La
secció sindical de CGT al Liceu, informa:
El Comitè de vaga,
del comitè d'empresa i les altres dos convocatòries sindicals, han
desconvocat, aquest divendres dia 6, les aturades per les funcions
de Benvenuto Cellini i els
concerts de Riccardo Muti.
La pretensió de anul·lar o neutralitzar un dret fonamental, com és
fer vaga, ha estat un fracas en la política repressiva i de
atemorir, que Roger Guasch, aplica a la plantilla.
Demandar als jutjats de lo social, amb la amenaça de reclamar danys
i perjudicis als membres del comitè d'empresa i sol·licitant unes
mesures cautelars per impossibilitar les aturades convocades; ha
estat una estratègia pobre, equivocada e inútil per part de
l'empresa.
L'única esperança d'aconseguir la suspensió judicial de la vaga,
mitjançant la mesura cautelar, va fracassar al desestimar-la la
jutgessa.
 |
| Pacte del divendres 6/11/2015 |
Lamentem, fins i tot, que l'empresa retiri la demanda de vaga
il·legal i abusiva, i
no és xuleria, doncs; el
judici ens alliberaria del dubte a exercir, i com fer-lo, un dret
fonamental que tenim totes. També hauria estat interessant disposar
de tot el que haurien d'haver documentat en seu judicial.
Per esmenar l'error, en dos horaris
dels diumenges, a la convocatòria de vag i davant la intervenció
judicial, per tal de no alterar el procediment judicial; es decidí
convocar els horaris equivocats per la totalitat dels sindicats que
hi ha al Comitè d'empresa (CGT, UGT, CCOO i USOC) i
no afectar als procediments iniciats pel jutjat nº2 de lo social,
evitant interpretacions confuses.
La secció de USOC,
amb la que
ja hem col·laborat en d'altres convocatòries, i
gaudeix d'autonomia com la CGT,
la varem presentar en l'última hora del termini mínim legal, a
la espera de poder fer-la
presentar junts amb els majoritaris.
La maquinaria burocratica-sindical del regim no va permetre aquesta
convocatòria i la realitzaren per la seva banda, enviant als
delegats que van constituir el comitè d'aquella vaga, a una mediació
del Tribunal Laboral de Catalunya (TLC) , constituïts pels
majoritaris i la patronal (instrument para-judicial, que els hi
desvia diners tan necessaris per funcionar la inspecció de treball,
legitima mediadora).
Per manifestar la unanimitat i unió en la convocatòria inicial i
davant l'empresa; les delegades dels majoritaris ens convidaren a tot
el comitè d'empresa (els buròcrates pensaren que ja érem a les
seves urpes) i l'empresa va aprofitar per introduir la seva proposta
en nom del infame TLC, amb un termini per acceptar-la fins a les 14
hores del dia següent. Lògicament el Liceu va acceptar la proposta,
era seva. La negociació valida era a inspecció de treball l'endemà.
Com a voltors han estat, fins les 14 h del dia del acord, els
professionals dels sindicats, que viuen a i del TLC. Es el lloc on
es venen barats els drets de les treballadores.
La intervenció d'aquests elements aliens a les treballadores i
comitè del Liceu, tan sols, ens ha representat pèrdua de temps i
energies.
El Secretari d'acció Sindical de UGT, José Antonio
Gerona, no atenen a la sol·licitud dels seus delegats, ha
hagut de ser expulsat de la mesa de negociació per decisió del
comitè de vaga i altres membres del comitè d'empresa que hi eren a
la negociació.
Les garanties i condicions que el comitè d'empresa exigia s'han
assolit a la mediació efectuada al Dep. de Treball. Amb les
treballadores del Liceu i el seu assessor legal.
Lamentem que el resultat final hagi estat condicionat per les
intromissions de elements externs, com son aquests sindicats que
tenen muntada una paradeta per d'amunt del interessos de classe i
defensant, en tot cas, una classe d'interessos molt particulars i que
en el nostre conflicte, i no creiem que sigui casual, han coincidit
amb el que li convenia presentar , com a proposta, a l'empresa.
Ens hem hagut d'esforçar més. Hem avançat. Estem millor que
estàvem. Però la CGT hem deixat massa cosa pel camí i tot; per
respectar, posar en valor i mantindre, no sense treballar-la, la
unitat d'acció.
La lluita no acaba mai, no ens hem de relaxar, les fites estan més a
prop però encara no hem arribat.
Els nostres salaris, encara, son alterats i no és l'únic
incompliment del conveni.
Cada euro nostre que tenen ells, son emprats per contractar externs,
acomiadar plantilla o festejar amb els amics de l'aparença i les
elits socials. Per privatitzar.
Visca les lluites pels nostres drets !!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario