El buc s'enfonsa....L'estan dinamitant!

Ei!!...A on guasch?...

Darrer dia del més de gener, dia d'aniversari, de 2014; és migdia, el gran timoner s'entrega amb entusiasme i no sense fervor a injectar-nos la segona classe magistral d'en Roger (Model ESADE Standard):

Escenificació d'adoctrinament i total submissió, que és el que postula el Dir. General, Sr. Guasch , per tal de fer creure a tothom, que té la complicitat i la implicació de la representació de les treballadores i treballadors del Liceu: Aquesta és la mentida capital amb que pretén sustentar la seva demolidora política d'extermini envers la plantilla i el Gran Teatre del Liceu com a tal.

Ens demana que llegim les seves propostes entre línies. Cap concreció per la seva banda.

Espera que obviem els titulars que ens envià el, seu, responsable de comunicació?

Llegim el que apareix a la premsa i veiem que hi ha més del que es va transmetre al comitè, mitja hora abans: Hi ha més i s'ha dit d'altra manera, no tenim cap dubte. La premsa menjara de la seva ma mentre nosaltres haurem d'esperar una setmana, amb una cruenta pluja d'acomiadaments, per rebre la informació (un xic ampliada, amb poc gra i massa palla).

No facilitar-nos la documentació de la roda de premsa, prohibir l'entrada als delegats de personal i sindicals (s'havia ordenat l'entrada exclusiva als membres del Comitè de Direcció), culpant al personal de protocol de no entendre les instruccions i pretendre fer-nos creure que volien evitar l'entrada de membres, sembla que descontrolats o gihadistes (....iaio-flautes de la lírica?), d'amics del Liceu; tot plegat és la burla més roin que pot parir mare. Obra del Dir. De Comunicació i Relacions Institucionals, Joan Corbera (ja en parlarem de l'habitat de certes aus)

El propagandista que ens ha arribat de la mà de Roger Guasch I “el trinxeraire..., en aquesta ocasió, ..del Liceu”, ha desenvolupat una típica maniobra d'opacitat i exclusió, autoritària, podria dir-se que; de caire feixista, lo més ultra de lo més neo. Amb la imatge agra-dolça, de baconet rellepat, és l'home de confiança (ha viatjat a la seva maleta). Ell és el seu equip. La parella, en la seva idea-projecte ultra-neoliberal, actua com una segadora davant les altres veus opositores i imposant mesures amb la lògica del terror. Generant pànic. No hi ha cap consideració humana. Les xifres valen, el que per ells valen, vinguin don sigui i com sigui.

A dia d'avui no se senten segurs ni els llepa-culs més consagrats.

Aquest duo dinámico treballa no per viabilitzar el teatre en els seus ingressos i despeses. Treballen per eliminar la plantilla, per generar facturació en lloc de contractació (plantofada als pretesos gestos de retorn social). Per privatitzar i externalitzar tot el que es pugui .

El Comitè de Direcció elabora i aprova propostes per presentar al Patronat de la Fundació per tal de ser autoritzades pel seus components, presidits per el Sr. Molins. De fet, en teoria, és l'artífex de la política de la Fundació (producte de la governança entesa segons Mascarell).

Doncs bé, o l'almirall-pròcer vol netejar-se la imatge del ERO, sí o sí, conscient que desgavella la plantilla i el teatre si cal. Mai amaga, ans al contrari, que; amb gestió privada anava d'allò més bé el teatre (una falsedat monumental si fem memòria històrica del Consorci i l'objecte de la seva creació prèvia a la Fundació que enllestí Caminal).

O senzillament El trinxeraire ha fet passar a tot el patronat per absoluts idiotes al fer-los la proposta, que te llum verda malgrat sembla no tenir forma concreta (més enllà d'acomiadar de manera gairebé compulsiva al personal) fins el proper mes que es tornara a reunir el Patronat. Bé doncs, admetent un condicionant (activitat al juliol) que incrementa en més de tres milions el dèficit, implementant-lo fins als setze que en diuen hi ha ara i més que ens diran; No tenen cap mirament a l'hora de bescanviar dèficit per treballadors i és manifest l'objectiu real de eliminar plantilla.

L'aportació feta per la plantilla en el seu moment es reflectí al conveni signat; generant mecanismes de participació. El primer incompliment del Conveni ha estat per part de l'empresa al no treballar, el Comitè de Direcció, en aquesta comissió la proposta presentada la Patronat.

El clima de diàleg i pau social generat amb la arribada del President del Patronat per tal de tancar el conveni i oferir sortides incentivades alleugerint la massa salarial, s'ha estroncat de forma radical amb el nomenament d'aquest Dir. General. Hores d'ara tot és pendent de un fil de la teranyina. El fil de la superba, la prepotència i l'indigne tracte que patim TOTS. Existeix el moobing col·lectiu? Pànic? Terror?

Sense avanç en la transparència i democratització en la gestió i el funcionament de la Fundació. L'activitat que fem i com la fem; tan sols repetirem errors del passat.

Al Comitè d'empresa no l'hi han venut cap moto.A les institucions menys (no deuen ser tan bons venedors com diuen); aportaran el que ja estava previst. Continuem amb càrrecs i funcions doblades, extres exorbitants i un discurs de: El projecte Pons (virtual 100% hores d'ara) continua i es reduirà, però segueix (pessigam que l'entengui).

Molta paraula bonica i molta, però que molta, mala intenció i pitjo praxis. Aquest és el moment que ens està tocant patir a la prestigiosa institució que ens... emparava. 
Així no anem en lloc !!

 

El Noi del Sucre