Ara la roba de treball que no es renta al teatre, encara les portes d’accés són tancades, el reconeixement dels dos dies que sempre s’han compensat per treballar un dia del teu descans SE'L VOLEN SALTAR, dificultats per sol·licitar els dies a compensar o personals (per que ho fem amb massa temps: que s'aclari, PREVISIÓ SÍ O PREVISIÓ NO).
L’excusa es que els nostres caps no tenen una previsió prou acurada , ni amb suficient antelació (sic.). D’acord que tots hem de fer la nostra feina i bé, però que no vinguin amb sopars de duro.
Ni cap de les mesures anterior suposa un estalvi substancial, no és per aquí per on retallarem la despesa, ni contractant per hores unes assistències -la gran majoria han estat al T.O.M.E. Taller Ocupacional de Maquinaria Escènica del Liceu- que se sentiran prou humiliades i menyspreades, doncs les contracten com a oficials de 3ª per assolir una responsabilitat que no es correspon ni de lluny amb aquesta categoria professional. Que d’altra banda ja no existeix al conveni que regula el sector d’espectacles i ha estat substituïda per contractes en formació.
Com per avergonyir-nos a tots (i més als que fan hores extres, dins del mercadeig al que ens han mal acostumat en aquesta casa).
El servei a l'escena, a la funció, pel que respecta als tècnics, mentre no digui el contrari al nostre Conveni Col·lectiu i amb comptades excepcions, és de 17:00 h. a 12:30h pels que estem en els torns A-B-C-. Això ha de ser prou per garantir que el teló s’alçarà a la seva hora, però tal com tenim l’edifici i la maquinaria escènica, que cada dia fallen més i més sovint, és un risc massa elevat no comptar amb tothom i en tot moment.
Aquí fem teatre, perdó, aquí fem OPERA que és igual però més complex.
Als,¿?se suposa que responsables, que estan aplicant certes mesures i que insistim són arriscades, els demanem que reflexionin sobre el que significa fer la passada, treballar amb seguretat, gaudir de temps de preparació, estudi, formació, etc. i mantenir uns marges mínims i racionals per garantir que la funció es farà i es farà be, malgrat hi hagi incidències IMPREVISTES.
els imprevistos també hi conten. les més de dos mil persones, per les que sempre esperem treballar i esperem que omplin la sala, mereixen un respecte que si no assolim treballant amb rigor darrere i davant del teló brillara per la seva absència. fet no desitjable i d'altra banda inadmissible pels contribuents, que també som tots nosaltres.
Des de finals de la temporada passada, amb la tan celebrada marxa del anterior Director Tècnic, el personal d’escenari ha estat a l’alçada en nombroses ocasions. No cal que posem cap exemple (que tal com pinten les coses, hores d’ara no fossin objecte de penediment). Bé doncs, el fet és que la responsabilitat i consciència del personal va deixar ben palès que per tenir un mal cap és millor que no hi hagi CAP. La resta treballem més bé i més feliços.
El final de la temporada passada no pot ser un miratge. Tenim el dret i els nostres responsables superiors l’obligació de vetllar perquè treballem amb il·lusió i ganes.
Qualsevol negació dels drets col·lectius la discutirem i combatrem sens dubtar-ho ni tan sols un moment, per que de sota mà als col·lectius menuts o dispersos se'ls pressiona per vendre el seu treball, temps de descans i drets consolidats i de sentit comú, per no res o ben poc.
Com a persones i treballadors tots tenim drets i obligacions. cada un des de el seu lloc, administració, telefonistes, acomodadors (que no són de la casa), cantants, músics, etc..... produïm operes, concerts, recitals i bbcs (bodas,bautizos i comuniones) o com li diuen el companys del TNC "expedients x" però ho fem tots plegats, i tots plegats en conseqüència hem de respondre tant per dar com per demanar i exigir.
Compte amb la pressió que es faci als caps de departaments, que tal vegada per no discutir o sol·licitar res que pugui molestar, calgui o no calgui i davant del “no hi ha diners o estalviem com sigui...”, escatimen on no toca .
Que els obliguin a fer la seva feina no pot implicar que als que estan per sota se’ls dificulti l’existència.
No hi ha crisi més gran que la que s’està respirant, o començant a detectar de manera prou notòria, entre molts companys i certs col·lectius en particular.
Alerta directius!!!!. No permeteu que amb tantes xuminades els que tiren en davant la maquina perdin pistonada.
I sobre tot i a tots: Carregueu-vos de sensibilitat que es l'anima de l'espectacle.
L’excusa es que els nostres caps no tenen una previsió prou acurada , ni amb suficient antelació (sic.). D’acord que tots hem de fer la nostra feina i bé, però que no vinguin amb sopars de duro.
Ni cap de les mesures anterior suposa un estalvi substancial, no és per aquí per on retallarem la despesa, ni contractant per hores unes assistències -la gran majoria han estat al T.O.M.E. Taller Ocupacional de Maquinaria Escènica del Liceu- que se sentiran prou humiliades i menyspreades, doncs les contracten com a oficials de 3ª per assolir una responsabilitat que no es correspon ni de lluny amb aquesta categoria professional. Que d’altra banda ja no existeix al conveni que regula el sector d’espectacles i ha estat substituïda per contractes en formació.
Com per avergonyir-nos a tots (i més als que fan hores extres, dins del mercadeig al que ens han mal acostumat en aquesta casa).
El servei a l'escena, a la funció, pel que respecta als tècnics, mentre no digui el contrari al nostre Conveni Col·lectiu i amb comptades excepcions, és de 17:00 h. a 12:30h pels que estem en els torns A-B-C-. Això ha de ser prou per garantir que el teló s’alçarà a la seva hora, però tal com tenim l’edifici i la maquinaria escènica, que cada dia fallen més i més sovint, és un risc massa elevat no comptar amb tothom i en tot moment.
Aquí fem teatre, perdó, aquí fem OPERA que és igual però més complex.
Als,¿?se suposa que responsables, que estan aplicant certes mesures i que insistim són arriscades, els demanem que reflexionin sobre el que significa fer la passada, treballar amb seguretat, gaudir de temps de preparació, estudi, formació, etc. i mantenir uns marges mínims i racionals per garantir que la funció es farà i es farà be, malgrat hi hagi incidències IMPREVISTES.
els imprevistos també hi conten. les més de dos mil persones, per les que sempre esperem treballar i esperem que omplin la sala, mereixen un respecte que si no assolim treballant amb rigor darrere i davant del teló brillara per la seva absència. fet no desitjable i d'altra banda inadmissible pels contribuents, que també som tots nosaltres.
Des de finals de la temporada passada, amb la tan celebrada marxa del anterior Director Tècnic, el personal d’escenari ha estat a l’alçada en nombroses ocasions. No cal que posem cap exemple (que tal com pinten les coses, hores d’ara no fossin objecte de penediment). Bé doncs, el fet és que la responsabilitat i consciència del personal va deixar ben palès que per tenir un mal cap és millor que no hi hagi CAP. La resta treballem més bé i més feliços.
El final de la temporada passada no pot ser un miratge. Tenim el dret i els nostres responsables superiors l’obligació de vetllar perquè treballem amb il·lusió i ganes.
Qualsevol negació dels drets col·lectius la discutirem i combatrem sens dubtar-ho ni tan sols un moment, per que de sota mà als col·lectius menuts o dispersos se'ls pressiona per vendre el seu treball, temps de descans i drets consolidats i de sentit comú, per no res o ben poc.
Com a persones i treballadors tots tenim drets i obligacions. cada un des de el seu lloc, administració, telefonistes, acomodadors (que no són de la casa), cantants, músics, etc..... produïm operes, concerts, recitals i bbcs (bodas,bautizos i comuniones) o com li diuen el companys del TNC "expedients x" però ho fem tots plegats, i tots plegats en conseqüència hem de respondre tant per dar com per demanar i exigir.
Compte amb la pressió que es faci als caps de departaments, que tal vegada per no discutir o sol·licitar res que pugui molestar, calgui o no calgui i davant del “no hi ha diners o estalviem com sigui...”, escatimen on no toca .
Que els obliguin a fer la seva feina no pot implicar que als que estan per sota se’ls dificulti l’existència.
No hi ha crisi més gran que la que s’està respirant, o començant a detectar de manera prou notòria, entre molts companys i certs col·lectius en particular.
Alerta directius!!!!. No permeteu que amb tantes xuminades els que tiren en davant la maquina perdin pistonada.
I sobre tot i a tots: Carregueu-vos de sensibilitat que es l'anima de l'espectacle.
No hay comentarios:
Publicar un comentario