Les vagues
folclòriques, manses i sense pretensions, no transmeten les lluites
ni les necessitats de la ciutadania; son l'escenificació litúrgica
i ortodoxa, de les excloents representacions per delegació.
La seva funció és
diluir i afeblir iniciatives directes, immediates i transversals de
la majoria social reclamant una justa distribució de les rendes
entre les iguals, pel bé comú i amb una igualtat d'oportunitats
que sigui real i tangible. Realment democratitzadores.
Les coses clares;
aquells que volen arreplegar l'aigua quan el riu ja ha passat...baden
i fan badar...No es pot marejar la perdiu fins el febrer quan el
pressupostos es debaten al gener. Cal ser desperts i actius en
defensa dels serveis públics. D'allò que és comú i necessari, com
és el cas de l'ensenyament, i l'hem de dotar de recursos.
Les vagues s'han de
fer per pressionar i aconseguir allò pretés.
Arreu on hi ha
sentit comú i intel·ligència – que evidentment no és el cas del
nostre país, ni estat - l'embat de la crisi s'afrontà
implementant formació i investigació. Al cap i a la fi, aquests han
estat els països que s'han vist menys sacsejats: Han generat més
recursos i eines, per contrarestar-la.
A Catalunya no val a
dir que Rajoy ens ha cardat l'ensenyament. És la política
neoliberal, amagada i colgada sota l'embolcall d'estelada
quadricromada, la que privatitza i retalla als centres públics.
Perquè ho duu al seu ADN, de fet, les polítiques de CiU van ser la
avantguarda pel PP i això pesa especialment a sanitat i ensenyament.
El mateix posicionament i correlació hem tingut, amb les reformes
laborals que ens han fet perdre condicions i drets.
El sindicat
d'ensenyament de la CGT és conseqüent fent us de la vaga- patrimoni
històric de lluites i conquestes de les treballadores-, en primera
instancia el 18 de gener, si cal en solitari, per exercir la màxima
pressió i fer múscul, allà on toca: Al Parlament, on decideixen
les condicions de deteriorament de l'ensenyament públic, any rere
any, fins que sigui total i acabin imposant el negoci de les
privatitzacions. Això sí, amb els nostres diners.
En acabar, que
estudiïn, que es formin i disposin de mitjans per aprendre aquelles
que tinguin diners.
Estarà molt bé una
mobilització amplia més endavant, però, ara toca picar a la porta
del Parlament i exercir el poder que, amb la seva
representativitat-orgànica-delegada,
ens prenen.
Fer país, fer
societat, passa per empoderar-nos i decidir; com i quant cal
pressupostar, en la formació a les futures generacions. En la
construcció de la nostra societat, la nostra comunitat.
CGT està oferint-se
i sent eina perquè la comunitat educativa pugui incidir als
pressupostos des de la societat real i de manera transversal. Si les
estelades bicolors, que disposen de representativitat parlamentaria,
en fan sinergia i s'aprofiten simbiosis pel bé de la majoria social,
Ben vingut sia.
La lluita i la
cooperació solidaria ens fa avançar. Ens fa creixer.
El noi del sucre
LA FORMACIÓ TAMBÉ ENS IGUALA
