteles i enganys li mostraran les sandàlies del
l'independentisme de classe
que no s'ha d'embolcallar amb draps d'oportunisme sinó amb amb
consciencia solidaria de classe social.
Temps
era/serà temps....als enllaços hi ha molta lletra, d'aquella que
s'en diu menuda.
Gracies
als que fan periodisme veritablement lliure.
M.G.L.
viernes, 7 de noviembre de 2014
El paradigma GAMONAL
Vivito y coleando !!!!!
La resistencia de la población, frente a la perseverancia en el expolio de políticos y sus verdaderos amos corruptos, un modelo a seguir para no permitir que nos roben en nuestras narices.martes, 4 de noviembre de 2014
lunes, 27 de octubre de 2014
Elegía a los cobardes
Pues no. Lo que se lee en
algunos medios o se oye en algunas radios no es del todo cierto.
Dicen que dice el Director
Musical de esta emérita casa que faltan músicos en la orquesta. Habla
concretamente y sobre todo de instrumentos de viento. Si, de esos vientos que
se han ido despidiendo por motivos económicos. Algunos de ellos han ganado las
demandas interpuestas y la empresa se ha visto obligada a indemnizarlos o a mantener
el contrato y abonarles el salario del tiempo que han estado inactivos en espera de la sentencia y más tarde, en espera de que la
empresa se decidiera a darles actividad.
Los primeros dos músicos
han sido readmitidos pero, casualmente, no tocan en ninguna de las producciones
que dirige el maestro. A pesar de eso él ha insistido siempre, en decir, que
llegó aquí cuando ya se había despedido a los trabajadores. La readmisión de todas
formas, ha comportado unos gastos importantes en las mensualidades que se les
debía. Algo se hizo mal.
Otro caso más sangrante
si cabe, son los últimos dos músicos que han ganado sus respectivos juicios y
que la empresa parece no querer readmitir, es decir, pretende indemnizarles.
Eso se puede valorar perfectamente en unos 400 mil euros. Algo se hace mal
A todo esto, el Director Musical
va alardeando de que se contratarán 14 músicos esta temporada y otros 14 en las
dos próximas.
Cualquiera puede
entender, aceptar y aplaudir que la orquesta aumente de número. Ahora está tan
mermada que para cada ópera se tienen que contratar una media de 25 músicos de
refuerzo. Lo que ya es más difícil de entender es que se prescinda de unos
músicos a los que se está obligado a dar trabajo o a indemnizar y a su vez, se
contrate otros. Parece que no se están optimizando los recursos a pesar de la
flexibilidad ofrecida.
Dicen que dice el
director musical que el coste de estos primeros 14 músicos será de algo más de 400
mil euros. Bueno, considerando que el coste medio anual de un músico incluyendo
la SS que paga la empresa es de unos 60.000 €, parece que las matemáticas no le
darían la razón. Aún así, es bueno que la orquesta y, a ser posible también el
coro, llegue a un número óptimo de trabajadores. Lo que no se puede es ir con
medias verdades y obviando sin subsanar unos errores de bulto en la gestión.
Tampoco es cierto que
hayan perdido un 30 % de su sueldo. Aquí todos lo trabajadores hemos sido
víctimas de unarebaja salarial de un 5 % en el año 2010 y hemos ido perdiendo
algunas pagas. Estas últimas sin embargo, están pendientes de devolución y no
se pueden considerar como reducción salarial ya que, si todo va bien, el año
que viene, volveremos a la senda normalizada de los salarios. Hasta ahora los
compromisos de devolución pactados se están cumpliendo
Otra cosa son los
derechos de audiovisuales de los que ya hemos hablado aquí.No se pueden
considerar un complemento de convenio en tanto en cuanto es el pago de una
relación mercantil que tienen algunos trabajadores con la empresa. Si esta
relación se rompe o varía no se puede hablar de reducción o subida salarial
desde la estricta aplicación del convenio. Otra cosa es hablar del poder
adquisitivo de los empleados del teatro. No dudamos que los compañeros del
comité de empresa se preocuparan por vigilar que los nuevos contratados gocen
de todos los emolumentos que estos percibirán por convenio. Otra cosa será si
se incluyen o no en ese contrato o si cederán los derechos en el contrato
laboral que firmen. Estos derechos tienen una vigencia de 10 años donde se
llegará a los 250 € / mes más los conceptos variables y no son para todos ¿O es
que los maestros asistentes ya no pertenecen a la orquesta? Parece que alguien
se olvidó de ellos al negociar el contrato ¿Los arrancaron del convenio en 2006
y ahora se deshacen de ellos en este nuevo acuerdo? ¿De quién es el mérito, del
Director Musical, del Director del Departamento Musical, de los cantantes y
músicos elegidos encargados de negociar estos derechos, de todos a la vez?
Dicen que dice por último
el Director Musical que todo esto es gracias a que los cuerpos artísticos
firmaron un convenio muy “moderno” que da la flexibilidad suficiente a la
empresa como para poder realizar labores que el antiguo convenio no permitía.
Bueno, independientemente de la flexibilidad que ofrecen todos los trabajadores
en el convenio firmado hace un año, lo cierto es que por más que se busquen las
rubricas de los delegados pertenecientes a coro y orquesta en dicho convenio,
va a ser difícil encontrarlas ya que solo los representantes de los colectivos
de administración y escenario rubricaron ese acuerdo. Los que firmaron estas
condiciones de draconiana modernidad lanzaron la piedra firmando preacuerdos pseudo
secretos a ojos de sus compañeros y escondieron la mano a la hora de firmar el
convenio. Así la culpa es de los otros. Que clásico.
Lo que nunca dice el
Director Musical es lo que manda hacer a otros, despidos de músicos que no son
de su agrado. Para ello cuenta con un cargo duplicado y de difícil explicación
en el teatro dada además su asombrosa carga de trabajo fuera de aquí, Palles,
además de un grupo de acólitos dentro de la orquesta que se mueven por
intereses propios.
“Si ha de decir, que diza”.
Pero que diga las cosas como son.
Una imatge sempre val més que cap paraula........... Però no en’s hi podem estar de fer comentaris..................
El passat
14 es trobaren a la inauguració de la temporada molts personatges i d’altres
intrusos de la vida pública.
Comentar únicament tres imatges que el Liceu ha difós des de la pagina web del teatre.
 |
| Sobre tot discreció...oi? |
Cap i cua d’un seguit de gestors que han
desfet tant com han fet i enredat........ Embolicar i desembolicar la troca és l’art
d’alguns $ervidors de la política (cultural).
 |
Fem i desfem que som la casta
|
Comentant el matí....?
Guasch tenia els treballadors disconformes al
carrer i tancava acomiadaments als jutjats...
Mas devaluava al Parlament la il·lusió venuda i enredava la troca amb la senyera: anunciava el nou 9N.....
En segon pla les bèsties del patrimoni i la
cultura a aquest país....amb ells voldríem parlar .
 |
Rafael... librate de todo mal !!!
|
En aquest cas lamentem el mal ús de l’alegre i
afable Amargo pel paio que l’acompanya.
Desitgem no perjudiqui la seva reputació. Nosaltres
no li tindrem en compte.
El tiempo hace poso: Cada cosa en su sitio........
El Tribunal de Cuentas emplaza al Teatro Real a adoptar "medidas urgentes" y advierte de que su "viabilidad" puede estar en peligro en un futuro "cercano"
En 2012 sus pérdidas fueron un 39,92% mayores a las del año anterior
Las subvenciones en ese mismo año se recortaron más de un 18% con respecto a 2011
martes, 14 de octubre de 2014
Nessuno dorma !!!!
Treballadors del Liceu es
manifesten als jutjats per mostrar la
seva solidaritat amb els acomiadats i desconfiança amb la política de viabilitat del Patronat , Conselleria i Direcció del
Teatre.SE HACE SABERRRR....!!!
Per
una
política
cultural
lliure
de
la cultura,
del “guany”,
que imposen
els
polítics
!!!
Manifestem,
davant els judicis per un ERO d'amagat, la nostra solidaritat amb les
víctimes d'uns acomiadaments indiscriminats per part d'una Direcció,
que sota manament de la Conselleria de Cultura, ha aterrat al Gran
Teatre del Liceu per fer precisament tot el contrari del que diuen:
No
son per salvar ni viabilitzar una institució cultural de tots i per
a tots, com hauria de ser el Liceu.
Son
per eliminar tota referència social, mes enllà de la beneficència
exercida des del poder. Destrueixen les plantilles d'un servei
públic, externalitzen els treballs. Privatitzen (un cop més) un
patrimoni, que és un bé públic de tothom, històric i material .
Ens
furten.
Retallades,
acomiadaments i privatització son la doctrina que des del
neoliberalisme imperant al Govern ens imposen.
Ens
oposem i lluitem perquè: Defensem el Liceu com a Servei Públic
Cultural i la plantilla professional com a garantia de tot servei
públic.
No
als
acomiadaments
!!!
No
a la
privatització
!!!
Per
un Liceu
amb retorn
social !!!
Treballadors/es
del Liceu
Barcelona
14 Octubre 2014
Por
una política
cultural
libre
de
la cultura,
de la
"ganancia",
que imponen
los políticos
!!!
Manifestamos,
ante los juicios por un ERE a escondidas, nuestra solidaridad con las
víctimas de unos despidos indiscriminados por parte de una
Dirección, que bajo mandato de la Consejería de Cultura, ha
aterrizado en el Gran Teatro del Liceo para hacer precisamente todo
lo contrario de lo que dicen:
No
estan
para
salvar
ni
viabilizar
una
institución
cultural
de
todos
y
para
todos,
como
debería
ser
el
Liceu.
Estan
para
eliminar
toda
referencia
social,
más
allá
de
la
beneficencia
ejercida
desde
el
poder.
Destruyen
las
plantillas
de
un
servicio
público,
externalizan
los
trabajos.
Privatizan
(una
vez
más)
un
patrimonio,
que
es
un
bien
público
de
todos,
histórico
y
material.
Nos
hurtan.
Recortes,
despidos
y
privatización
son
la
doctrina
que
desde
el
neoliberalismo
imperante
en
el
Govern
nos
imponen.
Nos
oponemos
y
luchamos
porque:
Defendemos
el
Liceo
como
Servicio
Público
Cultural
y
la
plantilla
profesional
como
garantía
de
todo
servicio
público.
No a los despidos !!!
No a la privatización
!!!
Por un Liceo con
retorno social !!!
Trabajadores
/ as del Liceo
Barcelona
14 Octubre 2014
domingo, 12 de octubre de 2014
per mirar -s'ho be
Sense benes als ulls
La satisfacció d'arribar a un
acord, per tal de desconvocar la vaga de les Valquiries, amb l'objecte de
consensuar la viabilitat del teatre i presumint que tot plegat ha de permetre
invertir la tendència que s'arrossega des de 2010 de destrucció d'ocupació; En
agradaria que fos real.
No podem amagar certes
recances.
La repercussió en els
treballadors, de manera quasi bé exclusiva, per la pèssima gestió i manca
absoluta de previsió de
totes les Directives hagudes al llarg de la nova etapa del Liceu, i
entenent com a nova etapa; des de l'obertura, després de l'incendi de 1994,
fins a dia d'avui.
Si la plantilla ha estat
inflada en algun cas, només cal mirar els caos en concret, gratar una mica: Ha estat per cobrir les
mancances d'alguns que per efectes de la plutocràcia, nepotismes o els favors i
prebendes entre la casta política ..... Calgues o no, sabessin o no; han fet, del Liceu, el seu feu
particular.
La creació de regnes de
taifes, rebent una parcel·la dins del
teatre i lluitant pels trossos del pastis pressupostari requereix de
súbdits i plebeus al seu càrrec. Alló que vulgarment es coneix com els llepaculs
i els pencaires.
Aquest és el cost (que no
salari) dels abellots parasitaris del organigrama, hores d'ara
invisible, al nostre teatre.
Seria comprensible que al
passar el sedàs la seva intenció fos eliminar aquestes practiques i elements
parasitaris. Però estem constatant el contrari. Estem intuint el pitjor:
Constatem que no els agrada cedir, canviar el seu rumb, ni tan
sols minorar la marxa. Que acordar massa coses , comprometre's amb la part
social, és contrari a la seva fe i doctrina. Que castiguen sempre que poden.
Que tan sols confien en dictar i imposar. Que actuen amb rancúnia i son
venjatius. Que no donen treva i hem de
ser en alerta permanent. Perquè hem vist massa joc brut i si més no deslleial (particularment en
aquesta darrera directiva i els seus assessors legals). Que no perden ocasió
per dividir la plantilla. Que esmicolen els col·lectius tant com poden. Que amb
una mà saluden i amb l'altre et claven un calbot. Que esperen les ocasions, i
compte!!!!...que solucions a la ROMANA (182 acomiadaments) ja fa anys que
planen pel seu cap (et despatxo, però no t'amoïnis que si fas una cooperativa
de serveis et donaré feina) i de fet, aquestes propostes van aparèixer, ja, en
alguns acomiadaments al 2010.
Intuïm que tot plegat; l'acord de juliol, conveni
col·lectiu, obligacions davant la autoritat laboral, etc... els hi costa d'en
passar-s'ho. Que la plantilla els hi
sobra. Que els amics dels amics sempre trobaran un forat al nostre pressupost.
Que eliminant plantilla. aquestes partides pressupostaries i els favors entre
iguals, poden anar a més. Que fitxant constantment a cracks que
fracassen reiteradament es fan amics. Pagant el Liceu (els treballadors amb
acomiadaments). Que la política neoliberal de la Conselleria de Cultura,
privatitzant o mercantiltzant el patrimoni i les institucions, és la que imposa
aquestes mesures. Aquesta és la raó de posar al timó del Patronat una persona
de gran anomenada i representativa del mon industrial, que havia de resultar
un atractiu pel sector burges de la
societat catalana, atreure els seus diners. Un altre crack que ha punxat.
Que la societat civil
catalana continua fent els negocis a la llotja del Barça.
El Liceu ha de fer
programació de opera i tenir una política cultural i no patir la cultura dels
polítics. L'us del teatre per
conveniències personals és d'escàndol.
Les treballadores som las
persones que fem anar una maquina que no està ben orientada. La nostra lluita
passa per incidir en l'us que fan del teatre els que l'utilitzen per
promocionar-se i saltar a la següent flor don xuclar el nèctar del benefici,
els guanys fàcils, sense compromís ni responsabilitat amb els diners de tots.
sábado, 11 de octubre de 2014
CONTRA ELS ACOMIADAMENTS
Dimarts 14 d’octubre
als jutjats de Ronda sant Pere 52
Com tots sabeu els judicis pels acomiadaments del passat
gener s’han agrupat per aquest dia als
jutjats de lo Social del la Ronda Sant
Pere , 52.
Us convoquem el dia
14, ales 9:30 h, davant els jutjats per tal de manifestar el nostre rebuig a la
política de desmantellament de la plantilla, que des de el Patronat de la
Fundació Gran Teatre del Liceu i la Conselleria de Cultura està executant la Direcció del Teatre.
Mostrem la solidaritat que els companys i companyes
acomiadades mereixen.
I continuem mobilitzant-nos per evitar l’aplicació del projecte de privatització
soterrada, que no han abandonat de
cap manera.
Defensem, així, els
nostres llocs de treball com la única garantia per mantenir un servei públic i
de qualitat com ha de ser el Liceu.
Secció Sindical de la
CGT al Liceu
jueves, 17 de julio de 2014
Resistir amb PANRICO és resistir per NOSALTRES !!!
Molt
IMPORTANT !!
Urgent !!
Necessitem la
SOLIDARITAT de classe amb la lluita de
PANRICO!!!
PANRICO
SOM TOTS!!!
Dissabte
19 de Juliol tots a les 18h. A la Plaça Sant Jaume de Barcelona.
volem deixar-nos guanyar
per......
La patronal i la seva
reforma laboral?
El Govern, neoliberal, i
la complicitat amb la reforma i els seus beneficiaris?
Els sindicats del sistema
que no tenen pudor en jugar les cartes del poderosos que els
mantenen?
L'assetjament sindical de
PANRICO, amb sentencies-castic a una vaga que ha estat símbol i
model de resistència i coratge. Els drets sindicals son per a
tothom. Lluitem-los
La falsa mediació de
Felip Puig (la Gene a fet, més aviat, de defensora de la empresa)
fent l'ull gros a la vulneració del dret a vaga al llarg d'aquests
temps. Tots som els enganyats pel mal-goven.
CCOO s'ha cobert de gloria
a la planta de Santa Perpetua de la Mogoda, desbordada pel proces
assembleari de les treballadors i una vaga que no sabien com aturar.
Manifestant-se contradictòriament als interessos de la plantilla, ja
des de bon començament. Ficant pals a les rodes i finalment
acomiadant a dit. Fent net als patrons. No calen sindicats, calen
treballadors conscienciats.
Perquè
no poden perdre!!!
Necessiten
la nostra solidaritat !!!
Si
perden ells, perdrem tots!!!
Resistir amb
PANRICO és resistir per NOSALTRES !!!
Secció Sindical CGT PANRICO
47 entrades a la web del Confederal
Facebook de la convocatoria PANRICO SOM TOTS
martes, 8 de julio de 2014
La C.G.T. Al Liceu
ASSEMBLEA GENERAL
d'afiliats de la CGT el proper divendres 11 de Juliol
(l'endemà de l' assemblea
de la plantilla del Liceu) per tal de valorar la situació.
Estructurem i definim les
estratègies a seguir!!.
Hi ha diferents estadis d'intervenció i incidència sobre la realitat que ens afecta: El
sindicat n'és fonamental.
PARTICIPA !!
AFILIAT!!
jueves, 19 de junio de 2014
Suport Parlamentari
COMUNICAT
DE PREMSA
19
de juny 2014 Comitè d’Empresa del Gran Teatre del Liceu
AVUI
19 de juny de 2014. Els
treballadors del Gran Teatre del Liceu
hem rebut un ajut molt important des del Parlament de Catalunya.
En la Comissió de Cultura al Parlament de Catalunya ha quedat aprovat la resolució de ICV-EUiA sobre el Liceu:
El text aprovat a la comissió diu:
1. Procedir a aturar qualsevol acomiadament o reestructuració de personal en el Gran Teatre del Liceu durant l’any 2014.
Aprovat per majoria, amb abstenció del PP
2. Obrir una mesa de negociació entre la direcció del Liceu i els representants dels treballadors, amb la participació dels govern de la Generalitat, per a garantir mesures acordades de sostenibilitat de la plantilla i de les condicions de treball.
Aprovat amb els vots a favor de ERC, PSC, ICV-EUiA, abstenció del PP i vot en contra de CiU
Es denuncia que:
En la Comissió de Cultura al Parlament de Catalunya ha quedat aprovat la resolució de ICV-EUiA sobre el Liceu:
El text aprovat a la comissió diu:
1. Procedir a aturar qualsevol acomiadament o reestructuració de personal en el Gran Teatre del Liceu durant l’any 2014.
Aprovat per majoria, amb abstenció del PP
2. Obrir una mesa de negociació entre la direcció del Liceu i els representants dels treballadors, amb la participació dels govern de la Generalitat, per a garantir mesures acordades de sostenibilitat de la plantilla i de les condicions de treball.
Aprovat amb els vots a favor de ERC, PSC, ICV-EUiA, abstenció del PP i vot en contra de CiU
Es denuncia que:
-la
combinació de la retirada constant
de les aportacions de les administracions públiques al Gran Teatre
del Liceu i de les decisions “unilaterals” preses per la direcció
“ha portat al Gran Teatre a una situació de gravetat que ha anat
recaient de forma persistent en la qualitat i quantitat de la
producció i l’oferta al públic del Liceu i sobretot en els propis
treballadors”.
-S’ha denunciat que “A aquestes decisions cal afegir la manca de transparència que impedeix conèixer la informació relativa als sous o retribucions de les direccions o al cost i l’encàrrec que tenen les empreses que en aquests moments estan auditant el funcionament i les finances del Liceu”
-I és lamentable que la direcció del centre enlloc de comptar amb el diàleg amb els treballadores, les administracions i els patrocinadors per buscar la viabilitat a llarg termini i fer apostes per garantir la qualitat del projecte, s’han pres decisions “unilaterals, tardanes i sense un projecte clar”. “Anuncis d’ERE, desmentits i produïts finalment, acomiadaments, empitjorament de les condicions de treball, també en els artistes, cancel·lacions d’espectacles i minva del prestigi internacional”, ha situat Camats que ha lamentat també la pèrdua de talents del Liceu, “foragitats per la mala gestió i la deriva del Teatre”.
-S’ha denunciat que “A aquestes decisions cal afegir la manca de transparència que impedeix conèixer la informació relativa als sous o retribucions de les direccions o al cost i l’encàrrec que tenen les empreses que en aquests moments estan auditant el funcionament i les finances del Liceu”
-I és lamentable que la direcció del centre enlloc de comptar amb el diàleg amb els treballadores, les administracions i els patrocinadors per buscar la viabilitat a llarg termini i fer apostes per garantir la qualitat del projecte, s’han pres decisions “unilaterals, tardanes i sense un projecte clar”. “Anuncis d’ERE, desmentits i produïts finalment, acomiadaments, empitjorament de les condicions de treball, també en els artistes, cancel·lacions d’espectacles i minva del prestigi internacional”, ha situat Camats que ha lamentat també la pèrdua de talents del Liceu, “foragitats per la mala gestió i la deriva del Teatre”.
Des
del comité d’empresa ens mostrem satisfets del recolzamnet rebut i
ens anima a continuar en la tasca de democratitzar la institució.
Guanyant terreny en la transparència i millora del servei públic.
viernes, 6 de junio de 2014
jueves, 5 de junio de 2014
yo te acuso
Desde la sensación del señorito
De cuna y linaje miserables
Mece imposible entre notables
Sus ínfulas de esade a voz en grito
Tomista, apostólico
y romano
Con el legado de su noble casta
Es la febril arrogancia que se gasta
La que pierde y vence al otomano
Se
mueve como atlético delfín
Ignorante del peligro de su sino
Paseándose
por todo su confín
Y va sumido en singular destino
Con su amo llevándolo hacia
el fin
Te acuso de cohecho porque usas la institución como
propia y vienes a ver espectáculos con tu familia (yo no puedo traer gratis a la
mía), o con amigos. Traes a tus niños a fotografiarse con tenistas de élite
aprovechándote de tu cargo.
Te acuso de malversación pues gastas dinero en
dudosos estudios de mercado, de organización del trabajo, de viajes de difícil
explicación… De despidos que luego han de ser indemnizados.
Te acuso de engaño y de abuso en reuniones ilegales con trabajadores. De discriminación laboral por no hacer
promociones internas y contratar a dedo. De coacción sindical para con esta sección. De intimidación durante el paro de Kitej. De provocador en las puertas del teatro. De mentiroso y falso a través de tu escudero fiel. Otro amigo de a
cien mil.
Y ahora denúnciame
Llum. Alégrame el día por dios y la virgen maría.
VIOLENCIA DEL PODER
Data de publicació: 31/05/2014
Testimoni de cinc víctimes de la
violència policial contra les protestes pel desallotjament del centre
social auto-gestionat Can Vies.
miércoles, 4 de junio de 2014
Ens subscrivim
Texto de apoyo a los trabajadores del Teatro Calderon de Valladolid
Como componentes de la "Coordinadora de Trabajadores y Trabajadoras del Espectaculo" compartimos y difundimos el siguiente comunicado:
Los técnicos del teatro Calderón de Valladolid comienzan una huelga de este viernes 30. La huelga consiste en paros parciales que se van a mantener, por ahora, hasta el 14 de junio.
El motivo para esta huelga es el mismo que estamos sufriendo los trabajadores de la cultura en todas las localidades del estado español: el aumento de la precariedad laboral que nos traslada a situaciones que creíamos superadas. Y también, como en el resto del estado, el teatro Calderón vende la cultura pública a empresas privadas bajo la eterna excusa de una crisis que ellos han provocado y nosotros estamos sufriendo. En este caso es EULEN, la empresa de servicios que se encarga de gestionar la miseria laboral del cuerpo técnico del teatro. En otros casos cambia el actor privatizador (CLECE, FCC,..) pero se mantiene el mismo guión de expolio del bien común.
Desde la Coordinadora de Trabajadores y Trabajadoras del espectaculo nos solidarizamos con los compañeros de Valladolid que han decidido plantar cara a unas políticas que nos afectan a todos y todas.
Los compañeros del Teatro Calderón no están solos. Al lado tienen a una profesión que sabe unirse cuando lo necesita para defender lo que tiene como dueño a toda la sociedad: el bien de la cultura.
La Cultura unida no se vende.Juntas podemos todo.
domingo, 1 de junio de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
