Immersos en una jornada de reflexió, davant d'una de les cites electorals més significatives dels últims decennis, els treballadors de la cultura, com qualsevol altre ciutadà, hauran de valorar bé cap a on dirigeixen el seu suport mitjançant el seu vot, si és que realment volen canviar el statu quo.
Centrant-nos en el personal del Gran Teatre del Liceu, que ha patit les greus conseqüències de la mala gestió política i institucional, el nepotisme i l'amiguisme de les famílies dominants, traduïts en el degoteig d'acomiadaments, i empitjorament substancial de les condicions laborals i de seguretat, rebaixa del sou, subtracció de les pagues extres, amenaces i coaccions, (com a tants d'altres treballadors d’altres llocs), a més a més, tenen l'obligació de fer conèixer l'espoli cultural cap a on l'actual direcció està duent el Teatre. La privatització del Teatre, que ha estat pagat amb els diners de to-hom, és inadmissible. Les pressions i les presses perquè l'actual equip directiu “torni” el Teatre "als seus legítims propietaris" ("la propietat" com s'autoanomenen), són cada cop més grans. Però abans, volen que el ciutadà també pagui les finestres i la remodelació de la façana del selecte club privat que s'allotja rere aquestes, i que no és el Teatre; encara que, malauradament, encara estiguin intersecats i tinguin porta directa al Saló dels Miralls (s'hauria d'esbrinar si més coses en comú a càrrec de l'erari públic).
És inadmissible, que l'actual director de l'entitat, el Sr. Roger Guasch, després de passejar al Sr. García Albiol per la casa, vinculi la devolució de les pagues que es deuen als treballadors, a la proposta que presenta el candidat del PP, sota la capa de Mecenatge Cultural, un mecenatge que, per altra banda, ha estat reclamat des de fa temps des de molts fronts del món cultural. Com també és del tot inadmissible, que, a pocs díes dels comicis el Sr. Guasch comuniqui als representants del Comitè d’Empresa (sense testimonis), que la viabilitat del Gran Teatre del Liceu perilla greument si surt una opció pro independencia o de progrés, fruit de les eleccions vinents, unint-se així als comunicats dels grans oligarques i cacics establerts al nostre territori, la pàtria dels quals són els diners, que pretenen coaccionar la lliure expressió democrática. Amb l'agreujant de la covardia i la deslleialtat, ell ni tan sols ha donat la cara públicament, sinó que exerceix les seves amenaces introduint-les com a frases lapidàries mentre negocia amb el Comitè d'empresa els drets del personal, per tal acoquinar-los.
Però, el que és absolutament incomprensible, és que l'actual direcció del Gran Teatre del Liceu, hagi estat nomenada i estigui recolzada per grups polítics (es digui com es digui el seu grup) que, en teoria, proclamen una altra via, cap a un projecte de més llibertat, democràcia i justícia social. S'ha de destriar el gra de la palla i posar a cadascú al seu lloc, O seguirem jugant al doble joc? Un cop més, qui és el responsable de posar el llop a cuidar de les ovelles?
La cultura (la música clàssica i l'òpera també, encara que per l'egoisme d'alguns semblin elitistes), és un bé comú que ha d'arribar a tot-hom si volem una societat més justa, amb igualtat d'oportunitats i amb criteri, una societat de progrés, i no pot quedar en mans d'uns pocs (els de sempre) com a eina de prestigi, distinció i control social.
És per això que els treballadors de la cultura (com els altres ciutadans, siguin treballadors, empresaris o estudiants), hem de fer un pas endavant amb valentia, votant amb conseqüència i amb plena llibertat (si és que és aquesta la nostra decisió), malgrat les coaccions i amenaces, i exigir la transparència de les nostres institucions. I a nosaltres se'n ha d'exigir continuar treballant amb excel·lència i millorant dia a dia (amb condicions dignes), que és el que volem.
Mariners Culturals
No hay comentarios:
Publicar un comentario