Hauriem de fer un Polonia, doncs ens creixen clons dels Felip Puig, Mas-Colell, Mas i Gavarró, Ruiz i Garcia, Xavie Mena, Mascarell i Canalda,.Cleries i Gonzàlez...
Sembla que hi ha coses que s'han d'ajustar i altres de passada, retallar-les o aniquilar-les. Que aplicats, serà que estan fent un màster?
El dramàtic i lamentable comunicat intern amb que s'ha rebut a la plantilla d'escenari després de dos mesos de suposat descans. Te nom i cognoms., cadascú sabrà el que signa.
No es feina neta, ans al contrari, això
es provocarDe totes maneres no ha d'estranyar a ningú. Després de celebrar-se'n les darreres eleccions sindicals, durant un mes sencer van està dificultant la labor dels delegats sindicals; lo primer que van fer va ser bloquejar accessos i perfils de internet als delegats sindicals (que no han de canviar amb la votació, mantenint una continuïtat, sinó per la decisió de les seccions sindicals). Tot mentre s'havia d'arribar a acords per la temporada actual, i sabent que no poden fer-ho, doncs es saltaven els drets sindicals.
Peró, la supèrbia i prepotència, barrejades amb la mala fe i pitjors intencions, que els han caracteritzat, ja no ha de sorprendre a cap de nosaltres. I això s'ha de saber i ho fem saber.
De fet les votacions de tota la plantilla, a les seves propostes, no va deixa masses marges de dubte i no els esta resultant gaire fàcil de pair, especialment amb escenari. De fet sembla que no ho han digerit gens ni mica.
Casualment el dia que va venir la inspectora de treball van fica la pota fins al coll, entregant-hi documentació equivocada al intentant complir, en l'ultim segon, un requeriment que mesos abans havia fet la funcionaria d'inspecció a demanda feta pel Comitè, que no els hi va valdre de res, i aquell mateix matí es reobrien els accessos als delegats. Quines coses,oi?
La obstrucció sindical, com la resta de las pautes d'aquests directius, un cop mes, s'ha mostrat com l'avançada del que volen fer a tots i totes a l'engròs. És així com de la vulneració del dret sindical es llencen de ple a la aniquilació del dret a la conciliació familiar (canvis de mutu acord fets entre companyes i companys, que no afecten en cap cas la bona marxa de la activitat) i la més greu, que ja es dir: La obstrucció, la prohibició, de un dret tan bàsic com és la atenció mèdica i la salut en general.
Si hi ha algun abús, tenen els medis i el deure, tant de detectar-lo, com per sancionar-lo. Aquí no hi ha terme mig, el que la fa la paga, perquè qui fa un mal ús del dret d'anar al metge, abusa del esforç dels seus companys i enganya a l'empresa (que d'altra banda compren també a tots i totes les persones que hi treballem). La insolidaritat no es defensable ni plausible i no es qüestió de jutjar a ningú, ni denunciar, ni delatar. Tots ens coneixem. Aquí qui no fa la seva feina es RRHH.i el Director Tècnic. Clar que ja es bo per ells que hi hagin uns pocs desvergonyits. És l'excusa ideal per repartir estopa a tort i deret. Alló que coneixem con fer pagar justos per pecadors.
Fora de norma, saltant-se la llei i el que calgui. Alguns sembla que el setembre no l'han enfocat gaire be. Les formes autoritàries i imperatives que ens te acostumat el signant, del comunicat intern, comencen a superar les del seu predecessor, si més no el recorda molt, i deixen anar una flaira a rotet, ben agra, d'alguna cosa que la criatura no acaba de pair bé.
De sempre li podrem recomanar als afectats d'aquesta passa de superba i acidesa, que prenguin bicarbonat, remei de l'avia . I de l'avi...., que va ser perdedor que la contienda civil; que respectin a les persones i actuïn amb més dignitat, doncs si volen perdre la seva, es cosa d'ells , però la nostra, la dignitat, no els hi donem permís per gestionar-la.
No hay comentarios:
Publicar un comentario