Paràsits ...No s'hi val a badar !!!

Voltors, hienes i els cocos, que no fan por, però... fan mal.

L'any 2015 és ben servit pel que a consultes electorals fa. Tot el que sigui decidir, de manera directa, en el que ens afecta és bo. Però és suficient? Conformem una cultura que no es fonamenti en la delegació, sinó en la representació?

Representació que es pot concebre de diferents maneres, faltaria més, i no és precisament la delegació de personal als comitès d'empresa l'ideal al nostre entendre. Com tampoc ho és l'entrega del poder als parlaments polítics amb unes eleccions cada quatre anys.

És el que hi ha. El permès, amb caràcter legal. Al cap i a la fi, aquesta opció és la sustentada pels poders polítics, patronals i financers. Així controlen, alhora que es regulen, les dialèctiques entre els interessos dels uns i els altres. Negociem els convenis col·lectius emmarcats dins l'Estatut dels Treballadors deteriorat. Norma des del poder, del capital i els seus legisladors... i que duri pel que es pot veure...perquè, si ha de ser, per l'activisme regnant; estem apanyats!!

L'indolència impera en aquest regim social que sofrim. No ens enganyem. Nostres no son pas subjectes decisori, més enllà de certes comèdies legislatives amb caire de vodevil, com tantes lleis de difícil o dubtosa aplicació i desenvolupament pels imperatius de troikes, merkels o sociovergenciespopulars, depenent dels territoris i moments.

És significatiu observar quins son els valedors de l'antidemocràtic TTIP (Tractat de lliure comerç i inversions USA-CEE) de torn i que s'omplen la boca de sobirania (de qualsevol). Son els servidors del dollar americà, d'ara i de sempre. Salvem el mon amb els transgènics o servim als nord-americans i els seus negocis?

No tenim cap oportunitat d'incidència ni defensa amb les estructures polítiques europees (mancades de mecanismes veritablement democràtics) per impedir o qüestionar les lleis imposades pels servidors polítics i els loobis de l'industria dels bens i els dividends especulatius. Perquè hem de seguir pagant?...No, millor dit ; Perquè hem de pagar les bufes dels yankees encolomades als bancs afins dels estats europeus? No li preguntem al de Guindos, és clar... , és l'empleat, encarregat precisament, de la venda d'aquestes deixalles yankees. Artífex de la prestidigitació que l'ha convertida en deute dels estats. Fent, així, que la paguem els pobres ciutadans; els curritos. majorment Oi?

A banda de la comèdia orquestrada a la política social....els entremesos sindicals, com dèiem; passen pels comitès d'empresa, on a la patronal (als treballadors no) ja els hi està bé fomentar la divisió, que no la pluralitat. Al Liceu és sabut i conegut l'ús de les sigles sindicals per donar cobertura a diferents interessos corporatius i en alguns casos personals.

Usurpar la representació sindical per aconseguir la supervivència personal és un mal servei que a l'empresa, li compensa, ja li va bé. És fer-li el joc. Mimbar les possibilitats (amb persones sense cap disposició sindical) de treballar en aquells aspectes que cal abastar i que son cada dia més. Tot el contrari del que cal per crear una cultura de fer, aportar i cooperar. Participar.

A l'escenari, a la tècnica i arreu, calen persones amb ganes de treballar per consolidar i avançar en les posicions fins ara preses i no podem cedir, doncs l'atac, l'envestida és constant i no pararan. Hem de fer-nos, fins hi tot, més fort i units del que hem pogut ser fins ara. No s'hi val a badar. Des de la secció sindical de CGT no podem dir altra cosa que:

Ens cal tota la força possible per poder governar les situacions que es presenten, i els resultats de les votacions son una cosa seria i important. Ni la caritat ni favors personals a ningú i molt menys quan es poden transformar en rèmores o llastres que no ajuden a l'acció sindical i viuen per la seva clientela (aliena a l'interès comú) i mirant pel seu melic.

No ens convenen els paràsits ni a les altes instàncies ni a les baixes.... evidentment que NO!!

Solidaritat i defensa del bé comú, per d'amunt de qualsevol interès personal, son principis irrenunciables al nostre sindicat per defensar la unitat de les treballadores i mostrar la nostra força.

Ens adrecem a tota la plantilla, per concepció ideològica i amb la convicció de que és el millor per a tothom. Afirmen el conveni es presenta com el que realment és; un instrument de poder (nostre poder), símbol d'unitat i alhora el Comitè d'Empresa com el responsable i garant del mateix conveni, sent interlocució amb l'empresa i les institucions.
No és poc...encara que no ho sigui prou.

No s'hi val a badar !!!!

El Noi del Sucre