El buc s'enfonsa....L'estan dinamitant!

Ei!!...A on guasch?...

Darrer dia del més de gener, dia d'aniversari, de 2014; és migdia, el gran timoner s'entrega amb entusiasme i no sense fervor a injectar-nos la segona classe magistral d'en Roger (Model ESADE Standard):

Escenificació d'adoctrinament i total submissió, que és el que postula el Dir. General, Sr. Guasch , per tal de fer creure a tothom, que té la complicitat i la implicació de la representació de les treballadores i treballadors del Liceu: Aquesta és la mentida capital amb que pretén sustentar la seva demolidora política d'extermini envers la plantilla i el Gran Teatre del Liceu com a tal.

Ens demana que llegim les seves propostes entre línies. Cap concreció per la seva banda.

Espera que obviem els titulars que ens envià el, seu, responsable de comunicació?

Llegim el que apareix a la premsa i veiem que hi ha més del que es va transmetre al comitè, mitja hora abans: Hi ha més i s'ha dit d'altra manera, no tenim cap dubte. La premsa menjara de la seva ma mentre nosaltres haurem d'esperar una setmana, amb una cruenta pluja d'acomiadaments, per rebre la informació (un xic ampliada, amb poc gra i massa palla).

No facilitar-nos la documentació de la roda de premsa, prohibir l'entrada als delegats de personal i sindicals (s'havia ordenat l'entrada exclusiva als membres del Comitè de Direcció), culpant al personal de protocol de no entendre les instruccions i pretendre fer-nos creure que volien evitar l'entrada de membres, sembla que descontrolats o gihadistes (....iaio-flautes de la lírica?), d'amics del Liceu; tot plegat és la burla més roin que pot parir mare. Obra del Dir. De Comunicació i Relacions Institucionals, Joan Corbera (ja en parlarem de l'habitat de certes aus)

El propagandista que ens ha arribat de la mà de Roger Guasch I “el trinxeraire..., en aquesta ocasió, ..del Liceu”, ha desenvolupat una típica maniobra d'opacitat i exclusió, autoritària, podria dir-se que; de caire feixista, lo més ultra de lo més neo. Amb la imatge agra-dolça, de baconet rellepat, és l'home de confiança (ha viatjat a la seva maleta). Ell és el seu equip. La parella, en la seva idea-projecte ultra-neoliberal, actua com una segadora davant les altres veus opositores i imposant mesures amb la lògica del terror. Generant pànic. No hi ha cap consideració humana. Les xifres valen, el que per ells valen, vinguin don sigui i com sigui.

A dia d'avui no se senten segurs ni els llepa-culs més consagrats.

Aquest duo dinámico treballa no per viabilitzar el teatre en els seus ingressos i despeses. Treballen per eliminar la plantilla, per generar facturació en lloc de contractació (plantofada als pretesos gestos de retorn social). Per privatitzar i externalitzar tot el que es pugui .

El Comitè de Direcció elabora i aprova propostes per presentar al Patronat de la Fundació per tal de ser autoritzades pel seus components, presidits per el Sr. Molins. De fet, en teoria, és l'artífex de la política de la Fundació (producte de la governança entesa segons Mascarell).

Doncs bé, o l'almirall-pròcer vol netejar-se la imatge del ERO, sí o sí, conscient que desgavella la plantilla i el teatre si cal. Mai amaga, ans al contrari, que; amb gestió privada anava d'allò més bé el teatre (una falsedat monumental si fem memòria històrica del Consorci i l'objecte de la seva creació prèvia a la Fundació que enllestí Caminal).

O senzillament El trinxeraire ha fet passar a tot el patronat per absoluts idiotes al fer-los la proposta, que te llum verda malgrat sembla no tenir forma concreta (més enllà d'acomiadar de manera gairebé compulsiva al personal) fins el proper mes que es tornara a reunir el Patronat. Bé doncs, admetent un condicionant (activitat al juliol) que incrementa en més de tres milions el dèficit, implementant-lo fins als setze que en diuen hi ha ara i més que ens diran; No tenen cap mirament a l'hora de bescanviar dèficit per treballadors i és manifest l'objectiu real de eliminar plantilla.

L'aportació feta per la plantilla en el seu moment es reflectí al conveni signat; generant mecanismes de participació. El primer incompliment del Conveni ha estat per part de l'empresa al no treballar, el Comitè de Direcció, en aquesta comissió la proposta presentada la Patronat.

El clima de diàleg i pau social generat amb la arribada del President del Patronat per tal de tancar el conveni i oferir sortides incentivades alleugerint la massa salarial, s'ha estroncat de forma radical amb el nomenament d'aquest Dir. General. Hores d'ara tot és pendent de un fil de la teranyina. El fil de la superba, la prepotència i l'indigne tracte que patim TOTS. Existeix el moobing col·lectiu? Pànic? Terror?

Sense avanç en la transparència i democratització en la gestió i el funcionament de la Fundació. L'activitat que fem i com la fem; tan sols repetirem errors del passat.

Al Comitè d'empresa no l'hi han venut cap moto.A les institucions menys (no deuen ser tan bons venedors com diuen); aportaran el que ja estava previst. Continuem amb càrrecs i funcions doblades, extres exorbitants i un discurs de: El projecte Pons (virtual 100% hores d'ara) continua i es reduirà, però segueix (pessigam que l'entengui).

Molta paraula bonica i molta, però que molta, mala intenció i pitjo praxis. Aquest és el moment que ens està tocant patir a la prestigiosa institució que ens... emparava. 
Així no anem en lloc !!

 

El Noi del Sucre

Las alianzas

Al final no se ha traído un bisturí de su anterior empleo en La Alianza, y eso que seguramente había muchos, pero parece que a los machotes les va más el hacha cuando no la moto sierra para así evocar la matanza de Texas.

A estos personajes sin escrúpulos y sádicos por naturaleza les va más el gore. No hay compasión y si una buena dosis de regusto por la sangre. Así, cortando poco a poco empezó el mes y así lo termina, cebándose mayoritariamente en los más débiles, oficiales de primera de administración, es decir, los sueldos más bajos.

Quizás esto pueda tener la complacencia de algunos trabajadores que se han ido quejando reiteradamente de que “mayoritariamente” se despidieran a trabajadores de su colectivo, pero no nos equivoquemos, que haya algún trabajador insensible, ciego, sordo aunque desgraciadamente no mudo no quiere decir que haya una mayoría que pueda tener la tentación de aplaudir las acciones llevadas a cabo por la empresa. Que no olviden además estos pocos que nadie es intocable y que aún están en los albores de las bajadas de sueldo.

Es cierto que ha habido un cierto cambio de estilo. Este killer es más profesional y se ha traído del brazo a un símil de Goebels para transmitir a su gusto y manera, para contar medias verdades, seccionarlas, mezclarlas y confundir finalmente a la masa haciendo creer que está liberando al teatro de una carga inútil. Nada más falso. Los oficiales son personas que han sido llamadas para ejercer funciones indispensables para el funcionamiento del teatro. Otra cosa podrían ser algunos jefecillos con parientes o amigos que usan a esos oficiales para hacer su trabajo.

Nuestra más sincera solidaridad para con los despedidos y nuestro grito más enérgico y combativo para llamar a movilizarnos, a no creernos intocables pero tampoco pensar que somos frágiles. Es tiempo ya de cambiar las tornas.

El soneto en un pañuelo de marca…

Llegó un señor un día que se las daba de listo
Sin valorar su discurso ni saber donde se hallaba

No entendiendo que su fuerte era cuando callaba
Comenzó  dando mandobles repartiendo a todo cristo

En breve tiempo se vio que había llegado Mefisto
En los despachos adjuntos alguno había que tramaba
Dándose cuenta quizás que era el listo quien mandaba
Pero que juntos podrían destronar al  desprovisto

Hay que decirle a ese tipo que no nos venga con cuentos
Que el teatro no se rinde a cualquiera con mal perder
No vamos a ser nosotros los que recojan los vientos

 Ni tempestades ni miedos pueden hacernos tender
Pues entre todos podemos frenar estos malos tiempos
Déjanos en paz Roger, déjanos ya de joder

QUART PLA DIRECTOR ara dit: ESTRATÈGIC I DE VIABILITAT

Comunicat del Comitè d’Empresa

ANUNCI DEL NOU PLA ESTRATÈGIC I DE VIABILITAT 2014-2017.

En el dia d’avui s’ha fet la anunci  del Nou Pla Estratègic i de Viabilitat 2014-17 de la

Fundació del Gran Teatre del Liceu. Roger Guasch, director general, ha estat l’encarregat de

crear aquest nou pla de viabilitat, que ha estat aprovat per la Comissió Executiva de

la Fundació del Gran Teatre del Liceu i presentat al Patronat a l’espera de la seva aprovació  d’aquí a un més.

El Comitè d’Empresa ha estat convocat per la Direcció a les 15:00 h per una breu exposició a

càrrec del mateix Roger Guasch i acompanyat de Dir. De RRHH,Jordi Tarragó.

L’inici d’aquest nou encàrrec d’elaboració de Pla estratègic va ser anunciat al comitè el dia 11

d’octubre de 2013, i fins el dia d’avui, el Comitè no ha estat consultat, ni informat en cap sentit, tot i definir-se, com una nova direcció transparent i col·laboradora. És d’esperar que el lliurament de la documentació, fet que no s’ha produït, ens donarà a conèixer les veritables voluntats d’aquesta nova direcció.

D’altra banda, s’ha prohibit l’accés a la roda de premsa als membres dels Comitè d’Empresa i delegats sindicals.

NO HEM D’OBLIDAR

Que darrerament han estat diferents els Plans Estratègics i diverses les opcions per reconduir

el Teatre del Liceu:

■ Entre Plans de viabilitat:

• Pla Director: aprovat pel Patronat el 17 Juliol 2012. Que havia de ser vigent de la

temporada 2012-13 fins la temporada 2016-17.

• Primera Addenda al Pla director: data d’aprovació del Patronat, novembre 2012.

• Segona Addenda al Pla director: data d’aprovació del Patronat, març 2013.→Cap dels quals van arribar a ser portats a terme.

■ I diferents modalitats de cancel·lacions d’activitat artística i laboral:

• Setembre del 2011: Pacte per a la suspensió d’activitat laboral i alteració de la temporada

artística programada. (conversió de l’òpera Faust en versió concert)

• Febrer del 2012: Presentació de l’ERO previst per dos períodes: març - abril i juny -

juliol 2012. Amb la cancel·lació de temporada artística: Una tragèdia florentina i el nan;

Les Ballets de Monte-Carlo i programació infantil.

• Juliol 2013: Presentació de l’ERO previst per dos períodes: setembre 2013 i juliol 2014.

→El primer dels expedients d’ERO-2012 va ser avortat per la proposta dels treballadors,

amb la cessió d’una paga extraordinària.

→El següent expedient d’ERO-2013/4, s’ha portat a terme per la direcció, sense aprovació

per part de SEPE de l’expedient i en conseqüència, sense que els treballadors percebin ni

prestació, ni salari.

→En quant al segon període de l’ERO presentat pel 2014, es necessita la decisió definitiva

per part de la nova Direcció.

LA SITUACIÓ DEL NOSTRE TEATRE

Els treballadors en aquest sentit hem denunciat en nombroses ocasions les conseqüències

del desencert de les mesures i la necessitat de depurar responsabilitats d’aquells gestors que

portaven el Liceu a una situació de greu crisi.

Hem avisat en tots els canals possibles, la reiterada incompetència i hem reclamat la vigilància

de les institucions, afeccionats, i tota la societat en aquest sentit.

Tot i així, i a fi i efecte, de prestar sempre un treball de col·laboració per mantenir un be cultural

i social com a eina de cultura i mantenir la infraestructura i els llocs de treball. Els treballadors

hem proposats solucions i aportat recursos:

■ Pacte (juliol 2011) que va permetre la suspensió d’activitat del setembre del 2011.

■ Acord (21 de febrer 2012) per aturar l’ERO presentat per l’empresa que va permetre la

retirada de l’expedient.

■ Consecució d’un conveni col·lectiu (octubre 2013) on s’ha ofert l’adaptabilitat laboral

requerida per la direcció del Teatre per facilitat el funcionament estructural.

■ Assumpció per part de la plantilla de continues baixades salarials i problemes de liquiditat de

l’empresa cap als treballadors i proveïdors (drets audiovisuals, fons social, retorn de pagues

extres cedides, endarreriments de pagaments i acumulació de deutes ...).

■ Aportació de “Propostes de negociació en relació a la millora de la gestió i funcionament del

Gran Teatre del Liceu”. (Document lliurat a la direcció en maig de 2013, pendent de resposta).

■ El Comitè d’Empresa en el nou conveni col·lectiu ha inclòs un “comitè de participació,

deliberació i consulta i situació econòmica”.

Desgraciadament els manifestos i evidents fracassos de gestió de l’anterior direcció, units a la

disminució d’aportacions públiques, han estat acompanyats d’una trajectòria d’acomiadaments,

baixades salarials, cancel·lacions d’activitat artística, disminució de funcions, incompliments de

tot tipus d’acords amb els treballadors; en un intent de salvaguardar un model inviable i ocultar

una Direcció sense rumb, irresponsable i arbitrària. Tot això amb la connivència i aprovació

dels co-responsables: les administracions, que haurien d’haver vetllat pel bon funcionament del

Teatre i haver posat al capdavant a una persona capaç d’assolir el repte de la governança i la

direcció.

ELS TREBALLADORS

Una vegada més ens mantindrem per l’Esperit del Liceu.

Vetllarem per tenir el Teatre que la societat, aficionats i treballadors, entenem com a propi.

En aquest sentit: d’aquest Nou Pla de viabilitat, que caldrà conèixer, no s’acceptaran pèrdues

de llocs de treball (més de 100 persones acomiadades des de l’any 2009); així com mesures

arbitràries de reducció salarial; capricis, estratègies i tàctiques sense cap rendiment ni 

avaluació de pèrdues o externalitzacions de llocs de treball.

COMITÈ D’EMPRESA  a 24 de gener de 2014

Adelante compañeros