sábado, 29 de marzo de 2014
miércoles, 26 de marzo de 2014
martes, 25 de marzo de 2014
Eleccions al Palau
Salutacions a les
companyes i companys de les candidatures de la CGT a les eleccions a
delegats de personal pel Comitè d'Empresa, celebrades ahir 24 de
març a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, on
van guanyar 5 dels 9 delegats que hi composen el Comitè.
Des de aquesta secció
sindical al Liceu, teniu el nostre fraternal recollidament en tot
allò que solidàriament preciseu.
Salut i encert
domingo, 23 de marzo de 2014
sábado, 22 de marzo de 2014
UN CID CAMPEADOR PER ALS NOUS TEMPS ?
Adolfo Suarez el pròcer de l'anomenada transició Democràtica espanyola, l'acaben de transformar, encara sense morir, en l'insigne Cid Campeador dels nostres temps, d'aquesta Espanya que sucumbeix, la caiguda del vell règim transformat en monarquia, en democràcia.
Carrillo va morir, el Rei és un cadàver polític de
difícil substitució i a Suarez si no el maten aquests dies, els hi
faltaran pregàries a tots els beats del PP i a d'altres, no pocs,
del PSOE, demanant que sucumbeixi.
Les reeixides Marxes per la Dignitat a Madrid, s'han ocultat sota el silenci mediàtic, tot just ens hem pogut informar per les xarxes. No només han ocultat, fins al final, el seu desenvolupament pacífic i solidari al llarg de mesos, han pretès enterrar-les sota la, objectivament, falsa notícia (de la mà del fill d'en Suarez; element del PP i del règim, com el seu pare) de la desaparició de l'últim vestigi de la Democràcia a l'espanyola que se'ns va imposar des d'aquella anomenada Democràcia Orgànica. Deixeu-lo morir en pau i després clavar-lo a la sella del cavall ...... igual sortim corrent com aquells valencians .... Déu sia!
Segur que mentiran sobre el resultat de la marxa. Encara que això sí, s'esplaiaran amb " les necessàries" càrregues policials en finalitzar la demostració de poder popular. No permetent acampades, ens volen invisibles i amb els últims pressupostos disposen d'abundant material... boles, gas pebre, etc...Apa !! A justificar despesa!!
Les reeixides Marxes per la Dignitat a Madrid, s'han ocultat sota el silenci mediàtic, tot just ens hem pogut informar per les xarxes. No només han ocultat, fins al final, el seu desenvolupament pacífic i solidari al llarg de mesos, han pretès enterrar-les sota la, objectivament, falsa notícia (de la mà del fill d'en Suarez; element del PP i del règim, com el seu pare) de la desaparició de l'últim vestigi de la Democràcia a l'espanyola que se'ns va imposar des d'aquella anomenada Democràcia Orgànica. Deixeu-lo morir en pau i després clavar-lo a la sella del cavall ...... igual sortim corrent com aquells valencians .... Déu sia!
Segur que mentiran sobre el resultat de la marxa. Encara que això sí, s'esplaiaran amb " les necessàries" càrregues policials en finalitzar la demostració de poder popular. No permetent acampades, ens volen invisibles i amb els últims pressupostos disposen d'abundant material... boles, gas pebre, etc...Apa !! A justificar despesa!!
Res de nou, la culpa de tot la tenim nosaltres forçant una despesa en material antiavalots que priva d'ingressos a la TROICA. Si han marxat mil o dos milions de persones és una anècdota. A més, ¿Que s'han pensat amb aquestes consignes? (quatre , ni més ni menys que quatre exigències ) i a sobre van de procés viral (terme de difusió en xarxes ) i la vacuna Mediatica - subvencionada desacreditada ..... càsum l'olla! !
NO AL PAGAMENT DEL DEUTE
NI UNA RETALLADA MÉS
FORA ELS GOVERNS DE LA TROIKA
PA , TREBALL I SOSTRE PER A TOTS I TOTES
El amo del perro
El pasado día 20 de marzo Ferran Mascarell acudía ante la
Comisió de Cultura i Llengua (CCL) para tratar el tema de la Agencia Catalana
del Patrimoni Cultural (ACdPC). Aprovechando la circunstancia, un grupo de
trabajadores del Liceu, nos acercamos hasta las puertas del Parlament para
mostrar nuestra preocupación por la deriva que está tomando la cultura en
nuestra comunidad. Siendo el Conseller alguien que, a nuestro entender, apuesta
por una idea de cultura basada más en objetivos e intereses privados, y no en la defensa de la cultura
como servicio público e identitario del país, y como no; por la problemática que estamos
sufriendo los trabajadores del teatro.
Se colocaron algunas pancartas y se corearon gritos por la dimisión de Mascarell, contra el expolio patrimonial y en defensa de
las reivindicaciones en el Liceu. Cuando este llegó, caminando y seguido de su
séquito, decidió acercarse a los manifestantes para interesarse del porqué
estaban allí.
Se le dijo que los gestores que él había apoyado en los
últimos años estaban destrozando las plantillas y que ahora mismo está
dirigiendo el teatro una persona (que
respetuosamente se le definió como KILLER) que no tiene vínculos ni
nociones de lo que es la cultura y que hace temer por el futuro inmediato de
muchos puestos de trabajo y por el convenio colectivo recientemente firmado.
Se le dijo que no se puede gestionar una infraestructura
cultural a golpe de números y despidos y que no somos los trabajadores quienes
tenemos que pagar las deficiencias gestoras de los últimos años.
Que desde Sos cultura se teme por la privatización de la
cultura y la pérdida de puestos de trabajo que significa el desmantelamiento de
plantillas de instituciones culturales públicas.
Había algún despedido entre los manifestantes que le expuso
que a algunas personas les habían destrozado la vida laboral y probablemente la
privada debido a que habían entregado más de 30 años al teatro que ahora los
dejaba en una situación complicada debido a la edad y a las pocas posibilidades
que ofrece un mercado tan pequeño.
Mascarell respondió, visiblemente molesto, que consideraba
que el nuevo director general era la persona adecuada para la situación y que
intentarían hacer el menor daño posible.
El único momento en que sonrió aunque de manera sarcástica,
fue cuando se le pidieron las actas del patronato, del cual es vicepresidente
primero. Es lo que tiene la transparencia.
Una vez en sesión parlamentaria, hizo una larga exposición
de las veleidades de la agencia de patrimonio y de las maravillas de nuestro
país mezclando de manera sospechosa con mucho de turismo y de iniciativa
privada. De hecho, por ahí le entraron básicamente los representantes de los
diferentes partidos. Se le acusaba de querer privatizar y vender el patrimonio.
Cosa que el negó insistentemente pero que se ve reflejada en los estatutos.
Una ocasión más para ver las miserias de los que se creen
prohombres con derecho a actuar por cuenta de terceros. De cómo utilizan
subterfugios para huir de situaciones incómodas y de cómo se dilata el tiempo
en las sesiones parlamentarias. Pero sobre todo fue una entrañable experiencia
la del calor de los compañeros en defensa de los puestos de trabajo y también,
cómo no, de la cultura y el servicio público.
Los hijos reales del teatro invisible
Compañeros, todos somos conscientes de que vivimos momentos
duros y decisivos para nuestro más inmediato futuro laboral que va ligado al
futuro del teatro.
No hay crédito para la ceguera colectiva y menos para los que no quieren ver.
El plan estratégico maquinado desde el poder está muy claro. Su dogma
también. No es posible desconocerlo porque diariamente aparece en todos los
medios de comunicación y en las bocas de todos. No se puede ignorar. Otra cosa
es no tener un sentido crítico y aceptar con resignación lo que dichos medios
nos dicen que es. Vosotros sois los culpables del desastre y tendréis que
pagarlo durante mucho tiempo. La eternidad.
La mayoría tenemos hijos. ¿Es este el legado que queremos
dejarles? ¿Es este el concepto que queremos que tengan de nosotros y lo que les
queremos enseñar, que bajen los brazos?
Cada cual con su conciencia.
Ahora bien, para los que aún no sepan quienes son los reyes
magos o el ratoncito Pérez, tenemos una
mala noticia, aunque nos tapemos los ojos, como los niños pequeños cuando
juegan, no somos invisibles.
Aunque intentemos pasar desapercibidos
para que no se nos note, se nos ve y se nos nota a la hora de pagarnos los
sueldos. Les molestamos.
¿Cuántos tienen que caer para que reaccionemos? ¿O no reaccionaremos
nunca porque pensamos que es el destino
quien gobierna nuestras vidas?
Es hora de madurar. Es hora de luchar por nosotros, por
vosotros, por ellos.
viernes, 21 de marzo de 2014
Marcha al Parlament
jueves, 20 de marzo de 2014
domingo, 16 de marzo de 2014
Totes cap a Madrid!!
MARXES DE LA DIGNITAT 22 de març.
UNIFICAR LES LLUITES cap a la VAGA GENERAL
Ens mobilitzem i lluitem per la DIGNITAT, perquè s’està demostrant
que la Lluita és l’Únic camí (Gamonal, Sanitat de Madrid……, etc). Per
tot plegat assistirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT,
defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que
ens hem marcat.
Donem suport a les Marxes:
Perquè als poderosos i els seus representants, el poder polític, estant utilitzant les lleis com a armes de destrucció massiva de drets i llibertats.
Els fonaments bàsics de l’estat Social i de Dret: treball, pensions, serveis públics i universals: sanitat, salut, educació, cures-dependència, prestacions per desocupació, cultura habitatge, transports públics, les llibertats de manifestació, opinió i vaga, van ser trencats des del moment que es van aplicar polítiques de retallades i rebaixes fiscals, per a garantir que “sempre hi haurà diners per a pagar els interessos i el capital d’un Deute absolutament il•legítim, a banquers, fons d´inversió, grans empresaris i altres voltors”. Per tot això no van dubtar en canviar la Constitució i modificar l´article 135, l´agost del 2011. Van perpetrar un autèntic “cop d´Estat” contra la majoria social.
Les forces polítiques i econòmiques que encapçalen aquest “cop d’estat” a la llibertat, són equivalents i hereus d’aquelles del cop del 1936. Burgesies estatals representades pels polítics de torn i, estrangeres: FMI, Comissió Europea, BCE; patronals representades pel poder financer bancari i el poder industrial: multinacionals de l´energia, de la construcció, de les telecomunicacions…
Davant la falta d’una resposta social contundent, ara pretenen noves propostes de lleis encara més autoritàries: llei de Seguretat Ciutadana, llei anti-vaga, llei contra el Dret de les dones a decidir sobre el seu cos, totes elles donen a l’empresariat, als banquers, als seus economistes i executius de qualsevol organisme estatal o supranacional, “patent de cors” per saber-se per sobre de la justícia i la seva impunitat és quasi total.
Pretenen “sortir” de la seva crisi augmentant l’explotació de la majoria de la població, i també dels recursos naturals. Per tot plegat retallen les inversions ambientals i rebaixen la pobre legislació existent de protecció de l´entorn, per exemple, afavorint encara més l’urbanització de la costa i fins i tot dels Parcs nacionals.
Aquests són els responsables de:
• Que a l’estat espanyol es passi veritable gana.
• Que hi hagi 12,5 milions de persones pobres (menys de 7.040 euros a l´any).
• Que milions i milions de persones es morin de desig de justícia social:
1. 6 milions de persones sense treball.
2. Reducció massiva dels salaris.
3. Congelació i decreixement de les pensions.
4. Eliminació de drets laborals fonamentals: jornada, categoria, contractes dignes.
5. Repressió selectiva de sindicalistes, activistes socials i organitzacions socials i sindicals.
6. Centenars de milers de persones desnonades de les seves cases.
7. Varis milions de persones a les que se’ls hi nega l’assistència sanitària, violant el dret universal a la salut.
8. Milers i milers de joves condemnats a l´emigració privats de drets a una educació universal i gratuïta.
9. Eliminació real del dret a la dissidència, a la vaga, a la protesta…
L’aire social està carregat de por, de misèria i mentida. No es respira llibertat i quan milers de persones surten al carrer, amb vagues en defensa dels llocs de treball, en defensa d’un salari digne, en defensa dels drets essencials per la vida: casa, salut, educació, cures, cultura, transports públics i socials, un entorn saludable, en defensa de la llibertat d’expressió per cridar-los a la cara criminals, lladres… en definitiva, en la defensa del dret a tenir drets, la resposta és “més llenya al mono…” i una tornada a allò de “el carrer és meu…”, a aquell ordre social autoritari i dictatorial.
Ningú, absolutament ningú es mereix tornar a viure anys de “fam, plom i absència de llibertat”. Per això, tenim que reaccionar no tan sols amb més indignació, sinó amb milers i milers de persones fent insubmissió real a les seves lleis. No consentim tornar al mateix, encara que ara sigui reanomenat. No deixem que la història de por, repressió i “la pau dels cementiris”, es repeteixi. Val la pena recuperar la DIGNITAT com persones i com a poble.
ENS MOBILITZEM:
• Per dir-los als poderosos que JA N’HI HA PROU de robar-nos: llocs de treball, salaris, pensions, salut, educació i els serveis públics que són essencials per una vida digna.
• Per cridar-los als seus palaus, des del Congreso, passant per la Zarzuela i la Moncloa i els palaus dels Banquers (Santander, BBVA, La Caixa, Bankia…) que JA N´HI HA PROU d’espoliar els nostres drets fonamentals: la llibertat sindical, la llibertat d´expressió, la llibertat de manifestar la nostra indignació, la llibertat de vaga, el dret a la Justícia.
• Per oposar-nos i fer-hi front, als seus desnonaments dels nostres habitatges, dels nostres treballs, que ens deixen sense projecte de vida present i futur.
• Per oposar-nos radicalment al seu sistema corrupte, que està generant empobriment, desigualtat i injustícia social.
• Per oposar-nos al pagament del DEUTE que pretén tenir-nos atrapats i atrapades per sempre.
• Per mostrar que nosaltres sí entenem que no hi haurà sortida de la crisi - estafa econòmica, i molt menys una sortida social, si no solucionem a temps la crisi ambiental i energètica.
Per crear entre els i les de baix, els ningunejats, els i les explotades… una Alternativa Social Real:
• No al pagament del DEUTE i restitució per part del poder financer dels 41.000 milions que ens han robat al poble.
• No a la Unió Europea i sortida immediata de l´euro de tots els països del sud d´Europa. SOLIDARITAT I COOPERACIÓ ENTRE ELS POBLES, No a la competitivitat.
• Treball digne i Renda Bàsica suficient.
• Retirada immediata de les Reformes Laborals, de la Reforma de les Pensions, de les Reformes Sanitària i d’Educació, garantint per llei:
1. Contractes fixes i salaris suficients, reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals per poder treballar tots i totes.
2. Salari Mínim de 1.200€ i Pensions Mínimes de 1.200€.
3. Dret universal a Sanitat i Educació gratuïtes i per tots i totes.
4. Pensions Públiques suficients i adequació per les generacions actuals i futures.
5. Desprivatització de totes les Empreses lligades a bens essencials per a la vida: energia (aigua, gas i electricitat), transports públics (ferrocarril), serveis socials, cultura, educació i salut.
6. Dret a casa com un bé inembargable.
7. Dret a la Justícia Gratuïta.
8. Dret de les dones a decidir sobre el seu cos.
• Persecució del FRAU FISCAL de grans corporacions empresarials, financeres i fons d’inversió: REFORMA FISCAL per a que paguin més qui més reben i d’aquesta manera, redistribuir socialment la riquesa.
• NO a Llei Mordassa, i NO a la llei anti-vaga que pretenen.
Ens mobilitzem i lluitem per DIGNITAT, perquè s’està demostrant que la Lluita és l’Únic Camí (Gamonal, Sanitat de Madrid……, etc).
Per tot plegat anirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT, defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que ens hem marcat.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
PROU DE REPRESSIÓ!
VAGA GENERAL JA!
Anem a Madrid
Organitzacions signants: CSC, COBAS, CGT, Solidaridad Obrera, Intersindical Aragón.
UNIFICAR LES LLUITES cap a la VAGA GENERAL
http://marchasdeladignidad.org/ |
Donem suport a les Marxes:
Perquè als poderosos i els seus representants, el poder polític, estant utilitzant les lleis com a armes de destrucció massiva de drets i llibertats.
Els fonaments bàsics de l’estat Social i de Dret: treball, pensions, serveis públics i universals: sanitat, salut, educació, cures-dependència, prestacions per desocupació, cultura habitatge, transports públics, les llibertats de manifestació, opinió i vaga, van ser trencats des del moment que es van aplicar polítiques de retallades i rebaixes fiscals, per a garantir que “sempre hi haurà diners per a pagar els interessos i el capital d’un Deute absolutament il•legítim, a banquers, fons d´inversió, grans empresaris i altres voltors”. Per tot això no van dubtar en canviar la Constitució i modificar l´article 135, l´agost del 2011. Van perpetrar un autèntic “cop d´Estat” contra la majoria social.
Les forces polítiques i econòmiques que encapçalen aquest “cop d’estat” a la llibertat, són equivalents i hereus d’aquelles del cop del 1936. Burgesies estatals representades pels polítics de torn i, estrangeres: FMI, Comissió Europea, BCE; patronals representades pel poder financer bancari i el poder industrial: multinacionals de l´energia, de la construcció, de les telecomunicacions…
Davant la falta d’una resposta social contundent, ara pretenen noves propostes de lleis encara més autoritàries: llei de Seguretat Ciutadana, llei anti-vaga, llei contra el Dret de les dones a decidir sobre el seu cos, totes elles donen a l’empresariat, als banquers, als seus economistes i executius de qualsevol organisme estatal o supranacional, “patent de cors” per saber-se per sobre de la justícia i la seva impunitat és quasi total.
Pretenen “sortir” de la seva crisi augmentant l’explotació de la majoria de la població, i també dels recursos naturals. Per tot plegat retallen les inversions ambientals i rebaixen la pobre legislació existent de protecció de l´entorn, per exemple, afavorint encara més l’urbanització de la costa i fins i tot dels Parcs nacionals.
Aquests són els responsables de:
• Que a l’estat espanyol es passi veritable gana.
• Que hi hagi 12,5 milions de persones pobres (menys de 7.040 euros a l´any).
• Que milions i milions de persones es morin de desig de justícia social:
1. 6 milions de persones sense treball.
2. Reducció massiva dels salaris.
3. Congelació i decreixement de les pensions.
4. Eliminació de drets laborals fonamentals: jornada, categoria, contractes dignes.
5. Repressió selectiva de sindicalistes, activistes socials i organitzacions socials i sindicals.
6. Centenars de milers de persones desnonades de les seves cases.
7. Varis milions de persones a les que se’ls hi nega l’assistència sanitària, violant el dret universal a la salut.
8. Milers i milers de joves condemnats a l´emigració privats de drets a una educació universal i gratuïta.
9. Eliminació real del dret a la dissidència, a la vaga, a la protesta…
L’aire social està carregat de por, de misèria i mentida. No es respira llibertat i quan milers de persones surten al carrer, amb vagues en defensa dels llocs de treball, en defensa d’un salari digne, en defensa dels drets essencials per la vida: casa, salut, educació, cures, cultura, transports públics i socials, un entorn saludable, en defensa de la llibertat d’expressió per cridar-los a la cara criminals, lladres… en definitiva, en la defensa del dret a tenir drets, la resposta és “més llenya al mono…” i una tornada a allò de “el carrer és meu…”, a aquell ordre social autoritari i dictatorial.
Ningú, absolutament ningú es mereix tornar a viure anys de “fam, plom i absència de llibertat”. Per això, tenim que reaccionar no tan sols amb més indignació, sinó amb milers i milers de persones fent insubmissió real a les seves lleis. No consentim tornar al mateix, encara que ara sigui reanomenat. No deixem que la història de por, repressió i “la pau dels cementiris”, es repeteixi. Val la pena recuperar la DIGNITAT com persones i com a poble.
ENS MOBILITZEM:
• Per dir-los als poderosos que JA N’HI HA PROU de robar-nos: llocs de treball, salaris, pensions, salut, educació i els serveis públics que són essencials per una vida digna.
• Per cridar-los als seus palaus, des del Congreso, passant per la Zarzuela i la Moncloa i els palaus dels Banquers (Santander, BBVA, La Caixa, Bankia…) que JA N´HI HA PROU d’espoliar els nostres drets fonamentals: la llibertat sindical, la llibertat d´expressió, la llibertat de manifestar la nostra indignació, la llibertat de vaga, el dret a la Justícia.
• Per oposar-nos i fer-hi front, als seus desnonaments dels nostres habitatges, dels nostres treballs, que ens deixen sense projecte de vida present i futur.
• Per oposar-nos radicalment al seu sistema corrupte, que està generant empobriment, desigualtat i injustícia social.
• Per oposar-nos al pagament del DEUTE que pretén tenir-nos atrapats i atrapades per sempre.
• Per mostrar que nosaltres sí entenem que no hi haurà sortida de la crisi - estafa econòmica, i molt menys una sortida social, si no solucionem a temps la crisi ambiental i energètica.
Per crear entre els i les de baix, els ningunejats, els i les explotades… una Alternativa Social Real:
• No al pagament del DEUTE i restitució per part del poder financer dels 41.000 milions que ens han robat al poble.
• No a la Unió Europea i sortida immediata de l´euro de tots els països del sud d´Europa. SOLIDARITAT I COOPERACIÓ ENTRE ELS POBLES, No a la competitivitat.
• Treball digne i Renda Bàsica suficient.
• Retirada immediata de les Reformes Laborals, de la Reforma de les Pensions, de les Reformes Sanitària i d’Educació, garantint per llei:
1. Contractes fixes i salaris suficients, reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals per poder treballar tots i totes.
2. Salari Mínim de 1.200€ i Pensions Mínimes de 1.200€.
3. Dret universal a Sanitat i Educació gratuïtes i per tots i totes.
4. Pensions Públiques suficients i adequació per les generacions actuals i futures.
5. Desprivatització de totes les Empreses lligades a bens essencials per a la vida: energia (aigua, gas i electricitat), transports públics (ferrocarril), serveis socials, cultura, educació i salut.
6. Dret a casa com un bé inembargable.
7. Dret a la Justícia Gratuïta.
8. Dret de les dones a decidir sobre el seu cos.
• Persecució del FRAU FISCAL de grans corporacions empresarials, financeres i fons d’inversió: REFORMA FISCAL per a que paguin més qui més reben i d’aquesta manera, redistribuir socialment la riquesa.
• NO a Llei Mordassa, i NO a la llei anti-vaga que pretenen.
Ens mobilitzem i lluitem per DIGNITAT, perquè s’està demostrant que la Lluita és l’Únic Camí (Gamonal, Sanitat de Madrid……, etc).
Per tot plegat anirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT, defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que ens hem marcat.
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
PROU DE REPRESSIÓ!
VAGA GENERAL JA!
Anem a Madrid
Organitzacions signants: CSC, COBAS, CGT, Solidaridad Obrera, Intersindical Aragón.
martes, 11 de marzo de 2014
¿Negociar? ¿R.G.?
ROGER
GUASCH DEFIENDE SU ENGAÑO ANTE LOS POLÍTICOS...
A COSTA DE
DESACREDITARSE FRENTE A LOS TRABAJADORES.
El
17 de Febrero Roger Guasch confundio a la “Comisió de Cultura del
Parlament de Catalunya” con una evasiva ficticia: Asevero que
esperaba contra-propuestas a su Plan en una próxima reunión el día
24 del mismo mes. Falso. Ese día se había comprometido a ampliar la
exposición de su Plan al Comité y que previamente debía exponer
ante el Patronato (cosa que a día de hoy no nos consta, mejor
dicho, sabemos, que no ha hecho).
Así
pues, avisados por los representantes políticos en esa comisión,
los delegados y el asesor legal que nos acompaña fuimos prestos a
evitar la burla.
Texto
leído y entregado a la empresa en día 24 de febrero de 2014 (salvo
pequeñas modificaciones y correcciones para facilitar la
comprensión)
ESTUDIO
PREVIO EN RELACION AL PLAN DE VIABILIDAD.
Resulta
sorprendente la fe que demuestra el nuevo ejecutivo en la viabilidad
del Plan Estratégico
y de Viabilidad.
Hay
que señalar que este el cuarto Plan de Viabilidad presentado en el
ultimo año y medio. Presentado, como Plan
Director, en julio de
2012 se modifico en noviembre del mismo año y nuevamente en marzo de
2013, llegando la cuarta versión en enero de 2014, bajo la nueva
dirección y denominación modificada.
Se
diseñó dentro de un Plan Cuatrienal elaborado por la Generalitat,
en base a los estudios económicos de sus expertos, (Carles Castells)
poniendo de manifiesto no solo la necesidad sino la imperiosa
necesidad de que con estos números, directrices y objetivos, el
liceo tendrían una salida perfectamente solida.
Dentro
de estas directrices, entre otras y en relación a los trabajadores
se señalaba la necesidad de rebajar la masa salarial, así como
hacer más flexible las normas laborales y la sustitución de algún
personal a los efectos de incrementar la calidad de algunos
colectivos.
Ambas
partes y con ese sentido de responsabilidad que ha demostrado el
Comité de empresa y el sindicato, iniciaron negociaciones
finalizaron con la consecuencia de estos objetivos:
- Retraso en el pago de conceptos económicos salariales, tales como paga extra, y los denominados flecos, que sirvieron para financiar el menor ingreso por parte de la Conselleria de Cultura en el ejercicio de 2012.
- Estudio y acuerdo por el que ambas partes pactaban un ERO de acuerdo con las necesidades de la empresa.
- Articulación de los mecanismos, comisiones de estudio y decisión, por los que los trabajadores mediante la participación del Comité de empresa se implicarían en la búsqueda de soluciones a los problemas que aquejaban a la empresa en medio y largo plazo.
- Un nuevo Convenio Colectivo, que congelaba las antigüedades, los salarios. Posibilitaba una total flexibilidad en los horarios y jornadas, así como las prestaciones en relación a los colectivos de Orquesta y Coro. Todo ello negociado y elaborado por los representantes de los diferentes colectivos, en función de las necesidades planteadas por la empresa.
Estas
fueron las medidas solicitadas por la empresa y negociadas y pactadas
entre las partes.
Era
a partir de ese momento, Septiembre de 2013, cuando conseguidos los
objetivos de estabilización económica de la empresa, se iniciaban
las negociaciones para abordar los problemas de fondo.
TODOS
ESTOS PACTOS, ACUERDOS, ESTUDIOS Y PROMESAS, con la llegada del
Nuevo Director General, Roger Guasch, han sido IMCUMPLIDAS,
VULNERADAS Y BURLADAS, contradiciendo el Nuevo Plan Estratégico y de
Viabilidad la corrección de los anteriores Planes, estudios y
soluciones realizados por la propia Conselleria
de Cultura y
supuestamente refrendados por
el Patronato de la Fundación.
Este
comportamiento de negación de los compromisos anteriores, impuestos
por las mismas personas y sin causa alguna que lo justifique,
significa una conducta ILEGAL e ILEGITIMA que deberá ser resuelta
por los tribunales.
Rompe
la confianza entre las partes e impide la colaboración con objeto de
llegar a acuerdos fiables.
Deslegitima
los estudios anteriores, negándole credibilidad y eficacia.
En
consonancia con lo argumentado, no se podía aportar nada a un plan
realmente inexistente (tiene mucho que trabajar para hacerlo creíble
en boca de Mascarell cuando este comparezca en sede parlamentaria).
La supuesta actitud dialogante es una pretensión de complicidad
gratuita, con imposición incontestable. De tal guisa pretendía ser
la burla, que se abordo con la siguiente propuesta de ACUERDO:
Reunidos
el 24 de febrero de 2014
Primer
punto:
Vistos
los incumplimientos habidos en las últimas fechas en relación a los
compromisos adquiridos, los cuales se dirán (texto
anterior: ESTUDIO PREVIO EN RELACION AL PLAN DE VIABILIDAD),
pedimos lo siguiente:
- Acuerdo por escrito por el que la empresa asume el pago de la prestación por desempleo en caso de que los juicios resulten con una sentencia a favor del SEPE.
- Acuerdo por el que conocidas las sentencias en relación a la paga Extra de Navidad de 2012, la FGTL se hace cargo de el 50% de la misma. (Se ha presentado conflicto colectivo)
Por
otro lado ambas partes acuerdan lo siguiente:
- Puesta a disposición del Comité de empresa de la documentación necesaria a los efectos de elaborar un Plan de Viabilidad que de acuerdo con los parámetros señalados por las Administraciones Públicas, haga viable esta institución.
- Acuerdo por el que la empresa se abstiene de realizar ajustes de plantilla y modificaciones sustanciales al margen del acuerdo que salga fruto del punto anterior.
- Inicio de negociaciones en relación a los despidos realizados desde noviembre de 2014, bien su readmisión, bien los aspectos sociales de los mismos. (Plan de recolocación. Convenio Especial con la S.S., etc)
Los
intentos por hacer parecer que la parte social rechazaba la
negociación se prolongaron a lo largo de la reunión por parte de
Roger Guasch. Intentos fallidos, concluyendo, con que no podía
responder, que lo estudiaría y que en quince días tenia que
resolverse. Aun esperamos la respuesta (incluso alguna acta de
semejante evento) y tan solo a fecha once de marzo( diez y seis días
después) hemos podido, poco menos que, arrancar un paupérrimo
acuerdo en inspección (por denuncia interpuesta el diez de febrero
ante este organismo), y ya veremos hasta donde se comprometen y que
voluntad manifiestan por cumplir y avanzar.
El
pasado tres de marzo la sección sindical de la CGT amplió en forma
más detallada una petición del Comité respecto a incumplimientos y
solicitud de información concreta e imprescindible para gozar de la
transparencia necesaria en una negociación, que nos parece
ineludible por cualquiera de las partes, que responsablemente
pretenda tratar la compleja situación en que nos encontramos. Por
nuestra parte nada de lo que se solicita es baladí, aquello en que
no se han comprometido el día once, queda tan solo pendiente.
Nos
acogemos al derecho de solicitarlo.
Es de justicia demandarlo.
Documentos adjuntos :
Denuncia inspección 10/2/2014
Solicitud Comité 27/2/2014
Solicitud CGT 3/3/2014
Acta Inspección 10/3/2014
Etiquetas:
Cronicas,
El noi del sucre,
ESCENA OBSCENA
domingo, 9 de marzo de 2014
8 de marzo
Los trabajadores del Liceu organizaron el día 8 una protesta ante las puertas del teatro
Lo que empezó como una reivindicación de unas decenas de personas
Acabó convirtiendose en una manifestación masiva de millares.
Nuestra más profunda adhesión con las mujeres trabajadoras y nuestra más profunada repulsa para con la ley del aborto promovido por el monasterio de justicia
Salud y lucha
Suscribirse a:
Entradas (Atom)